26.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 26.05.2020 - 21:52
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El Departament de Salut de la Generalitat ha renunciat a demanar que la regió sanitària de Lleida avanci de fase i romandrà una setmana més a la primera, després del rebrot detectat aquests últims dies. El govern vol identificar i controlar aquests nous contagis que hi ha hagut, tot i que la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat que no estan especialment preocupats per aquest episodi. Segons el Departament de Salut, són ‘casos lleus i asimptomàtics’ i les fonts del brot són residències de gent gran, personal sanitari, empreses agroalimentàries i una festa d’aniversari de vint persones. Al vespre, una quarantena de concentracions han aplegat centenars de persones als carrers en diverses ciutats per reclamar més llibertats i el blindatge dels drets socials.
A les Illes, el govern ha demanat al Ministeri de Sanitat espanyol que Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera accedeixin a la fase 3 dilluns vinent. Fins ara, Formentera havia anat un pas més endavant que les altres illes, que tot just aquesta setmana van estrenar la fase 2. El govern creu que les dades sanitàries avalen l’accés a la fase 3 i ha sol·licitat també que es restableixi la mobilitat entre totes quatre illes. També s’ha fet públic l’informe del govern espanyol que va denegar l’accés a la fase 1 d’alguns departaments sanitaris del País Valencià. Era una exigència que havia fet el Consell, indignat per aquella decisió. La Moncloa al·legava que calia controlar vuit departaments concrets i augmentar el nombre de proves PCR abans de permetre el canvi de fase. L’informe, signat el 15 de maig, no s’ha fet públic fins onze dies després. Al vespre, el Consell ha manifestat que demana el pas a la fase 2 del País Valencià en bloc.
La destitució fulminant del coronel Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància de Madrid per part del ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha suscitat una nova crisi política de dimensions desconegudes. L’oposició de dretes ja ha demanat la dimissió o la destitució de Grande-Marlaska, que va al·legar ‘pèrdua de confiança’ en De los Cobos. Aquesta situació es derivava de la decisió d’un jutjat d’encausar el delegat del govern espanyol per haver permès la manifestació del Vuit de Març, d’acord amb un informe esbiaixat de la Guàrdia Civil dirigit per De los Cobos, que no va informar-ne el ministre. La tempesta política i mediàtica s’ha desfermat, i qui ha dimitit és el número dos de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña, en desacord amb la fulminació de De los Cobos. Als Lledoners, el conseller d’Interior, Joaquim Forn, ha criticat Grande-Marlaska per haver destituït el coronel ‘només quan s’ha sentit atacat’.
En l’àmbit internacional, els Estats Units han superat les 100.000 morts per coronavirus, mentre el balanç global s’acosta als sis milions d’infectats. El BCE ha advertit que els bancs de l’eurozona tindran ‘pèrdues significatives’ a conseqüència de la crisi econòmica derivada del coronavirus. La UE també ha obert la porta a reformar l’OMS per tal de dotar-la de més transparència.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 5.642.571 casos confirmats i 349.920 morts. Del total de casos, 2.408.257 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.714.371 casos i 100.103 morts.
—El Brasil, amb 377.780 casos i 23.622 morts.
—Rússia, amb 362.342 casos i 3.807 morts.
—L’estat espanyol, amb 283.339 casos i 27.117 morts.
—El Regne Unit, amb 265.227 casos i 37.048 morts.
—Itàlia, amb 230.555 casos i 32.955 morts.
—L’estat francès, amb 182.942 casos i 28.530 morts.
Als Països Catalans hi ha 83.910 casos, 50.989 altes i 13.602 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 65.303 casos, 37.254 altes i 11.877 morts (avui hi ha hagut 243 casos, 74 altes i 29 morts)
—Al País Valencià, 15.482 casos, 11.178 altes i 1.417 morts (avui hi ha hagut 32 casos nous de PCR, 168 altes i 4 mort)
—A les Illes, 2.050 casos, 1.605 altes i 223 morts (avui hi ha hagut 4 casos, 4 altes i cap mort)
—A Catalunya Nord, 312 casos, 276 altes i 34 morts (un nou cas d’ençà de la darrera actualització)
—A Andorra, 763 casos, 676 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 13 altes)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal:
‘Pel debat independentista: quatre constatacions i tres conclusions‘
La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘La meitat del comerç català, a la corda fluixa’
Ahir la Pimec va presentar el resultat d’una consulta adreçada a tots els socis (gremis i associacions de comerç), en què els demanava sobre l’impacte de la Covid-19 al comerç al detall de Catalunya durant l’estat d’alarma. El primer element a destacar és que el 93% dels consultats considera que les vendes han caigut respecte del mateix període de l’any passat. La majoria, un 56,3%, consideren que han caigut més d’un 75%. La veritat és que no és cap sorpresa, perquè, més enllà de les botigues d’alimentació bàsica, la resta han estat molt temps amb les persianes abaixades.
El punt que més m’ha interessat de la consulta és el que demana als comerciants quina probabilitat pensen que té el seu establiment comercial de continuar obert d’aquí a sis mesos, perquè mostra l’estat d’ànim de les persones i amb quina disposició comencen aquesta nova etapa. La resposta és curiosa: el 47% diu que probablement continuarà obert, una xifra que fa un parell de mesos sens dubte era inferior. Per contra, un 12% veu més dificultat que el seu negoci pugui continuar obert a final d’any. Tanmateix –i aquest em sembla el punt clau–, un 41% dels consultats no pot encara fer-ne cap previsió, és a dir, no veu clar el panorama que té al davant i no sap quina decisió acabarà prenent.
Però la situació és diferent per demarcacions i sectors. On ho veuen més pelut és a Tarragona, on només un 35% veu una probabilitat alta o molt alta de mantenir la porta oberta a final d’any, un 13% veu alta la de tancar i un 51% està indecís. En canvi, a Girona la situació és molt diferent: un 51% veu probable de continuar i tan sols un 7% pensa que potser tancarà; la incertesa abasta un 42%. A Barcelona se situen en un punt mitjà, amb un 49% de comerciants que veu alta o molt alta la probabilitat de continuar, un 11% la de tancar i un 40% es troba indecís. Finalment, Lleida és més a la vora de Tarragona, amb un 44%, 14% i 42%, respectivament. Llevat de Tarragona, on el pessimisme és més arrelat, a la resta de demarcacions la indecisió va del 40% al 42%, un percentatge que cal considerar alt.
Ara, no totes les activitats veuen el futur de la mateixa manera. Al sector de l’alimentació, un dels menys afectats perquè no ha tancat, un 63% té molt clar que continuarà, a l’extrem contrari només hi ha un 9% i els indecisos són un 28%. Totes aquestes xifres són molt millors que la mitjana total. Cal suposar –l’enquesta no ho diu– que els establiments d’alimentació bàsica són els que més clar i positiu veuen el panorama.
Al sector de serveis, en canvi, hi ha més desànim, perquè són més els que no saben què fer que no pas els que estan força segurs de continuar: un 46% enfront d’un 40%. En canvi, els qui creuen que tancaran arriben al 14%. Això mateix passa al sector tèxtil, moda i complements, en què també veuen la situació molt complicada: els qui tenen clar que continuaran són menys de la meitat que els indecisos, un 27% i un 59% respectivament, i un 14% no creu que pugui arribar a final d’any.
L’últim sector que analitza és el de la restauració, un dels que més ha patit durant les setmanes d’estat d’alarma i que, en una petita minoria, va començar a obrir les portes ahir. ‘No surten els comptes’, deien la majoria que van mantenir la porta abaixada. Aquí, la continuïtat clara de futur és molt baixa, només el 20% d’establiments, el mateix percentatge que els qui creuen que molt probablement hauran de tancar. La resta, del 60%, està a l’espera de veure com anirà el negoci una vegada hagi engegat, amb la nova normativa. Un percentatge molt alt, que, segons com es decanti, pot canviar sensiblement el paisatge urbà a què estàvem acostumats. El turisme hi tindrà molt a dir. Les xifres s’acosten bastant a les que donava fa unes setmanes el Gremi de Restauradors de Barcelona: deia que, anant molt bé, un 25% dels 8.300 locals de la ciutat no superarien la crisi.
Per Miquel Àngel de Garro, director de Pimec Comerç, l’estat d’ànim del comerç és de voler lluitar contra l’adversitat: ‘Veig moltes ganes d’obrir i de demostrar que una vegada més el sector se n’ha sortit tot sol, perquè els ajuts que han arribat de l’administració són mínims’, diu. Per ell, la clau està en aquest 41% que avui no ho veu clar. ‘Veurem si finalment el govern fa res i, sobretot, com va el consum les setmanes vinents. És important per a la decisió final d’aquest segment de comerciants.’
Tot seguit fa la comparació amb una enquesta que van fer al gener –abans de la crisi– i recorda que els preguntaven si creien que acabarien l’any amb l’establiment obert. La resposta va ser llavors que l’11% deia que no, que molt probablement tancaria. Curiosament, els que ho diuen ara són un 12%. Poca diferència! Per tant, és clar que hi havia més motius, com la jubilació i la pèrdua de vendes al barri… En canvi, molts dels que pensaven que el 2020 continuaria igual (un 43%), s’han passat als indecisos d’avui. La veritat és que tenir a la corda fluixa la meitat del comerç català fa molta basarda. Cal esperar que una majoria dels indecisos, mal que sigui amb molts sacrificis, acabin l’any mantenint les portes alçades. Pel bé de tots.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Catalunya i la Covid-19: així és com es van complir els pitjors pronòstics
– CNN: El Perú semblava que ho feia tot bé. Però com és que s’ha convertit en un focus de la Covid-19? (en anglès)
– Público: Els superencomanadors poden infectar dotzenes de persones. Què se’n sap? (en portuguès)
– BBC: Coronavirus: pot afectar la vista? (en anglès)
– Franceinfo: Per què la situació a l’Amèrica Llatina, el nou epicentre de la pandèmia, és preocupant (en francès)
– The Economist: La societat no serà la mateixa després del desconfinament (en anglès)
– Clarín: Tres dades clau que expliquen per què el Paraguai s’enfronta millor al virus que no els seus veïns (en castellà)
– The Straits Times: Els casos de coronavirus a l’Índia augmenten ara que tornen a casa milions de persones (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Empreses, residències i una festa d’aniversari: què se sap del brot de Lleida?
– El govern demanarà que les Illes passin en bloc a fase 3 dilluns vinent
– El País Valencià demana de passar a la fase 2 en bloc
– [VÍDEOS I FOTOGRAFIES] Una quarantena de concentracions arreu del país reclamen el blindatge de drets i llibertats
– La Moncloa va demanar de controlar 8 departaments i fer més PCR perquè el País Valencià canviés de fase
– Dimiteix el número dos de la Guàrdia Civil després de la destitució de Pérez de los Cobos
– Forn acusa Marlaska de destituir Pérez de los Cobos ‘només quan s’ha vist atacat’
– La pandèmia fa caure per primera vegada la nòmina de pensions a l’estat espanyol
– El parlament farà el primer de juliol el ple sobre la gestió de la Covid-19 sol·licitat pel president Torra
– El BCE preveu que els bancs de l’eurozona tinguin ‘pèrdues significatives’ per l’impacte de la Covid-19
– Puigdemont veu imprescindible un relator per a reactivar la taula de negociació amb la Moncloa
– La Moncloa respon a Puigdemont i torna a rebutjar el relator
– Educació proposa una declaració responsable per a filtrar quins professors poden fer classe
– Luis Gonzalo Segura: ‘El PSOE fa dècades que fomenta els ultres dins la Guàrdia Civil’
– Teresa Crespo: ‘Tenim un panorama devastador’
– La gravetat de l’escletxa digital a l’ensenyament: l’exemple del Baix Llobregat
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus – Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
