26.02.2021 - 19:50
|
Actualització: 26.02.2021 - 21:28
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El comitè del PROCICAT ha flexibilitzat algunes de les restriccions vigents a Catalunya. Podran reobrir les botigues de més de 400 metres quadrats i dels centres comercials entre setmana, tret dels bars i restaurants. També s’augmenta la cabuda a les piscines i als gimnasos, i es permeten les colònies escolars. El gruix de les mesures es prorroga fins el 8 de març. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que volien “donar aire” a aquests sectors, però ha advertit que els indicadors sanitaris estaven estancats. També ha confirmat que la variant britànica serà majoritària d’aquí a dues setmanes. Així mateix, el govern ha afirmat que autoritzarà les mobilitzacions del 8-M si es respectaven les mesures anticovid.
Els sectors afectats han celebrat la decisió, però algunes entitats no estan satisfetes. El Gremi de Restauradors ha qualificat de “condemna a mort” la decisió de mantenir tancats els bars i restaurants dels centres comercials i ha anunciat un recurs; a més, insisteix que cal recuperar l’horari continu fins a les 21.30 i revisar l’horari del confinament nocturn perquè s’hi puguin servir sopars. Comertia també ha criticat la decisió i els comerciants demanen que es pugui obrir també els dissabtes. Per la seva banda, la Fecasarm també ha mostrat el seu malestar i ha assegurat que tornarà a recórrer contra la pròrroga de les restriccions. A més, ha tornat a demanar que es facin proves pilot de manera urgent en diferents locals de Barcelona i de la Costa Brava que permetin de reobrir la restauració i l’oci nocturn amb seguretat. L’AECC ha celebrat la reobertura dels centres comercials però demana més flexibilitat i ajuts directes. Els més satisfets són l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura, l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya i la Fundació Pere Tarrés, que celebren la reobertura de les cases de colònies.
A Menorca, les associacions del sector de la restauració també s’han queixat de les restriccions del nivell 2 d’alerta sanitària. Les han qualificades de “aixecada de camisa” i adverteixen que la desesperació dels empresaris pot desencadenar el tancament d’establiments. L’Associació d’Hostaleria i Restauració de Menorca i l’Associació de Cafeteries, Bars i Restaurants de PIME Menorca han criticat la “falta de sensibilitat” del govern. Mentrestant, al País Valencià s’ha publicat al DOGV la relaxació de les restriccions acordada ahir pel govern i que entraran en vigor dilluns, i a Andorra unes 14.500 persones ja s’han inscrit al registre per a vaccinar-se.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 959.207 casos, 28.304 morts i hi ha 937 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 113.765.292 casos confirmats i 2.523.153 morts. Del total de casos, 89.286.383 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 29.064.671 casos i 521.087 morts;
–L’Índia, amb 11.077.957 i 156.947 morts;
–El Brasil, amb 10.393.886 casos i 251.661 morts;
–Rússia, amb 4.223.186 casos i 85.304 morts;
–Regne Unit, amb 4.163.085 casos i 122.415 morts;
–L’estat francès, amb 3.686.813 casos i 85.582 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.188.553 casos i 69.142 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘S.O.S.: els impagats pugen un 74% el 2020’
Com era d’esperar, la complicada situació financera que travessen moltes pimes i autònoms s’ha vist agreujada per l’augment considerable dels retards a l’hora de pagar les factures i per unes xifres d’impagaments molt elevades –un creixement del 74% durant l’any– que acosten molt la seva ràtio sobre facturació al nivell màxim que es va assolir l’any 2014. Són dades de l’informe sobre la morositat que va presentar ahir la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM). Segons el seu president, Antoni Cañete, el fet d’haver superat el 5% en la ràtio d’impagats fa témer una allau de problemes subsegüents –tancaments inclosos–, atès que deixa moltes pimes sense marge d’actuació. De fet, el 16% dels enquestats ja veu clarament que els terminis en què cobren no els permeten la viabilitat dels seus negocis.
De l’anàlisi es desprèn que el termini mitjà de pagament a proveïdors va créixer tant en el sector públic (d’un 10% en set dies, passant de 70 dies a 77), com en el sector privat (un increment del 5%, sumant quatre dies, i s’ha situat en 77 dies, enfront dels 73 del 2019). D’aquesta manera, els terminis mitjans de pagament disten encara més dels establerts per la llei (30 dies per a les administracions públiques i 60 per a les empreses). S’han igualat els terminis públics i els privats, tendència que, segons l’informe, podria vaticinar una acceleració de l’empitjorament dels pagaments de les administracions enfront dels del sector privat. De fet, això s’ensumen les petites empreses: tenint en compte l’evolució de la crisi de la covid-19, resulta que gairebé la meitat dels enquestats (48%) creu que els seus terminis de cobrament encara empitjoraran durant el 2021.
A la vista de les dades i de les perspectives dels empresaris, Cañete adverteix del “risc de ruptura de les cadenes de liquiditat”. I això ho diu perquè quan es pregunta als enquestats quina seria la seva primera opció en cas de necessitar liquiditat, el 70% diu que demanar finançament i un 22% diu que es veuria abocat a ampliar els terminis de pagament. En aquest sentit, el 8% de les empreses participants en l’estudi de la PMCM han manifestat que la crisi ja els ha portat a ampliar els seus terminis de pagament. “Si no sortim d’aquest bucle de manera imminent, pot portar-nos a una situació sense precedents i amb greus conseqüències per al teixit empresarial”, afegeix.
El dit acusador apunta cap a les grans empreses, les que tenen tot el poder en aquest camp. La meitat dels enquestats assegura que els seus clients del sector privat han empitjorat els terminis de pagament. Per grandària d’empresa, per a la meitat dels enquestats (50%), el tipus de client que més triga a pagar-los són les grans empreses (les que tenen una facturació superior a 50 milions d’euros). Fent un pas més, quan es demana als enquestats quant triguen a pagar-los les grans empreses, aproximadament, el 81% declara que superen el termini legal i, concretament, el 36% coincideix que ho fan una mica per sobre del termini legal (triguen entre 60 dies i 90), i el 45% restant assenyala que els paguen molt per sobre dels terminis legals (a més de 90 dies). Només el 19% de les grans companyies els paguen dins el termini legal. Per al president de la PMCM, “el retard en els pagaments d’aquestes grans empreses no es pot justificar de cap manera, perquè són companyies que tenen liquiditat”.
I no tan sols això. A més de l’empitjorament dels terminis de pagament, també es constata la permanència de condicions abusives en els pactes entre empreses. L’any passat, el 62% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb grans clients (dels sectors públic i privat) que els imposaven terminis de pagament superiors als seixanta dies que estableix la llei. O hi ha acord o comprem a un altre proveïdor, vostè mateix. És la llei del més fort, que sempre s’acaba imposant.
A això també s’afegeix la dada preocupant de l’informe que indica que, en cas de tenir impagaments, el 87% dels proveïdors mai o gairebé mai exigeix als seus clients morosos els interessos de demora i el 94% dels proveïdors no exigeix la indemnització legal per costos de recobrament, en cas de retard o impagament. La PMCM sempre ha sostingut que això podria respondre més a la por de perdre el client i al sistema de reclamació en si que no pas al desconeixement, perquè el 60% dels enquestats assegura que se sap bé la legislació existent. La por tenalla sempre el més feble. Ningú –o molt pocs– dels petits gosa plantar cara als qui li donen a menjar. Ho haurien de fer, però no seré jo qui els critiqui, i menys en aquests moments.
I la cosa més greu és que tenim una llei que delimita clarament com han de funcionar els pagaments, però en deu anys d’existència no s’ha fet un règim sancionador. Sense l’amenaça del càstig, la llei és poc menys que paper mullat. Fa molts anys que Cañete lluita per aconseguir que hi hagi un règim sancionador. S’ha avançat en el camí, i ara continua insistint –amb més urgència, si cal– en la seva implantació, cosa que permetria de multar les empreses moroses. Per això, demana responsabilitat als grups polítics, perquè en el tràmit d’esmenes (que acaba el 3 de març) es decideixin les ja pactades durant la negociació i s’agilitzi la instauració del règim sancionador. Veurem què passa.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Els misteris de la vaccinació, res com s’havia previst
–Politico: París s’enfronta al govern francès i opta per l’estratègia “covid zero'” (en anglès)
–Infobae: Què significa que un vaccí tingui un 95% d’eficàcia? (en castellà)
–The Straits Times: Una petita nació de l’Himàlaia, Bhutan, mostra com combatre la pandèmia de la covid-19 (en anglès)
–Público: Madeira ja s’ha obert plenament als turistes amb certificat de vaccinació (en portuguès)
–The Guardian: Les paraules importen: com els missatges clars de Nova Zelanda van ajudar a vèncer la covid (en anglès)
–South China Morning Post: La Xina aprova dos vaccins més contra la covid-19 per a ús general (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–L’escandalosa situació laboral de les científiques que investiguen la covid-19
–El govern català autoritzarà les manifestacions del 8 de març si compleixen les mesures anticovid
–Vora 14.500 andorrans s’inscriuen per vaccinar-se contra la covid-19
–El DOGV publica la relaxació de les restriccions al País Valencià
–Les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
