26.04.2021 - 19:50
|
Actualització: 26.04.2021 - 19:52
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La relació conflictiva entre la Comissió Europea i la farmacèutica AstraZeneca puja de nivell. Avui, la Comissió ha emprès accions legals contra la companyia pel retard en el lliurament dels vaccins contra la covid-19. L’acusen d’incomplir el contracte i de no tenir cap “estratègia fiable”. “Volem assegurar el subministrament ràpid de les dosis suficients que corresponen als europeus i que es van prometre en el contracte”, ha dit el portaveu comunitari de Salut, Stefan de Keersmaecker. Fa un parell de setmanes, la Comissió va anunciar que centraria l’estratègia de vaccinació amb Pfizer arran dels incompliments. Però la disputa econòmica i contractual va acompanyada de la sanitària. L’Agència Europea del Medicament defensa l’ús del vaccí d’AstraZeneca, tant en la primera dosi com en la segona, però una incidència remota de casos de trombosis ha emboirat la reputació del vaccí, i bona part dels estats europeus n’han limitat l’ús als més grans de seixanta anys.
Avui ha començat al recinte de Fira de Barcelona la prova pilot del primer centre de vaccinació en massa a Catalunya, amb un miler de dosis del vaccí d’AstraZeneca, precisament, subministrades a persones que tenen entre seixanta anys i seixanta-nou. El Departament de Salut preveu de vaccinar sis mil persones entre divendres i diumenge al nou punt. A partir d’avui, a més, les restriccions contra la covid són una mica menys intenses a gran part del país. A Catalunya, els canvis més importants són: que s’ha aixecat el confinament comarcal, que els alumnes de batxillerat i cicles formatius fan classe presencial cada dia i que els màxims de cabuda en el comerç i els actes culturals i religiosos s’han eixamplat. El País Valencià estrena horaris de tancament a la restauració i al comerç, que poden obrir fins a les deu del vespre, i s’hi amplia la cabuda a cerimònies i més activitats. I a les Illes Balears i Pitiüses, el relaxament de les mesures va començar dissabte. La situació és diferent a cada illa, tot i que hi ha canvis a les mesures que són comunes, com ara el retard del confinament nocturn fins a les onze.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també ha dit avui que vol que els turistes dels Estats Units vaccinats contra la covid-19 puguin viatjar a la Unió Europea aquest estiu. Justament, avui l’associació espanyola d’aerolínies ha demanat al govern de l’estat que eximeixi els estrangers vaccinats de l’obligatorietat de viatjar amb PCR. I avui s’ha publicat un estudi internacional en què ha participat l’Hospital Vall d’Hebron. Conclou que les embarassades amb covid-19 tenen un 50% més de probabilitats de presentar complicacions durant la gestació, com ara un part prematur, pre-eclàmpsia (hipertensió arterial) o ingrés a l’UCI.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 1.056.726 casos, 30.305 morts i hi ha 621 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 148.229.209 casos confirmats i 3.127.865 morts. Del total de casos, 125.756.494 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 32.828.975 casos i 586.177 morts;
–L’Índia, amb 17.581.530 casos i 197.133 morts;
–El Brasil, amb 14.340.787 i 390.925 morts;
–L’estat francès, amb 5.498.044 casos i 102.858 morts;
–Rússia, amb 4.771.372 casos i 108.588 morts.
–A l’estat espanyol hi ha 3.488.469 casos i 77.738 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “L’obra pública licitada és la meitat de la que necessitem”
La licitació oficial d’obres a Catalunya ha tingut un creixement excepcional del 139% el primer trimestre del 2021, i ha arribat a 695 milions d’euros, respecte del mateix període de l’any 2020, a conseqüència de l’esforç de les administracions públiques de reactivar l’economia i, probablement, per la licitació retinguda de l’any anterior, que es va ajornar per la pandèmia i les mesures sanitàries adoptades per evitar el contagi. No obstant això, si la comparem amb el mateix període de l’any 2019, darrer any abans de l’aturada, el creixement ha estat del 55%. Ara, tot i aquest creixement, la licitació del primer trimestre és tan sols un 50% de la que Catalunya necessita.
La setmana passada la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) feia públiques les dades de licitació oficial d’obres el primer trimestre i encapçalava l’informe amb el paràgraf anterior. He volgut parlar amb el president de la Cambra, Joaquim Llansó, perquè m’expliqués aquest creixement tan fort i si això significa que hem entrat en un període nou en què la inversió pública millora fins als nivells que ens pertocarien. “No, no, de cap manera”, em diu de seguida. Bé, comencem per aquí. El càlcul que fa la CCOC és que a Catalunya caldrien 5.500 milions d’obra pública anuals, repartits en tres parts iguals, corresponents a cadascuna de les tres administracions. La xifra la calculen d’acord amb els diners destinats pels estats de la UE-15, que són el 2,2% del PIB. I la veritat és que el darrer any en què es va arribar a aquest volum a Catalunya va ser el 2009. Hem estat, doncs, onze anys molt per sota, amb una xifra acumulada de dèficit que fa por. Bé, segons aquesta estimació ens tocarien 1.375 milions cada trimestre, dels quals aquest primer han estat 695, certament, molt superiors als 290 de l’any passat o als 450 milions del 2019, però encara molt més avall d’allò que seria necessari.
Dit això, Llansó m’explica que hi ha dos fets que desvirtuen a l’alça aquesta xifra del primer trimestre. La primera ve de l’Ajuntament de Barcelona. Cal dir que, per administracions, la local és la més activa, amb el 58% de tota la licitació del trimestre, i arriba a 402,6 milions d’euros. Però cal destacar que aquesta xifra inclou la licitació per Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) de l’acord marc per a la contractació d’obres d’infrastructures en espai públic de Barcelona, d’un valor estimat de 160,8 milions, que s’hauria d’anar concretant en el termini de quinze mesos en molts contractes basats en l’acord marc referit. “L’ajuntament ens ha promès que es tracta d’una aportació extraordinària i que no alterarà el pressupost ordinari de l’any vinent. Ja ho veurem”, diu. Valora molt positivament que en aquest cas ja hi ha 40 empreses pre-seleccionades: 20 que faran obres per menys de 500.000 euros i 20 per més d’aquesta xifra. Són obres diverses, com ara carrils bici… i poden tenir un termini de dos anys i mig.
L’altre fet desvirtuador és el d’Infraestructures de la Generalitat, que preveu de dedicar 46 milions a la licitació del sistema dinàmic de contractació d’obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica, que es concretaran en contractes específics els quatre anys vinents. Cal dir que la licitació feta puja a 215,6 milions d’euros, és a dir, el 31% del total. Finalment, l’import licitat per l’administració general de l’estat espanyol ha estat de 77 milions d’euros, que és un 9% del total. Respecte del mateix període de l’any 2019, la licitació ha disminuït d’un 36%.
Malgrat el salt endavant respecte de l’any passat de les licitacions públiques, i fins i tot per damunt del primer trimestre del 2019, Llansó està preocupat i diu que aquest any és un any perillós, per una raó: “Es manté la incertesa sobre l’evolució de la licitació durant els trimestres vinents.”
Per una altra banda, la cambra considera essencial d’assolir “el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques com entre aquestes i el sector privat” per arribar a la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus de Next Generation UE a fi que l’impuls revitalitzador per a l’economia arribi com més aviat millor, enguany, i d’una manera ben àmplia per a permetre la reactivació i la transformació del nostre sistema econòmic. “L’actual situació de crisi no admet demores en la gestió d’aquests fons”, diu.
Malgrat tot, dubta que els diners d’aquest fons puguin arribar a les empreses enguany, “perquè els projectes requereixen un temps des que es decideixen fins que s’engeguen sobre el terreny”. I tampoc no és pas gaire optimista quant als diners europeus que puguin arribar al sector a Catalunya. I em diu que faci comptes jo mateix.
D’acord, suposo que vinguin els 140.000 milions a l’estat –subvencions i crèdits– malgrat que el govern espanyol diu que només vol les subvencions, que són la meitat. Suposo també que arriben segons el PIB, que serien uns 28.000 milions. I així mateix suposo que es distribueixen segons el pes en el PIB català, que aquests últims cinc anys ha estat, de mitjana, al voltant del 5%. Això faria uns 1.400 milions que crec que no resoldrien pas gaire el problema. Sempre, ben entès, que els càlculs que faig s’ajustin a la realitat futura, cosa que, evidentment, s’ha de veure. Però podria ser una aproximació…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Comencen a relaxar-se les restriccions contra la covid: vegeu tots els canvis
–The Economist: Què us explica la història sobre els booms postpandèmics (en anglès)
–Ouest-France: Vacances d’estiu: allò que en sabem, allò que encara en no sabem (en francès)
–Vox: Com el Regne Unit va trobar el primer tractament eficaç contra la covid-19 i va salvar un milió de vides (en anglès)
–Infobae: No notar cap símptoma després de l’aplicació d’un vaccí implica tenir una resposta immune menor? (en castellà)
–Stat: La covid-19 va donar als científics una oportunitat per a entendre millor com sorgeixen els trastorns cerebrals (en anglès)
–BBC: Covid-19 a l’Índia: els pacients lluiten a casa mentre els hospitals s’ofeguen (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Brussel·les porta AstraZeneca als tribunals pel retard en el lliurament dels vaccins
–La covid fa créixer d’un 50% el risc de complicacions de l’embaràs
–Brussel·les vol que els turistes dels EUA vaccinats puguin viatjar a la UE a l’estiu
–El brot al col·legi major Ausiàs March va ser causat pels desplaçaments de Setmana Santa
–‘Nomadland’ s’imposa en uns Oscar sense sorpreses i marcats per la pandèmia
–El rearmament als EUA, la Xina i Rússia eleva la despesa militar global el primer any de pandèmia
–Ja no ens trobem als carrers. Crònica d’un 25 d’Abril atípic.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
