25.09.2020 - 19:50
|
Actualització: 25.09.2020 - 20:01
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha avalat la decisió de la Generalitat de limitar les reunions a un màxim de sis persones. La mesura va ser aprovada per l’executiu dimarts arran de l’empitjorament dels indicadors epidemiològics. Fins ara, el límit en les reunions era de deu persones. La iniciativa arriba just abans de començar el mes d’octubre, que s’ha assenyalat reiteradament com un període delicat en què l’arribada de la grip estacional pot imprimir més pressió per un possible rebrot. A les escoles hi ha des d’avui 95 grups confinats més, i ja són 789, amb 1.314 alumnes i 181 professionals infectats. També s’ha notificat el tancament de la llar d’infants la Florida de l’Hospitalet de Llobregat i, ara com ara, hi ha quatre centres totalment confinats.
Així mateix, el Departament de Justícia ha autoritzat la represa dels vis-a-vis a les presons del Principat després de suspendre’ls al juliol pel rebrot, però els limita a una vegada cada mes i amb algunes restriccions. Les dues bones notícies del dia són, d’una banda, que l’hospital Universitari Santa Maria de Lleida s’ha declarat lliure de covid-19, i que el govern de les Illes ha decidit d’aixecar el confinament de l’àrea bàsica de salut de Son Gotleu, a Palma, que afectava 23.000 persones. Les restriccions es van imposar l’11 de setembre, i la millora dels indicadors epidemiològics han dut l’executiu a reobrir aquest barri.
Mentrestant, s’aprofundeixen les desavinences entre el govern espanyol i el de la comunitat de Madrid, on encara no s’ha estroncat pas l’embranzida del rebrot. El conseller de Sanitat madrileny ha anunciat aquest matí que el confinament perimetral s’estén a vuit àrees de salut més de la regió. Cinc minuts abans que sortís ha comparegut el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, per a explicar que havien recomanat a la presidenta Isabel Díaz Ayuso d’ampliar les restriccions a tota la capital espanyola i a les ciutats de la comunitat amb més de 500 casos per 100.000 habitants, i alhora de restringir tota mobilitat que no fos necessària. La presidenta madrilenya s’hi ha negat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 189.384 casos per PCR, 90.341 altes i 15.287 morts i hi ha 283 pacients a les UCI:
–Principat: avui hi ha 1.106 nous casos, 1 mort i 137 pacients a les UCI (en total, 134.346 casos per PCR, 40.948 altes i 13.284 morts);
–País Valencià, avui hi ha 610 nous casos, 893 altes, 8 morts i 71 pacients a les UCI (en total, 36.895 casos per PCR, 37.525 altes i 1.625 morts);
–Illes, avui hi ha 139 nous casos, 165 altes, 1 mort i 68 pacients a les UCI (en total,13.309 casos per PCR, 10.382 altes i 294 morts);
–Catalunya Nord, avui no s’hi han afegit noves dades i hi ha 5 pacients a les UCI (en total, 338 casos, 283 altes i 39 morts);
–Andorra, avui hi ha 83 nous casos, 60 altes i 2 pacients a les UCI (en total, 1.836 casos, 1.203 altes i 53 morts).
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 32.509.047 confirmats i 989.275 morts. Del total de casos, 23.995.234 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 7.195.008 casos i 207.769 morts;
–L’Índia, amb 5.843.349 casos i 92.587 morts;
–El Brasil, amb 4.659.909 casos i 139.883 morts;
–Rússia, amb 1.136.048 casos i 20.056 morts;
–Colòmbia, amb 790.823 casos i 24.924 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 704.209 casos i 31.118 morts.
*A l’estat francès hi ha 497.237 casos i 31.511 morts.
La píndola de Jordi Goula: ‘Eren disset caixes i n’ha quedat un banc i prou’
El rumor que corre aquests dies per la borsa és que la fusió d’Unicaja Banc i Liberbank torna a ser sobre la taula. Diuen que accionistes i alts directius de totes dues entitats han tingut converses aquests últims dies per analitzar una possible unió, com ja van fer entre el 2018 i el 2019, segons que s’havia dit temps enrere. Ara és un bon moment, aprofitant que el BCE ha obert la mà amb la pandèmia i no els obliga a fer ampliacions de capital. CaixaBank i Bankia sembla que han desbrossat el camí per fer més operacions de fusió al sector. Ja veurem com acaba. Però avui ho tornava a llegir i he pensat, quantes caixes –que ja són història– hi ha al darrere d’aquesta operació?
I m’he posat a comptar-les. I Déu n’hi do. He de dir que he controlat només els moviments que s’han produït arran de l’última crisi. Per exemple, no hi entren absorcions tan emblemàtiques com la de la ‘Caixa dels marquesos’, com s’anomenava la Caixa de Barcelona, per la Caixa de Pensions el 1990. Ah!, i també hi ha alguns bancs pel mig…
Bé, darrere CaixaBank, controlada fins abans de l’absorció en un 40% per la Fundació la Caixa, hi ha Caixa Girona que va entrar en una operació que en principi va sorprendre perquè semblava que aniria amb les caixes de les Diputacions (Tarragona i Catalunya), cosa que finalment no succeí, perquè va ser Caixa Manresa que va anar en aquest grup. Després de Caixa Girona, es va menjar un paquet que va arribar amb el nom de Banca Cívica. I que hi trobem a dins? Doncs Caja Navarra, Caja Canarias, Caja de Burgos, Cajasol (amb molta xarxa a Sevilla, Cadis i Huelva) i Caja de Guadalajara, que no se’n van sortir amb el nou banc que van crear amb les fusions. Per a CaixaBank, la torna van ser alguns bancs, com el de València, que va ser intervingut el 2011 pel Banc d’Espanya i comprat per CaixaBank el 2013. Dues curiositats sobre aquest banc que havia estat presidit des del 2004 per José Luis Olivas, que va ser president de la Generalitat fins l’octubre del 2011, quan va dimitir, just una setmana abans de la intervenció. Una curiositat és que el seu accionista principal era Bancaixa en aquell moment. I l’altra és que la seva seu avui la seu social de CaixaBank, després d’anar-se’n de Barcelona l’octubre del 2017. I, finalment, hi afegiríem Bankpime, a més del negoci de Barclays Bank a Espanya, llevat de Barclaycard. CaixaBank aplega, doncs, set de les caixes que hi havia el 2008.
Anem per Bankia. És el grup format entorn de Caja Madrid. Tots tenim encara a la memòria l’embolic que va culminar amb la sortida a borsa i que va acabar com el rosari de l’Aurora… i amb gent a la presó. Caja Madrid va ser fins el desembre del 2012 la caixa d’estalvis més antiga d’Espanya, fundada el desembre del 1702 com a Monte de Piedad. L’any 2010, en plena reestructuració del sistema financer, Caja Madrid, amb sis caixes més, s’integra en l’anomenat Banc Financer i d’Estalvis (BFA). I el juny del 2012, en una situació molt delicada, va ser salvat per l’estat espanyol (23.500 milions d’euros) i es va formalitzar la nacionalització de BFA mitjançant el FROB. El gener del 2013, el consell de Caja Madrid va aprovar la dissolució de la caixa d’estalvis.
Les sis caixes esmentades que van formar el BFA (un invent que no va funcionar) eren, a més de Caja Madrid, la valenciana Bancaixa, la catalana Laietana, que havia quedat despenjada de la resta del Principat, Caja Insular de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja. Un bon assortiment d’entitats: algunes, com Bancaixa, amb molts problemes que van ser molt difícils de pair –si és que es van arribar a pair mai– per Caja Madrid.
Finalment, el 2018 es va cruspir el Banc Mare Nostrum (BMN). Aquest banc va néixer el 2010 com a sistema institucional de protecció (SIP) del negoci financer de quatre caixes d’estalvis: Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra. Val a dir que l’invent de les SIP va durar poc i va ser un pas més en el camí de fer desaparèixer les caixes d’estalvis. Tenia la seu central a Madrid i operava en comunitats autònomes de l’arc mediterrani, a més de la Comunitat de Madrid. El negoci financer de Catalunya i Aragó de la Caixa Penedès el va comprar el Banc Sabadell.
En total, doncs, darrere el nom de Bankia hi ha deu caixes d’estalvis que s’han esborrat del mapa com a tals, i dins de CaixaBank n’hi ha set, de les quals queda només com a signe extern la marca CaixaBank i el logotip d’en Miró. Hem de pensar que en cada pas que s’ha fet en forma de fusió o absorció han anat quedant bocins de les entitats pel camí, del seu tarannà i de la seva gent, i que molts treballadors han hagut de plegar per retallar despeses. Pensem que aquest darrer decenni el nombre d’oficines dels dos grups ha passat de 13.101 a 6.468. I tampoc no ha estat fàcil per a molts treballadors que s’han quedat aguantar –o fins i tot patir– una absorció rere una altra. El tracte, les condicions de la feina… i mil coses més.
El fet, en definitiva, és que disset caixes d’estalvis nascudes a moltes comunitats amb objectius semblants de caràcter social, s’han convertit finalment en el banc més gran de l’estat espanyol. De totes, només en resta el record i algunes coses fosques que no s’han explicat i que potser algun dia sabrem.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–The Guardian: Quines lliçons pot aprendre Europa de l’experiència sueca de la covid-19? (en anglès)
–Franceinfo: Covid-19: previst per al febrer, el carnaval de Rio de Janeiro s’ajorna indefinidament (en francès)
–Politico: Consells sobre com desplaçar-se entre les normes hiperlocals del coronavirus a Europa (en anglès)
–La Stampa: Coronavirus, per què a Itàlia hi ha menys infeccions que a França, a Espanya i al Regne Unit? (en italià)
–The Korea Times: Corea del Sud invertirà enguany 68 milions d’euros per a desenvolupar un vaccí contra la covid-19 de producció pròpia (en anglès)
–Infobae: El laboratori AstraZeneca obté immunitat legal en cas que els seus vaccins contra el coronavirus no funcionin (en castellà)
–South China Morning Post: Tasmània, a Austràlia, és lliure de coronavirus, però l’economia trontolla pel tancament de la frontera (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Xoc institucional a Madrid: Ayuso es nega a confinar la ciutat, tot i la petició de la Moncloa
–El govern de les Illes aixeca el confinament de Son Gotleu
–[VÍDEO] L’esgarrifosa campanya del govern escocès per conscienciar sobre el contagi del coronavirus
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
