25.11.2020 - 19:50
|
Actualització: 25.11.2020 - 19:54
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha declarat després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut que no s’ha arribat a cap acord entre les autonomies i el govern espanyol sobre les “recomanacions” per a les festes de Nadal, i que la decisió s’ha ajornat una setmana. Illa ha explicat que cada autonomia tindrà capacitat de decisió en el seu territori, d’acord amb les dades epidemiològiques, però ha recordat que l’estat d’alarma vigent estableix que el confinament nocturn ha de començar a la mitjanit, a tot estirar.
Els Mossos i les policies locals de Catalunya reforçaran el control sobre bars, cafeteries i restaurants perquè s’hi compleixin les mesures de seguretat. El govern no vol en cap cas que hi hagi un relaxament de la població i vol fer respectar les distàncies de seguretat entre taules i la nova limitació de quatre persones –excepte grups de convivència–, després d’haver vist imatges de grups més nombrosos. A més, el comitè del Procicat ha establert que cal que hi hagi una distància d’un metre entre cada persona en una mateixa taula. Pel que fa a les dades sanitàries, per primera vegada en un mes hi ha menys de cinc-cents ingressats a l’UCI.
Al País Valencià, el Consell preveu que hi hagi 200.000 persones vaccinades durant el primer trimestre del 2021. Avui s’ha constituït la comissió de vaccinació amb el president, Ximo Puig, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, i diversos alts càrrecs de Sanitat. Puig ha evitat de polemitzar amb la vice-presidenta del govern, Mónica Oltra, després de l’acusació de prendre decisions sense consensuar-les. Pel que fa al vaccí, la Comissió Europea veu possible que la vaccinació comenci a final d’any i que els primers europeus rebin les dosis al desembre. La Comissió també ha publicat avui la seva nova estratègia farmacèutica, en què diu que cal “diversificar” els proveïdors externs de medicaments per evitar-ne l’escassetat durant crisis com la del coronavirus.
La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha reclamat al president espanyol, Pedro Sánchez, que tots els viatgers de la península que vagin a les Balears i les Pitiüses presentin una PCR negativa als aeroports. El govern rebrà 284 milions d’euros corresponents al fons covid abans que s’acabi l’any, i el País Valencià en rebrà 822 aquesta setmana.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 430.877 casos, 18.529 morts i hi ha 875 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 60.438.427 confirmats i 1.421.332 morts. Del total de casos, 41.806.901 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 13.004.144 casos i 266.587 morts;
–L’Índia, amb 9.257.945 i 135.165 morts;
–El Brasil, amb 6.127.819 casos i 170.199 morts;
–Rússia, amb 2.162.503 casos i 37.538 morts;
–L’estat francès, amb 2.153.815 casos i 50.237 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.614.126 casos i 43.668 morts.
La píndola de Jordi Goula: “El Dow Jones fa un rècord i el nombre de contagiats, també”
Donald Trump va fer ahir la conferència de premsa més estranya que mai havien vist els corresponsals més veterans de la Casa Blanca. Els van avisar dos minuts abans de començar, a les 12.30 h. Trump es va limitar a dir: ‘Tenim davant una xifra sagrada: els 30.000 punts del Dow Jones. Ningú no pensava veure mai això. És la novena vegada d’ençà del començament del 2020 i la 48a que es bat un rècord a l’índex sota l’administració Trump. Vull felicitar tots els membres de govern que han treballat tan durament per arribar aquí.’ La conferència de premsa va durar tan sols seixanta-quatre segons. I se’n va anar sense admetre preguntes.
D’aquesta manera, amb triomfalisme i atribuint-se l’èxit borsari, amorosia la decisió d’haver permès la transició del poder. És clar que el Dow Jones, precisament ahir, no pujava pel que havia fet aquestes setmanes, pujava perquè finalment decidia d’anar-se’n, pujava perquè els vaccins donen cada dia més bones notícies i pujava perquè Joe Biden havia nomenat secretària del Tresor Janet Yellen, una dona molt apreciada en el món financer, des que va ser presidenta uns quants anys del Sistema de la Reserva Federal. El cas és que el rècord històric de l’índex americà de borsa va propiciar ahir el penúltim xou de l’home que ha estat capaç de dividir els Estats Units, amb la seva peculiar manera de ser i d’actuar.
Ens podem preguntar si té gaire sentit que la borsa marqui records històrics en uns moments en què la pandèmia castiga tot el país amb tanta força. Un parell de dies abans de les vacances d’Acció de Gràcies, els casos de coronavirus al país han assolit nivells de rècord i la taxa de mortalitat mitjana ha arribat als valors més alts del maig ençà. Fins i tot el Financial Times es preguntava ahir si el rebrot d’aquests últims dies seria capaç de frenar el ral·li borsari. I la resposta és que sí. La borsa és el capitalisme més pur, on només compten els diners.
Per fer-nos una idea de la importància que té haver arribat a 30.000 punts, diguem que la investidura de Trump, el 20 de gener de 2017, va coincidir pràcticament amb l’arribada a 20.000 punts, cosa que vol dir que des de llavors ha pujat d’un 50%. I pensem que havia arribat a 10.000 l’any 1999. Per contextualitzar-ho, i si mirem des del començament d’enguany, ha pujat d’un 5%, quan els índexs francès i italià baixen entorn del 8% i l’ÍBEX 35 baixa d’un 15%.
I pot pujar fins a l’infinit, fent guanyar diners a tothom qui hi inverteixi? És evident que no. I si no puja fins a l’infinit, vol dir que haurà de deixar de créixer un moment o altre. I quan? Aquesta és la pregunta del milió. Jo la data no la sé, però sí que sé que serà quan els que més diners hagin invertit creguin que ja n’han guanyats prou i venguin les seves carteres, no per a comprar accions d’uns altres sectors, com es fa aquests últims temps, sinó per a invertir en altres menes d’actius. I llavors vindrà la batzacada.
Crec que en aquests moments es diu massa que les coses aniran molt bé a les empreses quan hi hagi normalitat pel vaccí i es diu poc que moltes empreses surten molt malparades de la pandèmia. Però si llegiu què diuen uns quants experts –dels que sempre trobem arreu– veureu que uns tenen clar un futur a l’alça i uns altres, més prudents, no ho veuen clar i recomanen molta precaució. En el fons, l’explicació de la puja d’aquests últims anys cal anar-la a buscar, en uns primers moments, en la política econòmica de Trump, basada en la rebaixa d’imposts a les elits i a les grans empreses i, alhora, en els baixíssims tipus d’interès i en la descomunal quantitat de diners que la Reserva Federal ha anat injectant a l’economia per mantenir el ritme d’activitat. Una part d’aquests diners ha acabat a la borsa i l’ha feta pujar.
Un risc addicional és que molta gent sembla que no s’adoni que som en un món globalitzat, i el financer encara més. El 2008 ens ho va demostrar. I ara no hauríem de passar per alt que la pandèmia ha despertat un fenomen del qual encara es parla poc, perquè la prioritat arreu és sanitària. Ho comentava el Banc Mundial fa pocs dies. Deia que ara està bastant segur que la gran quantitat de deute que assumeixen les economies emergents per combatre la pandèmia de covid-19 donarà pas a una onada sense precedents de crisi de deute i reestructuracions. També advertia que podria anar seguida d’una crisi financera mundial, especialment atesa la grandària de les economies emergents i la interconnexió que tenen en l’economia mundial.
Podem creure que el Banc Mundial té motius per a pensar-ho. Fins i tot abans de la pandèmia, els països emergents tenien nivells altíssims de deute i, en massa casos, finances públiques inestables. Per culpa de la pandèmia, molts ara es troben amb les pitjors recessions en noranta anys, i els dèficits pressupostaris s’han disparat a nivells sense precedents.
Aquest és un risc evident que va molt més enllà de la borsa americana. És un risc del qual haurem de començar a parlar tan bon punt s’hagi acabat el malson de la covid-19 i les empreses i els consumidors hagin pogut normalitzar el comportament. Encara falta. Però l’avís del Banc Mundial l’hauríem de tenir tots ben present. I no solament perquè talli el ral·li de la borsa de Nova York, sinó perquè si passa –i segons com passi– pot originar un tsunami financer que ens afectarà a tots. I, com sempre, uns rebrem més que uns altres.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Per què a Taiwan no hi ha hagut cap mort per la covid del mes de maig ençà?
–Politico: De la catàstrofe a la immunitat comunitària: Bèrgam confia a tenir un “vaccí natural” (en anglès)
–Público: Què passa si es paga a la gent per rebre el vaccí contra la covid-19? (en portuguès)
–Stat: Això fa la indústria biofarmacèutica per generar confiança en els vaccins contra la covid-19 (en anglès)
–Deutsche Welle: Els més reeixits en la lluita contra el coronavirus (en castellà)
–Vox: El paper higiènic desapareix novament dels prestatges (en anglès)
–BBC: Com es preparen els europeus per Nadal i Any Nou (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El Consell preveu de tenir 200.000 persones vaccinades el primer trimestre del 2021
–Proves d’antígens: com funcionen? Quina fiabilitat tenen? Se’n poden comprar a les farmàcies?
–Puig esquiva el debat sobre la crisi del Botànic: “La meua preocupació és la pandèmia i l’economia”
–Armengol reclama a Sánchez que tots els viatgers de l’estat presentin una PCR negativa
–Els Mossos i les policies locals reforçaran els controls perquè la restauració compleixi les mesures anti-covid
–L’assaig encapçalat per Mitjà i Clotet conclou que la hidroxicloroquina no evita el contagi de la covid
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
– Nadal amb restriccions: deu a taula i confinament nocturn
– Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
