Report diari sobre el coronavirus: El desproveïment fa perillar el pla de vaccinació en massa

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Només fa dos dies el govern català presentava un pla de vaccinació massiu amb l’objectiu d’arribar pròximament a totes les franges d’edat i assolir els 500.000 vaccinats a la setmana. Això sí, ho condicionava a l’arribada de vaccins. Doncs bé, dos dies més tard l’estat espanyol ha informat al Departament de Salut que les 148.000 dosis del vaccí d’AstraZeneca que havien d’arribar dilluns no arribaran encara.

“Aquest contratemps és una afectació important que haurà d’interrompre la vacunació massiva”, ha dit el el secretari general de Salut, Marc Ramentol. Segons que ha explicat aquest matí el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, el desabastiment ha estat creixent en els darrers dies: les 17.000 dosis que haurien d’arribar demà s’esperaven per diumenge, mentre que de les 60.000 que havien d’arribar dilluns, només se’n van rebre 30.000.

El desabastiment també afecta al País Valencià. Dilluns havien d’arribar unes 100.000 dosis i n’arribaran 12.000. Això implica que es podrà acabar de vaccinar els professors, unes 149.000 persones, però que no es podrà vaccinar al ritme previst.

Per si fos poc, el pla per a vaccinar el col·lectiu de persones d’entre 60 i 65 anys amb el vaccí d’AstraZeneca també ha ocasionat problemes. L’onada de sol·licituds per a demanar cita prèvia ha provocat lllargues esperes i moltes persones no han pogut aconseguir hora per a ser vaccinades.

La notícia positiva és que se celebrarà la diada de Sant Jordi. Això sí, descentralitzada, a l’aire lliure, amb espais delimitats i tindrà una durada de diversos dies, abans i després del 23 d’abril, segons ha anunciat la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. En declaracions a Catalunya Ràdio, Ponsa ha concretat que el pla de Sant Jordi s’ha treballat i consensuat en els últims dos mesos amb la Cambra del Llibre, que engloba el sector editorial i llibreter, amb les entitats municipalistes i amb el Departament d’empresa en relació a les floristeries.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 998.687 casos, 29.452 morts i hi ha 582 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 125.796.833 casos confirmats i  2.761.392 morts. Del total de casos, 101.515.732 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.724.166 casos i 558.708 morts;
–El Brasil, amb 12.227.179 i 301.087 morts;
–L’Índia, amb 11.845.748 casos i 160.982 morts;
–Rússia, amb 4.492.692 casos i 96.612 morts;
–L’estat francès, amb 4.424.087 casos i 93.378 morts.

–A l’estat espanyol: 3.247.738 casos i 74.420 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “M’ho podeu dur demà?”

Un acte que avui s’ha tornat tan quotidià i trivial com fer una compra en línia d’un producte engega un procés llarg i complex, que anomenem logístic. Inclou principalment les operacions de transport, emmagatzematge i distribució dels productes en el mercat. Habitualment, es consideren operacions externes a la fabricació d’un producte i per això és un dels departaments de les empreses que més se sol externalitzar o subcontractar. I ve’t aquí que s’ha convertit en un dels sectors més importants de l’economia, quant a creixement. I un dels pocs en què la pandèmia ha tingut una influència molt positiva.

Segons que ha publicat avui l’Observatori Sectorial DBK, el 2020 la prestació de serveis d’emmagatzematge, transport i distribució, vinculats a operacions comercials a internet, va generar a tot l’estat espanyol un volum d’ingressos de 2.300 milions d’euros, un 24,3% més que l’any anterior. Es va accelerar, d’aquesta manera, la tendència de creixement que ja registrava, atès que en els tres exercicis precedents havia augmentat d’un 18%-19% cada any. No cal dir que la pandèmia, amb les mesures de confinament i tancament d’establiments comercials, adoptades per contenir-la, ha accelerat el dinamisme del comerç electrònic i la demanda de serveis logístics que té associada. Malauradament, la gent de DBK no publiquen les dades en l’àmbit de comunitats autònomes, però podem pensar que les xifres de Catalunya han seguit un ritme semblant.

L’informe destaca que el volum de negoci derivat del comerç electrònic entre empreses i particulars va superar els 50.000 milions d’euros el 2019, després d’augmentar d’un 25%, mentre que les dades provisionals del 2020 apunten a un creixement més alt, molt a la vora del 30%. Crec que hi ha poca cosa a afegir. Només s’ha de destacar especialment l’augment de la demanda vinculada a productes per a la llar, d’alimentació, roba, material esportiu, productes de salut i bellesa, material d’oficina i informàtica o articles de bricolatge.

Tot fa preveure que els ingressos derivats de la logística vinculada al comerç electrònic continuaran creixent notablement a curt i mitjà termini, a causa de les restriccions aplicades per combatre la pandèmia encara a la primera meitat de 2021 i els canvis en els hàbits dels consumidors, que continuaran augmentant el percentatge de les compres que fan per internet. Per això el negoci continua atraient noves empreses i incentivant l’augment de les inversions en tecnologia i infrastructures.

És un sector que té dos vessants molt diferents. Per una banda, hi ha una gran concentració. Els cinc primers operadors van aplegar el 2020 gairebé la meitat de mercat, mentre que la participació agregada dels deu primers va atènyer el 63% del volum de negoci total. Per una altra banda, hi ha una atomització molt gran, sobretot en allò que s’anomena transport de l’última milla. És el lliurament directe al client, sigui en un punt de recollida o a casa. Aquest segon cas s’escau normalment després d’una compra en una botiga o plataforma en línia. En aquest segment és on han aparegut de fa temps més empreses noves i a algunes no els va pas gens malament.

Per això he volgut parlar amb un dels tres fundadors de Method Advaced Logistics. Tot i el nom en anglès, són d’aquí, tenen la seu a Barcelona i la base a Santa Perpètua de Mogoda. Van començar fa tres anys i ja facturen uns trenta milions, amb un creixement del 52% el 2020. Luis Ángel Flórez m’explica que el gran canvi que hi ha hagut durant la pandèmia entre els clients és doble. Per una banda, ha entrat en el camp del comerç en línia gent de més de quaranta-cinc anys, cosa que no passava abans; i, per una altra, ha augmentat substancialment el ventall de mercaderies que es compren per aquest canal. “Abans s’hi compraven productes de petit format i l’últim any ha estat normal transportar electrodomèstics, barbacoes, sofàs i tota mena de mobles comprats per internet. Els productes de bricolatge, per exemple, abans es compraven presencialment en botigues i ara se’n fan moltes comandes en línia”, diu.

Sobre si és un fenomen aïllat que s’acabarà quan s’acabi la pandèmia, creu que no. “Nosaltres calculem que un 30% dels compradors del nou canal es consolidaran i que la pandèmia ha avançat aquest canvi d’hàbits uns cinc anys”, em diu. Com que tenen oficina a Madrid i vint delegacions a tota la península, li demano quines diferències noten entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol. La principal és en l’aspecte de l’ocupació. “Notem que la rotació dels treballadors a Barcelona és el triple que a Madrid, per exemple. Parlo de treballadors de perfil baix. Això vol dir que aquí troben moltes més alternatives que en uns altres llocs. Entre els treballadors de perfil mitjà i alt, la cosa s’iguala i la permanència fins i tot és més alta a la demarcació de Barcelona.” La mostra és significativa, perquè, de mitjana, tenen uns 650 treballadors.

Hem de pensar que en aquest mercat tan canviant, el lliurament d’última milla ha sacsejat el model que hi havia fins ara i això demana de repensar-ho tot sovint. El model de lliurament capil·lar evoluciona molt, segons la demanda. És a dir, apareixen nous punts de lliurament, la freqüència és més gran i hi ha pics de demanda difícils de gestionar. Per si no n’hi hagués prou, els consumidors han passat de conformar-se amb una espera de tres o quatre dies per a un producte a reclamar que arribi el mateix dia que ho demanen. En definitiva, és un sector en progressió constant i gens fàcil de gestionar, en què els compradors són com més va més exigents i cada vegada hi ha més competència entre empreses.