Report diari sobre el coronavirus: Sense màscara a l’exterior. Creixen els contagis al País Valencià

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Gairebé un any després, exactament onze mesos i disset dies, l’ús de la màscara no serà obligatori a l’aire lliure a partir de la mitjanit. Només caldrà posar-se-la si no es pot mantenir la distància de seguretat amb persones que no formen part de la bombolla habitual. A les residències on hi ha un 80% d’usuaris vaccinats tampoc no serà obligatòria, excepte pels treballadors o els visitants. La retirada és parcial. S’haurà de continuar portant en espais tancats i en transports públics, incloses les andanes, parades i telefèrics.

Al País Valencià, avui s’ha registrat un increment considerable d’ingressats als hospitals i també un creixement de casos. Concretament, se n’han declarat 821, una xifra que no es veia d’ençà del febrer, si bé és cert que ahir no es van donar dades i que avui s’han donat les acumulades dels dos dies. La subdirectora d’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat, Herme Vanaclocha, ha tret importància a les xifres i ha dit que ja s’ho esperaven, tenint en compte de l’augment de la mobilitat i de les interaccions socials.

A Catalunya continua el creixement de la pandèmia després de setmanes de baixada. El risc de rebrot és una altra vegada de més de cent punts (105), el llindar que en marca un d’alt. Com va dir el grup de recerca BIOCOMSC, la pujada de casos es deu “quasi exclusivament” a la ciutat de Barcelona, tot i que pot estendre’s a la zona metropolitana sud i entre grups no immunitzats.

Els contagiats cada vegada són més joves, com per exemple els vint-i-quatre alumnes de segon de Batxillerat de Barcelona que s’han infectat en un viatge de fi de curs a Menorca. Quaranta més esperen els resultats de les proves. Ahir es va saber un altre gran brot entre estudiants de diversos punts de l’estat espanyol, arran d’un viatge de final de curs a Mallorca. De moment, s’han detectat seixanta-set casos entre joves de les Illes i el País Valencià. També n’hi ha de Madrid.

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha recordat que Sanitat Exterior ha d’exigir proves de la covid-19 als turistes britànics i “fixar controls d’entrada estrictes i segurs” als ports i aeroports. En un missatge a Twitter, la presidenta també ha celebrat la decisió del Regne Unit d’incloure les Illes a la llista verda, de manera que els britànics no hauran de fer quarantena quan tornin de les vacances.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.177.587 casos i 31.630 morts, i actualment hi ha 177 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 180.898.775 casos confirmats i 3.918.246 morts. Del total de casos, 165.383.401 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.465.284 casos i 617.517 morts;
–L’Índia, amb 30.149.691 casos i 389.661 morts;
–El Brasil, amb 18.243.806 i 502.817 morts;
–L’estat francès, amb 5.764.798 casos i 110.778 morts;
–Turquia, amb 5.393.736 casos i 49.293 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.777.691 casos i 80.719 morts.

La píndola de Jordi Goula: “La zona euro posa la directa el mes de juny”

L’activitat comercial a la zona euro creix al ritme més ràpid dels darrers quinze anys en el mes de juny, a mesura que l’economia continua la reobertura, i gràcies al fet que el relaxament progressiu de les mesures per a mitigar el virus i el progrés de les campanyes de vaccinació enforteixen la confiança. No obstant això, els preus dels productes i serveis pugen a un ritme també sense precedents, perquè la demanda encara supera l’oferta, cosa fa que es torni a parlar de la inflació. Per altra banda, les empreses es queixen a tot arreu del nou retard –gairebé rècord– que han de suportar en els terminis de lliurament de les cadenes de subministrament i de l’erosió, cada vegada més generalitzada, dels estocs en els magatzems.

Una demanda creixent i unes comandes també a l’alça que són la porta per a engrescar la inversió i la contractació de personal, mentre els problemes de subministrament d’algunes matèries i de microxips alenteixen la producció. Vet aquí, a grans trets, la conclusió de l’informe que acompanya l’avanç de l’índex de directors de compres PMI del juny, fet per la consultora IHS Markit i presentat abans-d’ahir.

El sector manufacturer ha continuat encapçalant el repunt –indica el dotzè mes consecutiu d’augment de la producció– i el ritme d’expansió s’ha tornat a accelerar, encara que s’ha mantingut lleugerament per sota del rècord del març passat. Tot i això, ha estat el sector serveis el que ha tornat a assenyalar la millora més gran en els resultats, i el creixement de l’activitat comercial s’ha accelerat al ritme més gran des del juliol del 2007.

Quant a la confiança empresarial en les perspectives, augmenta fins a la seva màxima des que es disposa de dades (que van començar a recopilar-se l’abril del 2012), impulsada pel creixement recent i intens de la demanda i per les altes probabilitats que l’economia es continuï reobrint els mesos vinents. Segons l’economista en cap de la consultora, “les empreses informen d’un augment intens de la demanda, i cal destacar que el repunt és cada vegada més generalitzat i traspassa cap a altres sectors dels serveis, especialment entre les empreses d’atenció directa al públic”. I fa un pronòstic molt positiu: “Les dades fan preveure una expansió significativa del PIB en el segon trimestre, que seria seguida d’un creixement encara més rotund en el tercer.”

He volgut contrastar aquest avanç dels índexs PMI amb les dades de França i Alemanya, els dos estats que són els clients principals de les empreses exportadores del Principat, amb fonts de dades diferents. I els resultats més recents segueixen, fil per randa, la mateixa tendència.

Comencem per Alemanya. Ahir es va fer públic l’índex de confiança empresarial de l’Institut de Recerca Econòmica (IFO), el referent més important del país en el món econòmic: al juny, ha augmentat fins a 101,8 punts, dels 99,2 del maig. Com a referència, fa un any, aquest indicador de confiança se situava en 86,2 punts. L’informe comenta que la situació és molt bona en totes les indústries en general, però destaca especialment les de maquinària i béns d’equipament, a més de l’elèctrica i l’electrònica. Com ja es comentava al PMI, aquí s’insisteix en el fet que moltes empreses industrials estan preocupades per l’augment dels colls d’ampolla en tota una sèrie de productes intermedis.

Em sembla molt important el pas endavant del sector dels serveis, on la confiança empresarial s’ha anat incrementant al juny per la millora apreciable dels indicadors immediats i per les expectatives. Els sectors de logística i de serveis de tecnologia de la informació, per exemple, consideren que els seus negocis van especialment bé. A més, els proveïdors de serveis esperen un “fort creixement de les vendes”, fins i tot, en la indústria hotelera, que ha estat molt afectada per la crisi. L’informe tanca fent notar l’optimisme general que hi ha per al segon semestre. Un punt molt important per a tots nosaltres, atès que Alemanya continua essent la locomotora de la zona euro.

I anem a l’estat francès. La setmana passada, l’Institut d’Estatística i Estudis Econòmics (INSEE) va revisar a l’alça les seves previsions de creixement del PIB del segon trimestre. “Segons els darrers indicadors disponibles, la pèrdua d’activitat econòmica en comparació amb una situació ‘normal’ hauria estat del 29% a l’abril; del 22% al maig i es limitaria només al 12% al juny.” És una manera curiosa d’explicar-ho i de veure com millora la situació.

Per la seva banda, el Banc de França també ha revisat previsions a l’alça. Com a dada més important, jo destacaria que l’activitat podria començar a superar el seu nivell previ a la pandèmia el primer trimestre del 2022, un trimestre abans que en la projecció del març. El fort creixement del PIB sembla motivat principalment per l’aportació de la demanda interna el 2021 i el 2022, tant del consum com de la inversió. El poder adquisitiu de les llars, després d’haver-se conservat el 2020, hauria de reprendre el creixement el 2021 i el 2022 i la despesa s’hauria d’accelerar encara més el 2022, gràcies al superàvit d’estalvi acumulat anteriorment. Quant a les empreses, els seus marges tornarien al nivell previ a la pandèmia a partir del 2021, i la seva taxa d’inversió, després d’haver resistit bé la recessió del 2020, se situaria en un nivell històricament alt.

Alemanya i l’estat francès van molt bé, doncs. Fixeu-vos que l’estat francès espera sortir de la crisi molt abans que l’estat espanyol. No oblidem que la diferència principal entre l’un i l’altre en el tractament econòmic de la pandèmia han estat els generosos ajuts directes a les empreses, que els han permès de mantenir de la xarxa productiva, la qual cosa fa que les empreses puguin sortir abans de la crisi, i, sobretot, amb uns balanços molt més sanejats. També és important la forta millora en el consum que esperen en ambdós països. Això, junt amb la millora industrial que presenten, ha d’afavorir les exportacions catalanes; de fet, ja ha començat a afavorir-les. I recordem que a Alemanya i l’estat francès hi va a parar més de la quarta part de les vendes exteriors del Principat.