Report diari sobre el coronavirus: l’OMS alerta Europa del risc de refiar-se en el desconfinament

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

‘Aquesta darrera setmana, Europa ha vist un creixement d’infeccions setmanals per primera vegada des de fa mesos’, ha dit avui el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa, Hans Kluge, qui ha destacat que aquest creixement era producte de la flexibilització i el final de les restriccions que va comportar la covid-19. També alerta que la pandèmia ‘continua accelerant-se’ i que diumenge es va registrar una xifra rècord de nous casos, amb 183.000 confirmats a tot el món. Segons les darreres dades de l’OMS, fins avui la secció europea (que inclou 54 països) ha detectat més de 2,6 milions de casos d’infecció (uns 130.000 dels quals aquests darrers set dies) i més de 195.000 casos letals per covid-19 (4.676 confirmats aquesta darrera setmana). Avui, Portugal ha confinat dinou dels vint-i-quatre districtes metropolitans de Lisboa a causa d’un brot de la covid-19.

La consellera de Salut del govern català, Alba Vergés, ha explicat que el govern es preparava per a una segona onada de la covid-19 passat l’estiu. En una entrevista a Ràdio 4, ha dit que la Generalitat ja tenia el material de protecció per al setembre i que treballaven per tenir les residències preparades. En aquest sentit, ha dit que s’havia fet molta formació en aquests centres per a saber com actuar en cas que hi hagi un brot. També ha dit que ara hi havia ‘molt més lligam entre l’atenció primària, Salut Pública i les residències’. A Madrid, el congrés espanyol ha aprovat el decret del govern de Pedro Sánchez que regula el postconfinament i la patronal ha acceptat un acord amb els sindicats i la Moncloa per a allargar els ERTO fins el 30 de setembre.

L’Agència Europea del Medicament (EMA) ha recomanat, per primera vegada des de l’inici de la pandèmia, que s’autoritzi la venda d’un fàrmac conegut com a Veklury (remdesivir) per al tractament de la covid-19 en persones adultes i adolescents de més de dotze anys amb pneumònia. El medicament Veklury és distribuït per Gilead, amb un llarg historial de polèmiques i intervencions polítiques en favor seu.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 9.622.347 casos confirmats i 487.341 morts. Del total de casos, 5.229.036 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.477.882 casos i 124.485 morts.
—El Brasil, amb 1.207.721 casos i 54.434 morts.
—Rússia, amb 613.994 casos i 8.605 morts.
—L’Índia, amb 489.877 casos i 15.303 morts.
—El Regne Unit, amb 307.980 casos i 43.230 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 294.166 casos i 28.327 morts.
*A l’estat francès hi ha 161.348 casos i 29.731 morts.

Als Països Catalans hi ha 92.366 casos, 56.970 altes i 14.315 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 70.864 casos, 39.419 altes i 12.533 morts (avui s’hi han afegit  91 casos i 10 morts)
—Al País Valencià, 18.040 casos, 14.520 altes i 1.470 morts (avui s’hi han afegit 8 casos i 38 altes)
—A les Illes, 2.294 casos amb PCR, 1.919 altes i 226 morts (avui s’hi han afegit 2 casos i 2 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 797 altes i 52 morts (sense variació)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: ‘Una pastilla per a la indigestió de previsions, si us plau!’

‘En el període comprès de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma (el 15 de març) al començament del procés de desconfinament (el 4 de maig), es calcula que l’activitat econòmica a l’estat espanyol va disminuir entorn d’un 30% respecte del nivell teòric en absència de pandèmia, excepte durant la vigència de la suspensió d’activitats no essencials (entre el 30 de març i el 9 d’abril), en què s’estima que la reducció de la producció va vorejar el 50%. La caiguda del PIB espanyol s’ha intensificat notablement el segon trimestre, fins a situar-se en un interval el punt mitjà del qual és un descens de vora el 20% intertrimestral.’ Amb aquest paràgraf del seu informe trimestral, el Banc d’Espanya ha quantificat aquest matí el pronòstic sobre l’activitat registrada durant el segon trimestre.

És una baixada descomunal, històrica. Aquesta previsió, a més, és força pitjor que la que va fer pública ahir l’AIReF, després d’haver adaptat el seu model a la situació causada per la covid-19. Després de l’actualització, l’estimació que fa el model per al segon trimestre és d’una baixada del PIB del 14,1%. Com podem veure, ambdues previsions són prou diferents, i això que habitualment són dues institucions que hi toquen força a l’hora de fer prediccions. Veurem finalment qui té raó, atès que l’avanç de la dada oficial la tindrem la segona quinzena del mes vinent.

De totes maneres, avui la majoria de mitjans de comunicació s’han fet un gran ressò de la rebregada que l’FMI va fer ahir a l’economia espanyola. Va revisar a la baixa les seves previsions per al 2020 i augmentà substancialment el recorregut de la caiguda que, d’una estimació del -8,0%, passa de cop al -12,8%. Però l’estat espanyol no és pas l’únic que ha rebut. Ho han fet tots, uns menys que uns altres, això sí. A Itàlia, per exemple, li preveu la mateixa caiguda del -12,8%, però qui rep més fort la sotragada de l’empitjorament és França, que d’un -7,2% passa a un -12,5%. I tots van així. L’economia mundial, passa del -3% al -4,9%, amb la particularitat que els països avançats baixen molt més (-8%) que no els emergents (-3%).

Bé, aquesta és la revisió que fa l’FMI després de les previsions de la primavera fetes el mes d’abril. La primera pregunta que ens podem fer és com pot haver canviat tot tant en dos mesos. He repetit en aquesta columna –i sé que em faig pesat– que enguany això de les previsions és una loteria, perquè hi ha molts paràmetres en joc i tots amb molta variabilitat. Però hi ha dos fets que em semblen importants d’esmentar en aquestes dades de l’FMI i que no m’acaben de quadrar.

El primer és que la variable que més pot haver canviat del punt de vista de l’FMI és l’extensió de la pandèmia d’una manera molt més forta que l’esperada als EUA, a l’Amèrica del Sud, a l’Àfrica i al sud d’Àsia. Però, si ho observem, llevat dels EUA, la resta de països més afectats en aquests moments pel virus pertanyen al segment dels emergents, que són precisament els que menys haurien de baixar, segons l’estimació que fa el Fons. Ja veurem què passa…

El segon també em fa ballar el cap. És Alemanya. L’FMI hi preveu una baixada del PIB del -7,8% i l’empitjoren de 0,8 punts percentuals respecte de l’abril. La xifra final de la davallada és semblant a la que donen algunes altres institucions, però més dolenta. Ara, el fet que em sembla curiós és que de l’abril al juny li rebaixin la previsió, justament ara que acaben de sortir –ahir i avui– dues dades importants referides precisament al mes de juny. Quan els van fer, els càlculs per al 2020, la gent de l’FMI? No ho sé, però segur que fa setmanes i ara les situacions canvien de dia a dia.

Per això avui, quan la Societat per a la Investigació del Consum (GfK) avisa d’una millora considerable en la confiança dels consumidors per al juliol –malgrat que encara és en negatiu–, diu que la situació de les famílies i del seu estat d’ànim ha millorat respecte de mesos anteriors, justament al revés de l’opinió de l’FMI. I això mateix passava ahir amb l’índex IFO que mesura la confiança dels empresaris alemanys. Aquest institut deia que la millora observada al juny era superior a l’esperada. I destacaven la millora en les expectatives per als sis mesos vinents. El sector manufacturer era el més optimista, i als serveis el pessimisme ja era molt menor que un mes abans.

En definitiva, les dues consultores dibuixen un panorama menys aclaparador i menys negatiu que el de l’FMI. I, compte, són de factura molt més recent. I si Alemanya no va tan malament com pensa l’FMI? Vet aquí una incògnita que aviat descobrirem. No us estranyi que l’FMI faci una altra revisió ben aviat. Recordo que durant la crisi del 2008  ens va marejar amb canvis massa sovintejats –i no sempre adients– per a una institució seriosa.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

—VilaWeb: La Universitat de València origina una crisi en un prestigiós institut científic que treballa en primera línia contra la covid-19
—The Wall Street Journal: Com s’encomana exactament la covid-19? Entre els experts hi ha cada vegada més consens (en anglès)
—The Guardian: Les dades mostren deu estats en risc d’una segona onada del coronavirus a mesura que el confinament es relaxa (en anglès)
—Ouest-France: Quina és, realment, la taxa de mortalitat de la covid-19? (en francès)
—Vox: El coronavirus canvia els bars tal com els coneixíem (en anglès)
—Franceinfo: Es farà una campanya d’1,3 milions de proves a l’illa de França per a identificar ‘focus latents’ (en francès)
—Stat: Política pandèmia: allò que els dirigents haurien d’aprendre –i allò que no– de Napoleó (en anglès)
—Infobae: Càncer: la pròxima batalla després del coronavirus (en castellà)
—Politico: Com el coronavirus ha derrotat els defensors del lliure mercat a Europa (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

—El govern es prepara per a una segona onada de la covid-19 a partir del setembre
—L’OMS alerta d’un augment de casos de coronavirus després del desconfinament
—Portugal confina de nou 19 dels 24 districtes metropolitans de Lisboa per un brot de covid-19
—La patronal espanyola accepta dallargar els ERTO fins al 30 de setembre
—El congrés espanyol aprova el decret de postconfinament amb el suport del PP i Cs
—Salut notifica 11 casos i cap mort per la covid-19 les últimes 24 hores
—L’FMI preveu una caiguda del 12,8% del PIB d’Espanya enguany

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)