El govern de la Generalitat ha presentat avui un pla d’ajuts directes i d’abast trimestral per donar suport als col·lectius i sectors econòmics més afectats per les mesures de contenció de la pandèmia de la covid-19. Té un import de 618 milions d’euros del gener al març. VilaWeb ja n’ha informat aquest migdia. El vice-president i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha dit: “Ara és el moment en què cal concentrar tots els esforços i posar tota la carn a la graella per salvar l’economia d’aquest país.” I ha afegit: “La Generalitat farà un esforç extraordinari mitjançant el pressupost de la Generalitat”, per activar aquesta setmana mateix el nou paquet d’ajudes “amb esquema trimestral”. Alhora ha fet un retret dur a la Moncloa: “No pot ser que el govern espanyol sigui el que menys percentatge del PIB hagi destinat a ajudes directes.” Jo crec que encara ha fet curt…

Des de l’altra banda, el president de PIMEC, Josep Gonzàlez, ha valorat l’esforç del govern, però no ha amagat que les mesures havien d’haver arribat abans i que a l’hora d’atorgar-les cal una visió més estratègica. Tampoc no s’ha estat de dir que els ajuts a les pimes són lluny de les seves necessitats per subsistir i que haurien de ser superiors. “Cal que cada administració assumeixi la seva part de responsabilitat en el desafiament de mantenir viu el nombre més gran d’empreses possible”, ha afegit. Una manera elegant de dir que Madrid no ajuda, però que allò que es pot fer des d’aquí és totalment insuficient, que els diners que es poden gastar són massa escassos, atesa l’envergadura de la crisi.

La Cambra també considera insuficients els ajuts aprovats per a pimes i autònoms, i exigeix més implicació de l’estat espanyol per a pal·liar els efectes de la crisi. A la nota que ha passat aquest vespre esmenta concretament la partida destinada a empreses amb menys de cinquanta treballadors, que serà de 208 milions d’euros, una suma insuficient si tenim en compte que, segons els seus càlculs, per compensar el 50% de les pèrdues a les empreses caldrien pel cap baix 800 milions d’euros.

De fet, el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, conscient de la insuficiència dels ajuts i del poc marge de maniobra de la Generalitat, ja havia reconegut a la conferència de premsa: “Ens agradaria posar molts més diners sobre la taula, tota la carn a la graella, però la Generalitat només recapta el 5% de tots els impostos que es recapten a Catalunya, no recaptem cap gran tribut, no podem emetre deute al 0%, no podem accedir als fons europeus com el SURE o el MEDE, ni tampoc participem directament en els fons Next Generation, que arribaran a partir de l’estiu.” I tot seguit ha afegit: “Però enteníem que la prioritat era salvar el màxim possible d’autònoms i empreses fins que no arribi la recuperació econòmica, a partir de la vacuna, que afluixi la pressió al sistema sanitari i permeti de normalitzar la vida econòmica.”

La valoració que en fa el sindicat CCOO és positiva, i en una nota ha remarcat que d’aquí a pocs dies s’han de concretar els criteris de tramitació, procediment i concreció dels ajuts. Tanmateix, destaca que l’objectiu és signar l’acord com més aviat millor, perquè els diners arribin de pressa a empreses, autònoms i treballadors.

Jo diria que, després de veure les mesures i sentir què han dit els tres consellers aquest migdia –també hi ha intervingut el de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani–, la sensació és que s’ha fet un exercici de bona voluntat, però que d’on no n’hi ha no en pot rajar, és a dir, que la quantitat de diners que s’aporten és molt allunyada de la que necessiten avui les pimes i els autònoms, com ha insinuat el conseller Tremosa, que és qui veu més de prop què passa al món empresarial.

Sí que m’ha sorprès la contundència del conseller de Treball quan ha assegurat que el nou ajut destinat als treballadors afectats per ERTO és perquè no cobren des de fa tres mesos. Segons Homrani són 100.000 treballadors que estan en aquesta situació. Em sembla una bestiesa, perquè en total n’hi ha uns 175.000; i encara més quan sentim que la ministra sempre diu que tot això dels pagaments funciona bé. És obvi que Madrid no diu la veritat, perquè tots coneixem gent en aquesta situació, però no pensava que la xifra fos tan alta. De totes maneres, no sé si trauran de la pena cap família en situació desesperada aquests 200 euros mensuals que els faran arribar en un sol pagament, esperem que molt aviat.

En el fons, com ja vaig escriure fa un temps, mantinc la sensació que ens belluguem enmig de la més trista misèria. També és ben trist que a una pime li donin 2.000 euros per treballador en ERTO, però que no pugui acomiadar ningú en un any. Això queda bé de dir, però no és tan fàcil d’aplicar en la realitat. Em sembla bona la idea de destinar ajuts a la formació de treballadors en situació d’ERTO, però els 25 milions d’euros amb què es preveu beneficiar-ne uns 10.000 (2.500 euros per persona) em sembla que fan molt curt.

Quant als 2.000 euros que rebran tots els autònoms que els sol·licitin i compleixin els requisits de l’ajut anterior, em sembla una mesura positiva. L’estimació que fa el govern és d’un pressupost de 280 milions d’euros, de manera que se’n beneficiarien uns 140.000 treballadors autònoms, com el mes de desembre.

El fet que vegi insuficients els ajuts, comparats amb la magnitud del desastre, em sembla que ens passa a tots els qui tenim ulls per a veure-hi i orelles per a sentir-hi. El problema és el govern espanyol. De fet, l’estat espanyol és l’únic d’Europa on el govern no ha donat ajuts als afectats per tancaments i caigudes del negoci. Tots els ajuts directes que han rebut pimes i autònoms han vingut de les comunitats autònomes, amb més importància o menys . A la conferència de premsa s’ha assegurat que Catalunya és la que més ajuts ha donat. No he tingut temps de comprovar-ho, però em fa l’efecte que al País Basc poden haver estat superiors. Tanmateix, tornant al nus de la qüestió, no pot ser que el govern espanyol continuï pensant que tot es pot solucionar amb avals de l’ICO. Amb aquesta manera d’actuar, no ha fet sinó malbaratar els balanços d’un feix d’empreses que tindran dificultats a l’hora de renegociar els préstecs. I com més s’allargui la pandèmia, pitjor.

En definitiva, un paquet de mesures, que cal valorar bé –per la intenció que té–, però que és totalment insuficient per a pal·liar els problemes de tants milers de pimes i autònoms que es troben amb l’aigua al coll. Malauradament, no és sinó un pegat en una ferida profunda.