24.06.2020 - 19:50
|
Actualització: 24.06.2020 - 20:07
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Sant Joan ha arribat amb bones notícies per al Principat, perquè per primera vegada no s’ha registrat cap mort per coronavirus aquestes últimes 24 hores. Al conjunt del país, però, hi ha hagut un mort, concretament al País Valencià. El nombre d’altes i casos ha continuat incrementant lleugerament a tot arreu, destacant a Menorca, on una parella de menorquins procedents dels Estats Units, on viuen, tenen la malaltia. Aquesta parella va arribar a l’illa el dia setze.
Preocupa, però, de manera especial el rebrot que hi ha a la Franja de Ponent, i que ha obligat les comarques del Baix Cinca, la Llitera i el Baix Aragó-Casp, a més del Cinca Mitjà a tornar a la fase dos. En total ja hi ha mig centenar de casos confirmats. L’origen en pot ser una festa d’aniversari a Binèfar a la qual cinc treballadors d’un magatzem de fruita de Saidí van assistir. També la regió sanitària de Lleida, on ahir va detectar-se un brot de divuit contagis en una residència geriàtrica, està en alerta. Mentrestant a Rafelbunyol l’empresa càrnia Grup Uvesa ha confirmat sis casos de covid-19 entre els seus treballadors. S’han fet proves PCR a la majoria de la plantilla. La companyia i la Generalitat Valenciana han assegurat que s’han aplicat els protocols sanitaris pertinents. Els sis treballadors són asimptomàtics i es troben en quarantena.
La situació de control relatiu de la pandèmia que es viu al nostre país contrasta, però, amb la de la resta del món on la covid-19 segueix en expansió.
Ha estat notícia, de forma molt particular, la pràctica suspensió del pelegrinatge a la Meca previst entre el 28 de juliol i el 2 d’agost. És el primer cop que aquest pelegrinatge, un dels pilars de la religió musulmana, es cancel·la. El govern només deixarà que hi viatgin residents saudites menors de seixanta-cinc anys, amb una limitació de 10.000 persones, a qui s’obligarà a mantenir la distància social i se’ls prendrà la temperatura. L’any passat, el pelegrinatge va reunir 2,5 milions de persones, de les quals la immensa majoria, 1,8 milions, eren de l’exterior.
A Europa la situació a Alemanya és la que preocupa més, però el focus de la pandèmia és ara a Amèrica, tant el sud com el nord, on les autoritats sanitàries semblen haver perdut el control. Vint-i-cinc estats dels Estats Units han reportat les xifres de contagiats més altes d’aquestes últimes setmanes i en alguns casos, com a Texas, s’ha demanat als ciutadans que es mantinguin tancats a casa.
Arreu del món hi ha 9,2 milions de contagiats i més de 481.000 morts i hom espera que demà la xifra arribi als deu milions. S’han superat els cinc milions d’altes.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 9.436.028 casos confirmats i 481.970 morts. Del total de casos, 5.097.085 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.440.601 casos i 123.791 morts.
—El Brasil, amb 1.157.451 casos i 52.951 morts.
—Rússia, amb 606.881 casos i 8.513 morts.
—L’Índia, amb 472.947 casos i 14.906 morts.
—El Regne Unit, amb 306.862 casos i 43.081 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 247.086 casos i 28.327 morts.
*A l’estat francès hi ha 161.267 casos i 29.720 morts.
Als Països Catalans hi ha 92.211 casos, 56.926 altes i 14.305 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 70.773 casos, 39.419 altes i 12.523 morts (avui s’hi han afegit 156 casos i 46 altes)
—Al País Valencià, 17.977 casos, 14.520 altes i 1.470 morts (avui s’hi han afegit 7 casos, 71 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.293 casos amb PCR, 1.913 altes i 226 morts (avui s’hi han afegit 2 casos i 1 alta)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 797 altes i 52 morts (sense variació)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘Un juny millor que no esperàvem a la zona euro!’
No s’esperava que els primers resultats de l’activitat a la zona euro del mes de juny fossin tan favorables o, si voleu, es temia que serien pitjors. Però ho agafeu com ho agafeu és una de les primeres notícies positives que tenim en mesos en l’àmbit de l’economia, i això és important. Un dels grans avantatges que té aquest índex PMI, que reflecteix les opinions dels directors de compres de les companyies, és el mínim decalatge que hi ha entre que es fa i que es publica. Per això és el més utilitzat pels analistes de conjuntura. Així, ahir ja teníem un avanç del mes de juny, amb una mostra que representa el 85% del total de les enquestes realitzades, la qual cosa vol dir que les diferències finals seran mínimes. Aquest avanç –enquestes realitzades entre el 12 i el 22 de juny– el publiquen la gent d’IHS Markit només pel total de la zona euro, per França i per Alemanya.
La notícia, sense dubte, és que els avanços que es van publicar, tant el global, com el del sector manufacturer i el dels serveis, eren els més alts de quatre mesos ençà. I, sobretot, que el nombre d’empreses optimistes va superar el de les pessimistes per primera vegada en quatre mesos. A més, l’estat d’ànim va millorar significativament, tant en el sector manufacturer com en el dels serveis, cosa que va generar el segon augment més marcat en l’índex d’expectatives d’activitat futura –els dotze mesos vinents– des que es disposa de dades comparables, el 2012. Potser cal matisar aquesta darrera dada, perquè cal tenir en compte que el punt de partida era el més baix de tots.
Feta aquesta observació necessària, segons les dades preliminars de l’enquesta, la desacceleració econòmica de la zona euro es va atenuar fortament per segon mes consecutiu el juny, perquè els confinaments decretats per a impedir la propagació del brot de la malaltia per la covid-19 van continuar relaxant-se arreu.
És veritat que la producció manufacturera i l’activitat del sector dels serveis han continuat baixant, però tots dos sectors han tingut unes taxes de contracció molt menors per segon mes consecutiu. Els directors de compres han atribuït la persistent caiguda de l’activitat total per quart mes consecutiu al deteriorament dels volums de noves comandes rebudes, que al seu torn ha causat una intensa baixada de les comandes pendents de realització, que s’havien acumulat en moltes empreses. Ara bé, els ritmes de caiguda de les noves comandes i de les carteres de comandes pendents es van moderar considerablement durant aquest mes; i aquest és un molt bon senyal. La part més negativa s’ha produït en el món laboral, perquè el juny va continuar la retallada d’ocupació per quart mes consecutiu, com a resposta de les empreses a la manca de demanda, sobretot en el sector manufacturer, a mesura que els productors retallaven la capacitat productiva. De totes maneres, cal dir que el ritme de contracció del nombre d’ocupats s’ha reduït considerablement respecte als mesos anteriors.
En el comentari que sempre adjunta a l’enquesta l’economista en cap d’IHS Markit, s’hi pot percebre un petit bri d’optimisme, cosa poc habitual en les seves anàlisis. Concretament, diu: ‘L’activitat empresarial i la demanda continuen caient, però ja no es desplomen. Tot i que encara és probable que el PIB per al segon trimestre hagi caigut a una velocitat sense precedents, l’augment de l’índex PMI dóna més versemblança a l’expectativa del començament d’una recuperació econòmica durant l’estiu, afavorida per l’aixecament gradual de les mesures de contenció.’
És cap aquí que apunta l’enquesta. Per cert, pot sorprendre una mica el fet que avanci també que França es recupera més de pressa que Alemanya, sobretot tenint en compte que la caiguda va ser més forta a casa dels nostres veïns. Però, per entrar en més detall potser és millor esperar una setmana a tenir les enquestes completes pels diferents països. Si m’he decidit a comentar aquest avanç, és perquè no va malament, després de tants mesos de sofriment, veure una llum, encara que sigui petita, al fons del túnel llarg.
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
– Inquietud per la covid-19: l’Aràbia Saudita restringeix el pelegrinatge a la Meca per primera vegada i detecten un rebrot als Estats Units
– Mig centenar de casos confirmats en el rebrot de coronavirus a la Franja de Ponent
– Catalunya no registra cap mort per coronavirus, el País Valencià un i Menorca registra dos casos nous després de 48 dies
– La Comissió Europea proposa de mobilitzar 510.700 milions d’euros el 2021 per la crisi de la covid-19
– Amnistia Internacional denuncia casos d’ús il·legal de la força per part de la policia a l’estat espanyol durant el confinament
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
