24.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 24.04.2020 - 23:06
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha menyspreat els governs de les comunitats autònomes en la gestió de la retirada progressiva de les restriccions. Els presidents Quim Torra, Francina Armengol i Ximo Puig ja fa dies que demanen que aquesta retirada no estigui tan sols adaptada a la realitat de cada territori, sinó que els seus governs puguin planificar-la a la seva manera. Tot i que, ahir, el ministre de Transports espanyol, José Luis Ábalos, va dir que cercaven una presa de decisions conjunta amb els governs autonòmics, avui Illa l’ha contradit. Hi tindran un paper important, ha dit, però ha deixat clar que serà l’estat espanyol qui dirigirà el desconfinament i qui hi tindrà l’última paraula. La consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Alba Vergés, ha retret que la centralització gràcies a l’estat d’alarma ‘no funciona ni funcionarà’ i ha criticat les improvisacions constants de la Moncloa. L’aprofundiment de la centralització també l’ha refermada el TSJC, que ha dictaminat que l’autorització de manifestacions durant l’estat d’alarma correspon al Ministeri de l’Interior espanyol i no pas a la Generalitat.
Mentrestant, al ple que ha d’aprovar el pressupost de la Generalitat, el president Torra ha estat molt crític amb la recentralització del govern de Pedro Sánchez i ha demanat als comuns que ajudin el govern i ‘facin de veu de Catalunya’ a l’executiu espanyol. Torra ha reconegut errors en la gestió de la crisi, però s’ha vantat: ‘Cap govern no ho ha fet tot bé, la diferència és que nosaltres ho diem.’ El president ha anunciat que convocaria partits, empreses i actors econòmics, culturals, socials, científics, universitats i executius per fer un ‘gran acord de construcció disruptiva’ després de la pandèmia. Al País Valencià, tot és a punt per a la commemoració de la diada del Vint-i-cinc d’Abril. Enguany, el plat fort serà un concert virtual organitzat per Acció Cultural del País Valencià que es podrà seguir per Facebook.
La primera fase del relaxament de les mesures de contenció del virus serà la sortida dels infants, que començarà diumenge. Sobre aquesta qüestió, el metge Oriol Mitjà, qui encapçala l’equip que ha de dissenyar el pla de desconfinament a Catalunya, ha dit que la proposta del govern espanyol no era prou precisa i ha alertat que l’àmplia franja horària en què podran sortir els menors (de nou del matí a nou del vespre) pot originar situacions perilloses, perquè no té en compte els horaris laborals. Mitjà defensa que cal establir franges més concretes i repartides i recorda que, a Catalunya, la situació és una mica pitjor que a la resta de l’estat i que hi caldrà més prevenció. Mitjà també ha recordat que durant les vacances d’estiu encara no hi haurà normalitat i que caldrà valorar si, fins i tot, després es poden reobrir els centres educatius.
Finalment, avui la Xina ha informat que podria tenir un vaccí al setembre per als treballadors sanitaris que es trobin en una ‘situació d’emergència pel coronavirus’. Segons el director del Centre de Control i Prevenció de Malalties del país, Gao Fu, si la malaltia torna a reproduir-se a gran escala, els vaccins que encara es troben a la segona fase o la tercera d’assaigs clínics podrien fer-se servir per a grups especials. La potència asiàtica n’estudia cinc, de moment. Per la seva banda, l’OMS ha presentat una aliança per a garantir l’accés igualitari de tothom al vaccí de la Covid-19.
L’editorial de Vicent Partal
‘L’absurda discussió amb ERC sobre el nacionalisme (I)‘
La píndola de Jordi Goula: ‘El Consell Europeu torna a relliscar’
La lectura dels titulars de la premsa d’aquest matí pot haver fet pensar a molta gent que ahir el Consell Europeu va arribar a un acord per a crear un fons per a la recuperació amb un volum d’1,5 bilions d’euros i que la cosa ja estava feta. Però les borses europees obrien avui amb una baixada substancial, precisament com a reacció a aquesta reunió del més alt nivell. Ep! Alguna cosa no quadrava! A mig matí, la secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, deia en un piulet: ‘La important cimera europea d’ahir va acabar sense concreció sobre el disseny del fons de reconstrucció per a rellançar les economies europees després de la Covid-19.’ Exactament, i és també això que es desprèn de la lectura de la majoria d’articles que amaguen la realitat sota un titular, en general, massa optimista. L’única cosa certa és que els caps de govern i d’estat van demanar a la Comissió que els presentés un projecte per al dia 6 de maig. I la Comissió haurà d’enviar una proposta detallada als dirigents d’ací a dues setmanes explicant com pretén de vincular els bons de recuperació amb el pressupost plurianual europeu i quina mena de bons europeus s’emetran.
La urgència és màxima, però la situació creada no és de fàcil resolució. Entre més coses, perquè cal unanimitat al Consell Europeu per a aprovar decisions i els estats encara estan dividits en detalls molt importants. Tanmateix, la presidenta de la Comissió va aclarir que el fons de recuperació seria d’un bilió d’euros, com a mínim, si bé va deixar clar que, en cas de crear-lo, caldria augmentar la quota que els estats aporten per a finançar el pressupost comunitari. En cas contrari, no hi haurà prou garanties per a manllevar aquests diners del mercat. I de quant parlem? Doncs que cada estat haurà d’aportar, com a mínim, un 2% del seu PIB. De moment, la participació és una mica més de l’1%.
En realitat, tot ha canviat ben poc, la posició dels estats és la que era, llevat del cas d’Alemanya. D’aquesta manera, Itàlia, França, Espanya, Portugal i Grècia demanen que el fons de recuperació es basi en els fons del pressupost comunitari i emeti bons fins a 1,5 bilions d’euros. Després, la Comissió hauria de lliurar aquests diners als estats membres mitjançant ajuts. És a dir, en forma de subvencions no reemborsables que només pagarien interessos. I, a més, demanen que es puguin avançar aquests diners com més aviat millor amb una solució pont, per evitar que arribin massa tard. Però, de moment, no és gens clar d’on poden sortir aquests diners. En canvi, Àustria, Suècia, Finlàndia i els Països Baixos s’hi oposen, perquè volen que el fons de recuperació deixi aquests diners com a préstecs als països destinataris, però de cap manera amb un mecanisme no reemborsable o de deute perpetu.
La diferència principal, ara com ara, és que Alemanya no s’ha alineat amb els països que mantenen una posició més ortodoxa i s’ha quedat a mig camí entre les dues faccions. En un discurs al Bundestag, Angela Merkel ha dit que Alemanya estava disposada a posar diners per augmentar el pressupost de la Unió Europea i a acceptar noves eines, com el fons de recuperació, perquè ‘Europa no és Europa si no ens defensem els uns als altres en temps d’endeutament’. Però això no vol dir que estigui al 100% a favor de les subvencions. Ara bé, en una conferència de premsa posterior al Consell Europeu, el president francès, Emmanuel Macron, estava content perquè havia presentat una solució intermèdia: que el programa de recuperació econòmica inclogués tant subvencions com préstecs. Recordem que tot plegat ve de la proposta del govern espanyol de finançar els gairebé 1,5 bilions d’euros del fons de recuperació amb un deute perpetu dels països de la Unió Europea.
Això què vol dir, en definitiva? Doncs que Espanya vol un préstec sense caducitat i sense amortització. Els qui prestin diners rebran solament un tipus d’interès fix per sempre, generalment, això sí, superior a la mitjana. Dit d’una altra manera, jo presto cent euros a l’estat espanyol i ja sé que no me’ls retornarà mai. Per evitar que sigui un regal i, al mateix temps, potser per estar jo més convençut de prestar-los, l’estat espanyol em pagarà uns interessos sobre aquest préstec. Una quantitat petita, però per un temps indeterminat, o si ho voleu, per sempre més. D’aquesta manera, Espanya es treu del damunt el problema d’haver de pagar al venciment el deute europeu? Doncs sí, és evident que si no hi ha data de venciment, no s’han de tornar els diners i, a més, no compten com a deute. D’aquesta manera, els estats més endeutats eviten d’augmentar més el seu volum de deute.
Quines possibilitats té d’anar endavant, aquesta proposta? Si hem de jutjar pel que va succeir ahir, no sembla que els estats del nord estiguin disposats a facilitar diners als del sud sense retorn i sense controlar en què se’ls gasten, ni que els faci gaire gràcia doblar la seva aportació a la Unió Europea per aquest motiu. La posició final de la cancellera alemanya serà clau per arribar a un possible acord, acceptant potser una proposta com la de Macron, a mig camí de les dues parts amb plantejaments antagonistes. Caldrà esperar quinze dies.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Francesc Cabana: ‘No pot ser que el capitalisme continuï’
– The Guardian: És útil comparar les taxes de mortalitat de Covid-19 a Europa? (en anglès)
– Corriere della Sera: Coronavirus i partícules fines, la confirmació: les partícules atmosfèriques transporten el virus (en italià)
– The Straits Times: Feu feina intel·ligent, viatgeu sols, mengeu ràpid: la recepta de Corea del Sud per a la recuperació (en anglès)
– Clarín: Coronavirus: els guanyadors de la pandèmia que fan fortunes (en castellà)
– Vox: Com de comú és la Covid-19? El que dos estudis controvertits sobre els anticossos ens poden explicar i que no (en anglès)
– Le Monde: Els iranians destrossats per epidèmies, mentides i sancions, reprenen les seves activitats (en francès)
– Infobae: El misteri de les baixes taxes de mortalitat de l’Índia sembla desafiar la tendència del coronavirus (en castellà)
– Los Angeles Times: Wuhan era la capital mundial del fentanil. A continuació, el coronavirus va colpejar (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Illa margina ara les comunitats autònomes i diu que el govern espanyol decidirà el relaxament asimètric del confinament
– L’OMS presenta una aliança per garantir un accés igualitari al vaccí contra la Covid-19
– Torra proposa que la societat participi en un gran acord ‘de construcció disruptiva’
– El TSJC diu que durant l’estat d’alarma el dret de reunió depèn del govern espanyol i no de la Generalitat
– ACPV transmetrà el concert del 25 d’abril per Facebook
– La Xina assegura que podria tenir un vaccí ‘d’emergència’ al setembre
– Dolors Bassa sortirà de la presó per anar a treballar a una residència de Torroella de Montgrí
– Només el 36% dels casos detectats de Covid-19 al País Valencià continuen actius
– Mitjà creu que el pla del govern espanyol per la sortida de nens no és prou ‘precís’ i alerta de situacions ‘perilloses’
– Miriam Ponsa: ‘A partir d’ara, podrem produir dues mil màscares el dia’
– Bolsonaro: un negacionista del coronavirus dirigint l’onzè país més afectat
– Montse Bassa donant veu a Dolors Bassa
– [Recull fotogràfic] Les imatges de la setmana al país
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 2.801.649 casos confirmats i 195.438 morts. Del total de casos, 775.988 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 903.775 casos i 50.988 morts.
—L’estat espanyol, amb 219.764 casos i 22.524 morts.
—Itàlia, amb 192.994 casos i 25.969 morts.
—L’estat francès, amb 159,828 casos i 22.245 morts.
—Alemanya, amb 154.159 casos i 5.653 morts.
Als Països Catalans hi ha 61.447 casos, 34.555 altes i 10.880 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 47.633 casos, 27.075 altes i 9.492 morts (1.004 casos, 1.091 altes i 306 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 10.906 casos, 5.809 altes i 1.148 morts (171 casos, 421 altes i 16 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.878 casos, 1.081 altes i 172 morts (17 casos, 34 altes i 4 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 299 casos, 246 altes i 28 morts (1 mort més que no ahir)
—A Andorra, 731 casos, 344 altes i 40 morts (8 casos, 11 altes i 3 morts més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–[GRÀFICS] Així evoluciona el coronavirus als Països Catalans
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
