Report diari sobre el coronavirus: Futbol i turisme: Sánchez ara té pressa

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb. En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat en la seva compareixença de dissabte, habitual ja, que la lliga de futbol professional es podrà reprendre el 8 de juny, una notícia que ha sorprès, perquè fins ara s’havia parlat del 12 de juny, però les darreres informacions de la premsa esportiva apuntaven que s’hauria d’ajornar una setmana més. Finalment, ni el 19 ni el 12: el 8 de juny és la data triada perquè la pilota torni a rodar. A la mateixa compareixença també ha anunciat que al juliol es començarà a permetre l’entrada de turistes estrangers ‘amb condicions de seguretat’ i ha convidat els establiments turístics a preparar-se ‘per a reprendre l’activitat d’aquí a pocs dies’.

Sánchez ja anuncia futbol i turisme quan no fa ni un sol dia que el seu consell de ministres ha aprovat la pròrroga de l’estat d’alarma després de l’aval del congrés, per al qual el govern espanyol va tornar a pactar amb Ciutadans i va donar l’esquena als partits que van investir-lo. Durant la compareixença, a més, ha anunciat que vol demanar una nova pròrroga de quinze dies, però la majoria del govern espanyol és més feble que mai i depèn de Ciutadans i el PNB. De moment, tirarà endavant una de les mesures en què la dreta espanyolista més ha insistit d’ençà del començament de la pandèmia: la declaració d’un estat de dol durant deu dies.

Vox, tercer partit del congrés espanyol, ha agafat la bandera de l’oposició seguint el camí de les concentracions diàries de les 21.00 organitzant una marxa multitudinària amb cotxe a Madrid que s’ha replicat a ciutats de tot l’estat espanyol. La manifestació l’ha encapçalada un autobús descapotable amb el president de Vox, Santiago Abascal, i dirigents del partit com ara Javier Ortega-Smith, Rocío Monasterio i Iván Espinosa de los Monteros. 

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat en una declaració institucional un paquet de quaranta mesures que presentarà a la reunió amb l’homòleg espanyol, Pedro Sánchez, i els presidents autonòmics. S’ha preparat havent encarregat a tots els consellers del govern les prioritats inajornables per a fer front a la crisi del coronavirus i que Torra ha resumit en sis objectius per a encarar-la les setmanes vinents.

A banda, la consellera Alba Vergés ha defensat com la Generalitat gestiona de les dades arran de la incidència del coronavirus després dels comentaris del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del ministeri de Sanitat espanyol, Fernando Simón, que va dir que el preocupaven les dades del coronavirus a Catalunya: ‘Amb tot el respecte per al senyor Fernando Simón, qui sap què passa a Catalunya som nosaltres.’ Ha dit que no s’ha identificat cap rebrot a Catalunya i ha reiterat que qui sap al detall la incidència del coronavirus al Principat és la Generalitat.

Avui també s’ha sabut que Catalunya és el territori de l’estat espanyol amb menys proves ràpides d’anticossos per miler d’habitants: només un 2,3. Això són 24.478 proves d’ençà del començament de la pandèmia. Al País Valencià se n’han fet 91.322, 18,3 per cada mil habitants; i a les Illes se n’han fet 24.516, 20,5 per cada mil habitants. En canvi, Catalunya és, de llarg, el territori del país on s’han fet més proves PCR. Fins al 21 de maig se n’han fet 405.765, una taxa de 53,3 PCR per cada mil habitants. Al País Valencià se n’han fet 187.257, un 37,5 per cada mil habitants; i a les Illes 74.103, un 61,8. En total són 667.125 proves PCR.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 5.370.633 casos confirmats i 342.555 morts. Del total de casos, 2.224.360 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.656.213 casos i 98.222 morts.
—El Brasil, amb 340.837 casos i 21.678 morts.
—Rússia, amb 335.882 casos i 3.388 morts.
—L’estat espanyol, amb 281.904 casos i 28.678 morts.
—El Regne Unit, amb 257.154 casos i 36.675 morts.
—Itàlia, amb 229.327 casos i 32.735 morts.
—L’estat francès, amb 182.219 casos i 28.289 morts.

Als Països Catalans hi ha 83.206 casos, 50.286 altes i 13.516 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 64.794 casos, 36.962 altes i 11.800 morts (no hi haurà dades noves fins demà al matí)
—Al País Valencià, 11.051 casos, 10.812 altes i 1.349 morts (avui hi ha hagut 30 casos nous de PCR, 103 altes i 2 mort)
—A les Illes, 2.039 casos, 1.590 altes i 222 morts (avui hi ha hagut 2 casos nous i 7 altes)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 276 altes i 34 morts (no hi ha dades noves)
—A Andorra, 762 casos, 653 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 1 alta)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

La píndola de Jordi Goula: I tu què voldràs ser quan siguis gran?

L’he trobat molt interessant. Fins ara, durant molts anys hem parlat de les diferències entre què estudien els joves i les necessitats reals de les empreses del país, però no s’havia fet una guia tan detallada en què, per cada carrera, s’expliquessin les sortides reals i fins i tot el sou que es cobra en acabar-la i al cap de cinc anys. Chapeau! La Cambra de Comerç de Barcelona i Infobolsa ho han fet possible amb dades reals de mercat. És tan important que crec que caldria fer-la arribar a cases i escoles, perquè els pares i els professors puguin ajudar els joves a orientar-se a l’hora de prendre una decisió que és vital per a ells però també per a la nostra societat. ‘Una economia, com la catalana, no es pot permetre que el 24% de les empreses no pugui créixer per manca de personal qualificat; per això és fonamental que els estudiants tinguin informació sobre la sortida professional dels estudis que cursaran’, diuen en la introducció del treball. Comencem bé.

Diguem que ahir la Cambra de Barcelona i InfoJobs ‒plataforma capdavantera d’ocupació a Espanya‒ van presentar conjuntament l’informe ‘Les professions més demandades i amb major remuneració a Catalunya’ (el trobareu penjat a la web de la Cambra), que s’havia de presentar al Saló de l’Ensenyament d’enguany, cancel·lat arran de la crisi sanitària del coronavirus.

L’objectiu de l’informe és posar a disposició dels joves, les famílies i el públic en general dades objectives sobre les vacants de feina que s’ofereixen en el mercat laboral segons l’àmbit i el nivell formatiu i els sous associats d’acord amb els anys d’experiència (més de cinc anys o bé menys). Ens podem demanar si la pandèmia actual li pot restar interès. Jo no ho crec. Tot i que la crisi sanitària tindrà afectacions importants sobre l’economia, aquesta radiografia continuarà vigent d’aquí a dos anys o tres, quan els alumnes que començaran els seus estudis el curs vinent els hagin finalitzat o bé encara es formin i la conjuntura econòmica hauria d’haver tornat a la situació d’abans de la Covid-19. Fins i tot alguns dels desajusts entre l’oferta i la demanda podrien agreujar-se en l’escenari post-Covid.

Parlo amb l’autora de l’informe, Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, i li demano que ens expliqui els trets que, a parer seu, són més importants. ‘D’una banda, analitzem el problema de les empreses que no troben personal adequat ‒que a Catalunya són el 80%‒ i, de l’altra, per contribuir a solucionar el problema, oferim informació sobre les professions més demandades i amb més remuneració a Catalunya als estudiants que les setmanes vinents hauran d’escollir el seu futur formatiu.’

Em diu que l’objectiu de l’estudi no és dirigir-los cap a allò que no volen estudiar, però sí que els qui tenen dubtes tinguin tota informació a l’abast per a prendre la decisió més encertada. L’estudi és exhaustiu i ofereix una triple informació per a les 109 professions, segons si a les ofertes es demana una titulació d’FP (grau mitjà o grau superior) o una titulació universitària. La informació, doncs, és molt completa i indicadora d’on hi ha més oportunitats laborals per als joves i on ja no. Fins i tot els sous reals són una dada cabdal que fins ara no s’havia inclòs en un treball d’aquesta mena.

I quines són les professions més demandades? La suma de les ofertes en Informàtica i Telecomunicacions (IT), Tecnologia i Indústria (exclosa la IT), i professions, arts i oficis, concentren gairebé el 40% de les ofertes gestionades per InfoJobs el 2018 que demanen titulació d’FP o universitària. El segon i tercer grup de professions amb més vacants són l’integrat per Administració d’Empreses i Finances i Banca (concentren el 14%) i Comercial i Vendes (8%). La resta de famílies professionals tenen un pes del 5% o inferior sobre el total de vacants. ‘La informàtica s’ha convertit en una matèria de necessitat transversal, del màrqueting fins a la medicina o l’economia. Per això, avui és la més cercada pels empresaris ‒i demà la serà encara més‒’, diu Poveda.

El pròxim pas és identificar les professions amb més sortida professional, que són les que al mercat laboral tenen més demanda que no pas oferta de professionals que volen feina. S’assenyalen amb un semàfor verd. De les vint famílies professionals analitzades, les que tenen més sortida professional són també les d’Informàtica i Telecomunicacions (IT), Tecnologia i Indústria (exclosa la IT), i professions, arts i oficis. També les professions relacionades amb Finances i Banca, i Comercial i Vendes tenen una sortida professional alta, sigui amb formació d’FP o universitària. La resta té demanda mitjana o alta, segons el cas. Únicament la de la branca legal és baixa (semàfor vermell amb FP i taronja amb títol univeristari). ‘Noteu aquí com tenen una demanda molt més alta els oficis que no els advocats, per exemple, cosa que no sempre entenen gaire moltes famílies’, diu Poveda.

I quant guanyen aquests joves en acabar els estudis? Segons l’informe, l’experiència és un element determinant en la progressió del salari, especialment quan es tracta de graduats universitaris. El sou mitjà brut de les ofertes laborals dels graduats FP passa de poc més de 23.000 euros a l’any tot just quan s’acaben els estudis, a gairebé 31.000 euros al cap de cinc anys, un 33% més. Per la seva banda, el sou mitjà brut ofert als graduats universitaris és de poc més de 28.000 euros quan s’acaben els estudis i passa a 44.540 al cap de cinc anys, gairebé un 60% més.

I cal destacar un últim punt que es dedica a les dones i a la necessitat urgent que es decideixin a estudiar carreres tecnològiques. ‘És que, si no ho fan, mai no podrem satisfer el nombre de demandes de les empreses’, diu Poveda.

L’autora introdueix, per últim, un aspecte que em sembla molt important avui: el reciclatge. A la píndola d’ahir destacàvem la preocupació de la CE i el Banc d’Espanya amb què es farà amb els qui acabin despenjats després de la crisi. Poveda apunta una sortida possible, atès que, entre aquesta gent, hi haurà molts joves i poc preparats. ‘Haurien de seguir cicles formatius curts ‒pel cap baix de sis mesos‒ i, si és possible, amb pràctiques a les empreses. Molts que fins ara han fet de cambrers, per exemple, podrien fer cicles formatius de les matèries que demanen les empreses. I caldria refer la figura de l’aprenent, si voleu amb un altre nom. És clar que les empreses hi haurien de contribuir, però seria en bé d’elles i de la societat. Tots hi guanyaríem.’

Són dos aspectes, el de la decisió de què estudiar i el del reciclatge de qui acabi despenjat, molt importants i d’actualitat màxima. Sincerament, crec que aquesta guia hauria d’animar tots els qui es troben en aquesta tessitura a donar-hi un cop d’ull i, de segur, després tindran una idea molt més clara de la manera com poden enfocar el futur. I els estudiants, conjuntament amb famílies i mestres, també ho haurien de fer, intentant deixar de banda vells estereotips que en la societat d’avui ja no tenen sentit…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: L’angoixa per setanta dies sense cobrar l’atur: ‘L’estat del benestar ens penja el telèfon’
– The Guardian: Per què pot ser que no aconseguim un vaccí per al coronavirus? (en anglès)
– O Globo: Impensa critica les declaracions de Salles [ex-ministre de Medi ambient del Brasil] sobre aprofitar la pandèmia per a flexibilitzar lleis ambientals (en portuguès)
– Le Monde: Imatges que evoquen la crisi del 1929: les cues omplen les voreres (en francès)
– The New York Times: El coronavirus matarà la fe que resta dels nord-americans en Washington? (en anglès)
– Eldiario.es: Espanya s’endinsa de ple en el ‘assaig i error’ internacional del desconfinament (en castellà)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

– Alba Vergés: ‘No hi ha rebrot, qui sap què passa a Catalunya som nosaltres’
– Les altes tripliquen els nous casos de coronavirus al País Valencià
– El govern espanyol començarà a abonar l’ingrés mínim vital al juny
– Des del començament de la pandèmia s’han fet 667.125 proves PCR a Catalunya, el País Valencià i les Illes
– La lliga de futbol espanyol tornarà el 8 de juny
– [FOTOGRAFIES] Concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona pels drets i les llibertats
– Jordi Cuixart anima a tornar-se a mobilitzar
– [FOTOGRAFIES i VÍDEOS] Marxa multitudinària de Vox a Madrid contra Sánchez

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)