Report diari sobre el coronavirus: S’acaba a Melbourne el confinament més llarg del món

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui, el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha proposat de tornar a exigir les proves d’antígens als viatgers que arribin si la nova variant britànica s’entén. Argimon creu que serà aviat perquè l’estat espanyol ho té tot obert del punt de vista fronterer. Justament avui, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat les noves restriccions anticovid, que inclouen la fi del límit de cabuda a l’interior dels recintes esportius i l’augment al 80% en els locals de vida nocturna.

Sobre la flexibilització de mesures, la vice-presidenta del Consell, Mònica Oltra, ha dit que calia ser prudents i aparcar la possibilitat d’eliminar l’ús obligatori de la màscara en els patis dels centres escolars. Aquesta setmana, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, havia dit que la Conselleria d’Educació ho estudiava, però ara s’ha deixat pendent arran del lleuger repunt de contagis notificats d’ençà del dilluns. La incidència acumulada a 14 dies ha crescut d’un 36% aquesta darrera setmana i ha arribat als 43,68 casos per cada 100.000 habitants, 2 punts més que no pas ahir. La pressió hospitalària també ha crescut i ja hi ha 51 ingressats més que no fa una setmana i 13 llits d’UCI ocupats més.

A Melbourne, a Austràlia, més de cinc milions d’habitants han tornat avui a la normalitat després d’haver assolit el rècord de confinament. Han estat tancats a casa 263 dies i, mentrestant, s’ha arribat al 70% de la població vaccinada del tot. A partir d’avui també es relaxen més mesures com ara la fi del confinament nocturn i la possibilitat que es reuneixin deu persones en espais interiors. Austràlia pretén de començar la reobertura parcial de les fronteres a partir del primer de novembre. D’ençà del començament de la pandèmia, el mes de març del 2020, el continent havia mantingut les fronteres tancades.

Als Estats Units, el Centre de Control i Prevenció de Malalties ha aprovat d’administrar les dosis de reforç amb els vaccins de Moderna i Janssen en alguns casos concrets. La tercera dosi de Moderna es posarà sis mesos després de la darrera punxada als més grans de seixanta-cinc anys, pacients immunodeprimits o els que treballin en llocs de risc. En el cas del vaccí de Janssen, la segona punxada es recomana als majors d’edat que faci dos mesos pel cap baix que han rebut la primera dosi.

La Píndola de Jordi Goula: Deu punts a no oblidar… si ve una altra pandèmia

Catalunya ha estat molt afectada per la pandèmia, que ha causat la mort de milers de persones, ha enfonsat l’economia i ha canviat les nostres vides sobtadament. Ara que som a les acaballes de la crisi –toquem ferro–, és un bon moment per a fer un repàs del cost que ha tingut a casa nostra. Precisament, el xoc que ha causat la pandèmia és el tema de discussió de la Nota d’Economia número 106, “Els efectes econòmics i socials de la covid-19“, que ha publicat recentment el Departament d’Economia de la Generalitat. És un document molt interessant que us recomano. El podeu trobar a la web del departament. Ha estat coordinat per la directora general d’Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, que en fa una síntesi excel·lent en el document mateix.

Els diversos articles de la revista fan un repàs molt exhaustiu del cost –encara inacabat– que ha tingut la pandèmia per a Catalunya. Moltes de les coses que explica ja les hem anades seguint d’ençà del primer dia de l’estat d’alarma en aquesta píndola, però em sembla adient de recordar alguns dels punts dels quals potser s’ha parlat poc i poden originar una mica de sorpresa per a molts lectors. Vet ací alguns extractes del text de la Nota que tracten aspectes que em semblen atractius.

1. L’ajut de l’estat espanyol. Allò que més m’ha sorprès és que, dels fons extraordinaris que l’estat espanyol va habilitar per a les comunitats autònomes, en el cas de Catalunya els imports rebuts tan sols van donar cobertura al 63% de l’impacte total sobre la despesa de la Generalitat el 2020. Crec que és un percentatge molt baix, atès el finançament injust que rebem i els milers i milers de milions que volen cada any. A més, això vol dir més deute. Per al 2021, em diuen a Economia que ho sabrem quan es tanqui l’exercici.

2. La despesa estructural. La despesa –sanitària i ajuts– hauria estat d’uns 6.200 milions d’euros fins al mes d’agost passat, a la qual caldria afegir uns 1.200 milions en minoració d’imposts, cosa que fa un cost al voltant dels 7.500 milions. Si bé durant l’any 2020 i el 2021 la Generalitat ha comptat tant amb fons extraordinaris de finançament com amb la relaxació de les regles fiscals, a mitjà i llarg termini serà necessari un finançament estructural, atès que una part de la despesa covid també esdevé estructural.

3. L’excés de mortalitat. Una altra sorpresa. Sense dubte, la demografia ha tingut molt a veure amb l’evolució de la crisi sanitària. L’edat, l’estructura per edat de les cases i la densitat de població han estat aspectes determinants de la pandèmia. En l’àmbit europeu, les dades d’excés de mortalitat observat el 2020 mostren grans diferències entre estats: els nivells més grans són a l’estat espanyol, Polònia, Eslovènia i Bèlgica, al voltant del 18%-19%, i els més baixos a Letònia, Dinamarca, Finlàndia i Estònia, per sota del 5%. A Catalunya, l’excés de mortalitat va ser del 26%. Un percentatge que m’ha sorprès perquè és molt alt.

4. La bretxa de gènere laboral. Un dels articles de la nota es basa en un estudi que conté informació recollida en temps real sobre la dedicació a la feina remunerada i no remunerada d’homes i dones, abans i durant el primer estat d’alarma. Això permet de superar les limitacions de les bases de dades oficials, que tenen un decalatge temporal important. La conclusió és que la pandèmia ha originat un creixement en la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, incloent-hi la remunerada i la no remunerada, que abans de la pandèmia era de deu hores setmanals i durant el confinament va ser de setze. Em sembla un salt molt fort en contra de les dones.

5. La destrucció d’ocupació. Un element diferenciador d’aquesta crisi és que la caiguda de l’ocupació (-3%) ha estat molt més baixa que no la del PIB (-11,5%) gràcies a mesures excepcionals com ara els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), que han permès de mantenir l’ocupació “hibernada”. Un altre element diferenciador ha estat que la destrucció d’ocupació s’ha fet en un període de temps molt breu. Així doncs, prop del 90% de la caiguda en l’afiliació a la Seguretat Social entre els mesos de febrer i maig va ser en tan sols quinze dies d’ençà de l’aprovació de l’estat d’alarma, el 14 de març.

6. L’esforç en recerca i innovació. La pandèmia ha forçat a redefinir l’agenda de recerca i innovació a escala mundial, a redirigir programes de finançament i dedicar convocatòries d’urgència a trobar solucions a la pandèmia i la crisi posterior. Enguany s’ha vist que Catalunya té un sistema de recerca, tecnologies i innovació en salut molt potent, dels més importants d’Europa. D’ençà del començament de la crisi sanitària també hi ha hagut canvis en la recerca a escala global, atès que hi ha hagut més col·laboració internacional, més immediatesa en les comunicacions i més institucionalització dels esforços. Per a perllongar aquesta tendència en el futur, és necessari, entre més coses, de reforçar els marcs multilaterals de col·laboració, trobar sinergies en les estratègies de ciència i tecnologia, i flexibilitzar el finançament de la R+I.

7. La natalitat baixa. Les primeres dades, encara provisionals, mostren que en el període comprès entre el novembre del 2020 i el gener del 2021, el nombre de naixements a Catalunya ha caigut d’un 17% en relació amb el mateix període dels anys anteriors. Compteu mesos. Així doncs, la natalitat s’afeblirà per la més que probable caiguda de la fecunditat –els fills que tenen les dones en edat fèrtil–, que podria situar-se, per primera vegada en la història, al voltant o per sota d’un fill per dona.

8. La pobresa que creix. L’estancament de la pobresa ancorada a Catalunya després del 2016, més alta el 2008, mostra que la crisi financera mundial va tenir un impacte persistent en el benestar de la societat. A més, una part important de famílies catalanes va haver d’afrontar la pandèmia amb una situació financera fràgil, atès que el 2019, el 26,1% de la població no tenia la capacitat d’afrontar despeses imprevistes. El nombre de cases sense ingressos a Catalunya hauria passat del 2,6% de l’últim trimestre del 2019, al 3,0% del primer trimestre del 2020 i al 3,7% el segon trimestre del 2020 –un creixement molt destacat, del 42% en sis mesos. La situació tan sols es corregeix lleugerament durant el tercer i quart trimestre del 2020, que se situa al 3,2%.

9. L’educació desigual. Un altre àmbit en què la pandèmia ha accentuat les desigualtats és l’educatiu. Les dades d’un sondatge fet la segona setmana de confinament a famílies amb infants entre 3 anys i 18 apuntaven que el 56% de les cases, malgrat que disposava de tauleta o ordinador, no tenia un dispositiu per persona que permetés certa autonomia en la connexió –s’enfilava al 71% entre les rendes més baixes. I, vet ací un fet preocupant. El 48% de les mares amb titulació universitària donava suport a l’estudi dels seus fills a l’ESO, però aquest percentatge es reduïa fins al 38% en el cas de les mares sense estudis universitaris. A més, per als infants de famílies sense estudis universitaris, l’ús del temps durant el confinament es va allunyar dels estímuls escolars, i això va originar una pèrdua d’aprenentatge més important que entre els infants de famílies amb estudis universitaris.

10. Disposats a pagar més. I, finalment, un sondatge fet l’abril i el juliol del 2020 a tot l’estat espanyol va aportar evidència empírica que la societat demandava un creixement del paper assegurador i redistributiu del sector públic. Sobre les despeses, arran de la pandèmia, la sanitat ha passat a ser l’àrea de despesa prioritària per a més de la meitat de la població –el 2018, tan sols ho era per a un 29%. Sobre els ingressos, els resultats de l’estudi mostren que un percentatge molt gran de la població –82% a l’abril i 74% al juliol– estava disposat a pagar un impost nou per a millorar la capacitat del sistema de salut pública per a lluitar contra la pandèmia.

Segur que els deu punts que he escollit de la nota d’Economia no són els més significatius per a l’economia, tal com ja he dit al començament. Però crec que és bo de veure quantificada la manera com la pandèmia ha influït en alguns aspectes socials importants, que d’una manera o una altra, avui o demà, tindran un efecte directe a l’activitat econòmica. Vull insistir en el fet que els autors han fet una molt bona feina.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.596.097 casos i 33.352 morts, i actualment hi ha 166 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 243.547.503 casos confirmats i 4.949.697 morts. Del total de casos, 220.661.965 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 46.183.693 casos i 753.875 morts;
–L’Índia, amb 34.157.608 casos i 453.723 morts;
–El Brasil, amb 21.697.341 casos i 604.764 morts;
–Regne Unit, amb 8.689.949 casos i 139.326 morts.
–Rússia, amb 8.168.305 casos i 228.453 morts.

–L’estat francès, amb 7.108.206 casos i 117.411 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.997.732 casos i 87.132 morts.