Report diari sobre el coronavirus: Les protestes contra les noves restriccions augmenten a Europa

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La nova onada de la covid ha implicat un augment de les restriccions a tot d’Europa, principalment amb l’exigència del passaport covid i els confinaments, fet que ha originat la mobilització dels contraris a un enduriment de les mesures. L’epicentre de les protestes és als Països Baixos, on n’hi ha hagut durant tres dies consecutius, han acabat sovint amb enfrontaments amb la policia i en tres casos hi ha hagut vora cent cinquanta detinguts. El govern neerlandès ha implantat un confinament parcial que, entre més mesures, obliga els bars i restaurants a tancar a les 20.00.

Una de les manifestacions més importants d’ahir al continent fou a Brussel·les, amb milers de persones contra les noves restriccions i la possibilitat de fer obligatòria la vaccinació. La protesta va acabar amb aldarulls i la intervenció de la policia. També hi ha hagut manifestacions nombroses a Itàlia, en aquest cas contra l’obligatorietat del passaport covid per a accedir a espais públics i llocs de feina i amb la possibilitat d’endurir encara més les mesures si no canvia la tendència d’augment de casos. Així mateix, hi ha hagut mobilitzacions a Croàcia, Dinamarca i Àustria.

Avui justament ha començat el confinament a Àustria, previsiblement de vint dies, en què només es pot sortir de casa per a anar a treballar, estudiar o comprar béns de primera necessitat. A l’estat del costat, Eslovàquia, entra en funcionament l’obligatorietat de teletreballar dels no vaccinats i, si l’empresa no ho autoritza, els treballadors es quedaran a casa i no cobraran fins que la situació no hagi millorat. Per una altra banda, a Alemanya entra en vigor una nova llei de protecció sanitària que inclou mesures com l’exigència de presentar el passaport covid al lloc de feina.

Al País Valencià, el president Ximo Puig ha anunciat que abans del pont de la Puríssima entrarà en vigor el passaport covid. El govern treballa per exigir-lo en alguns espais tancats i actes a l’aire lliure on sigui difícil de mantenir la distància sense màscara, com ara en festivals.  A més, Sanitat instal·larà punts mòbils de vaccinació en zones comercials i durant la Marató de València, que es farà el 3 de desembre. Fins ara, s’han administrat més de dues mil dosis de vaccins en aquestes unitats mòbils.

Per una altra banda, el TSJ del País Basc ha refusat la petició del govern basc d’autoritzar el passaport covid en els locals nocturns i restaurants de més de cinquanta persones. En canvi, aquesta mesura s’aplica sense entrebancs a les Illes i al Principat.

A Catalunya, el govern decidirà aquesta setmana si amplia el passaport covid a la restauració, festes, cinemes i més espais tancats. Per una altra banda, a les Illes hi ha com més va més hospitalitzats, i a Mallorca han augmentat d’un 78% en una setmana. Cal recular fins a principi de juliol per a trobar unes xifres similars de casos.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.634.248 casos i 33.539 morts, i actualment hi ha 199 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “Les exportacions catalanes creixen d’un 25% fins al setembre”

Amb tot l’embolic de mancances i retards en la recepció de matèries primeres i components d’aquests últims mesos, era molt esperada la dada d’exportació de béns del mes de setembre. Doncs bé, finalment resulta que les vendes a l’exterior presenten un bon creixement, si bé registren un cert alentiment. El fet més destacat, com es temia, en sentit negatiu, és que les exportacions de cotxes, a l’estat espanyol, van baixar al setembre del 6% respecte del mateix mes de l’any passat, malgrat continuar essent el quart sector exportador en importància. No hi ha dades detallades sobre Catalunya; avui només podem treballar amb les del Ministeri d’Indústria espanyol.

Però malgrat la importància que té en el si de la indústria, aquesta dada no ens ha de fer perdre de vista que el creixement de les exportacions catalanes de béns ha estat al setembre del 18% respecte del mateix mes de l’any passat i –un fet molt més important– del 12% per damunt del corresponent al 2019, que fins ara ha estat l’any rècord de vendes a l’exterior. Són creixements encara molt destacats, malgrat l’alentiment de cinc punts globals registrat sobre el ritme del mes passat.

De fet, aquest alentiment exportador del setembre s’ha registrat a tots els països europeus. Caldrà veure quant dura. De moment, en el període del gener al setembre, el creixement ha estat del 25%, que situaria Catalunya, amb dades d’Eurostat, només darrere de Grècia (28%) i davant de tota la resta de la UE-27. Sí, també per davant d’Alemanya (15%) i de l’estat francès (17%) i tres punts per sobre de l’estat espanyol (22%).

En aquest període de nou mesos, les exportacions de Catalunya van ser principalment de productes químics (29,4% del total, amb un creixement del 21,5% interanual), seguides de béns d’equip (16,8% i 31,3%, respectivament); en tercer lloc, hi ha l’alimentació, begudes i tabac (15,5% i 14,0%). També cal recordar que han estat el 25,7% del total de l’estat espanyol, cosa que ens situa a una distància de més del doble de la comunitat següent, Madrid, que aporta un 12,3%.

Tornant a la baixada de les exportacions d’automòbils del setembre, cal dir que ha afectat de manera diferent les comunitats productores. El ministeri espanyol ofereix dades només dels tres principals sectors exportadors de cada comunitat. Hi ha hagut davallades importants a l’Aragó (Opel), Galícia (PSA) i Navarra (VW). Hem de pensar que el sector dels cotxes és el primer exportador d’aquestes comunitats. En canvi, a Castella i Lleó (Renault), Paí Valencià (Ford) i País Basc (Mercedes) no hi ha hagut baixades. Menys al País Basc, on els cotxes són el tercer sector exportador, a les altres dues comunitats, també és el primer, malgrat la caiguda. Recordem que el problema va esclatar a final d’agost i es van tancar plantes en unes quantes fàbriques de l’estat espanyol i d’Europa, entre les quals la de Seat a Martorell, de què aquí no apareixen resultats, perquè hi ha sectors de més volum a Catalunya.

“El sector automobilístic ha estat castigat per partida doble per culpa de la logística”, m’explica Joan Romero, director executiu d’Acció. “Per una banda, la manca de contenidors, ha fet que augmentés molt el retard en la recepció de microxips, que són vitals per al sector. I, per una altra, aquesta mateixa mancança ha dificultat molt la distribució a l’exterior, que majoritàriament és per vaixell”. I em dóna una notícia esperançadora: “La distribució de cotxes des del port de Barcelona ha augmentat un 11% a l’octubre.”

Em sembla interessant de recollir un parell de dades que apunta l’enquesta de conjuntura de l’exportació del Ministeri d’Indústria espanyol, corresponent al tercer trimestre, en què els empresaris de tots els sectors destacaven entre els diversos factors amb incidència positiva l’evolució de la demanda externa, que continua essent el factor més esmentat (47,0%). Crec que és un aspecte cabdal en l’actual situació. Mentrestant, el preu de les matèries primeres és el més esmentat per la seva incidència negativa (77,7%), seguit del preu del petroli, al qual al·ludeixen el 59,2% de les respostes i la competència en preus, un 58%.

La segona dada fa referència a preus i marges, on es nota un cert pessimisme. Quant als preus d’exportació, es manté la tendència dels darrers trimestres: s’observa un ascens respecte del trimestre anterior dels que creuen que continuaran pujant. I quant als marges, comparat amb el trimestre anterior, s’apugen els percentatges dels qui diuen haver experimentat una reducció del marge de benefici comercial d’exportació, fins a arribar a una xifra que és més de la tercera part dels enquestats (35%). Aquest és un fet important, car ha crescut força respecte del trimestre anterior i això vol dir que per mantenir les vendes han d’escanyar el marge, perquè creix la competència en els preus… Tot plegat implica una minva dels beneficis. De fet, tots els productes que tenen semiconductors en la cadena de producció ho passen malament.

Malgrat tot, Romero és optimista. I no sols per la dada del port de Barcelona. Ara es refereix a les exportacions en general. “Han acumulat un 12% d’augment del gener al setembre sobre el mateix període del 2019, i això és molt important”, diu. “Pensem que l’arrel del problema ve de la pandèmia. Per una banda, amb els contenidors concentrats en uns quants ports del món, de la qual cosa s’aprofita l’oligopoli de les navilieres per a multiplicar els preus; i, per una altra, amb els problemes a les fàbriques de xips, perquè moltes han hagut de tancar durant períodes de temps diferents també per la pandèmia. Caldrà mesos per a tornar a normalitzar la situació”.

Vol veure el futur amb bons ulls i destacar què s’ha fet. “S’ha dut a terme un esforç molt gran a les empreses exportadores per adaptar-se a les noves condicions de les seves cadenes de producció”, diu. I li demano si creu que el 2021 serà un any de nou rècord global en les exportacions catalanes. La resposta és que sí. “En l’àmbit global, penso que superarem la xifra del 2019, però hi haurà subsectors, els més dependents dels semiconductors, que potser no hi arribaran.” Tant de bo tingui raó i puguem tancar l’any amb un nou rècord. Seria un bon senyal de la recuperació…

A tot el món, les darreres xifres són de 258.143.679 casos confirmats i 5.171.800 morts. Del total de casos, 233.598.640 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 48.599.738 casos i 793.686 morts;
–L’Índia, amb 34.518.901 casos i 465.911 morts;
–El Brasil, amb 22.017.276 casos i 612.722 morts;
–Regne Unit, amb 9.889.926 casos i 143.972 morts.
–Rússia, amb 9.366.839 casos i 265.336 morts.

–L’estat francès, amb 7.414.971 casos i 118.461 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.096.538 casos i 87.832 morts.