21.07.2020 - 19:50
|
Actualització: 21.07.2020 - 19:55
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
No ha estat fàcil, però finalment els països de la Unió Europea han arribat avui a un acord sobre el fons econòmic per a la recuperació postpandèmia. En crèdits, es distribuiran 360.000 milions d’euros. I en ajuts directes, 390.000 milions, lluny dels 500.000 milions d’euros que s’havien proposat en un començament, i per sota dels 400.000 milions que l’estat espanyol exigia com a mínim. L’executiu de Pedro Sánchez preveu de rebre 140.000 milions en total, dels quals 72.000 serien subsidis directes. Les pressions dels anomenats ‘països frugals’ (Països Baixos, Àustria, Suècia, Dinamarca i Finlàndia), sobretot del primer ministre neerlandès, Mark Rutte, han funcionat força, perquè tindran dret de frenar d’emergència la planificació amb què els estats del sud, com l’espanyol, vulguin emprar els diners del fons, i rebran més de 53.000 milions d’euros en xecs compensatoris. En canvi, han hagut de cedir en un altre punt, perquè més de la meitat del fons seran ajuts directes.
Avui també s’ha anunciat un altre pla de recuperació econòmica, el del Principat, que el vice-president Pere Aragonès ha descrit com ‘la mobilització més important de recursos en la història de contemporània de Catalunya’. Ell i el president Quim Torra han comparegut per anunciar que el pla comptaria amb un fons de gairebé 32.000 milions d’euros, dels quals 2.760 s’injectaran en mesures immediates abans no acabi l’any. Els sectors dedicats al benestar són els més afavorits pel pla, seguits de la digitalització, la transició ecològica, la recerca i l’equitat. Els fons s’invertiran de manera esglaonada fins el 2032 i es dividiran en 145 actuacions. Una part significativa provindrà, justament, del fons europeu.
Mentrestant, el país continua activant mesures per a frenar la segona onada de la pandèmia de la covid-19. El nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat que les pròximes setmanes es farien proves PCR a tots els contactes estrets dels casos positius de covid-19. Fins ara només se’n feia als casos sospitosos, els contactes dels quals rebien un seguiment telefònic per part de treballadors de Ferrovial, que en procuraven l’aïllament preventiu. Argimon ha explicat que això serà possible gràcies als 500 treballadors ‘de l’àmbit civil’ que Salut ha contractat com a ‘gestors de covid’, tot i que de moment només n’hi ha 214 treballant. La resta començaran la setmana vinent.
El nou cap de Salut Pública, que compareixerà dues vegades la setmana per explicar la situació epidemiològica, ha dit que el brot del Segrià ‘sembla que tendeix a l’estabilització’. Tanmateix, les hospitalitzacions continuen augmentant. A la regió sanitària de Lleida ja hi ha 164 ingressats per covid-19, dotze més respecte d’ahir, i disset a cures intensives. Tot i que els hospitals, tant al Segrià com a Barcelona i la primera corona metropolitana, admeten que la situació és molt diferent de la del març i l’abril, atenen un ‘degoteig constant’ de noves hospitalitzacions, segons que ha explicat la directora d’Infermeria de l’Hospital del Mar, Lourdes García Zaldívar. Per això l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que havia reduït un 15% la cabuda de les deu platges de la ciutat, de manera que passaran de tenir una capacitat total de 38.000 persones a 32.000. També la presidenta Francina Armengol ha anunciat una lleugera marxa enrere en el pla de reobertura dels centres educatius, admetent que s’hi hauran de reduir les ràtios previstes.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 14.965.116 casos confirmats i 615.767 morts. Del total de casos, 8.985.405 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 3.986.603 casos i 144.331 morts;
–el Brasil, amb 2.129.053 casos i 80.493 morts;
–l’Índia, amb 1.191.709 casos i 28.763 morts;
–Rússia, amb 783.328 casos i 12.580 morts;
–Sud-àfrica, amb 373.628 casos i 5.173 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 313.274 casos i 28.424 morts.
*A l’estat francès hi ha 176.754 casos i 30.177 morts.
Als Països Catalans hi ha 107.579 casos, 61.401 altes i 14.437 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
–Al Principat, 84.221 casos, 40.462 altes i 12.644 morts (avui s’hi han afegit 590 casos, 5 altes i 1 mort);
–Al País Valencià, 19.731 casos, 17.783 altes i 1.477 morts (avui s’hi han afegit 79 casos nous de PCR i 49 altes);
–A les Illes, 2.428 casos, 2.072 altes i 230 morts (avui s’hi han afegit 5 casos i 8 altes);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 884 casos, 803 altes i 52 morts (sense variació).
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: L’acord del ‘tots hi guanyen’
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea han arribat aquesta matinada a un acord per a activar un pla multimilionari destinat a treure l’economia europea de la profunda recessió en què l’ha sumit el coronavirus. Ha costat, però, finalment, hi ha hagut un pacte que ara haurà de passar per l’aprovació del Parlament Europeu per a tenir validesa total. Finalment, l’equilibri entre subvencions i préstecs ha canviat respecte de la proposta inicial. La Comissió preveia que 500.000 milions s’articularien amb ajuts (el 66%) i 250.000 mitjançant préstecs (el 33%). Els estats més reticents, especialment Holanda i Suècia, es negaven a donar subvencions, mentre que França i Alemanya no volien baixar dels 400.000 milions d’euros. No obstant això, les dues parts han tancat la xifra de 390.000 milions d’euros en subvencions (el 52% del total) i 360.000 en préstecs (el 48%). A l’editorial de Vicent Partal hi trobareu les reflexions pertinents que han dut a aquest canvi i sobre l’entorn més polític de la qüestió. Sí que puc afegir-hi, d’entrada, que tots han cedit, però al mateix temps tots han guanyat.
I això com s’entén? Comencem per allò en què ha cedit cadascú. D’entrada, ni l’estat espanyol està del tot content –al 95%, segons el president Sánchez–, ni els holandesos han aconseguit el vet que volien sobre els plans dels països del sud, ni Polònia ni Hongria han evitat del tot la menció al seu dubtós estat de dret, ni França ni Alemanya han aconseguit les xifres finals que volien, ni Itàlia ha obtingut barra lliure sense condicions… Però, clarament, han sortit perdent –i no es queixaran– els fons que no anaven directament als més afectats per la pandèmia. Podríem dir que la negociació ha acabat matant alguns fons i projectes proposats per la Comissió Europea. D’aquesta manera, desapareixen els fons per a rescatar empreses i el programa de salut. Però també es redueixen el fons de transició justa (de 30.000 a 10.000 milions), que era previst per reconvertir antigues regions mineres, i el programa d’innovació Horizon Europe (de 13.500 a 5.000 milions).
Aquests són els aspectes més negatius, que realment són els menys importants. En la banda positiva, quantitativament, Itàlia i Espanya són els més beneficiats, si bé no han pogut evitar el control –i el risc de vet– en els seus plans d’inversió. Aquesta és una mosca que pot molestar, després de l’eufòria lògica dels primers moments. Els anomenats països ‘frugals’ han aconseguit de rebaixar la quantitat de transferències en 110.000 milions i, malgrat que no tenen vet, han fet que els plans puguin ser tombats per un conjunt de països que representin el 35% de la població total. I, sobretot, han aconseguit que hi hagi una minva en les seves aportacions més importants al pressupost –el famós xec que volia ser eliminat amb la desaparició del Regne Unit–, començant per Holanda, que ha tingut un paper poc net en tota la negociació. Amb motiu d’aquests xecs, els fons esmentats han quedat escapçats o eliminats. Pensem que és un xec de més de 50.000 milions i que surt a l’últim apartat de l’acord, on es reconeixen a Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Àustria i Suècia –com a estats excedentaris– canvis importants en les sumes a aportar entre el 2021 i el 2027. Pot haver estat aquest el punt final per al seu sí definitiu?
França i Alemanya estan contents perquè han vist com la seva idea inicial prosperava i, per primera vegada a la història europea, es demanarà un crèdit conjunt per a finançar el fons de recuperació. Això podria ser un primer pas cap a una Europa amb una harmonització fiscal més propera a allò que se suposa en tota unió econòmica. També han d’estar contents tots dos estats perquè han demostrat que, més enllà d’ells, no hi ha lideratge possible, cosa especialment important per al president Macron.
Ara, la primera pregunta lògica que ens fem és com tornarà aquests diners, la Comissió Europea. No és gaire clar. De moment, per tornar el deute, els socis es comprometen a buscar noves fonts d’ingressos. En concret, el document fa referència a una taxa sobre plàstics no reciclats, que entraria en vigor l’1 de gener de 2021; un mecanisme d’ajust sobre el carboni en frontera, que es dissenyaria el primer semestre de l’any que ve; i una taxa digital, que s’introduiria a tot estirar l’1 de gener de 2023. El Consell també convida la Comissió a fer una proposta revisada del sistema de comerç de carboni que pugui ampliar-se a l’aviació i al sector marítim i, fins i tot, es parla d’una possible taxa sobre les transaccions financeres. Ja ho veurem. La notícia d’avui no és aquesta.
I a casa nostra, la segona pregunta que ens podem fer és: com repartirà l’estat aquests diners internament? Aquí la resposta no existeix. No en sabem els criteris de repartiment i veurem quin camí se segueix per decidir-ho. D’entrada, totes les comunitats hi tenen coses a dir i a demanar. Totes tenen motius més que suficients per a voler la seva part corresponent d’aquest ‘regal’ condicionat, però de moment l’única cosa segura i tangible és que el deute públic ja ha superat la frontera del 100% del PIB i continuarà creixent els mesos vinents. És veritat que el cost estatal dels ERTO hauria de venir finançat en part pel fons ad hoc creat per la CE. Però les despeses són molt elevades per tot arreu –massa vies d’aigua per al vaixell– mentre els ingressos públics cauen per la baixada de l’activitat. I no vull ni pensar que el rebrot de la covid-19 actual creixi més. L’única cosa que podem desitjar des d’aquí és que les comunitats autònomes tinguin el seu paper a l’hora del repartiment i puguin decidir cap on orientar els seus diners perquè siguin més eficients. Però crec que, ara com ara, això és avançar-se massa a la realitat. Aquesta matinada s’ha fet un pas important. Demà ja veurem què passa.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–The Atlantic: S’acosta una segona onada de morts per la covid-19 (en anglès)
–France Inter: Covid: la prova de saliva, una alternativa a la prova PCR? (en francès)
– Stat: La síndrome de fatiga crònica pot contenir les claus per comprendre la síndrome post–covíd (en anglès)
–Clarín: ‘Cosins’ del coronavirus: causen refredats comuns i podrien ser decisius en la reacció del cos enfront de la covid-19 (en castellà)
–British Medical Journal: Què compta com a mort de covid-19? (en anglès)
–Le Monde: Coronavirus a França: ‘les xifres són preocupants’, considera el president del Consell científic (en francès)
–The Local: ‘La pandèmia va tancar la porta a la nostra relació’: amor i coronavirus (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
– Acord històric de la UE per a crear un fons europeu contra la crisi de la covid-19
–El pla de reactivació econòmica del govern mobilitzarà gairebé 32.000 milions d’euros
–Barcelona redueix un 15% l’aforament de les platges de la ciutat
–Salut farà PCR als contactes estrets dels positius de covid-19
–Els metges residents es reivindiquen
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
