21.04.2020 - 21:55
|
Actualització: 21.04.2020 - 22:42
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Finalment ja hi ha data perquè els menors puguin sortir de casa, però l’anunci ha anat envoltat de polèmica. De primer, el govern espanyol ha anunciat que els menors de catorze anys podrien sortir acompanyats d’un adult per a fer les activitats previstes al decret de l’estat d’alarma, com ara comprar, anar a la farmàcia, al banc o a cal metge, però ‘en cap cas per a jugar ni passejar’. La mesura ha aixecat tanta polseguera –dins el govern espanyol i tot–, que el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s’ha trobat obligat a comparèixer d’urgència i rectificar. També ha anunciat que fixava el preu màxim de les màscares quirúrgiques en 0,96 euros.
Avui el govern català ha publicat el pla de desconfinament, elaborat per un equip de científics encapçalat per Oriol Mitjà. El principal canvi respecte de l’avançament que en va fer el diumenge és el passaport d’immunitat, que ha estat reduït a una recomanació i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, s’hi ha referit com una ‘possibilitat’.
Entre les dades positives del dia, cal destacar que a Andorra no hi ha hagut cap nou cas positiu de coronavirus 2019 aquests darreres vint-i-quatre hores. No havia passat res de semblant d’ençà del 14 de març, quan hi hagué un sol cas.
Com a dada econòmica del dia, s’ha de destacar que la caiguda del preu del petroli s’ha encomanat al barril de Brent, referència del cru comercialitzat a Europa, i ara no arriba a vint dòlars, el nivell més baix d’ençà del 2002.
L’editorial de Vicent Partal
‘Però com voleu que no els critiquem si no n’encerten ni una?‘
La píndola de Jordi Goula: ‘El petroli ha perdut el paracaigudes!’
La crisi del 2008 ens va ensenyar que els tipus d’interès podien ser negatius –pagar perquè et guardin els cèntims– i la crisi del coronavirus ens va ensenyar ahir que el petroli també pot tenir un preu negatiu. Ahir el mercat del cru va viure un dia de bojos als Estats Units. El problema que hi ha actualment és que, de resultes de la paralització de l’activitat econòmica i social per l’epidèmia del coronavirus a tot el món, no hi ha demanda de petroli per a tanta producció. Això ha exhaurit la capacitat de les empreses productores d’emmagatzemar cru a les seves instal·lacions, de manera que el preu del petroli ha caigut en picat. Però què vol dir que el petroli cotitzi en negatiu als Estats Units? Pot semblar absurd, però a la pràctica significa que els productors paguen als compradors, als grans majoristes, perquè s’enduguin el cru que no són capaços d’emmagatzemar. És un simple càlcul de costs. Els surt més bé pagar perquè s’emportin el petroli que no pas aturar la producció o cercar alternatives d’emmagatzematge.
Tot plegat ve d’una història absurda que hem viscut aquests últims mesos. Rússia i l’Aràbia Saudita no van arribar a cap acord per a retallar la producció, quan els avions ja començaven a no poder volar, els cotxes s’estaven al garatge i les fàbriques anaven a mig gas. Finalment, la setmana passada van posar-se d’acord a corre-cuita per retallar la producció, juntament amb els Estats Units. Massa tard. Els contractes de futurs de maig vencien avui i ningú no sabia on guardar el producte comprat. Les refineries no tenen lloc, perquè no venen benzina ni gasoli, i als Estats Units, els milers de productors de petroli que el treuen amb el mètode del fracking no sabien on desar-lo.
Ara el problema és greu. Aquest matí el president Trump ha ordenat d’omplir fins al límit els dipòsits de reserves estratègiques dels EUA –a un preu de saldo, tot s’ha de dir–, fent una mica de lloc, i ha calmat una estona la gent. Però els productors de fracking saben que per sota de 30-40 dòlars el barril estan perduts a termini mitjà, perquè no fan la pau i estan endeutats fins al capdamunt. També saben que encara que ara retallin la producció l’Aràbia Saudita i Rússia, és molt difícil que el preu pugi, perquè no hi ha mica de demanda. Tenen un problema gros. Milers de petits productors poden desaparèixer i els Estats Units poden perdre la condició de primer productor mundial amb capacitat d’exportar. Potser és això que cercaven russos i saudites; però si era això, n’han fet un gra massa.
Com era previsible, els problemes del petroli de Texas han traspassat fronteres i els qui compraven l’europeu –el Brent de la mar del Nord– han anat a cercar el dels EUA i han fet baixar el preu del Brent (contractes per al mes de juny). Avui a mitja tarda baixava d’un 27% i es col·locava més avall dels 19 dòlars, mentre els contractes del juny del cru americà (WTI) baixaven d’un 45%, fins a 11 dòlars. Sobra petroli pertot arreu i el preu s’enfonsa! És un dany col·lateral del coronavirus que els països productors potser van negligir quan eren a temps de rebaixar-ne la producció.
Qui afecta més tot això? Doncs, a banda els productors americans esmentats, també les companyies. Repsol, per exemple, avui ha baixat d’un 6% a la borsa, però d’ençà de començament d’any ha reduït la cotització gairebé a la meitat. Ara, sobretot, afectarà països que depenen del petroli per a subsistir. És difícil que es respectin els acords de la setmana passada, perquè s’han de menester els diners per a fer funcionar la maquinària econòmica –i sobretot social– del país. Fins ara no s’han respectat els pactes, perquè hi ha països com ara l’Equador, el Brasil, Veneçuela, Guinea i Nigèria, en què la despesa social depèn dels ingressos que obtenen del petroli. També és el cas de Rússia, que importa més de la meitat del menjar que consumeixen els seus ciutadans i que no pot assumir aquesta despesa si no ven petroli. Tots aquests països són els que ho passaran pitjor i els que hauran d’encarar temps molt complicats.
I l’estat espanyol, com se’n ressentirà? En principi, hi ha de tenir un efecte positiu, perquè és un gran comprador. Però vet aquí les paradoxes del sistema. Ara que és barat, no es fa servir, i quan tot torni a funcionar s’encarirà. El fet cert és que al mercat de l’estat espanyol hi ha un oligopoli molt evident amb Repsol, Cepsa i BP, i després hi ha tot d’operadors independents més petits. L’oligopoli fa que la caiguda de preus del petroli no es reflecteixi gaire en el preu de les benzines, perquè hi ha poca competència. No ho espereu. I us diré per què. El petroli que ara és tan barat arribarà a les refineries –són contractes per al juny– d’ací a un parell de mesos o tres i llavors, probablement, ja haurà pujat una altra vegada. Llegia aquest matí que el preu del Brent ha caigut d’un 60% el 2020, però el de la benzina sense plom de 95 ha baixat d’un 7,5%.
I aquesta és la situació. No oblidem que és un mercat molt especial, molt volàtil, en què entren factors molt diferents i jugadors amb diverses estratègies, sovint contraposades. L’única certesa, sembla, és que sempre acabaran guanyant totes les ‘guerres’ els productors de la península aràbiga, senzillament perquè tenen el cost d’extracció més barat de tots, no arriba ni a 10 dòlars. Caldrà veure si les retallades de producció inicials que es van pactar la setmana passada es compleixen, o bé si caldrà fer-les més fortes, com també van pactar, per si de cas. Qüestió d’esperar…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Com la Covid-19 va circular entre nosaltres durant setmanes sense ser detectada
– Politico: Funcionen els confinaments? (en anglès)
– Ouest-France: Àustria reobrirà els restaurants el 15 de maig (en francès)
– The Guardian: Els experts diuen que el coronavirus fa que alguns antivaccins flaquegin (en anglès)
– France Inter: Certificats falsos, fabricants desconeguts: arriben les màscares, però, quines mascares? (en francès)
– BBC: Les subtils raons per les quals els líders menystenen els propis consells (en anglès)
– Franceinfo: INFOGRAFIA. Les zones més desfavorides, més vulnerables a l’epidèmia (en francès)
– Korea Times: La pandèmia de la Covid-19 reconfigurarà l’ordre mundial (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– La Cambra mobilitza l’empresariat contra la Covid-19
– El govern no garanteix que pugui aplicar el seu pla per al desconfinament dels nens
– La Marató de TV3 anirà dedicada enguany a la Covid-19
– El País Valencià registra la xifra més baixa de contagis d’ençà del 17 de març
– Eva Illouz: ‘En la pandèmia, tot allò que associem al confort i el contacte humà és inexistent’
– Un correu intern de la Guàrdia Civil confirma les ordres de perseguir publicacions contràries al govern espanyol
– Investigadors de la UB desenvolupen un respirador no invasiu de baix cost per a zones amb pocs recursos
– Víctor Morillas: ‘Hem vist que hi ha força contagiats de coronavirus amb problemes a la pell’
– Idees originals per a regalar aquest Sant Jordi: roses de paper i més treballs manuals
– Cuina de confinament (2): necessitats nutricionals
– Jocs d’estar per casa (4): els jocs d’alineació
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 2.538.058 casos confirmats i 176.017 morts. Del total de casos, 686.219 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 805.980 casos i 44.240 morts.
—L’estat espanyol, amb 204.178 casos i 21.282 morts.
—Itàlia, amb 183.957 casos i 24.648 morts.
—L’estat francès, amb 158.050 casos i 20.796 morts.
—Alemanya, amb 148.174 casos i 4.961 morts.
Als Països Catalans hi ha 58.012 casos, 30.141 altes i 10.162 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 44.793 casos, 23.891 altes i 8.845 morts (1.098 casos i 404 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 10.399 casos, 4.719 altes i 1.094 morts (60 casos, 90 altes i 10 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.808 casos, 1.005 altes i 161 morts (20 casos i 4 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 295 casos, 244 altes i 25 morts (2 casos i 7 altes més que no ahir)
—A Andorra, 717 casos, 282 altes i 37 morts (34 altes i 1 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–[GRÀFICS] Així evoluciona el coronavirus als Països Catalans
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
