20.07.2020 - 19:50
|
Actualització: 20.07.2020 - 19:57
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El vaccí que desenvolupa la Universitat d’Oxford és segur i genera una resposta del sistema immunitari contra la covid-19. Ho mostren els primers resultats de l’estudi, basats en les proves que de l’abril ençà s’han fet a 1.077 persones. Els investigadors recorden que encara falten força fases per a provar si n’hi ha prou amb els anticossos i les cèl·lules blanques que produeix el vaccí. Amb tot, destaquen que és segur, perquè l’únic efecte secundari són mals de cap que es poden tractar amb paracetamol. El Regne Unit ha encarregat cent milions de dosis del vaccí.
Mentre arriben aquests resultats esperançadors, el país i el món continuen provant de contenir els brots que anticipen una segona onada de la pandèmia. El president de la Generalitat, Quim Torra, s’ha reunit avui amb els batlles de les comarques de la Noguera i el Segrià, que li han demanat cooperació, i ha anunciat la creació de consells assessors del Procicat arreu del Principat. Al Segrià, justament, els temporers sense llar i persones sense sostre amb la covid-19 asimptomàtica o lleu ja han començat a instal·lar-se en un pavelló habilitat. A la zona continuen augmentant les hospitalitzacions: ja n’hi ha 152.
Les noves mesures que frenen la fase de represa comencen a afectar el sector de la cultura i l’espectacle. Avui mateix, a València s’ha anunciat la suspensió del Festival de les Arts. Ahir, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, ja va lamentar que ‘a contracor’ s’hauria d’aturar el Festival Grec i de tancar equipaments esportius i culturals, atribuint la responsabilitat a la Generalitat. Diversos professionals i veus del sector s’han pronunciat contra les anul·lacions, adduint que en els esdeveniments d’aquesta mena ja s’hi respectaven les mesures de seguretat fins ara. Finalment, el Procicat ha rectificat i ha permès que els ajuntaments puguin, amb la seva autorització, habilitar espais per a celebrar-hi actes culturals sempre que s’hi respectin les mesures. Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ha confirmat que avui es reprendrà el Festival Grec. El Festival Cruïlla XXS també podrà continuar la seva programació.
Finalment, el president Ximo Puig ha assegurat que, segons les proves de rastrejament, tots els brots de coronavirus tenien l’origen fora del País Valencià. També diu que hi ha 1.008 rastrejadors treballant activament.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 14.745.026 casos confirmats i 610.780 morts. Del total de casos, 8.792.897 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 3.923.206 casos i 143.486 morts;
–el Brasil, amb 2.102.559 casos i 79.590 morts;
–l’Índia, amb 1.153.359 casos i 28.092 morts;
–Rússia, amb 777.486 casos i 12.427 morts;
–Sud-àfrica,amb 364.328 casos i 5.033 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 307.335 casos i 28.420 morts.
*A l’estat francès hi ha 174.674 casos i 30.152 morts.
Als Països Catalans hi ha 106.844 casos, 61.339 altes i 14.435 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
–Al Principat, 83.631 casos, 40.457 altes i 12.643 morts (avui s’hi han afegit 755 casos i 7 morts);
–Al País Valencià, 19.591 casos, 17.734 altes i 1.476 morts (d’ençà de divendres s’hi han afegit 171 casos nous de PCR, 98 altes i 1 mort);
–A les Illes, 2.423 casos, 2.064 altes i 230 morts (d’ençà de divendres s’hi han afegit 26 casos, 13 altes i 1 mort);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 884 casos, 803 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 4 casos).
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: Empresaris i treballadors amb més confusió i incertesa
He de confessar que escoltar el doctor Oriol Mitjà dissabte al vespre al ‘FAQS’ i el doctor Bonaventura Clotet diumenge al matí a RAC1 em va deixar molt preocupat. Ho fa prou bé, Salut? Tenia molt clar què havia dit la consellera i quines eren les seves recomanacions, així com la resposta dels barcelonins fugint en massa divendres i dissabte cap a la costa. Diumenge, el desallotjament de platges a Barcelona se’m va fer difícil d’entendre. Sembla que una bona part de la ciutadania fa cas omís del govern i els seus consells, que no prohibicions. Per què? Cansament i prou? Les crides dramàtiques de la gent del sector de la cultura, després del tancament de cinemes, teatres i de l’anul·lació de concerts, em van semblar assenyades i raonades. Com es pot prohibir d’anar al teatre, on s’han pres totes les mesures de precaució, i deixar anar la gent a la platja fins que no hi cap ni una agulla? Des que va començar aquest malson de la pandèmia, potser són els moments més confosos –i més perillosos– que hem viscut. I, mentrestant, les recomanacions del govern són poc clares i deixen entreveure un sí però no que descol·loca a la ciutadania. Amb el fantasma del confinament en el rerefons i la por al cos.
I això passa tot just ara que començàvem a reprendre el camí de la recuperació de l’activitat. I per fer créixer encara més la confusió, coneixem unes xifres poc aclaridores –i incongruents, la veritat– sobre què passa realment. Per exemple, si es miren les hospitalitzacions, són molt més altes a Madrid que a Barcelona, i d’allà ningú no en parla ni s’hi han pres mesures. Un altre misteri? De moment, aquí, els primers que pateixen la confusió són l’hostaleria i el comerç. Anul·lacions de reserves als hotels, restaurants i bars amb menys aforament i el comerç amb cita prèvia. I amb l’estat francès mirant amb lupa Catalunya, amb l’amenaça de tancar el pas fronterer una altra vegada.
Des d’aquestes píndoles he parlat a bastament de la frivolitat de les previsions en situacions com aquesta, on la variable clau és exògena i és fora del nostre abast controlar-la. D’entrada, val a dir que si la tendència continua essent la d’aquests darrers dies, ja les podem oblidar i preparar-nos per a rebre revisions pitjors. No sé què decidirà el govern finalment, però ara sí que crec que l’economia hauria de tenir un pes molt important a l’hora de prendre qualsevol mesura més dura.
El comerç, per exemple, havia anat fent en els dies de ‘normalitat’ que hem viscut fins divendres passat. Ara es torna a la cita prèvia –que ningú no segueix, per cert– i es nota menys gent al carrer i menys gent comprant. Joan Carles Calbet, president de RetailCat, em comenta que avui la incertesa torna a manar al sector. I, amb la sorpresa del que ha passat aquests darrers dies, diu que ‘anar a una botiga avui és absolutament segur, molt més que anar a la platja, per exemple’. I em fa caure en un fet que és diferent del que va passar fa uns mesos. ‘Llavors distingien entre centres comercials –on hi ha molta més aglomeració– i comerços, cosa que ara no han fet.’ I és veritat. Recordem que llavors, durant el període de les fases, es deia que el risc als centres comercials era més alt que a les botigues i ara no se n’ha dit res. Per què? Què ha canviat? Incoherència? Pressions?
Sí que veig clar que només amb les coses que han succeït de divendres ençà, l’hostaleria, els restaurants i els bars han rebut una garrotada immensa, tot just quan la població tornava a fer més vida fora de casa. Quants ho podran aguantar? Vet aquí una pregunta molt difícil de contestar ara com ara. Pel que fa al sector de l’oci i la cultura, fent potser algunes excepcions, em sembla aberrant que no es pugui anar al teatre o a concerts a l’aire lliure, on el nivell de seguretat és més que acceptable. No veig cap mena d’explicació raonable per a condemnar molta gent a situacions molt difícils de suportar.
En definitiva, som a les portes d’una situació nova, dins la novetat. Perillosa per a molts sectors i per a la feina de molta gent. Cal que l’administració fili molt prim en les seves decisions a partir d’ara. No és fàcil, en sóc conscient, trobar l’equilibri entre les necessitats sanitàries i les econòmiques, però s’ha de fer un esforç. Els ERTO han estat una solució temporal molt positiva, però a llarg termini tenen un cost per a l’estat –tots nosaltres– molt difícil de digerir.
No sé com acabarà la reunió de Brussel·les sobre el Fons de Recuperació. Quan escric aquestes línies sembla que encara es tiren els plats pel cap. Espero i desitjo que acabi positivament per a Europa, encara que alguns hauran de cedir. Si no és així, francament, ho veig una mica pelut.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–BBC: Les persones amb una immunitat oculta contra la covid-19 (en anglès)
–Franceinfo: Coronavirus: poc menys de cent grups ‘encara amb la investigació en curs’, segons la sanitat pública francesa (en francès)
–Vox: Per què hi ha més gent jove que es posa malalta en els darrers brots de la covid-19? (en anglès)
–Infobae:El reeixit cas de l’Uruguai: com ha aconseguit de sostenir l’educació amb les escoles tancades (en castellà)
–The Guardian: Barata, popular i funciona: èxit de l’aplicació d’Irlanda de seguiment de contactes de la covid-19 (en anglès)
–Ouest-France: Coronavirus. El govern treballa en quatre escenaris de confinament (en francès)
–Euronews: Сovid-19: com falla el Brasil als seus indígenes (en anglès)
Sobre el vaccí d’Oxford:
–The Lancet: ‘Els esperançadors resultats dels assaigs del vaccí contra la covid en fase ½’ (en anglès)
–Publico: ‘El vaccí d’Oxford és ‘segur’, té efectes secundaris i indueix la resposta immunitària’ (en portuguès)
–La Stampa: ‘El vaccí contra la covid-19 d’Oxford dóna una forta resposta immunitària’ (en italià)
–DW: ‘L’assaig en fase 2 del Regne Unit és prometedor’(en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Què permeten les restriccions de la Generalitat contra el coronavirus?
–Europa, capital Amsterdam
–Què passa a Madrid amb els brots de coronavirus?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
