20.01.2021 - 19:50
|
Actualització: 20.01.2021 - 19:57
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Avui s’havia de decidir si el govern espanyol autoritzava les autonomies a avançar l’horari del confinament nocturn a les 20.00. Era una mesura que havien demanat els presidents Ximo Puig i Francina Armengol, i que el govern català no descartava d’aplicar. Tanmateix, després de la reunió del Consell Interterritorial de Salut, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha dit que no ho autoritzaria. Només està disposat a estudiar-ho, però de moment no hi haurà canvis respecte de les competències de les autonomies per a gestionar la pandèmia. Poc després, el País Valencià ha notificat gairebé 10.000 casos i ja hi ha una incidència acumulada de 1.047 casos per cada 100.000 habitants. Al conjunt de l’estat espanyol, hi ha hagut el rècord de casos (+41.576) i és l’estat que més n’ha comunicat avui, davant el Regne Unit (+38.905). La corba continua pujant, tal com mostren aquest gràfic i aquest altre, però de moment no es prenen mesures noves.
El govern català ha decidit de prolongar les restriccions vigents dues setmanes més, fins al 7 de febrer. El confinament municipal diari s’acabaria set dies abans del 14-F, el dia de les eleccions. La Generalitat continua pendent de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que de moment manté la convocatòria electoral. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha confirmat que s’havien detectat setze casos de la variant britànica, ha insistit que seria millor fer les eleccions el 30 de maig i ha reclamat transparència a la UE en el contracte amb la farmacèutica Pfizer.
Avui s’ha sabut que l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa, Marta Ferrusola, estan aïllats d’ençà del cap de setmana perquè són positius en covid-19. Segons que s’ha sabut, “en principi” no tenen un estat de salut greu, malgrat l’edat avançada d’ambdós.
A la Unió Europea es van registrar gairebé 300.000 morts per sobre de la mitjana entre els mesos de març i octubre del 2020, segons les dades de l’Eurostat. Alemanya i Àustria han anunciat que serà obligatori l’ús de màscares mèdiques al transport públic i a les botigues, una mesura per a pal·liar el ritme de contagis en ambdós països. A l’estat espanyol ha dimitit el conseller de Salut de Múrcia, Manuel Villegas, per l’escàndol d’haver-se vaccinat, juntament amb alts càrrecs de la conselleria, sense tenir en compte l’estratègia de vaccinació del seu govern.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 715.535 casos, 22.901 morts i hi ha 1.295 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 96.973.138 casos confirmats i 2.074.354 morts. Del total de casos, 69.514.440 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 24.836.241 casos i 412.277 morts;
–L’Índia, amb 10.607.285 i 152.827 morts;
–El Brasil, amb 8.579.575 casos i 211.646 morts;
–Rússia, amb 3.633.952 casos i 67.220 morts;
–Regne Unit, amb 3.505.754 casos i 93.290 morts;
–L’estat francès amb 2.965.117 casos i 71.652 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.412.318 casos i 54.637 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘Les empreses de l’ÍBEX 35 paguen a 183 dies i cobren a 64’
Les pimes i autònoms reclamen ajuts directes que l’estat no està disposat a donar. A la Generalitat no hi ha diners i a la Moncloa, on sí que en poden obtenir, no es volen endeutar més. Sembla que la liquiditat abundant que ofereix el BCE i que ha creat una bombolla als mercats financers no arriba als llocs necessaris, els centres productius, on es genera ocupació i riquesa, mentre els obliga a malviure ofegats per l’entorn. La demanda falla i ens anem empobrint dia rere dia en una espiral perversa en què és obvi que els diners no es belluguen prou o pels circuits per on haurien de circular. Però hi ha un racó, un racó important, on els diners estan tranquils i formen part de provisions “per si de cas”, que moltes grans empreses van engrandint amb un sistema que ofega els protagonistes, petits i més nombrosos, de l’economia: les pimes i els autònoms. No se’n parla gaire, perquè són companyies que tenen molt poder sobre els mitjans de comunicació. De tant en tant, sabem xifres que ens deixen esmaperduts del fenomen soterrat que ens envolta.
Un any més, avui la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM) ha fet pública una anàlisi exhaustiva i detallada dels balanços del sector no financer de l’ÍBEX 35 i la resta del mercat continu, a partir de les dades publicades per la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV), referits al primer semestre del 2020. La revisió de la PMcM detecta que les companyies de l’ÍBEX 35 van liquidar les factures en un període mitjà de 183 dies, cosa que triplicava el termini legal permès (60 dies) durant el primer semestre del 2020, coincidint amb la crisi sanitària de la covid-19.
Els balanços de la CNMV posen de manifest que el primer semestre del 2020 la morositat de les companyies del selectiu va arribar a 56.488 milions d’euros. En la xifra es pot apreciar un 6% més en el termini mitjà de pagament de les empreses no financeres de l’ÍBEX, amb un augment de deu dies del temps de liquidacions respecte del mateix període del 2019; és a dir, passen de 173 dies a 183. També es va registrar un empitjorament (10%) en el termini mitjà de cobrament d’aquestes empreses. La gran diferència és que aquest termini passa de 58 dies a 64; és a dir, que han cobrat a 64 dies i han pagat a 183, per terme mitjà. Les xifres parlen soles. Com poden aguantar pimes i autònoms retards d’aquesta magnitud en moments en què estan ofegats per totes bandes?
Mentrestant, hem d’aguantar sense dir res un dels fets més repugnants d’aquests últims anys. Cal saber que d’ençà del 2010 tenim una llei que obliga a pagar al cap de 60 dies, però només té un problema, que no té règim sancionador. Ves per on! Si ningú no em pot sancionar per a no complir-la, per què l’he de seguir? Finalment, l’any passat es va admetre al congrés espanyol i ara és en tràmit. Ha trigat deu anys i veurem quan s’aprova! Qui se n’ha aprofitat fins ara? És clar, els grans que tenen totes les de guanyar, mentre els mitjans que ho haurien de denunciar s’acluquen d’ulls. I qui té les de perdre? Els de sempre, els petits que no tenen força ni veu per a plantar cara als més poderosos. És una indignitat més, que voreja la ignomínia, en temps desesperats com els que vivim.
Si les empreses de l’ÍBEX paguessin en el termini correcte, s’injectarien al sistema productiu els 56.488 milions d’euros esmentats, cosa que salvaria moltes pimes i autònoms. Sabeu que aquesta xifra és gairebé la meitat de la que han fet arribar a les pimes amb els avals de l’ICO? Segons el president de la PMcM, Antoni Cañete, avui mig milió d’empreses es troben en risc de fallida, principalment pel retard dels pagaments.
D’acord amb les dades analitzades per la PMcM, el sector de la construcció i immobiliari és el que registra una demora més gran en la liquidació de les factures. En aquest sector, els terminis mitjans de pagament van arribar a 270 dies el primer semestre del 2020. El segueix el de comerç i serveis, amb 261 dies; indústria, amb 195; i energia, amb 109.
El sector de la construcció i immobiliari és també l’àmbit econòmic amb uns períodes de cobrament més llargs. El primer semestre del 2020, les empreses d’aquest àmbit van cobrar les factures en 106 dies. El termini mitjà de cobrament de les companyies del sector de la indústria de l’ÍBEX va arribar a 63 dies, seguit d’energia (61 dies) i comerç i serveis (56 dies).
Només cal una senzilla resta per a veure que comerç i serveis reté els diners 201 dies; que construcció els té durant 163 dies; indústria, 132; i energia, 48. De què els serveix aquesta retenció en moments en què els tipus d’interès volten el 0%? Cañete explica que els balanços són molt diferents si l’endeutament d’aquestes grans empreses és a l’epígraf de proveïdors o a deute financer. “Proveïdors no és un deute que es pugui tenir en compte com a tal en les anàlisis que es fan a les grans empreses a l’hora d’atorgar els ràtings, per part de les agències especialitzades. Això és un gran avantatge, perquè poden obtenir un ràting més alt i, doncs, més finançament fàcilment, quan vulguin i a un cost menor. Evidentment, a l’altra banda d’aquests balanços hi ha les pimes i els autònoms, que no semblen comptar per a res”, em comenta Cañete.
I acaba dient: “No és tolerable que les grans empreses acumulin la liquiditat en comptes de destinar-la a pagar en el termini corresponent als seus proveïdors. Algunes d’aquestes grans companyies es financen, en certa manera, a costa dels seus proveïdors, majoritàriament pimes i autònoms, de manera que vulneren la llei amb l’ús de la seva posició de domini.” Cal afegir res més? Potser sí: que de diners, n’hi ha, però que ningú no gosa fer pessigolles als més poderosos…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Barcelona-Maó-Palma. Dotze hores i quatre vols per a salvar un malalt de covid
–Politico: Els vaccins poden aturar la propagació del coronavirus? (en anglès)
–La Première: Per què es prioritza el vaccí de Moderna sobre el de Pfizer als territoris d’ultramar? (en francès)
–Stat: Els nou desafiaments de la covid que encararà Biden a partir d’avui (en anglès)
–Infobae: Transparència de dades: com es compten les morts per la covid? (en castellà)
–Los Angeles Times: La covid esclafa l’escena gastronòmica de Ciutat de Mèxic i l’energia culinària que l’ha fet tan apassionant (en anglès)
–Toronto Star: El Canadà no rebrà cap dels vaccins promesos per Pfizer la setmana vinent (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Incertesa sobre els Jocs Olímpics a Tòquio sis mesos abans de la data d’inauguració
–Llibreries al caire de l’abisme i un Sant Jordi “dolent i incert”
–S’allarguen fins al 7 de febrer les mesures contra la covid-19 a Catalunya
–El conseller de Salut de Múrcia dimiteix després de vaccinar-se contra la covid
–Alemanya prohibeix les màscares de roba al transport públic i a les botigues
–Argimon confirma setze casos de la variant britànica a Catalunya
–La UE registra gairebé 300.000 morts per sobre de la mitjana entre el març i l’octubre del 2020
–Jordi Pujol i Marta Ferrusola tenen la covid
–BIOCOMSC avisa que relaxar mesures implicaria anar cap al col·lapse hospitalari
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
