Report diari sobre el coronavirus: El govern català recupera el confinament nocturn i tanca les discoteques

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern català ha aprovat noves restriccions contra la covid. La principal és recuperar el confinament nocturn, d’una a sis de la matinada. També limita les reunions a un màxim de deu persones, tanca els locals de lleure nocturn i fixa una cabuda màxima del 50% a bars i restaurants i del 70% a botigues, gimnasos i actes culturals. Les mesures les ha d’avalar el TSJC.

A més, el govern ha recomanat de fer teletreball. Ho ha anunciat en una compareixença en què han participat la portaveu del govern, Patrícia Plaja; el conseller de Salut, Josep Maria Argimon; i la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, en què han fet una crida a reduir la interacció. “Estem pitjor que l’any passat en les mateixes dates”, ha avisat Plaja. Ho ha, atribuït en gran part a la variant òmicron, que preveuen que en pocs dies serà la dominant. Argimon ha afegit que aquesta variant esquiva especialment el vaccí d’AstraZeneca, cosa que ha originat una explosió d’infeccions. Avui ha estat el dia que n’hi ha hagut més de tota la pandèmia.

Al País Valencià, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat autorització al Tribunal Superior de Justícia per a ampliar l’ús del passaport covid a tots els espais de lleure nocturn i a la restauració, a més de tots els llocs públics on es mengi i es begui, com ara els cinemes, els circs i les sales multifuncionals. També als gimnasos, on, a més, s’ha de dur posada la màscara. De fet, es vol implantar la mesura per a accedir a tots els espais amb servei de restauració en allotjaments turístics, a les instal·lacions esportives, a les piscines cobertes i als centres recreatius. Una vegada autoritzada, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i fins el 31 de gener.

Al Principat, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha anunciat que avui s’obria la vaccinació de reforç a tots els vaccinats amb AstraZeneca que faci més de tres mesos que van rebre la segona dosi. Durant la compareixença de premsa, també s’ha anunciat que a partir de dijous els contactes estrets de positius hauran de fer quarantena, tret dels residents en centres amb una elevada cobertura de la dosi de reforç i professionals sanitaris i sociosanitaris. Així mateix, Salut manté la prioritat d’impulsar la dosi de reforç als més  grans de seixanta anys. A partir d’ara, el Departament deixarà d’oferir punts de vaccinació sense cita prèvia, però recorda que encara hi ha 200.000 cites disponibles.

El sindicat USTEC-STEs ha demanat al Departament d’Educació el tancament “urgent i sense dilació” dels centres escolars on hi hagi una incidència greu de covid-19, arran de l’increment de casos, tant entre els alumnes com entre el personal dels centres.

A les Illes, la presidenta, Francina Armengol, ha anunciat en un piulet que tenia la covid. De moment, fa quarantena. Aquest cap de setmana, va assistir al congrés extraordinari del PSC a Barcelona en què es va proclamar Salvador Illa nou secretari del partit. Illa ja ha anunciat que també fa quarantena perquè és contacte estret d’Armengol, després d’haver dinat junts sense màscara a l’interior d’un restaurant, juntament amb més dirigents socialistes. Per la seva banda, Ximo Puig ha anunciat que la prova de la covid li havia sortit negativa.

Per altra banda, l’Agència Europea de Medicaments ha recomanat la comercialització del vaccí de Novavax, conegut com a Nuvaxovid, que es convertirà en el cinquè vaccí autoritzat a la Unió Europea per a més grans de divuit anys, després dels de Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. Fa justament un any que l’EMA va aprovar-ne el primer, el de Pfizer.

La píndola de Jordi Goula: “Del gener a l’octubre, nou rècord en les exportacions”

Divendres, sense gaire soroll, vam saber pel Ministeri d’Indústria espanyol les estatístiques corresponents al comerç exterior del mes d’octubre. A l’estat espanyol van ser bones i si no se’n va fer més rebombori fou perquè va pesar molt més la notícia que venia del Banc d’Espanya, amb una minva de dos punts percentuals en el creixement del PIB d’enguany –és molt!– fins a deixar-lo en el 4,5%. I, addicionalment, el reguitzell de novetats que arribaven sobre la nova onada de la covid-19 que han dut al confinament dels Països Baixos durant un mes. Enmig d’aquest malestar general, les exportacions que s’haguessin fet el mes d’octubre tenien una importància gairebé nul·la, quan la gent es demana què passarà per Nadal. Uns, a escala familiar i uns altres, a escala professional.

Bé, doncs, malgrat tot, crec que cal esplaiar-se en la bona notícia de les xifres exportadores de Catalunya i d’Espanya. Potser perquè han estat una certa sorpresa, després de tantes setmanes sentint parlar de problemes pel retard en els subministraments i els colls d’ampolla que han escanyat la producció de moltes empreses. El cas és que a Catalunya, del gener a l’octubre, hem exportat per un valor de més de 66.000 milions d’euros, una xifra que equival al 25,6% del total de l’estat espanyol i –cosa més important– supera d’un 6,4% la del mateix període del 2019, l’any del rècord. Quan falten dos mesos estatístics per a acabar l’exercici, tot fa pensar que el 2021, malgrat tot, establirà un nou record en les exportacions catalanes.

Malauradament, des de l’Idescat em diuen que, aquest mes, la informació més detallada que forneix habitualment no la tindrem, per uns problemes tècnics. I passaran directament la informació al gener. Bé, si ens fixem en els tres grans sectors –que acaparen al voltant del 60% de totes les exportacions catalanes– que marquen el patró general, és a dir, el químic, el de béns d’equipament i l’alimentari, el que ha fet un salt més gran del gener a l’octubre sobre el corresponent del 2019 ha estat l’alimentari –un 20%–, seguit del químic –un 15%. En canvi, el de béns d’equipament ha exportat un 2,8% més. En aquest sector sí que es nota l’efecte que hem apuntat dels problemes de subministrament, però potser no tan negativament com semblava.

Si la comparació la fem sobre el mes de setembre d’enguany, el creixement de les exportacions catalanes és del 3,7%, però amb algunes diferències notables respecte de la dinàmica de la resta de l’any. Dels tres sectors capdavanters, sols pugen les exportacions de béns d’equipament; en canvi, baixen les químiques (-3,3%) i, sobretot, les de l’alimentació (-8,6%).

L’explicació d’aquesta davallada en el sector alimentari es diu Xina. Recordem que el gran creixement de les exportacions es va esdevenir a partir del 2018. L’agost d’aquell any es va declarar un brot de pesta porcina africana a la Xina i això va originar la mort o el sacrifici d’un percentatge important de la seva cabanya. Ara la producció porcina de la Xina es va recuperant de la crisi de la pesta i l’objectiu del govern xinès és de reduir la dependència del porcí d’aquí.

Parlo amb Marc Oliveras, que és el cap de coneixement de PRODECA, l’entitat pública de la Generalitat dedicada a la promoció dels productes agroalimentaris catalans. Segons ell, la gent del sector cerca nous mercats a l’orient, amb força èxit de creixement a Corea del Sud, Taiwan i les Filipines, a més del Japó, que ja és el tercer país més important on exportem porcí, darrere la Xina i l’estat francès. “Després del fort creixement de l’any passat a la Xina, enguany s’ha apaivagat i ara exportem com l’any passat, més o menys, però amb una tendència clarament a la baixa. De totes maneres, el sector carni tancarà l’any amb xifres de creixement positives.” I finalment em recorda el pes que hi tenen les exportacions de porcí català: el 52% de les de l’estat espanyol.

M’ha sobtat, com deia abans, la pujada de les exportacions dels béns d’equipament de l’octubre i en demano el perquè a Joan Romero, director executiu d’Acció. Diu que cal tenir en compte una diferència important: “El preu unitari de cada producte del sector és molt alt i el cost logístic es dilueix. Els productes que tenen preus unitaris més baixos s’han trobat més afectats. Aquest és un element que cal tenir en compte.” I afegeix que la demanda continua essent molt alta a escala mundial, i que, per això, continua creixent el comerç internacional. Per una altra banda, diu que està segur que enguany tornarem a batre el rècord. “I amb un creixement de dos dígits”, afegeix.
De totes maneres, és conscient del moment que travessen moltes empreses i creu que els mesos de novembre i desembre això pot canviar. “Perquè en aquests mateixos mesos de l’any passat –diu– es van registrar creixements i les dades interanuals no seran tan positives. Podríem veure un sotrac.”

Em diu, per acabar, que cal valorar l’esforç que s’ha fet el 2021, després d’un any de caiguda tan forta. “Ens hem d’adonar que la indústria catalana és plenament inserida en les cadenes de valor global.” Efectivament, crec que és una bona reflexió.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.810.178 casos i 33.950 morts, i actualment hi ha 545 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 275.298.411 casos confirmats i 5.383.546 morts. Del total de casos, 247.018.676 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 51.769.969 casos i 827.343 morts;
–L’Índia, amb 34.746.838 casos i 477.554 morts;
–El Brasil, amb 22.213.762 casos i 617.838 morts;
–Regne Unit, amb 11.453.121 casos i 147.261 morts.
–Rússia, amb 10.241.812 casos i 298.222 morts.

–L’estat francès, amb 8.625.849 casos i 121.493 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.455.527 casos i 88,708 morts.