Report diari sobre el coronavirus: Les autoritats del país discrepen sobre l’obligatorietat de la màscara

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El comitè d’experts per la covid del govern de Catalunya ha proposat de mantenir la recomanació de l’ús de la màscara en interiors, ara per ara. En un document del 23 de febrer, analitzen la situació de la pandèmia i algunes hipòtesis de futurs. En preveuen tres: que la covid-19 s’assimili a altres coronavirus i no hi hagi noves onades; que la covid-19 es presenti com una epidèmia recurrent amb formes greus en persones vulnerables; o bé que aparegui una nova variant que escapi a la immunitat i ocasioni molts casos greus, com va passar el 2020. Els experts creuen que, en les setmanes i mesos vinents, la segona hipòtesi és la més probable. I en aquest cas, recomanen la màscara tant en interiors com en exteriors quan hi hagi altes concentracions de persones i pels grups d’alt risc.

El consell de Salut, Josep Maria Argimon, ha explicat que avui proposarà a la reunió del consell interterritorial, que reuneix els governs del país, la resta de governs de l’estat i el govern espanyol, la retirada progressiva de les màscares a les aules. Salut vol que la retirada s’apliqui de manera gradual, començant pels més petits. Argimon també ha dit que les infeccions de la covid-19 baixaven més tímidament que no es pensava, tot i que, de moment, no es preveuen noves mesures: “Hem de veure si hi acaba havent un estancament els dies vinents. Així i tot, si no hi ha un increment, hem de conviure amb el virus i continuar endavant.”

Sobre l’ús de màscares, també s’hi ha pronunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig, qui considera que l‘eliminació de la mesura en els centres escolars i espais interiors ha d’aprovar-se quan es tingui “la màxima seguretat”. “No podem estar permanentment alterant les regles del joc si no estem segurs que la pandèmia ha desaparegut definitivament”, ha sentenciat.

A Andorra, el ministre portaveu del govern, Eric Jover, ha anunciat la flexibilització d’unes quantes restriccions contra el coronavirus. La màscara deixarà de ser obligatòria en gimnasos, extraescolars i llars d’infants, sempre que es pugui garantir la distància de seguretat. Una decisió que respon a la millora de la situació epidemiològica. Jover també ha anunciat que es permetran les trobades de deu persones als centres de dia i a les cases pairals. Avui, s’han notificat 84 casos nous, una xifra que eleva a 38.249 els positius comunicats d’ençà de l’inici de la pandèmia.

D’altra banda, investigadors de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), en col·laboració amb els hospitals Vall d’Hebron i Clínic de Barcelona, han desenvolupat un nanobiosensor òptic que permet de fer proves serològiques ràpides i fiables de la covid-19 en menys de quinze minuts. Consideren que és un dispositiu molt útil per a fer les proves de vigilància i gestió d’epidèmies i per a fer estudis d’immunitat adquirida.

D’altra banda, l’estat espanyol ha rebut avui les primeres dosis del vaccí de Novavax contra la covid-19. Concretament, se n’han lliurat 800.000 dosis, segons el Ministeri de Sanitat. Al desembre, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) va recomanar la comercialització del vaccí de Novavax, el cinquè autoritzat a la Unió Europea per a més grans de divuit anys. Se’n recomana l’ús per a col·lectius que encara no han rebut el vaccí o que no estan vaccinats del tot per alguna al·lèrgia als components de la resta de vaccins disponibles.

En relació amb les restriccions per la covid, demà, Alemanya eliminarà tots els països que figuren a la llista de zones de risc alt per covid-19. D’aquesta manera, els viatgers que vulguin entrar al país hauran de presentar una prova diagnòstica negativa, un certificat de vaccinació o una documentació que acrediti que s’ha passat la malaltia.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 4.070.100 casos i 37.663 morts, i actualment hi ha 321 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Rússia avisa que la Tercera Guerra Mundial seria nuclear i destructiva… i les borses pugen

Aquest matí, el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha dit en una entrevista a Aljazeera que la Tercera Guerra Mundial seria “nuclear i destructiva”. Mentrestant, les borses europees anaven per feina i continuaven pujant. L’ÍBEX-35 només ha baixat d’un 3% d’ençà del dia de la invasió i el Dow Jones, menys de l’1%. No ens prenem seriosament les amenaces russes? Potser el concepte de risc ha canviat radicalment durant els dos anys de pandèmia? Hi ha fets que ignorem? Probablement, és això últim, perquè en situacions molt menys violentes i amenaçadores que no l’actual hem vist com els diners fugien de la renda variable –enfonsant les cotitzacions– i corrien a refugiar-se en l’or, per exemple. Però en la sessió d’avui la “bàrbara relíquia”, que deia Keynes, baixava més de l’1%, l’Euro Stoxx 50 i l’ÍBEX 35 pujaven més de l’1,5% i Nova York obria amb una alça també de l’1,5%. Això sí, el petroli i el gas natural continuaven pujant de més d’un 3% i el blat gairebé d’un 8%. Així mateix, els metalls en què Rússia és un productor important, com el pal·ladi, el níquel i l’alumini, pujaven entre el 4% i el 6%.

Per una altra banda, les sancions ja han començat a fer efecte. Els russos ja veuen les orelles al llop, amb el ruble que s’ha devaluat d’un 27% des de la setmana passada i veient com tota mena d’empreses estrangeres, que necessiten per a garantir el funcionament del dia a dia, se’n van del país. El president dels EUA, Joe Biden, en el discurs de l’estat de la nació d’aquesta nit ha estat molt clar: “El president Putin va calcular malament quan va decidir d’envair Ucraïna. Es va equivocar.” No comptava amb la pedregada que li ha caigut de tot arreu…

Tot plegat conforma una situació aparentment contradictòria, caòtica i que fa de mal explicar i que origina, per exemple, que les notícies bones locals, com l’excel·lent mes de febrer en el mercat laboral català, passin a un discret segon pla. Perquè no és habitual que Catalunya copi gairebé una tercera part de les noves altes a la Seguretat Social de l’estat espanyol en un mes, ni que sigui la comunitat on més contractes indefinits s’hagin signat. Tanmateix, com deia molt bé aquest matí la consultora Randstat, en una anàlisi de dades, “les xifres del mercat laboral al febrer són bones, però hi ha molts riscs a l’horitzó”. Uns riscs que definia en dues claus. “En clau interna, tenim la inusitada inflació que degradarà la recuperació econòmica i laboral si es manté en xifres tan altes, superiors al 7%, amb un problema de competitivitat evident.” I, en clau externa esmentava les implicacions de la guerra d’Ucraïna: “Són encara difícils de preveure en conjunt, però que des d’aquest moment ja permeten d’anticipar caigudes als fluxos comercials i un impacte negatiu addicional per al turisme.”

Aquest és el punt important avui. No es pot quantificar, tot i que algunes institucions internacionals ja ho han fet, la minva que significarà en el PIB mundial la bestiesa de Putin. El BCE ha dit, per exemple, que serà d’un 0,3% o un 0,4%, però sense saber la durada del conflicte ni com acabarà, em sembla molt agosarat. Aquest matí, al congrés espanyol Pedro Sánchez ha manifestat que el repunt de la inflació serà més llarg que no preveia, i per això ha demanat que les regles fiscals de la UE, paralitzades arran de la pandèmia, es mantinguin en aquest estat de pròrroga. Del seu discurs se’n destaca, sense gaires detalls, l’oferta als agents socials d’un “gran acord” de rendes amb l’objectiu d’evitar de caure en una espiral inflacionària que redueixi el poder de compra de les famílies i posi en risc la recuperació econòmica. També ha subratllat l’efecte de les mesures adoptades per la UE i les futures: “Tindran un cost i exigiran sacrificis, tant per a Europa com per a Espanya, i n’és culpable el president rus, Vladímir Putin.”

A l’altra banda de l’Atlàntic era molt esperada la conferència que aquesta tarda pronunciava el president de la Reserva Federal, Jerome Powell. Ha dit que es decantava per donar suport a una alça de tipus d’interès de 25 punts bàsics (0,25%) a la reunió de política monetària del març, però també ha afirmat que el banc central està preparat per a actuar agressivament més endavant si la inflació no disminueix com s’espera. La guerra d’Ucraïna, doncs, hi ha temperat la seva idea inicial, que era la d’una pujada 50 punts bàsics, com li demanaven els falcons de la Reserva Federal.

No m’agradaria ser a la pell de les autoritats monetàries. Es troben en aquests moments en una situació crítica. Veuen com la inflació es dispara, però saben que si apugen massa els tipus per a frenar la demanda, posaran fi a la recuperació incipient de l’activitat econòmica. Han de filar molt prim perquè no se’ls escapi la situació de les mans, atès que, a més, estan lligats de mans i peus per la laxitud monetària que han hagut d’exercir durant els dos anys de pandèmia.

El Banc Central Europeu es troba en una situació similar a la Reserva Federal, perquè haurà de fer un balanç entre l’augment de la inflació i analitzar com es ressentirà el creixement de la UE per les mesures adoptades contra Rússia. Precisament aquest matí, en una conferència a la Universitat Carlos III de Madrid, el vice-president de l’entitat, Luis de Guindos,  ha dit això sobre la guerra: “En veurem l’impacte en una inflació més gran i menys creixement econòmic les setmanes vinents.” Tanmateix, ha puntualitzat que no creu que sigui un desencadenant suficient per a una recessió. Ha reconegut, de fet, la “sorpresa negativa” que significa la dada d’IPC a la zona euro del febrer, del 5,8%, que hem sabut aquest matí, i que encara no recull l’efecte de la pujada del preu del gas i del petroli a causa del conflicte. Té raons per a estar preocupat. És un índex que és 0,7 punts percentuals superior al del gener, mig punt superior a les previsions, i el més alt de la història de l’euro. La senyora Lagarde té molta feina davant.

A tot el món, les darreres xifres són de 439.543.698 casos confirmats i 5.987.540 morts. Del total de casos, 372.148.508 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 80.697.924 casos i 977.402 morts;
–L’Índia, amb 42.938.599 casos i 514.246 morts;
–El Brasil, amb 28.811.165 casos i 649.717 morts;
–L’estat francès, amb 22.782.609 casos i 138.576 morts;
–Regne Unit, amb 19.029.321 casos i 161.704 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 11.054.888 casos i 100.037 morts.