02.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 02.05.2020 - 22:43
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Avui s’ha donat el tret de sortida a l’etapa clau en el desconfinament per a la majoria de la població del país, el primer dia en què els adults i les persones grans han pogut fer esport i passejar en les franges horàries establertes pel govern espanyol. Ni tan sols les franges han evitat que s’hagin vist aglomeracions en indrets concrets, com ara la Barceloneta. La sortida de la població al carrer després de dos mesos de confinament serà la prova de foc que determinarà si es pot continuar el pla previst per assolir l’anomenada ‘nova normalitat’ a final de juny o bé si és tot un pas enrere i hi ha un rebrot de la Covid-19. Tot i el relaxament, els governs espanyol i francès han proposat una pròrroga de sengles estats d’alarma. Dues setmanes més a l’estat espanyol, fins al 24 de maig, i dos mesos més que no és previst a l’estat francès, fins al 24 de juliol. A Catalunya Nord, el desconfinament també començarà el dilluns 11 de maig.
A partir de demà passat, la població de Catalunya, les Illes i el País Valencià estarà obligada a utilitzar la màscara al transport públic. El govern català ha aprovat la creació d’una comissió per a elaborar el pla de reactivació econòmica i social, mentre reclama al govern espanyol que el fons de 16.000 milions d’euros siguin transferències i no pas préstec amb interessos. El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, no ha descartat augmentar els imposts a les classes altes i ha dit que és partidari de votar contra la pròrroga de l’estat d’alarma que vol Pedro Sánchez si Catalunya no pot gestionar el confinament. Avui, a les Illes, Més per Mallorca ha criticat el centralisme espanyol i ha demanat que el govern i els consells insulars hi apliquin el desconfinament. Per la seva banda, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha instat a no discriminar la gent gran arran de la crisi del coronavirus.
El degoteig inexorable de baixes i les crítiques han obligat la batllessa de Barcelona, Ada Colau, a suspendre el concert als balcons. La indignació va esclatar ahir en saber-se que el cost era de 200.000 euros i que molts músics i grups hi havien estat convidats sense cobrar res. El fet que després Mediapro i el Terrat assumissin la despesa no ha deixat d’originar malestar i l’ajuntament ha acabat cancel·lant la iniciativa per les crítiques rebudes i les baixes de la meitat dels artistes convidats. Respecte del pla de desconfinament, el govern espanyol ha rectificat i permetrà que en la fase 1 les terrasses puguin acollir el 50% de l’aforament. A més, podran obrir les botigues i comerços al detall que no superin els 400 metres quadrats i es podran fer reunions de deu persones, amb familiars i amics, en domicilis i espais públics, mantenint la distància física i les mesures d’higiene.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.462.897 casos confirmats i 243.569 morts. Del total de casos, 1.104.723 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.136.511 casos i 66.260 morts.
—L’estat espanyol, amb 245.567 casos i 25.100 morts.
—Itàlia, amb 209.328 casos i 28.710 morts.
—Regne Unit, amb 182.260 casos i 28.131 morts.
—L’estat francès, amb 168.396 casos i 24.760 morts.
Als Països Catalans hi ha 72.834 casos, 40.751 altes i 11.992 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 57.363 casos, 31.464 altes i 10.452 morts (270 casos, 464 altes i 51 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 12.514 casos, 7.287 altes i 1.266 morts (456 casos, 209 altes i 13 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.902 casos, 1.268 altes i 197 morts (8 casos, 23 altes i 4 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 308 casos, 260 altes i 33 morts (1 cas, cap alta i cap mort més que no ahir)
—A Andorra, 747 casos, 472 altes i 44 morts (2 casos, 4 altes i 1 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘Madrid envia a Brussel·les unes previsions que ‘fan respecte”
‘De l’interval de caigudes possibles, hem agafat l’escenari més pessimista’, va dir la ministra espanyola d’Economia Nadia Calviño en la presentació de l’informe per a la CE. Ja ho veurem… L’últim dia del període preceptiu ‒el 30 d’abril‒ el govern va enviar a Brussel·les les seves previsions econòmiques per al 2020 i 2021. L’enviament del quadre macroeconòmic s’efectua en compliment de l’obligació que tenen cada abril tots els estats membres de presentar el programa nacional de reformes i el d’estabilitat davant la Comissió Europea (CE) en el marc del semestre europeu per a la coordinació de les polítiques econòmiques. Les dades apunten a una caiguda del PIB del 9,2%, en la línia de les previsions d’institucions com ara el Banc d’Espanya i l’FMI. I en línia, també, d’allò que espera a la resta de països grans de la zona euro: un -7% per a Alemanya, un -7,2% per a França i un -9,1% a Itàlia.
La valoració preceptiva de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) respecte de les xifres presentades és positiva, però assenyala uns quants dubtes. En síntesi, ve a dir que les previsions macroeconòmiques es consideren factibles, sempre assumint les hipòtesis del govern espanyol sobre durada i intensitat de la pandèmia i subjectes a la informació disponible de les mesures adoptades. Però l’Airef no descarta escenaris més adversos derivats, principalment, de menys intensitat en la recuperació projectada en la segona meitat del 2020 i el 2021. Aquests riscs a la baixa s’associen a la possibilitat que es materialitzin situacions epidemiològiques més adverses o danys més persistents en la capacitat productiva de l’economia i l’ocupació. I conclou que, malgrat l’estreta col·laboració amb l’administració, l’Airef considera necessari de disposar d’informació més detallada per a valorar la coherència interna de l’escenari macroeconòmic presentat i la correlació amb el fiscal.
Cal dir que l’elevada incertesa derivada la Covid-19 ha portat la Comissió Europea a permetre simplificar, de manera notable, els requisits d’informació del govern espanyol. Amb un primer cop d’ull a les xifres presentades, a mi em grinyolen sobretot dues magnituds: el dèficit públic i l’atur estimats. El primer l’estimen en el 10,3% del PIB i el segon en una taxa del 19%. I per què em grinyolen? Doncs molt senzill, vista l’anterior crisi.
Com diu l’Airef, manquen dades fiscals, però si tenim en compte què va passar l’any 2009, ens en podem fer una idea. Aquell any, el PIB va caure d’un 3,8%, mentre la recaptació fiscal va davallar brutalment, d’un 23%, la qual cosa va fer que el dèficit públic pugés fins a l’11,3%. Recordem aquella època en què es preparaven ja les retallades de despesa posteriors ‒de les quals tant hem parlat‒ perquè l’economia estava al límit de la solvència. Ara no és igual, realment. I no tenen per què repetir-se les mateixes baixades, però mai no vaig acabar d’entendre com, amb aquesta caiguda del PIB, va ser possible que la recaptació de l’impost de societats baixés d’un 31% i la de l’IVA d’un 29%. Sense extrapolar directament, perquè la crisi té un caire diferent ‒hi insisteixo‒ tampoc no es pot passar per alt que el govern tingui una sorpresa sobre els seus càlculs actuals. Amb el benentès, a més, que s’ha compromès a no retallar la despesa pública ni a augmentar els imposts…
Anem a la desocupació. Diu el document que pensen tancar l’any amb una taxa del 19%. Si tenim en compte que l’any 2019 en vam sortir amb el 13,8%, vol dir que el govern espanyol espera que pugi 5,2 punts percentuals en termes de població activa. Suposant que aquesta variable no canviï massa, vol dir que tancarem l’any amb 1,2 milions de desocupats més que no pas el quart trimestre del 2019. Això implicaria un augment de l’atur del 37% i acabar-lo al voltant dels 4,3 milions d’aturats. Tot és possible, però hi ha un fet diferencial respecte de la crisi anterior que cal tenir present. El 2008 no hi havia els ERTO i del primer trimestre del 2008 al primer del 2009 l’atur va pujar en 1,8 milions de persones i la taxa va passar del 9,6% al 17,7%. És ben cert que els ERTO són un instrument que permetrà d’amorosir i flexibilitzar la batzegada que implica la caiguda en picat de l’activitat, però caldrà veure quants dels quatre milions de treballadors desocupats temporals actuals retornaran a la feina. Segons els càlculs del govern espanyol, que acabem de veure, haurien de ser 2,8 milions. Tant de bo sigui així!
I deixeu-me acabar amb unes frases de l’Airef que em semblen d’una prudència extrema abans de presentar l’informe valoratiu a fons ‒el mencionat aquí és un simple aval‒ referit a la presentació del quadre macroeconòmic del govern espanyol a la CE. Aquest informe el té previst de presentar la setmana entrant. Mentrestant, afirma que ‘a la dificultat per a determinar la durada de la crisi sanitària i el grau de normalització de l’activitat econòmica que serà possible assolir una vegada es controli la pandèmia, s’hi afegeix l’absència d’indicadors suficients per a acotar-ne l’impacte econòmic, com també la falta d’informació sobre alguns aspectes específics, com ara la incidència dels instruments de flexibilització de les relacions laborals i en particular dels ERTO, que resulta essencial a l’hora de determinar la incidència de la crisi sobre el mercat de treball’. Bé, com veieu, presenta un mar de dubtes previs. Un mar en què em sembla que haurem de navegar tots plegats durant molts mesos…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Àlex Arenas: ‘El més greu és que tard o d’hora haurem de fer un pas enrere, segur’
– The Guardian: La Covid-19 aboca la indústria del turisme d’Europa al caos (en anglès)
– BBC: Coronavirus: Per què tanta gent es mor a Bèlgica (en anglès)
– Le Monde: Coronavirus arreu del món: desconfinament a ritmes diferents, sota l’amenaça d’una pandèmia lluny de ser continguda (en francès)
– The Atlantic: He vist el futur, i no és la vida que coneixem (en anglès)
– La Reppublica: Coronavirus, l’alarma de Càritas: els nous pobres i les seves necessitats es doblen (en italià)
– La Stampa: La diferència entre la capacitat de contagi del coronavirus i la grip estacional (en italià)
– El Diario.es: El virus ancora en el poder el ‘govern interí’ a Bolívia i bloca la renovació constitucional a Xile (en castellà)
-O Globo: Protestant a Brasília, els infermers són agredits pels partidaris de Bolsonaro (en portuguès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– El govern català aprova la creació d’una comissió per a elaborar un pla de reactivació social i econòmica
– L’ús de màscares serà obligatori al transport públic de Catalunya, el País Valencià i les Illes a partir de dilluns
– [Recull fotogràfic] Primeres hores d’esport a la Barceloneta
– Puig reivindica la gent gran i fa una crida a no discriminar-la
– Catalunya Nord començarà el desconfinament l’11 de maig
– Més per Mallorca reclama que el govern i els consells insulars apliquin el desconfinament a les Illes
– Colau assumeix el fracàs del concert als balcons i anuncia que el cancel·len
– Noranta aspirants a futbolista d’elit de Wuhan, confinats a la Garrotxa
– Andrea Lapponi: ‘Catalunya posa el dit a la llaga d’Europa’
– Hong Kong: una revolució als terrats enmig de la revolta als carrers
– Jocs d’estar per casa (15): els jocs de daus
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
