19.11.2020 - 19:50
|
Actualització: 19.11.2020 - 19:58
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Finalment, s’ha confirmat com serà el pla de desconfinament de Catalunya a partir del dia 23 de novembre, és a dir, dilluns vinent. Bars, restaurants, gimnasos a l’aire lliure, cinemes, teatres, auditoris i sales de concerts podran aixecar la persiana en aquesta primera fase; de moment, amb limitacions, que s’aniran relaxant amb el pas de les setmanes.
La reobertura constarà de quatre fases, cada una de quinze dies, de manera que tot el procés hauria de durar dos mesos si no hi ha cap entrebanc. Que un territori pugui passar d’una fase a una altra dependrà de dos indicadors: la velocitat de reproducció i els ingressos setmanals. Ací expliquem el relaxament de mesures en cada fase.
Per una altra banda, el tancament perimetral del País Valencià continuarà fins al 9 de desembre. Aquell dia s’acaben també la resta de mesures de contenció de la pandèmia que van entrar en vigor el 6 de novembre, entre les quals hi ha el confinament domiciliari a mitjanit.
A les Illes a partir d’ara hauran de tenir un registre dels clients que consumeixen dins els locals. La finalitat és de facilitar el rastreig en cas d’un brot de coronavirus. Els establiments també hauran d’instal·lar mesuradors de partícules de CO₂ a l’interior i, d’aquesta manera, s’analitzarà si hi ha prou ventilació o si els recintes han d’instal·lar purificadors d’aire.
Els projectes de vaccí que hi ha arreu del món continuen essent notícia. La segona fase de proves clíniques de l’antídot de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca demostra que és segur en persones grans sanes i que genera una resposta immunitària, segons que informa la revista mèdica The Lancet. A diferència de Moderna o Pfizer, que han avançat dades d’eficàcia dels vaccins en la fase 3, Oxford i AstraZeneca publiquen sempre la informació de l’assaig en revistes científiques. Un procediment més lent, però a la vegada més rigorós.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 413.381 casos, 18.057 morts i hi ha 914 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 56.905.378 confirmats i 1.360.490 morts. Del total de casos, 39.584.148 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 11.910.996 casos i 256.730 morts;
–L’Índia, amb 8.993.423 casos i 131.978 morts;
–El Brasil, amb 5.947.403 casos i 167.497 morts;
–L’estat francès, amb 2.065.138 casos i 46.698 morts;
–Rússia, amb 1.015.608 casos i 34.850 morts;
–L’estat espanyol, amb 1.542.467 casos i 42.039 morts.
La píndola de Jordi Goula: ‘Menys bancs, menys treballadors… i més comissions’
Suposem que avui tinc els meus estalvis col·locats en dues entitats bancàries: 100.000 euros en un compte corrent del Banc Sabadell i un compte a termini també de 100.000 euros al BBVA. Això vol dir que els tinc protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que assegura un topall de 100.000 euros cada compte. Ara, quan una de les dues entitats desaparegui, menjada per l’altra, tindré 200.000 euros en dipòsits al BBVA, dels quals l’FGD només me’n garantirà 100.000. Me les hauré d’enginyar i passar un dels comptes a una tercera entitat, si vull tenir garantits tots els estalvis. I això mateix podem dir si els tenim a Caixabank i Bankia o a Unicaja i Liberbank, que van enllestint el procés de fusió. Aquest és només un dels efectes col·laterals del fet que una entitat sigui comprada per una altra. I el client no sempre ho té present.
El cas és que, en cada operació d’aquesta mena, els clients del banc absorbit –en aquest cas, el Sabadell– han d’anar amb compte, perquè ben segur que hi haurà canvis en les condicions i comissions dels comptes corrents i targetes de crèdit. De fet, el banc comprador pot canviar-les unilateralment, tot avisant el client amb dos mesos d’antelació.
I compte amb les paraules que va dir dilluns el governador del Banc d’Espanya. Pablo Hernández de Cos està convençut que, progressivament, les entitats aniran cobrant diners cada vegada a més clients per mantenir els dipòsits en cas de tipus d’interès negatius. Va apuntar que, d’entrada, tant les entitats espanyoles com les europees recelen de traslladar als clients el cost de mantenir els dipòsits, però, en veient que els tipus negatius es prolonguen i s’agreugen, el sector s’ha anat animant a traslladar el cost als clients de pes, com ara grans empreses, o bé més petits però amb gran volum de dipòsits, perquè els permet de minimitzar l’efecte negatiu que pateix el seu marge d’interessos.
El governador va dir les entitats encara no són partidàries de traslladar el cost dels dipòsits als clients particulars pel fort nivell de competència al sector bancari. “Tots van fent passos a poc a poc, veient com es comporta la competència arran de la por de perdre clients”, va dir. I afegí que ja hi ha entitats que han optat per augmentar les comissions com una manera indirecta de compensar els marges. I tant que ho han fet! De segur que el vostre banc ja us ha avisat que us apujaria tal o tal comissió… Aquest darrer any la gran banca ha augmentat globalment els ingressos per comissions d’un 3,6%. Bankia i BBVA se n’enduen la palma, amb pujades del 9,7% i del 7,4% respectivament.
En realitat, els bancs actuen en dues direccions: cobren més, per exemple, pel manteniment del compte i, alhora, cobren per operacions que abans eren de fran. Per exemple, el BBVA comença a cobrar per treure diners a la finestreta del banc i, fins i tot, ING Direct –que sempre ha dit que és el banc sense comissions– en comença a cobrar als clients amb saldos de més de 30.000 euros al compte. Arran de les queixes dels clients, diran que els tipus negatius han enfonsat la seva rendibilitat; que, ara com ara, ja no fan negoci prestant diners; i que, per tant, han de cobrar d’aquesta manera. I també que, malgrat aquestes pujades, les seves tarifes són encara més baixes que les de països com ara Alemanya, França o Itàlia. Trist consol, en un país en què la gent també guanya menys diners.
El fet cert és que la progressiva concentració de la banca perjudica els clients i els treballadors. Recordem que al sector s’han perdut gairebé 100.000 llocs de feina aquesta última dècada… i que l’any que ve el Santander ja tenia plans per a retallar-ne 4.000 més, als quals s’hauran d’afegir els que surtin de les operacions de Caixabank amb Bankia i del BBVA amb el Sabadell. Tot plegat seran uns quants milers de persones que aniran al carrer, en principi amb la idea de fer pre-jubilacions i baixes incentivades. En aquest terreny, Catalunya pot sortir-ne més afectada que no algunes altres comunitats, per l’emplaçament de les oficines de les entitats en qüestió.
Per això va sorprendre que ahir la subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, digués que el sistema financer de l’estat espanyol es troba encara en un grau mitjà-baix de concentració, comparat amb la resta de països europeus. Fins i tot considerant les operacions corporatives que han estat anunciades per les entitats participants, va insistir a dir: ‘L’índex es mantindrà en un nivell considerat moderat.” Això sí, va recordar que d’ençà del 2009 el sector bancari espanyol “ha anat corregint un elevat excés de capacitat”, que ha implicat una reducció de més d’un 30% del nombre d’entitats. Però encara més pronunciada ha estat l’evolució en el nombre d’oficines bancàries, que s’ha reduït de gairebé d’un 50%, i en el de treballadors, de més d’un 35%.
Quant als clients particulars, ja hem vist alguns dels punts en què se’n ressentiran. I a les empreses –pimes, sobretot– es reduirà la capacitat de moviment per a triar entitat amb la qual treballar i les que tinguessin crèdits en les dues fusionades ara tindran un risc més alt al BBVA. Tot són conseqüències negatives per als actors passius del mercat quan es va diluint la competència. Ja n’hem vist unes quantes, però sembla que en veurem més…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–The Guardian: El coronavirus evoluciona. Depèn de nosaltres si es fa més mortal o no (en anglès)
–Corriere della Sera: Aquí teniu el vaccí d’Oxford: resultats, diferències respecte dels altres, quan arribarà i a quin preu (en italià)
–Stat: L’any de la pandèmia: una mirada des de Corea del Sud (en anglès)
–Le Monde: Per què els bars i els restaurants es consideren llocs de risc (en francès)
–BBC: L’economia del Vietnam esdevé l’estrella d’Àsia durant la pandèmia (en anglès)
–Euronews: Quina és la intensitat de la segona onada del coronavirus a Europa? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El tancament perimetral del País Valencià s’allarga fins el 9 de desembre
–Bars i restaurants de les Illes hauran de tenir un registre dels clients
–Quan podré sortir del meu municipi el cap de setmana?
–El Gran Recapte arriba de manera virtual i amb una crida a fer donacions
–Què passarà a partir del 23 de novembre? Així és el pla de reobertura a Catalunya
–Aragonès fa autocrítica per la crisi de les filtracions entre ERC i JxCat: “Lliçó apresa”
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
