Report diari sobre el coronavirus: Confusió sobre la mobilitat a Andorra; Alemanya estudia la compra de vaccins russos al marge de la UE

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern espanyol ha creat més confusió sobre la mobilitat entre Catalunya i Andorra, tot afirmant que les restriccions de la Generalitat “no s’apliquen a la frontera”, al marge de la decisió de la Generalitat, que va mantenir el confinament perimetral amb l’única excepció de la circulació entre Andorra i l’Alt Urgell. El govern català s’havia compromès amb l’andorrà a estudiar l’obertura després de Setmana Santa segons com evolucionessin els indicadors epidemiològics, després de les queixes de l’executiu de Xavier Espot per no permetre l’entrada de residents de Catalunya a Andorra aquests dies festius. Segons el Ministeri de l’Interior espanyol, els andorrans poden moure’s per Catalunya seguint les restriccions vigents.

Avui, la majoria dels estats de la Unió Europea han reprès la vaccinació amb AstraZeneca, a diferència de l’estat espanyol. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que si s’eliminava el topall de cinquanta-cinc anys d’aquest vaccí, es començarien a inocular dosis segons l’edat, en compte de segons els col·lectius, com s’ha fet fins ara. Així doncs, es reforçaria la vaccinació de les persones de més de vuitanta anys per reduir la mortalitat i els ingressos de llits de crítics. Per la seva banda, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha obert la porta a relaxar les restriccions per territoris segons les dades epidemiològiques. A Catalunya Nord, un 14% de la població adulta –aproximadament 53.000 nord-catalans– ja ha estat vaccinada, si més no, amb la primera dosi d’un dels vaccins.

Alemanya ha fet una advertència a l’Agència Europea de Medicaments i a la resta de la Unió Europea, tot anunciant la possibilitat de comprar vaccins Sputnik pel seu compte si no se n’aprova l’ús. El ministre de Sanitat alemany, Jens Spahn, ha demanat que es posi fi als problemes d’abastiment de vaccins a Europa. En aquest sentit, Hongria i Eslovàquia ja van trencar la unitat europea.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 990.868 casos, 29.230 morts i hi ha 603 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 122.662.807 casos confirmats i 2.707.166 morts. Del total de casos, 98.862.774 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.369.989 casos i 552.626 morts;
–El Brasil, amb 11.787.600 i 287.795 morts;
–L’Índia, amb 11.554.764 casos i 159.593 morts;
–Rússia, amb 4.437.938 casos i 94.267 morts;
–Regne Unit, amb 4.285.684 casos i 126.026 morts;
–L’estat francès, amb 4.181.607 casos i 91.679 morts.

–A l’estat espanyol: 3.212.332 casos i 72.910 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Hem fet un salt de quatre anys… enrere!’

El primer trimestre no sembla que vagi gaire bé. L’estimació en temps real que fa l’AIREF assenyala, en data d’abans-d’ahir, un creixement del PIB de l’estat espanyol del -1,4% trimestral, molt lluny de les previsions de fa uns mesos. El Banc d’Espanya també opina que hi haurà un creixement negatiu. No hem començat bé l’any. Mentrestant, aquest matí, l’IDESCAT ha fet públics els comptes econòmics anuals de Catalunya del 2020 i la comptabilitat trimestral del quart trimestre del 2020. Ja sabíem l’avanç del percentatge de baixada, però amb les d’avui tenim unes quantes dades més per a analitzar millor on han estat més significatius els estralls de la pandèmia a casa nostra.

El producte interior brut (PIB) de Catalunya ha assolit els 224.125 milions d’euros, xifra que representa una variació anual del -11,5% en volum. Aquesta dada sintetitza l’impacte global de la pandèmia: representa la caiguda més important de l’activitat registrada a l’estatística oficial i implica un retrocés equivalent al creixement dels darrers quatre anys, atès que el PIB en nivells de l’any 2020 és similar al de l’any 2016. En el context que ens envolta, val a dir que l’evolució de l’economia catalana ha estat cinc dècimes inferior a l’estimació avançada per a l’economia espanyola (-11,0%) i més de cinc punts per sota de la mitjana de la Unió Europea dels vint-i-set (-6,3%).

El punt més negatiu és que hem perdut quatre anys en un de sol, considerant les magnituds en preus corrents. Si apliquéssim la inflació entre aquests anys, al voltant d’un 4%, el resultat en preus constants seria un any addicional perdut, perquè la xifra que surt d’aplicar-ho concorda amb la del 2015. Però continuarem amb la referència que diu l’IDESCAT.

El resum del 2020 que fa l’institut estatístic és prou sintètic i il·lustratiu. La demanda interna cau un 9,5%, principalment a causa de la intensa disminució del consum de les llars (-12,5%) en un context de restriccions de la mobilitat i l’activitat, de reducció de l’ocupació i d’incertesa econòmica. L’únic component que compensa –molt parcialment– la caiguda, des de l’òptica de la demanda, és el consum de les administracions públiques, amb un augment del 5,1%, mentre que la disminució de la formació bruta de capital (inversió) també ha estat important (-13,6%). En relació amb el sector exterior, els resultats també mostren una evolució negativa: la reducció de les exportacions totals ha estat del 22,6% i la de les importacions totals, del 18,7%.

Des de la perspectiva de l’oferta, destaca, per la seva excepcionalitat, la caiguda dels serveis (-11,7%). Aquest resultat prové, sobretot, del comerç, el transport i la restauració (-25,2%) i, en particular, de la davallada del transport aeri i l’hoteleria, serveis que no han pogut desenvolupar la seva activitat amb normalitat des de la declaració del primer estat d’alarma, el març del 2020. Val a dir que aquest deteriorament dels serveis és insòlit per la seva intensitat, i que durant la crisi anterior no hi va haver cap any que disminuís més d’un 1%. La indústria i la construcció mostren taxes de variació negatives importants (-9,0% i -15,4%, respectivament), però inferiors a les registrades en la crisi del 2008. En particular, ha estat forta la reducció de producció de l’automoció, la metal·lúrgia i el tèxtil, que contrasta amb una certa estabilització de l’activitat en la indústria alimentària i farmacèutica. Finalment, el sector agrari disminueix un 2,6%.

Als efectes estatístics i comparables, és com si ara fóssim en el primer trimestre del 2017. Passa que l’estructura de la creació de riquesa de què partim és una mica diferent. És a dir, el 2020 hem generat el mateix volum de riquesa que el 2016, però d’una manera diversa. I és interessant veure aquestes diferències.

La més important és que avui som més pobres. Tot ha baixat i hem de partir d’aquí. Dit això, és interessant veure el PIB calculat per les rendes del treball i del capital. L’any 2016, les rendes del capital eren el 45,5% del PIB i les del treball eren el 44,8%. Ara, el 2020, la situació s’ha capgirat i les del treball representen el 47,8%, mentre que les del capital són un 44,1%. Això respon a l’aplicació dels ERTO, que ha mantingut les rendes laborals, de manera que s’ha evitat una davallada més forta del consum. I les empreses han patit més, en termes relatius. És bo recordar que entre el 2013 i el 2017, els anys de la recuperació, els beneficis del capital van superar cada any les rendes del treball.

Un altre punt a destacar és el pes que ha perdut el consum familiar. El 2016 era el 52,5% del PIB i el 2020 és el 50,1%. Pensem que cada punt del PIB significa uns 2.500 milions d’euros, la qual cosa vol dir que la despesa privada ha estat uns 6.000 milions menor que el 2016. Són molts diners. Aquest és potser el punt més diferencial entre les estructures del PIB d’un any i de l’altre, des de l’enfocament de la demanda. I és aquí on caldrà actuar més, malgrat que hi ha una part del consum que no s’ha fet per la por d’allò que pugui passar. Això fa pensar que, quan s’acabi la vaccinació, hi pot haver una recuperació important de la despesa.

Examinant l’estructura del PIB des del punt de vista de l’oferta, la diferencia més forta és en els sectors més afectats per la crisi. Comerç, hoteleria i transport representen el 2020 només el 21% del PIB, mentre que quatre anys abans eren el 26,1%. Són cinc punts menys, que han estat substituïts, en part, pels serveis sanitaris, l’administració pública i els serveis socials. Mentrestant, la indústria perd un punt i la construcció es manté pràcticament igual.

En definitiva, pràcticament tothom ha perdut el 2020 i avui som més pobres. La comparació amb l’any de referència –el 2016–, que és on hem anat a parar, ens diu que hi ha dos punts en els quals cal millorar molt i concentrar esforços per mantenir la xarxa productiva. L’un és el consum familiar, que s’arreglarà quan treballi més gent –o es mantinguin els ERTO més temps– i estiguem tots plegats disposats a gastar més. L’altre és el pes perdut pels sectors més lligats al turisme, que només es poden recuperar amb una massificació ràpida de la vaccinació, aquí i a casa dels forasters que han de venir. Les noves dades sabudes avui no aporten gaires novetats, però aprofundeixen els objectius que cal prioritzar a curt termini.