29.05.2020 - 21:50
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Gran part del país es prepara per afrontar una possible segona onada del coronavirus 2019. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha advertit que la recuperació del sistema sanitari després del gran impacte de la pandèmia no podia ser ‘immediata’ i que calia pensar en una segona onada cap a la tardor, que a més coincidiria amb la grip. En aquest sentit, ha anunciat que revisarien els processos de contractació i ha parlat del descans dels professionals i de la reorganització dels centres d’atenció primària (CAP), que ara, a més, han de diagnosticar de manera precoç els contagis. Les UCI s’han buidat arreu dels Països Catalans i el virus gairebé s’ha eradicat en alguns punts del país, com Andorra, Catalunya Nord, Formentera i Menorca, els quals, una volta superada la primera onada de la pandèmia, comencen a reforçar el sistema sanitari.
L’actualitat del dia en relació amb la crisi sanitària ha estat marcada per l’aprovació de l’ingrés mínim vital al consell de ministres espanyol, que té l’objectiu de pal·liar les conseqüències nefastes de la crisi econòmica derivada de la covid-19. L’ajut oscil·larà entre els 462 euros i els 1.015, en funció del nombre de persones de cada llar. Segons la Moncloa, arribarà a un milió de famílies i ajudarà a pal·liar la pobresa extrema. La política econòmica del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha estat un motiu constant d’estira-i-arronsa entre els dos partits, especialment entre Pablo Iglesias, vice-president segon, i Nadia Calviño, vice-presidenta tercera, que representen els dos sectors enfrontats de l’executiu. A Madrid, la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel ha descartat d’encausar Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries espanyol, per la gestió de la crisi sanitària.
El món és a punt d’arribar als sis milions d’infectats pel coronavirus 2019 i aviat s’arribarà també als tres milions d’altes, gairebé el 50%. Més de 364.000 persones, com a mínim, han mort a causa de la pandèmia. Al Brasil, on continua l’expansió del virus, el govern d’extrema dreta de Jair Bolsonaro aprofita la crisi sanitària per a accelerar la destrucció de l’Amazònia.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 5.990.098 casos confirmats i 365.131 morts. Del total de casos, 2.632.351 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.785.873 casos i 104.135 morts.
—El Brasil, amb 450.079 casos i 27.276 morts.
—Rússia, amb 387.623 casos i 4.374 morts.
—L’estat espanyol, amb 285.644 casos i 27.121 morts.
—El Regne Unit, amb 271.222 casos i 38.161 morts.
—Itàlia, amb 232.248 casos i 33.229 morts.
—L’estat francès, amb 186.835 casos i 28.714 morts.
Als Països Catalans hi ha 85.382 casos, 52.400 altes i 13.960 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 66.288 casos, 37.778 altes i 12.222 morts (avui s’han incorporat 387 casos, 223 altes i 42 morts)
—Al País Valencià, 15.950 casos, 11.995 altes i 1.429 morts (avui hi ha hagut 44 casos nous de PCR, 346 altes i 4 morts)
—A les Illes, 2.068 casos, 1.667 altes i 224 morts (avui hi ha hagut 5 casos, 37 altes i cap mort)
—A Catalunya Nord, 312 casos, 276 altes i 34 morts (cap variació)
—A Andorra, 764 casos, 684 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 1 cas i 3 altes)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘Una aspirina per als més pobres’
El govern espanyol ha aprovat l’ingrés mínim vital que ha d’ajudar una mica els més desfavorits, en un intent de frenar la crisi social que ve
‘Un país no prospera si deixa de banda una part de la població. Avui hem aprovat en consell de ministres l’ingrés mínim vital, una mesura històrica en la nostra democràcia, un nou pilar del nostre estat del benestar que farà d’Espanya un país més just i solidari. Amb aquesta prestació esperem reduir en un 80% la pobresa extrema a Espanya. Serà permanent i beneficiarà unes 850.000 llars. És una política de garantia de rendes que empara els qui ho passen més malament, combat la pobresa i contribueix a la recuperació econòmica del nostre país. No deixarem ningú enrere’, deia al matí el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, un cop aprovada la mesura. Cal dir que és un avenç per a la societat espanyola, però, molt probablement, menys important del que ha dit Sánchez. Deixem-ho en un primer pas, en un moment d’extrema necessitat, i em semblarà una definició més correcta.
Hem de tenir molt present quina és la situació social de l’estat espanyol. Només cal mirar-ne uns quants aspectes i veurem per què era necessària i urgent aquesta mesura que s’ha adoptat. Per exemple, l’estat espanyol és el sisè estat dels vint-i-vuit de la Unió Europea amb la taxa de pobresa més alta: una de cada cinc persones és en aquesta situació, el 21,5% del total, segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta de Condicions de vida de l’INE del 2018.
Com destacava la Comissió Europea fa poc temps, l’estat espanyol presenta unes dades especialment alarmants de pobresa entre els menors d’edat i en les llars amb infants. Sobretot, en les famílies monoparentals. Segons l’Eurostat, la taxa de pobresa infantil de l’estat espanyol és la segona més alta de tota la Unió Europea, amb un 26,8% dels menors de divuit anys en risc de pobresa relativa. En aquest punt només l’avança Romania, amb un 32%.
Malgrat que ja hi ha actives unes rendes mínimes en l’àmbit autonòmic, com la Renda Garantida de Ciutadania a Catalunya, i que a l’estat ja hi havia també ajuts a les famílies amb fills de recursos molt escassos, l’anomenada prestació per fill a càrrec de la Seguretat Social, les dades de l’Eurostat evidencien que els ajuts existents a l’estat espanyol no són gaire efectius per a reduir la pobresa, cosa que el situa entre els països de la Unió Europea amb una capacitat més baixa per a fer minvar la pobresa mitjançant les transferències socials (excloent-hi les pensions).
Per altra banda, segons l’anàlisi que habitualment es fa entre països, amb les taxes mitjanes de pobresa ens podem enganyar, perquè amaguen grans diferències entre les comunitats autònomes. La situació és molt diferent al País Basc i a Extremadura, per exemple. El País Basc és el territori amb la taxa de pobresa més baixa, un 8,9%, i Extremadura, el que té la taxa de pobresa més alta, un 37,6%. De la mateixa manera, les dades de pobresa tampoc no són iguals entre les províncies, ni tampoc entre les àrees urbanes i les rurals. Compte, doncs, amb les xifres mitjanes!
També cal destacar que un terç dels adults de l’estat espanyol s’enfronta a aquesta situació de pobresa tot i treballar. És un fet relativament nou i que col·loca la societat de l’estat a un nivell molt preocupant, sobretot per la precarietat laboral i els salaris baixos. Cal tenir en compte que la pobresa no és com molts es pensen, no és pas la misèria més absoluta. A l’estat espanyol, hi ha uns deu milions de persones en risc de pobresa, segons càlculs de diverses institucions. I només cal mirar el nostre entorn. D’uns anys ençà, hi ha hagut un empobriment general dels treballadors evident i les condicions de vida dels més pobres han empitjorat, un fet que s’expressa principalment en l’augment de la taxa de desigualtat dins la societat.
I hem de pensar que totes aquestes dades són passades. Són només un punt de referència, la base sobre la qual es desenvoluparà una de les dinàmiques més negatives que ha viscut l’estat en els temps moderns. Moltes persones, quan acabin els ERTO, quedaran sense feina i, probablement, les taxes d’atur que s’assoliran superaran els nivells que vam conèixer durant la darrera crisi.
Les dades i els detalls de la mesura que s’ha aprovat ara els trobareu ací a VilaWeb a l’article ‘El govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital’. ‘Oscil·larà entre els 462 euros i els 1.015, depenent de la composició de la llar’, per la qual cosa no cal anar més enllà en aquest aspecte. Però hi ha un punt que em sembla important i que fa referència als catalans. Me’n feia adonar el professor Germà Bel, qui piulava: ‘Com que l’ingrés mínim vital és homogeni a tot l’estat –tret del País Basc i Navarra– els llindars existents en la norma fan que milers de famílies catalanes no hi entrin, tot i que en altres regions sí que hi entrarien, pel diferent poder adquisitiu intern-províncies que hi ha i que arriba a un 30%’. I reblava el piulet amb una pregunta: ‘Els més afectats? La gent que viu als barris menys afavorits de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.’ No he comprovat la dada, però no dubto de la rigorositat del professor Bel.
En definitiva, s’ha fet un primer pas endavant, però que es podria veure superat, segons quina sigui la dinàmica dels esdeveniments els mesos vinents. Si és gaire negativa, no n’hi haurà prou. La situació, cal repetir-ho, és greu, molt greu. Per prendre’n consciència, només cal veure els ajuts que donen els països veïns, molt superiors als nostres. Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector –la institució que representa el conjunt de les entitats socials catalanes– repassava fa unes setmanes una llarga llista de situacions personals molt dures i, després d’haver dit que el coronavirus havia ‘destapat una nova crisi social’, esmentava col·lectius com la gent gran sola, la gent gran amb pensions irrisòries, els acomiadats, els treballadors sense contracte, els nens sense connexió, els joves al carrer, les famílies en habitacions rellogades, les famílies senceres que viuen en molt poc espai, les dones monoparentals, les dones víctimes de la violència masclista, els malalts sense diagnosticar, les addiccions sense tractar… Un reguitzell de situacions extremes que fan venir calfreds. No sé si amb l’ingrés mínim que avui comentem es posarà fi al 80% de la pobresa extrema, com ha dit el president Sánchez –jo crec que no– però, sigui com sigui, és un pas en la feina social que hi ha per fer i que és majúscula.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Eduard Monsó: ‘No podem oblidar que s’ha mort gent jove i això sempre és molt dur’
– Politico: Els nòrdics volen obrir fronteres però Suècia pot quedar-ne exclosa (en anglès)
– Libération: Sud-àfrica: la pandèmia de la covid, un trist déjà-vu… (en francès)
– The Economist: La covid-19 està desfent anys de progrés per frenar la pobresa global (en anglès)
– Infobae: Es confirma que la covid-19 també afecta el fetge, a més dels pulmons (en castellà)
– CNN: Las Vegas reobren d’ací una setmana (en anglès)
– Franceinfo: Coronavirus: el pitjor de l’epidèmia ja ha passat? (en francès)
– BBC: Per què la majoria de morts de persones amb la covid-19 no seran pel virus (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– La jutgessa que investiga les mobilitzacions del 8-M refusa d’encausar Fernando Simón
– El govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital
– El Racó d’Ademús avança tot sol cap a la segona fase del desconfinament
– Renault es queda Europa: el mapa que ha matat Nissan a Barcelona
– [VÍDEO] Valtònyc: ‘Quan tenia vuit anys ja sabia que els Borbons eren uns lladres’
– El govern de Bolsonaro aprofita la crisi de la Covid-19 per accelerar la destrucció de l’Amazònia
– Barcelona, publicitat o propaganda?
– Quantes persones poden anar dins un cotxe en la fase 1 i en la 2?
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus – Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
