19.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 20.05.2020 - 00:25
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Les dades sanitàries que dóna cada dia el govern espanyol sobre el coronavirus són qüestionades per molts factors. El nombre de defuncions de Catalunya de què informa no casa amb les dades que dóna el Departament de Salut cada vespre, basades en les funeràries des de mitjan abril; el nombre d’ingressats a les UCI també ha estat sovint polèmic. Les acusacions d’amagar un nombre més gran de morts creixen –algunes autonomies no comptabilitzen els residents que es moren–, i a més la Comunitat de Madrid intenta dissimular que continua essent el focus principal del coronavirus a l’estat espanyol. Avui, el Ministeri de Sanitat espanyol ha dit que no hi havia hagut cap mort al País Valencià. En canvi, en la seva compareixença a la tarda, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha informat que en realitat n’hi havia hagut sis. També ha avançat que el Consell no demanaria el pas del País Valencià a la fase 2 dilluns.
En l’àmbit polític, Pedro Sánchez ha tancat un acord amb Ciutadans perquè els seus deu diputats donin suport a la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma demà al congrés espanyol. A Cs el pacte li ha costat una nova baixa, la del diputat Marcos de Quinto. El govern espanyol ha hagut de cedir, perquè la intenció inicial era una última pròrroga d’un mes, fins que es completés el desconfinament a final de juny. La Moncloa ha negociat fins a última hora amb ERC per a arrencar-ne l’abstenció, però de moment no es mou del ‘no’, juntament amb JxCat i la CUP. El PP també s’ha afegit al ‘no’ i continua minant el suport polític del congrés a Sánchez.
Avui també s’ha sabut que el govern espanyol va subestimar al febrer una alerta d’alt risc de la Covid-19, mentre que si s’hagués entomat seriosament l’advertiment, s’hauria pogut actuar abans contra l’epidèmia. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, s’ha vantat sempre de la suposada prevenció que va tenir la Moncloa i de les restriccions imposades a la població, però els informes del Centre Europeu de Control de Malalties posen en evidència que, malgrat el risc que hi havia al febrer, no es va prendre cap mesura preventiva fins que l’epidèmia no va esclatar, des de Madrid com a focus del brot cap a la resta de l’estat. La mala gestió de la crisi comença a passar factura al PSOE i Unides Podem, que veuen com el PP, Vox i Ciutadans se’ls acosten, segons l’últim baròmetre del CIS.
Al nostre país, la presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha declarat que entre el juliol i l’agost es començaria a recuperar la temporada turística. Però abans caldrà evitar rebrots com l’ensurt de la Ribera d’aquesta setmana. A Catalunya, el risc més alt de rebrot el presenta la regió sanitària Metropolitana Sud. A Barcelona, la batllessa, Ada Colau, ha hagut de rectificar l’anunci inicial de deixar prendre el sol a les platges de la ciutat, mentre que al vespre hi ha hagut tensió a Gràcia perquè els Mossos han provat d’impedir una concentració i han fet identificar manifestants.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 4.956.725 casos confirmats i 323.091 morts. Del total de casos, 1.941.285 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.561.766 casos i 92.808morts.
—Rússia, amb 299.941 casos i 2.837 morts.
—L’estat espanyol, amb 278.803 casos i 27,778 morts.
—Brasil, amb 262,545 casos i 17.509 morts.
—Regne Unit, amb 248.818 casos i 35.341 morts.
—Itàlia, amb 226.699 casos i 32.169 morts.
—L’estat francès, amb 180.809 casos i 28.022 morts.
Als Països Catalans hi ha 80.779 casos, 49.025 altes i 13.401 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 62.978 casos, 36.402 altes i 11.703 morts (avui hi ha hagut 2.830 casos, 194 altes i 37 morts)
—Al País Valencià, 14.724 casos, 10.185 altes i 1.394 morts (hi ha hagut 6 morts, 215 altes i avui la conselleria encara no hi ha donat les dades actualitzades dels nous casos totals, però sí els proves de PCR, amb 16 nous casos positius)
—A les Illes, 2.005 casos, 1.537 altes i 219 morts (avui hi ha hagut 12 casos, 6 altes i 1 mort)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 273 altes i 34 morts (hi ha hagut dues altes d’ençà de la darrera actualització)
—A Andorra, 761 casos, 628 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 4 altes)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
L’editorial de Vicent Partal:
‘La lamentable immisericòrdia de la política‘
La píndola de Jordi Goula: ‘Uns diuen que el PIB baixarà d’un 6,6% i uns altres, d’un 13%; qui té raó?’
Avui tocaria parlar de la proposta que van fer ahir Macron i Merkel sobre el futur fons de recuperació, que preveuen que serà de 500.000 milions d’euros, per a ajudar les economies europees més castigades per la Covid-19, en subvencions. És molt important perquè és un senyal que el motor franco-alemany vol tirar el carro de la zona euro i mirar de superar el cul-de-sac en què es troben la Comissió i els estats membres. Però ja ens vagarà de parlar-ne quan reaccionin els països més refractaris a aquesta mena de propostes tan generoses, com els Països Baixos i Àustria…
Avui parlarem de les previsions econòmiques i com és de difícil i arriscat de fer-ne, en aquests moments. Ahir vaig rebre l’estudi de previsions de Funcas, on es presenten les principals magnituds macroeconòmiques espanyoles amb la mitjana de les previsions dels divuit serveis d’estudis privats que consideren més contrastats de l’estat espanyol. Enguany, les xifres que surten donaran molta feina a la gent que fa la Diana Esade, un instrument que indica quant s’aproximen o es desvien les institucions a l’hora de predir el PIB i la desocupació de l’estat espanyol. El juliol del 2010 es va fer la primera. La idea és bona, perquè molt poques vegades es contrasta la predicció amb la dada real que s’observa posteriorment. A l’escola de negocis diuen que aquest instrument no és tant un ‘jutge’ com un ‘notari’. I vet aquí que fa servir de font l’estudi de previsions que elabora Funcas.
M’he entretingut a mirar no pas la mitjana final, sinó la desviació sobre aquesta mitjana i m’he endut una sorpresa, perquè és molt alta. La mitjana estimada de creixement del PIB per al 2020 és del -9,5% –en la línia que abans-d’ahir va actualitzar el Banc d’Espanya–, però si mirem els extrems la diferència és molt important. Segons el Centre de Predicció econòmica (Ceprede) –un grup d’estudis de la Universitat Autònoma de Madrid–, la caiguda serà del 6,5%, mentre que per a Y Companies –consultora neerlandesa amb oficines a Madrid i Barcelona– serà del 13%. Resulta que la diferència és del 100%! I si no volem anar als extrems, tenim el servei d’estudis de Repsol, que estima que serà d’un 11,9% i el de CaixaBank un 7,2%. Les diferències continuen essent molt altes. En la taxa de desocupació estimada, no hi ha tantes desviacions, però, amb una mitjana del 20,2%, els extrems són Ceprede, amb una taxa del 18,3% i els experts de Repsol, que la veuen al 24%. Quina us quedeu?
Hem de pensar que, molt sovint, apareixen als mitjans de comunicació previsions sobre l’evolució de l’economia i la desocupació de l’estat espanyol, fetes per tota mena d’institucions. Els empresaris i directius de les empreses que no tenen un equip d’anàlisi –que són la gran majoria– les necessiten i les fan servir per fer les seves. No cal dir que l’embolic de previsions, gairebé mai coincidents, dificulta molt aquesta tasca. Hi ha anys, com aquest, en què això encara esdevé més complicat. Institucions públiques i privades, nacionals i internacionals, apliquen cadascuna el seu model i hi diuen la seva i no és fàcil quedar-se amb la bona –si és que n’hi ha cap, és clar– quan les diferències entre les unes i les altres són tan fortes com enguany.
Però si fem un pas més enllà del que fan a Esade, i entrem en unes altres magnituds, la sorpresa encara és més grossa. Pensem en una variable tan important com el consum de les famílies, que representa gairebé el 60% del PIB. Segons els analistes de Funcas, enguany baixarà d’un 11,1% de mitjana. Ara, pels experts d’Axesor, serà només d’un 8% i pels de Repsol, d’un 15,9%. Una altra vegada un 100% de diferència! Si tinc una empresa que fabrica productes de consum i m’he de basar en aquestes prediccions per fer les meves, vaig ben arreglat.
La cosa encara es complica més si mirem la inversió esperada per al 2020. Si mirem la fabricació de béns d’equipament i maquinària, la caiguda és monumental, del 24,3% de mitjana. Ara, per la gent del Ceprede i de Repsol serà d’un 9%, mentre que pels experts de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid arribarà al 41%.
I ja no us dic res si un empresari fabrica material per a la construcció i ha d’adequar el seu muntatge productiu d’acord amb allò que creu que ha de passar. Què farà enguany? D’entrada, la mitjana li diu que el sector baixarà d’un 20,5%. Poca broma! Però si es fixa en què li diuen Ceprede i Analistes Financers Internacionals (AFI) veurà que la caiguda serà entre el 7% i el 8%. I si fa cas de la gent del BBVA Research o d’Y Companies, passarà del 30%.
I aquest és el panorama predictiu que tenim enguany. Qui s’hi acostarà més? Val a dir que diferències com aquestes no són habituals. Ens enfrontem a un exercici molt complicat per la quantitat de variables que cal emprar i els canvis que poden tenir. Si ho deu ser, de complicat, que la gent de l’AIReF que tenien un model que feia un seguiment actualitzat de la marxa estimada del PIB estatal –que funcionava prou bé– han deixat de fer-lo, suposo que perquè les xifres que sortien ja no els quadraven amb el model que tenien. Una feina ben difícil, aquesta de fer d’oracle econòmic –tota la meva admiració i respecte per ells–, en anys com el present. Sortosament, no n’hi ha gaires!
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Roger Guimerà: ‘Amb el confinament de dos mesos s’ha aconseguit de controlar l’epidèmia’
– Vox: El confinament funciona. I ara què? (en anglès)
– Franceinfo: Com s’acaben les epidèmies? (en francès)
– CNN: El misteri de la web d’agregació de dades Worldometer (en anglès)
– Clarín: Un nou estudi adverteix que els mòbils podrien ser ‘el cavall de Troia’ del coronavirus (en castellà)
– Politico: Els escèptics al vaccí amenacen la temptativa d’Europa de vèncer el coronavirus (en anglès)
– Le Monde: Coronavirus als escorxadors: per què hi apareixen focus d’infecció? (en francès)
– BBC: Fang Fang: l’escriptora del diari de Wuhan que ha fet enfadar la Xina (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Barceló desmenteix les dades del govern espanyol i informa de sis morts per coronavirus al País Valencià
– El govern espanyol va subestimar al febrer una alerta de risc alt per la Covid-19
– Sánchez torna a pactar amb Cs per allargar dues setmanes més l’estat d’alarma
– [VÍDEOS] Tensió en una protesta a Gràcia perquè un operatiu dels Mossos prova d’impedir-la
– Itàlia registra un nou augment de contagis i morts i ja acumula més de 226.000 casos
– Marcos de Quinto, nova baixa a les files de Ciutadans
– Armengol: ‘Al juliol i l’agost començarem a recuperar la temporada turística’
– Més del 76% dels infectats a les Illes Balears ja s’han recuperat
– La regió metropolitana sud és la que presenta més risc de rebrot al Principat
– La justícia belga resoldrà definitivament el 9 de juny si extradeix Valtònyc o no
– El tripartit de dretes espanyol gairebé empata en intenció de vot amb la coalició PSOE-Podem
– Colau rectifica i no permet encara de prendre el sol a les platges
– El Síndic insta que el pròxim curs sigui presencial per a tots els alumnes
– Així menysté el català el Ministeri d’Indústria espanyol a la seva pàgina web
– Aquests són els vuit candidats que encapçalen la cursa per al vaccí contra la Covid-19
– Taiwan serà el nou Kossove per a Espanya?
– Felisa Pérez: ‘Hi haurà classe mitjana que entrarà a formar part de la població vulnerable’
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
