Report diari sobre el coronavirus: El Regne Unit anuncia la fi de les restriccions covid, inclòs l’ús de la màscara

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Al Regne Unit, el primer ministre Boris Johnson ha anunciat la fi de les restriccions contra la covid-19 a partir del 26 de gener. D’aquesta manera, s’elimina l’ús de la màscara en qualsevol espai, fins i tot dins el transport públic, se suprimeix el certificat covid i s’acaba la recomanació que les empreses fomentin el teletreball. Aquestes darreres hores, el govern ha comunicat 108.069 nous casos de covid i 359 morts.

Catalunya ha obert la vaccinació de reforç per a la franja d’edat de18 anys a 29 que hagin rebut la primera dosi fa més de vuit mesos. Els qui hagin passat la covid, hauran d’esperar quatre setmanes des que van ser positius. Per tant, la població d’aquesta franja que es podrà començar a vaccinar són vora 16.000 persones. Són curadors, grans dependents o treballadors de serveis essencials que es van vaccinar amb  Pfizer o Moderna.

D’una altra banda, el Departament de Salut ha ampliat de quatre deis a set el termini per a fer proves d’antígens als alumnes a les farmàcies, amb motiu de l’allau de demandes d’aquestes proves voluntàries. Els alumnes positius per covid-19 han augmentat de 15.828 aquestes darreres hores. Aquesta xifra és la meitat de les infeccions que es registren de mitjana cada dia a Catalunya. Sobre el canvi de protocol de quarantenes, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha dit que si es confinés el grup amb un sol positiu, tal com passava abans de Nadal, pràcticament més de 600.000 alumnes estarien confinats. Actualment, són 93.826. “Seria un problema complicat de conciliació”, ha dit.

A Andorra, el govern ha anunciat que aquests dies es preveu una recuperació del ritme de lliurament de resultats de les proves diagnòstiques. Una avaria en una màquina del laboratori de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell ha endarrerit la comunicació dels diagnòstics. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va explicar ahir que la pressió de la variant òmicron havia originat una gran demanda de proves diagnòstiques, cosa que havia motiva una fallida tecnològica en una màquina TMA.

D’una altra banda, la secció sindical d’atenció primària de la CGT a la regió sanitària Metropolitana Sud ha alertat que uns quants centres d’atenció primària (CAP) fan servir proves d’antígens per a diagnosticar possibles malalts de covid més enllà de la data de caducitat establerta inicialment pel fabricant. No obstant això, la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha assegurat que fa mesos que van rebre una comunicació dels fabricants dient que se’n podia allargar la vida útil i van indicar-ho als CAP.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 2.930.609 casos i actualment hi ha 818 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Incertesa i desànim amb vista als mesos vinents

Els empresaris viuen de fa molt de temps en una situació perversa, envoltats de dificultats de tota mena i, a més, sense referències per a fer previsions. No pot estranyar, doncs, que en el primer trimestre del 2022, l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya indiqui una disminució de l’1,8% respecte del trimestre anterior. Segons que ha publicat aquesta matí l’Idescat, el comerç és l’únic sector que demostra una millora de la confiança (0,2%); la resta de sectors empitjoren. L’hostaleria i el transport (-4,3%) encapçala els sectors on s’ha reduït la confiança, seguit de la resta de serveis (-2,5%), la indústria (-1,2%) i la construcció (-0,5%). De fet, un creixement intertrimestral negatiu i generalitzat com aquest no el veiem d’ençà del segon trimestre de l’any 2020, quan va esclatar la pandèmia i tot era confusió i, sobretot, molta por.

Per aquesta via ja havien avisat el trimestre anterior, amb un mínim creixement de l’índex, tocant el zero, i amb el comerç clarament en negatiu. La sisena onada de l’òmicron, amb les baixes laborals disparades, ha estat el factor definitiu, després d’haver de lluitar contra l’encariment dels preus i els desajusts que s’han anat veient en les cadenes de producció. Saben que el virus hi té la darrera paraula i no veuen clar l’horitzó en què hi hauran de treballar d’aquí a uns quants mesos. Els sectors més lligats al turisme –hostaleria i transport– presenten novament una incertesa màxima. Vet aquí els perquès de la resposta pessimista envers el futur immediat.

I tampoc no hi ha ajudat el moment en què s’ha fet l’enquesta, que, segons em diuen de l’Idescat, ha estat entre el 14 de desembre i el 12 de gener. Per una banda, és el període en què hem vist com els preus s’enfilaven amb més força, més de tres punts aquests darrers tres mesos, els de consum (fins al 6,1%), i gairebé nou punts, els industrials, en el mateix període (fins al 19%).

També han estat setmanes de gran preocupació per les baixes per covid que han castigat les empreses. Segons un estudi presentat ahir per la PIMEC, del 20 de desembre fins al 17 de gener, el 70,5% de les empreses catalanes han tingut personal de baixa per incapacitat temporal. De l’enquesta també se’n desprèn que el 30,6% de les empreses han hagut d’aturar l’activitat parcialment a conseqüència de les baixes per covid, mentre que el 3,1% ha hagut d’aturar l’activitat totalment. Aquesta afectació s’aguditza més en els sectors de la construcció (48,8%), primari (47,1%), restauració i hoteleria (44,6%) i comerç (40,7%). Finalment, el 55,8% de les empreses afirma que les baixes laborals han encarit els costs i el 22,8% ha tingut dificultats en la tramitació de les baixes laborals.

Amb aquest panorama, crec que els ànims no poden ser optimistes de cap manera a l’hora de respondre a l’enquesta sobre la confiança. Sí, hi ha les estatístiques, posem pensar. Però aquesta vegada ho emboliquen una mica més. Si als analistes ens despisten les dades que van sortint, encara pitjor als empresaris que han de pilotar les polítiques de la companyia amb molta flexibilitat. Només un exemple. Els salaris aniran lligats a les perspectives d’inflació. Doncs bé, el Banc d’Espanya estimava fa uns dies, un IPC mitjà per enguany del 3,7%. I ahir l’AIReF, feia una estimació del 2,4%. La diferència és substancial. Amb quina xifra ens quedem?

El cas és que el desànim és bastant general, això no obstant, és superior en les pimes més petites. Així, per grandària de l’establiment, els de 1.000 assalariats o més són els únics que mostren una millora de l’índex (4,8%) en relació amb el trimestre anterior, mentre que la resta d’establiments mostren una pèrdua de confiança en el mateix període, encapçalada pels de menys de 10 assalariats i els de 50 a 199 assalariats (-3,5% i -3,4%, respectivament).

I, pel que fa a demarcacions camerals, totes mostren un empitjorament de la confiança respecte del trimestre anterior, excepte la “Resta de cambres de Barcelona” (0,7%). Les Cambres de Girona són les que mostren la disminució més elevada (-7,5%) i les segueixen, amb menys intensitat, les Cambres de Lleida (-3,8%), les Cambres de Tarragona (-1,8%) i la Cambra de Barcelona (-0,6%). (Cal recordar que les dades per al càlcul de l’Índex, provenen de la integració de la mostra de l’Enquesta de clima empresarial, que elabora l’Idescat amb la Cambra de Comerç de Barcelona, i de la mostra per a Catalunya de l’enquesta Indicadors de confiança empresarial, que realitza l’INE).

Fins aquí el que diu l’Índex. Vull saber que en pensen d’aquest resultat dues persones que viuen el món empresarial dia a dia. Començo amb Angel Hermosilla, director de l’àrea d’economia i empresa de la PIMEC. “És lògic que hi hagi desànim”, em diu. “Han d’afrontar una situació molt complexa. La pime bascula constantment amb els moviments que genera la pandèmia, tant interns com externs. Ara, en els interns, manen les baixes laborals que porten problemes molt grans a moltes pimes. I els externs, segueixen els colls d’ampolla i l’augment dels preus i dels costos”.

També creu que el moment en què ha tocat fer l’enquesta no és el més adient i em recorda que, a més, hi ha una preocupació addicional. “Entre gener i febrer les pimes hauran d’actualitzar molts contractes. Des del lloguer, fins a la llum, diversos serveis, salaris, matèries primeres… I això genera un maldecap més. No m’estranya, en definitiva, que anticipi els mesos vinents amb un cert desànim”, conclou.

I parlo també, amb Carlos Garriga, membre de l’executiva de la CECOT, qui creu que el 2022 “serà menys bo per la indústria que l’any passat, excepte, potser, per sectors com l’automoció. Els pressupostos que han fet les empreses per enguany són molt més ajustats, ja que es compta amb els preus de l’energia, de les matèries primeres i amb els salaris. Tot pujarà i farà que es redueixin els marges de forma important”, en comenta.

De totes maneres, el que més el preocupa, és la inseguretat en què estem instal·lats. “Som en una muntanya russa. I ara no hi estàvem acostumats. Portàvem uns deu anys amb els preus de les primeres matèries amb poca volatilitat, amb l’IPC i els salaris amb pujades de baix nivell i això ens ha fet més competitius. Ara el panorama ha canviat radicalment i ens enfrontem a una incertesa molt gran”, afegeix. “Ah, i l’administració no ajuda a aclarir el panorama”, conclou.

Els comentaris de Garriga i Hermosilla semblen justificar el resultat de l’enquesta. Tenim al davant un canvi d’escenari, amb preocupacions a molt curt termini que maregen més del compte a l’empresariat. El moment de realitzar l’enquesta pot haver-hi influït, però el cert és que es pot entendre el desànim, en haver de fer front a un feix de problemes en el dia a dia, mentre aspectes importants que havien d’apuntalar la recuperació, com els fons europeus, continuen essent una caixa tancada. A més, cada dia ens assabentem, per una banda o l’altra, que la data de la recuperació es va endarrerint… Raons pel pessimisme avui n’hi ha. De totes maneres, penso que l’opinió dels empresaris també està, en aquests moments, subjecta a una gran volatilitat. Depèn dels resultats de la lluita contra la pandèmia. Avui baixa i demà…

A tot el món, les darreres xifres són de 336.221.240 casos confirmats i 5.576.611 morts  segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 68.767.004 casos i 877.240 morts;
–L’Índia, amb 37.901.241 casos i 487.226 morts;
–El Brasil, amb 23.215.551 casos i 621.578 morts;
–Regne Unit, amb 15.506.750 casos i 152.872 morts.
–L’estat francès, amb 14.739.297 casos i 127.638 morts;

–A l’estat espanyol hi ha 8.518.975 casos i 91.277 morts.