Report diari sobre el coronavirus: Catalunya registra la xifra més baixa de morts de tota la pandèmia i el País Valencià alerta d’un repunt de casos

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha alertat avui d’un repunt de contagis de la covid-19 i ha demanat prudència a la població, després d’aquest segon cap de setmana sense restriccions. Les dades notificades avui revelen 509 contagis de la covid-19, gairebé el doble dels de fa una setmana. D’una altra banda, Puig ha dit que la Conselleria d’Educació treballa en nous protocols covid als centres escolars. Una de les mesures que tenen sobre la taula és flexibilitzar l’ús de la màscara als patis de les escoles.

El conseller de Salut de Catalunya, Josep Maria Argimon, ha descartat l’aplicació del passaport covid per a accedir a la feina, tal com va demanar la patronal PIMEC. El secretari general de la patronal, Josep Ginesta, proposa de suspendre de sou i feina els treballadors que no tinguin el passaport covid. Argimon considera que fer obligatòria la vaccinació seria contraproduent perquè els índexs de vaccinació són dels més alts del món i que sols s’hauria d’apel·lar a la solidaritat comunitària. Quant a la incidència de casos, amb dades consolidades, del 8 al 14 d’octubre hi va haver vuit morts: és el nombre més baix d’ençà de la setmana del 2 al 8 de març de 2020, quan n’hi va haver set.

Al País Valencià hi ha hagut un descens dels morts d’ençà del pic de final d’agost, amb més de deu morts durant alguns dies. La darrera setmana se’n van notificar onze, en línia amb les últimes setmanes, però encara són més que els que trobem al juny, quan n’hi hagué vint en tot el mes. A les Illes hi ha una tendència similar. Aquest mes s’hi han declarat sis morts, una millora respecte de l’agost (66) i el setembre (22), però una xifra encara més alta que al juny (3). En canvi, a Andorra no es notifica cap mort d’ençà del 2 de setembre.

Un equip d’investigadors del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess ha comparat les respostes immunitàries derivades dels vaccins de Pfizer, Moderna i Janssen durant un període de seguiment de vuit mesos. Els experts conclouen que els vaccins d’ARNm es van caracteritzar per un nombre molt alt de respostes d’anticossos que van disminuir bruscament cap al sisè mes, una tendència que va continuar baixant cap al vuitè mes. Quant al vaccí de Janssen, destaquen que va induir respostes d’anticossos inicials més baixes, però que van ser generalment estables en el temps.

Avui, l’Agència Europea de Medicaments ha començat a avaluar l’ús del vaccí de Pfizer en nens de cinc anys a onze. Després d’autoritzar-la en més grans de dotze anys, el regulador europeu avalua ara d’ampliar-ne l’ús a infants més petits. L’EMA preveu de poder prendre una decisió abans d’un parell de mesos, en el cas que no es necessiti informació suplementària.

La Píndola de Jordi Goula: “Les pimes s’ofeguen i Madrid no vol castigar els morosos”

“Tenim una llei que delimita clarament com han de funcionar els pagaments a l’estat espanyol, però en deu anys d’existència no s’ha fet encara un règim sancionador. Sense l’amenaça del càstig, la llei és poc menys que lletra morta. Fa molts anys que la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM), que presideix Antoni Cañete, lluita per aconseguir que hi hagi un règim sancionador. S’ha avançat en el camí, i ara continua insistint –amb més urgència, si és possible– en la seva implantació, cosa que permetria de multar les empreses moroses.” Així acabava la píndola del 26 de febrer passat, gairebé amb la seguretat que l’esmentat règim sancionador s’aprovaria al congrés espanyol al cap de pocs dies.

Però ve’t aquí que no ha estat així. Ni de bon tros. Han passat vuit mesos i la cosa està igual… o una mica més complicada. I tot perquè la vice-presidenta d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, refusava dimecres de la setmana passada al congrés la proposició de llei impulsada pel PDECat, per la qual es pretén establir un règim sancionador per a la morositat empresarial, una iniciativa congelada de fa més d’un any, quan la mesa del congrés en va prorrogar els terminis d’esmena. I Calviño va assegurar, a més, que establir aquest règim sancionador seria “excessivament burocràtic i ineficaç”. Alhora, deia que hi ha més vies a explorar per a resoldre el problema de la morositat a Espanya i que ja formen part de la llei de creixement empresarial (“Crea i Creix”), que estudien. Cal dir que, després de més d’un any d’ençà que se’n va aprovar la proposició de llei, el règim sancionador ja acumula trenta-quatre ajornaments!

De fet, el 2 d’octubre ja hi havia hagut sorpresa, quan el govern va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) les sancions per incompliment en els terminis de pagament que estableix la legislació sobre lluita contra la morositat per als transportistes de carretera. Era la primera normativa a l’estat espanyol que penalitzava el retard en els pagaments. I la resta d’autònoms i pimes? Per què només poden servir-se’n els autònoms del transport de mercaderies per carretera i, en canvi, la resta del col·lectiu i les pimes continuen desprotegits? Això sí, el congrés espanyol manté encara, en període d’esmenes, la reforma de la llei de morositat que inclouria aquesta mesura per a tothom.

No cal dir que la resta de sectors s’han sentit estafats, una vegada més. Perquè la situació no s’ha pas resolt. De fet, el mes passat, després d’analitzar l’últim informe del Ministeri d’Hisenda relatiu als terminis mitjans de pagament de les administracions públiques, la PMCM feia pública una nota en què denunciava que 96 ajuntaments tarden de mitjana més d’un any a pagar, i això fa que el seu deute pugi a gairebé 213 milions.

Al sector privat, segons les estimacions fetes per la PMCM amb les dades de la CNMV referides al 2020, les companyies cotitzades a la borsa van liquidar les factures en un període mitjà de 200 dies, de manera que van triplicar el termini legal permès (60 dies) i van augmentar 14 dies respecte a 2019. A més, tenien en cartera 81.786 milions d’euros, cosa que sobrepassa els 60 dies legals. Poca broma! La desídia del govern espanyol en matèria de morositat fa pensar en un empitjorament de la situació financera de les pimes, que ja és molt delicada i sobre la qual incideix en gran manera el retard en el cobrament.

Aquí hi ha tres aspectes que no em lliguen. Primer, per què s’allarga tant l’aprovació del règim sancionador?; segon, per què la ministra Calviño cerca ara una desviació amb una nova llei?; i tercer, per què n’han fet un per al sector del transport per carretera?

Parlo amb Antoni Cañete, president de PMCM i de PIMEC perquè em resolgui aquests dubtes. A la primera pregunta és contundent. “Senzillament, no es fa perquè no interessa el lobby de les grans empreses. Són les dominants i volen mantenir la seva situació privilegiada de pagar quan vulguin. Ja hi ha hagut 34 ajornaments al congrés. És inversemblant. Continuen fent allò que volen amb els terminis de pagament. I sense règim sancionador, ho continuaran fent.” I afegeix: “Això continuarà passant mentre les pimes no tinguin una veu independent al pont de comandament de Madrid. Queda clar que la veu de la CEPYME, finançada per la CEOE, és una continuació del qui li paga, però no de les pimes.”

Sobre la segona qüestió, la llei que preparen –”Crea i Creix”–, també és molt contundent. “És una cortina de fum, en la part de què parlem.” I em diu que a la nova llei hi haurà dos eixos cabdals: “El primer és que els qui no estiguin al corrent de pagament no podran tocar diners públics. Fins aquí, em sembla perfecte. Ara, com sabran si estan al corrent? Doncs, amb una ‘declaració responsable’. Malament rai! Cadascú dirà el que vulgui!” La segona trampa que veu a la llei és la factura electrònica. “És un avanç clar, però per si sola no fa que la gent pagui abans. Cal recordar que això ja es va provar el 2018 amb els contractistes i, al capdavall, va ser lletra morta. Ningú no n’ha fet cas i els grans continuen pagant quan volen.” En aquest punt, Cañete també ha lamentat que s’elimini l’article de la llei de morositat que deia que la PMCM tenia legitimitat per a aquests aspectes de morositat. El canviaran per un Observatori que encapçalarà el Consell Estatal de la PIME. “Cal denunciar que la PMCM no tingui la representació on es parli de morositat. Això és un clar exemple de deixar les gallines davant la guineu”, ha criticat.

Quant a la tercera, per què s’ha fet per als transportistes per carretera, em diu que és perquè tenen por que la cosa creixi i pugui portar problemes grossos en un sector clau per a l’activitat. “Vull recordar que Europa va obligar a fer un règim sancionador en el sector de l’alimentació i la cosa ha funcionat perfectament.” Si no hi ha sancions, la gent fa com vol. Això, malauradament, ja ho sabem en tots els àmbits de la vida. I Cañete reflexiona sobre aquests dos casos, el transport i l’alimentació. “Si com diu la ministra Calviño el règim sancionador seria ‘excessivament burocràtic i ineficaç’, per què l’ha aplicat a corre-cuita als transports? Les raons de Madrid no s’aguanten. I la cosa pitjor és que fan mal a milers i milers de pimes i autònoms, amb el vist-i-plau del govern espanyol. A la PMCM calculem que si no s’apliquen mesures per a tallar la morositat a Espanya podrien haver de tancar unes 500.000 empreses, entre el 15% i el 20% del teixit empresarial espanyol. És intolerable.” Ve’t aquí que tenim mala peça al taller. Els lobbys de les grans empreses “continuen guanyant la partida, de moment, però hi veig nervis, perquè em sembla que ara hem posat el dit allà on fa mal. I no cal dir que continuarem lluitant per canviar la situació”, rebla Cañete.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.592.520 casos i 33.290 morts, i actualment hi ha 168 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula:

A tot el món, les darreres xifres són de 241.630.312 casos confirmats i 4.917.084 morts. Del total de casos, 218.850.207 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 45.798.999 casos i 744.688 morts;
–L’Índia, amb 34.093.291 casos i 452.485 morts;
–El Brasil, amb 21.644.464 casos i 603.324 morts;
–Regne Unit, amb 8.449.165 casos i 138.584 morts.
–Rússia, amb 8.027.012 casos i 224.310 morts.

–L’estat francès, amb 7.089.052 casos i 117.265 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.988.878 casos i 87.030 morts.