Report diari sobre el coronavirus: El govern espanyol no permet de reprendre la vaccinació amb AstraZeneca fins la setmana vinent

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

L’Agència Europea dels Medicaments (EMA) ha avalat la seguretat i l’eficàcia del vaccí d’AstraZeneca, de manera que ha desautoritzat la decisió dels governs –presa sense criteri científic– de suspendre’n la vaccinació. “És un vaccí segur. Els beneficis a l’hora de protegir de la covid superen amb escreix els riscs de tenir una malaltia associada. El vaccí no va associat a un augment de problemes de trombosis”, ha declarat Emer Cooke, directora de l’EMA. Una volta resolt, previsiblement aquests dies es reactivarà la vaccinació, però la manera de comunicar-ne la suspensió temporal ha fet mal a la campanya i ha donat arguments a veus anticientífiques. Castex ha anunciat que demà es reprendrà la vaccinació amb AstraZeneca a l’estat francès, mentre que a l’estat espanyol s’ha convocat el Consell Interterritorial de Salut per a reavaluar-ho i les autonomies no tornaran a vaccinar fins dimeres.

La decisió es formalitzarà en un nou Consell Interterritorial el proper dilluns. Entretant, divendres i dissabte hi haurà reunions de la Ponència de Vacunes i de la Comissió de Salut Pública per decidir per quins grups es comença, si cal restringir algun perfil i si s’amplia el límit d’edat dels 55 anys, tal com ha demanat la conselleria de Salut.

A Andorra creix el malestar pel tracte de la Generalitat de Catalunya. El govern de Xavier Espot havia demanat a l’executiu català que reconsiderés la restricció de mobilitat entre Catalunya i Andorra, però la consellera de Salut, Alba Vergés, ho ha descartat ara per ara. Mentre era vigent el confinament comarcal, Andorra va assimilar-se a l’Alt Urgell quant a la mobilitat, cosa que es manté, però la petició de deixar entrar catalans d’unes altres comarques no ha estat atesa.

El primer ministre francès, Jean Castex, ha anunciat que en setze departaments, inclòs el de París, hi haurà un augment de les restriccions arran de l’empitjorament dels indicadors sanitaris. Ahir, per exemple, es van detectar 38.500 casos a l’estat francès. Només s’hi permetrà l’obertura del comerç essencial, incloses les llibreries i les botigues sobre música, es prohibirà la mobilitat entre departaments i s’establirà un radi de deu quilòmetres per sortir de casa. A Catalunya Nord, la situació es manté estable i no hi ha mesures addicionals. A més, s’endarrereix una hora l’horari del confinament nocturn a tot l’estat francès, de les 18.00 a les 19.00.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 989.283 casos, 29.224 morts i hi ha 621 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 122.127.611 casos confirmats i 2.696.832 morts. Del total de casos, 98.376.487 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.302.876 casos i 550.766 morts;
–El Brasil, amb 11.700.431 i 285.136 morts;
–L’Índia, amb 11.511.936 casos i 159.394 morts;
–Rússia, amb 4.428.239 casos i 93.824 morts;
–Regne Unit, amb 4.280.882 casos i 125.926 morts;
–L’estat francès, amb 4.181.607 casos i 91.679 morts.

–A l’estat espanyol: 3.212.332 casos i 72.910 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Als economistes catalans els fan més por els polítics que no la desocupació’

Una de les qüestions que ha abordat l’Enquesta de Situació Econòmica de l’hivern del 2021 del Col·legi d’Economistes de Catalunya –presentada ahir– és la de les prioritats econòmiques del nou govern de la Generalitat. Els economistes catalans consideren que, des de la perspectiva econòmica, un dels propòsits més importants és recuperar els sectors i activitats més afectats per l’impacte de la covid-19. Gairebé dues terceres parts dels enquestats han assenyalat aquest objectiu entre els tres principals. El grau d’acord que implica aquest percentatge es valora encara més en veient que el següent objectiu és l’ocupació, només amb un 23,4% dels enquestats que l’han considerada dins les tres principals prioritats. Del primer objectiu al segon hi ha una diferència abismal.

Amb aquesta afirmació tan contundent i compartida, els economistes diuen al govern que cal anar pas a pas i no dispersar massa els esforços, perquè els recursos disponibles són molt escassos. En definitiva, que en aquests moments sobretot cal no permetre que es destrueixi més el nostre teixit productiu; que la salvació de les unitats de producció continua essent, encara al cap d’un any, prioritària, perquè són la nostra eina de futur, amb tots els canvis i millores que calguin. O, si voleu, que la resta d’objectius passen en aquests moments a un segon pla, perquè depenen del principal.

Un altre punt que destacaria de l’enquesta és que l’índex de confiança dels economistes, que sintetitza el sentiment dels col·legiats sobre la situació econòmica general, tenint present tots els factors que hi incideixen, baixa respecte d’ara fa un any, cosa prou normal. El fet important és que deixa enrere el mínim assolit per l’economia catalana la tardor passada (3,54). La previsió és que l’índex es recuperi i arribi a 4,15 a final d’any.

Tot això encara demostra més com és d’especial la crisi actual. Mentre assistim a retallades en les previsions del creixement del PIB per a enguany a l’estat espanyol –l’última va ser ahir en el panel de Funcas–, la confiança en una millora creix. Aquesta aparent contradicció rau en el fet que els mesos vinents, malgrat el mal comportament del primer trimestre, han de ser de recuperació, perquè hom espera que vagi augmentant l’activitat a mesura que avanci l’any. De totes maneres, Xavier Segura, responsable tècnic de l’enquesta, opina: “Tot i que la situació es preveu que vagi millor aquests mesos vinents, no tornarem a les xifres d’abans de la pandèmia fins a final del 2022 o el 2023.”

Perquè això sigui així calen dos factors clau. El primer és la confiança que la vaccinació generalitzada ajudi a minimitzar com més aviat millor els efectes del factor exogen que ens causa tots els mals d’ençà de fa un any. I el segon, que, paral·lelament, les administracions hagin après dels seus errors i gestionin millor les prioritats.

Malgrat aquest darrer aspecte, la sorpresa ve de la pregunta de quins creuen que són els principals problemes actuals de l’economia catalana. Evidentment, la crisi sanitària de la covid-19 continua essent, amb molta diferència, el principal problema que ens afecta, tot i que el percentatge dels enquestats que la inclouen entre els tres principals problemes (85,8%) és una mica inferior al registrat en les enquestes anteriors (88,2% a la de la tardor i 90,3% a la de la primavera). En canvi, sorprenentment, la situació política passa a ser el segon problema per a un 45,6%, per davant de la desocupació, que ara és el tercer més greu, amb el 45,0%.

Òbviament, que els polítics, als ulls dels economistes, siguin un problema superior a la desocupació em sembla un fet remarcable. Vol dir que hi ha molt poca confiança en els que ens han de treure de l’atzucac actual i significa, al capdavall, una crítica molt dura a tot allò que han fet aquests últims mesos. A l’enquesta es parla dels polítics de les diverses administracions i es dedica una altra pregunta a mirar de centrar on s’ha fet pitjor, concretament a valorar la gestió de la crisi de la covid-19 per les autoritats públiques. I ve’t aquí que els resultats són bastant decebedors. Amb un suspens global, les autoritats europees són les que mereixen una valoració menys baixa (4,65). En segon lloc hi ha les autoritats locals (3,92), en tercer lloc les catalanes (3,70) i en la darrera posició les espanyoles(3,47).

En una situació tan complicada com l’actual, fóra bo que els polítics escoltessin què diuen els economistes, uns professionals que, en general, fan servir molt més les xifres que no les paraules. I les xifres són un estri que, diguem-ho clar, permet de fer molts menys jocs de mans i promeses que l’altre. Em sembla un avís molt adient en aquests moments.