18.06.2020 - 19:50
|
Actualització: 18.06.2020 - 19:51
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Si fins ara l’alarma se situava al Brasil, per l’augment de més de 37.000 casos del coronavirus tot just ahir, i a Pequín, on hi ha hagut un rebrot de la covid-19 –que el govern xinès dóna per controlat–, aquestes darreres hores l’alarma s’ha traslladat a Alemanya. Ahir al vespre va transcendir que s’havien detectat 657 casos en un complex d’indústries càrnies i set mil persones s’han hagut de confinar com a mesura preventiva a la ciutat Rheda-Wiedenbrueck, a Renània del Nord-Westfàlia. Avui s’ha sabut que un centenar de persones d’un mateix edifici de Göttingen, a la Baixa Saxònia, també tenen el virus i unes set-centes s’han hagut de confinar a casa per tallar la transmissió.
A Catalunya, avui la Generalitat ha aprovat el decret que regularà la fase de represa i que entrarà en vigor aquesta mitjanit. La fase 3 quedarà enrere a tot el Principat i el govern recuperarà totes les competències manllevades amb l’estat d’alarma. El decret fixa les noves normes que hi haurà en el desconfinament i Barcelona ha anunciat que demà reobrirà els parcs infantils. Tanmateix, el virus roman actiu i tant les autoritats governamentals com les sanitàries recomanen prudència. Aquest juny, s’han detectat 1.681 casos a Catalunya, una mitjana de 99 diaris, fet que demostra que el virus encara circula malgrat que els qui emmalalteixen tenen símptomes lleus.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 8,512,180 casos confirmats i 453.430 morts. Del total de casos, 4.455.639 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.246.676 casos i 120.230 morts.
—El Brasil, amb 965.512 casos i 46.842 morts.
—Rússia, amb 561.091 casos i 7.660 morts.
—L’Índia, amb 377.122 casos i 12.501 morts.
—El Regne Unit, amb 300.469 casos i 42.288 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 292.348 casos i 27.136 morts.
*A l’estat francès hi ha 158.174 casos i 29.575 morts.
Als Països Catalans hi ha 90.901 casos, 56.245 altes i 14.260 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 70.062 casos, 39.210 altes i 12.491 morts (avui s’hi han incorporat 151 casos, 82 altes i 11 morts)
—Al País Valencià, 17.509 casos, 14.162 altes i 1.466 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos nous de PCR, 125 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.272 casos, 1.886 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 18 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 855 casos, 792 altes i 52 morts (avui s’hi han incorporat 1 cas i 1 alta)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘El deute públic de l’estat espanyol bat un nou rècord’
La notícia més esperada del dia era l’augment del deute públic de l’estat espanyol durant el mes d’abril. Puntualment, el Banc d’Espanya n’ha passat la informació aquest matí i el resultat és d’una pujada de 10.500 milions d’euros, que, sumats als del mes de març –en realitat, mig mes–, fan un total de 33.000 milions, que vol dir un 2,75% de creixement en un mes i mig i prou. Un ritme esfereïdor i inaguantable durant gaire temps. No cal dir que hi ha preocupació, aquí i a Europa, per les xifres que s’assoleixen, angoixants, tot i que fossin esperades. Amb la puja de l’abril, l’endeutament ja equival pràcticament el 99% del PIB; a l’hora de tancar el 2019 era del 95,5%.
Quan dic que era una xifra esperada és perquè les variables que s’hi han afegit són molt importants i amb uns volums descomunals. Els diners que es paguen als treballadors en ERTO, els de prestacions als nous desocupats… Si a tot plegat hi sumem els que deixarà d’ingressar la Seguretat Social, amb 900.000 nous desocupats, segons que va calcular el Ministeri de Treball, el cost total serà d’uns 5.500 milions i es repetirà cada mes en què hi hagi entorn de quatre milions d’afectats pels ERTO –el cost complet hi serà almenys a l’abril i al maig, gairebé amb tota seguretat. Això si, s’anirà minorant quan els treballadors afectats es vagin reincorporant a la feina. La ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, va dir fa un parell de mesos que el cost mensual dels ERTO a Catalunya per a la Seguretat Social era d’uns 1.000 milions d’euros. Ara afecten uns 620.000 treballadors.
Segons les dades actualitzades avui pel Banc d’Espanya, el deute públic ha tornat a augmentar per cinquè mes consecutiu i ja fa tres mesos seguits que supera els 1,2 bilions. És a dir, que el problema fort ha estat la covid-19, evidentment, però la tendència ja era negativa abans. Recordem que, segons el registre de fa un any, el deute públic ha crescut d’uns 55.000 milions (4,6%), perquè l’abril del 2019 era d’1,18 bilions.
Són xifres brutals, inimaginables fa pocs mesos. I tot això ho paga un estat que no té diners. Tanmateix, el maldecap més gros del govern espanyol és el mes de juny. Malauradament, no en sabrem les dades fins a mitjan juliol, però ja veuen a venir la pedregada. Sí, el juny serà un mes crític per a les finances públiques. L’estat haurà d’encarar els pagaments ordinaris i les pagues extra de pensionistes i treballadors públics, a més de la nòmina de prop de 3,5 milions de treballadors que cobren un ERTO de força major. Serà un mes molt complex, perquè la Seguretat Social també començarà a abonar l’ingrés mínim vital, amb un cost anual pressupostat en uns 3.000 milions.
Només pensions amb paga doble i ERTO s’enduran uns 25.000 milions. Si hi sumem el sou dels treballadors públics i l’ingrés mínim, la xifra superarà els 29.000 milions. Factura que amb tota seguretat farà trontollar els fonaments del balanç de l’estat espanyol en un moment, a més, de forts desemborsaments sanitaris per la covid-19. Cal suposar que, d’alguna manera, el govern haurà de recórrer a Europa, al fons per a la desocupació, SURE (100.000 milions per a ajudar als ERTO), i, malgrat que hagin dit que no, potser també haurà de demanar ajut al MEDE, que ha promès que no hi haurà homes de negre… però que seran préstecs condicionats.
I aquests dos mesos com s’ho ha fet? Doncs molt senzillament, tirant de veta dels crèdits del BCE. Pensem que només entre el gener i l’abril, l’estat ja va emetre deute net per un total de 44.500 milions d’euros, 12.000 milions més que els 32.500 milions que el tresor públic havia previst d’emetre en el conjunt del 2020, en un moment en què, a més, els ingressos tributaris s’han estimbat per l’aturada econòmica. ‘No és el moment d’apujar imposts’, ha sentenciat el president de la CEOE, Antonio Garamendi. I penso que té raó, ara no és el moment, però alguna cosa s’haurà de fer quan hagi passat una mica la tempesta. Si no, ja els ho recordaran a Europa.
Fins a final de maig, El BCE havia destinat 22.392 milions d’euros a l’adquisició de deute sobirà espanyol mitjançant el programa de compres d’emergència contra la pandèmia (PEPP), llançat a final del mes de març, segons que ha informat la institució, que ja ha esmerçat 234.665 milions d’euros dels 750.000 de la dotació inicial i que després va augmentar amb 600.000 més. Segons algunes fonts no oficials, Espanya podrà col·locar 200.000 milions de deute al BCE en aquesta tirada. Però això ja ho veurem.
I mentrestant, continuem a l’aguait de demà, a veure què decideixen els presidents i primers ministres europeus sobre el fons de recuperació, pendent de resolució, amb la proposta de 500.000 milions en donacions i 250.000 milions en crèdits. Veurem si acaba triomfant aquesta proposta, que té el suport d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya, entre més, i l’oposició dels anomenats països frugals, amb Àustria i els Països Baixos al capdavant. A hores d’ara, nervis i més nervis… i poca cosa més.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
—VilaWeb: Guia: així serà la fase de represa que pilotarà la Generalitat
—BBC: Quina és la veritable xifra de morts de la pandèmia? (en anglès)
—Corriere della Sera: Pequín va ser rescatada per ‘Zio Tang’, que va donar l’alarma sobre l’esclat de nous contagis (en italià)
—Stat: Quina probabilitat tenen els nens d’agafar la covid-19? Els científics veuen un ‘gran trencaclosques’ sense respostes fàcils (en anglès)
—Franceinfo: El rebrot de l’epidèmia a Pequín preocupa les autoritats sanitàries franceses? (en francès)
—The Atlantic: La pandèmia ens mostra el geni dels supermercats (en anglès)
—La Jornada: El govern xilè refusa la idea ‘d’hibernar’ per la covid-19 (en castellà)
—Bloomberg: Benvingut als pubs irlandesos de l’era covid: beure de pressa i menjar (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
—L’estat d’alarma s’acaba a Catalunya aquesta mitjanit amb noves normes de desconfinament
—Barcelona reobrirà demà els parcs infantils
—El coronavirus no espanta la Flama del Canigó
—Emirates reprèn els vols a Barcelona a partir del 15 de juliol
—Un altre brot a Alemanya obligar a posar en quarantena set-centes persones d’un mateix edifici
—Alarma per un brot a Alemanya: 657 contagiats en una indústria càrnia
—El BCE injecta la xifra rècord d’1,3 bilions d’euros a set-cents quaranta-dos bancs de l’eurozona
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
