Report diari sobre el coronavirus: Àfrica fabricarà els seus propis vaccins contra la covid

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Sis països de l’Àfrica, Egipte, Kènia, Nigèria, el Senegal, Sud-àfrica i Tunísia, rebran la tecnologia necessària per a produir els seus propis vaccins amb ARN missatger contra el coronavirus. L’any passat, es va crear un centre d’investigació sobre la tecnologia d’ARN missatger a Ciutat del Cap, en què van col·laborar països com Alemanya, l’estat francès, Bèlgica, Noruega i el Canadà. Aquest centre ja ha aconseguit de desenvolupar en el laboratori un vaccí similar al de Moderna, tot esperant que els assaigs clínics comencin enguany.

Al país, Catalunya ha anunciat que prorroga una setmana més les mesures contra la covid-19. D’aquesta manera, caldrà continuar portant màscara en espais interiors, no es podran consumir aliments ni begudes entre la una de la nit i les sis del matí en reunions a l’espai públic i les taules en l’hoteleria i la restauració hauran de ser, a tot estirar, de deu persones.

D’altra banda, Corea del Sud ha notificat per primera vegada des que va començar la pandèmia més de 100.000 casos nous de covid les darreres hores, concretament 109.828, i 45 morts. I Rússia ha comunicat 180.071 casos aquestes darreres vint-i-quatre hores, una  xifra que fa superar els quinze milions de contagis d’ençà del començament de la pandèmia, de manera que ja és el sisè país amb més casos de covid-19 notificats del món.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 3.980.619 casos i 37.307 morts, i actualment hi ha 482 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: Per què costa tant de trobar treballadors per a l’empresa?

En el mercat laboral, hi passen coses que no semblen lògiques. Segons la darrera Enquesta de Població Activa, a Catalunya la taxa de desocupació se situa en un 10,2%. Per bé que és elevada, és 3,7 punts percentuals menor que la de fa un any. Això vol dir que avui hi ha vora 400.000 treballadors que no tenen feina. Si prenem la desocupació registrada, és una mica menor, però podem deixar aquesta xifra com a referència. La paradoxa apareix quan el 53% dels caps de recursos humans reconeix que té problemes a l’hora de reclutar talent per a la seva companyia, un percentatge que em sembla molt alt. Ho diu l'”Informe Adecco sobre Perfils més demandats a Catalunya”, presentat abans-d’ahir. Jo hi afegiria, malauradament, que potser hi té a veure el fet que gairebé el 60% dels desocupats a casa nostra té més de quaranta-cinc anys.

Segons que explica l’informe, els ERTO, l’augment de la taxa de desocupació durant els mesos més durs de la pandèmia, les restriccions d’horaris i mobilitat i la incertesa van fer caure les contractacions i que els candidats estiguessin més disposats a moure’s de sector o a treballar exercint altres funcions o amb altres condicions. Així i tot, en alguns àmbits encara és palesa la dificultat per a casar oferta i demanda de treball. En el cas de Catalunya, hi ha diversos sectors en què és especialment complicat reclutar candidats.

En primer lloc, l’informe hi situa el sector tecnològic, on escassegen múltiples perfils, i esmenta específicament programadors, administradors de sistemes, enginyers TIC, tècnics en xarxes i seguretat informàtica… A més, el sector de la consultoria també demana perfils tecnològics i tècnics, com ara enginyers i programadors. La manca en aquest subsector no em sorprèn, perquè ens hem adormit i no hem estat capaços de fomentar aquestes vocacions entre el jovent.

Tots aquests perfils tenen en comú la necessitat d’una formació superior (sigui enginyeria, grau o formació professional) molt específica i en constant evolució. Són escassos al mercat, gaudeixen pràcticament de plena ocupació i formen part d’un prototip de candidat que acostuma a treballar per projectes; d’aquí, la dificultat per a captar nous professionals.

En segon lloc, hi ha el sector sanitari. La situació d’emergència amb la pandèmia i la saturació dels centres d’atenció primària en la sisena onada han agreujat l’escassetat de tota mena de professionals d’aquest àmbit, d’auxiliars d’infermeria a metges i tècnics de laboratori. Però el problema s’agreuja quan s’ha de contractar professionals d’infermeria. Aquí, hi pesa la qüestió del menysteniment tradicional de la professió. El 16% dels contractats a la sanitat pública catalana són precaris, segons dades del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB). Canviarà la situació? Em diuen que el Clínic, per exemple, ha estat cercant professionals per totes les vies, incloses la del retorn d’infermers que fa uns anys van emigrar al Regne Unit i altres països. Com fer-los tornar? Amb contractes d’un any o dos, amb elecció de servei i horari… Però no sembla que tots els establiments sanitaris pensin igual.

El sector agroalimentari és un altre dels que cerca contínuament treballadors a Catalunya. És un dels motors de l’economia catalana i un dels grans generadors d’ocupació, la qual cosa fa que es busquin amb assiduïtat peons de recollida i sembra, manipuladors d’aliments i operaris especialitzats. En aquest sector, no es requereix un alt nivell de formació en tots els llocs de feina. Ara, és cert que els salaris baixos els fan poc atractius.

I quan es parla d’escassetat de talent en el sector industrial, segons l’informe, hi ha tres perfils que destaquen per sobre dels altres, gairebé independentment de la branca d’activitat: electromecànics, operaris especialitzats i tècnics de manteniment. En aquest cas, la manca de talent ve motivada per una barreja entre els pocs professionals qualificats i amb experiència que avui treballen i l’alta mobilitat d’aquests perfils per motius salarials. Aquestes figures són deficitàries en qualsevol indústria dins del sector, pràcticament. En aquest cas, Adecco parla del paper clau que hi tenen els salaris. És obvi que l’oferta i la demanda també l’hi tenen, però els bons professionals que tenim es van fent grans i no sempre s’hi veu relleu.

Quan parlem de la necessitat de potenciar la formació professional, aquesta és una de les destinacions principals. O les empreses i les escoles donen un cop de puny sobre la taula i es posen d’acord, les empreses entenen que han de formar gent mentre estudia i els legisladors volen veure que hi ha d’haver un tractament especial per a aquest jovent, o d’aquí a quatre dies haurem d’anar a buscar el personal a can Pistraus, mentre continuarem tenint una taxa de desocupació alta. Potser cal recordar que el 2020 l’FP va superar en ocupació la universitat, amb quatre ofertes laborals de cada deu a tot l’estat espanyol, gràcies a la seva ràpida adaptabilitat als llocs de feina.

Però si baixem a branques d’activitat concretes, per exemple, el sector de la logística i el transport demanden, a més dels tres perfils anomenats, professionals com a mossos de magatzem, repartidors, peons i carreters amb titulació oficial. També es busquen planificadors logístics i administratius. Aquestes professions tenen més demanda que no pas oferta, per la qual cosa sempre són llocs molt buscats. M’agradaria aturar-me en aquest punt. Dels 400.000 desocupats, tampoc hi ha gent per a fer aquestes feines? Aquí no parlem de telecos. Se’m fa molt difícil d’entendre.

En el cas del sector de l’automoció –que a Catalunya dóna feina, aproximadament, a 140.000 persones de manera directa i indirecta i aporta un 10% del PIB–, manquen electromecànics, operaris especialitzats i tècnics de manteniment, verificadors de qualitat i enginyers. Cal reconèixer que, ara com ara, és en hores baixes i que els canvis que hi haurà amb la fabricació de cotxes elèctrics poden modificar algunes necessitats. Però es mantindrà la demanda bàsica.

Per la banda dels serveis generals, hi ha diverses àrees que tenen dificultats per a trobar recepcionistes, secretaris de direcció, comptables, administratius. I finalment, el sector “contact center” cerca contínuament teleoperadors de venda, teleoperadors d’atenció al client i, en general, teleoperadors amb idiomes. És, també, una qüestió salarial?

Aquest és el panorama que pinta la consultora Adecco, que és capdavantera mundial en gestió de recursos humans i, d’això, en sap una mica. Després d’haver llegit i transcrit alguns paràgrafs de l’informe, volgudament detallats, em reafirmo en la meva perplexitat sobre la xifra de desocupats. En moltes de les demandes, tecnològiques sobretot, poc hi podem fer immediatament, però cal animar el jovent a adreçar-se cap a aquests estudis, sobretot les noies. Ens cal gent preparada per a la indústria, on és imperdonable que no hàgim estat capaços de veure el problema amb perspectiva de futur.

De tot això, en parlo amb Pilar Jové, directora d’Adecco a Catalunya, qui viu aquest món cada dia. Em diu que és un moment molt especial. Que amb la pandèmia han canviat molt les coses i que en alguns sectors hi ha un creixement molt fort. “Penso amb la logística o l’alimentació, que han tingut una expansió brutal en aquests dos anys. O amb la manca de personal en el sector sanitari. Tots ells han necessitat créixer molt i augmentar les plantilles.” Recorda que l’informe no es basa en el dèficit de personal, sinó en els llocs de feina més demandats en aquests moments. “Les empreses s’han anat especialitzant i necessiten personal preparat i molt específic. És cert que hi ha dèficit en els llocs de feina més qualificats. I pel que fa als menys formats, hi ha hagut molta mobilitat intersectorial.”

Comenta també que hi ha moltes persones que ara cobren la prestació de l’atur, per exemple, i que no es volen arriscar a deixar-la per una feina que pot durar poc. “Per anar a una feina de curta durada, prefereixen no agafar-la, perquè fer la gestió de les altes i les baixes en l’atur els complica la vida i prefereixen esgotar l’ajut.”

Em sembla lògic això que diu. Però faig un recompte ben senzill. A Catalunya hauríem d’estar, com a mínim, en la taxa de desocupació de la zona euro, que és del 7%. Això vol dir tres punts menys dels actuals, cosa que significa que unes 120.000 persones haurien de ser fora de les llistes de l’atur i treballar. Per això, malgrat el que m’explica Pilar Jové, i veient l’oferta de llocs de feina que detalla Adecco, penso que hi ha alguna cosa que no funciona com cal en el nostre mercat laboral. De fet, fa anys que el problema s’ha anat covant.

A tot el món, les darreres xifres són de 421.193.753 casos confirmats i 5.885.389 morts. Del total de casos, 345.522.694 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 79.915.734 casos i 955.497 morts;
–L’Índia, amb 42.780.235 casos i 510.937 morts;
–El Brasil, amb 27.941.476 casos i 641.997 morts;
–L’estat francès, amb 21.941.476 casos i 136.142 morts;
–Regne Unit, amb 18.546.205 casos i 160.379 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 10.809.222 casos i 97.998 morts.