Report diari sobre el coronavirus: Catalunya reconeix que té vaccins caducats. El País Valencià estudia d’aplicar el passaport covid

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El Departament de Salut ha admès que té lots de vaccins contra la covid-19 que comencen a caducar perquè el ritme de vaccinació és més baix que no havien previst. Confiaven que el final de les vacances faria que molta gent pendent d’immunitzar-se hi anés, però no ha estat així. Alguns dels vials, per tant, no s’han pogut posar abans dels trenta-un dies després d’haver-se descongelat.

A principi de setembre, Salut va calcular que es podria recuperar el ritme de posar 500.000 vaccins setmanals, però les xifres en són lluny: 159.758 dosis injectades aquesta darrera setmana. La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha dit que abans de llençar les dosis caducades les desarien en neveres i contactarien amb les empreses farmacèutiques i amb l’Agència de Medicaments espanyola per determinar què fer-ne.

Ara per ara, Catalunya té vora 1,1 milions de vaccins sense administrar i aquesta setmana ja no n’ha demanat més al Ministeri de Sanitat espanyol. Els grups de població més endarrerits en la vaccinació són els de 20 anys a 29, amb un 59,9% immunitzat del tot, i els de 12 anys a 15 (52,7%), tot i que van ser els darrers grups d’incorporar-se a la campanya.

A més, avui Salut ha començat a posar la tercera dosi del vaccí a la residència Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat, centre en què es va posar la primera dosi de tot Catalunya el 27 de desembre de 2020. Una de les residents, Josefa Pérez, va ser la primera persona vaccinada contra la covid-19 del Principat.

La comissió interdepartamental de la Generalitat Valenciana per a la prevenció i actuació davant la covid-19 es reunirà la setmana vinent per revisar les restriccions vigents al País Valencià. A més, podria tractar la petició de la restauració i el lleure nocturn d’aplicar el certificat covid per a accedir en aquests establiments. Ho ha dit la vice-presidenta, Mónica Oltra.

A Catalunya Nord, un centenar de persones pel cap baix s’han manifestat contra la vaccinació obligatòria per als treballadors de cara al públic. També denuncien la imposició d’haver de mostrar el certificat covid en certs establiments. Concretament, la concentració s’ha fet a l’exterior del Consell Departamental de Catalunya Nord, mentre es feia una reunió entre els sindicats i la direcció del consell.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.562.942 casos i 33.029 morts, i actualment hi ha 330 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “La recuperació és a les mans de la despesa familiar”

El consum familiar és la variable amb què els analistes econòmics compten per a mantenir la recuperació de l’economia. Quan rebo el panel de Funcas, amb les previsions dels vint gabinets d’anàlisi econòmica més prestigiosos de l’estat espanyol, la primera cosa que faig és veure què pensaven fa dos mesos i quina és l’evolució amb les dades actuals. Precisament, abans-d’ahir vaig rebre el del setembre i em van sorprendre tres coses. La primera és que el consum privat creuen que el 2021 creixerà molt més de pressa que no es pensaven fa dos mesos, concretament un punt percentual més, que és molt. La segona és comprovar que, en tot allò que té a veure amb la inversió –béns d’equipament i construcció–, n’alenteixen la previsió de creixement. I, finalment, que destaquen que l’IPC pujarà cinc dècimes més –en termes de taxa mitjana anual– aquest any, fins al 2,4%, i arribarà al tancament de desembre al 3,2%. Són tres punts molt importants ara com ara.

Començo pels dos darrers i després concentraré la reflexió en el consum, que penso que és la clau del futur immediat. Bé, l’IPC del mes d’agost ha estat del 3,1% a Catalunya, una xifra que feia anys que no vèiem. Però val a dir que una part important del creixement correspon als productes energètics, per la qual cosa el Banc d’Espanya diu que no és preocupant a curt termini. Quant als preus industrials –els de sortida de fàbrica– al juliol van créixer al 10%, també a causa de l’energia i les matèries primeres. Sobre aquest punt, ningú no gosa dir gran cosa perquè tot és molt complex. Si a l’índex hi afegim la puja dels nolis, la situació es complica molt més per als fabricants. Un dia examinarem aquesta diferència entre tots dos índexs, però d’entrada ens diu que algú no repercuteix costs i redueix considerablement el marge. I això és un perill si dura molts mesos. Si hi afegim la manca d’un seguit de components vitals per a la indústria, més enllà dels microxips i de primeres matèries, tindrem una raó de per què els analistes han alentit les seves previsions de creixement en el món de la inversió.

Però anem al consum. Una cosa és allò que diguin els models de laboratori i una altra el sentiment que hi ha al carrer. Per això he volgut parlar amb un seguit de persones que estan cada dia al peu del canó i que em diguin com veuen la situació. Al capdavall, el comerç és el primer que nota quina és la disposició del consumidor. Com és lògic, les opinions no són unànimes, però tal com passa amb els analistes, sí que mostren quina és la tendència de fons. Val a dir que hi ha dos punts en què tots estan d’acord: per una banda, l’optimisme amb el final de la pandèmia, i per una altra, la por a la inflació i al possible canvi d’hàbits en els consumidors domèstics.

I començo per en Jordi Casas, cogerent de Casas Sabaters, amb una xarxa de seixanta punts de venda, principalment a Catalunya. Em fa una descripció cronològica d’això que ha passat que trobo molt encertada. “Vam començar la pandèmia confinats, i això ens va animar a fer la casa més confortable, i, per això, els comerços de parament de la llar van tenir uns mesos bons, de la mateixa manera que els d’alimentació. Després, ens van deixar sortir unes hores per a anar a caminar, i les botigues d’esports –sabatilles, dessuadores…– van tenir una revifada. I al cap d’un temps, ens van deixar anar a dinar i sopar fora de casa, amb la qual cosa es van animar els bars i restaurants. Però la gent, que feia temps que no sortia, es va adonar que volia estar al dia en vestits i calçats, i ara som en aquesta situació. Els que ho tenen pitjor són els del lleure nocturn, que els ha tocat rebre.” Certament, m’ha semblat molt interessant aquesta evolució del consum per etapes. “Ara, alguns dels sectors que van anar bé al començament es queixen que no creixen al mateix ritme”, afegeix. Em sembla normal, dic jo, seguint aquesta cronologia.

La manca de turisme estranger és un denominador comú negatiu per a tothom, malgrat que el domèstic s’ha portat prou bé. Per aquest motiu, els qui tenen els seus punts de venda centrats a Barcelona són qui ho passa pitjor. Gabriel Jené és el president de Barcelona Oberta, i mentre espera que vingui gent de fora, explica dos temors. “Fins a l’octubre o el novembre no veurem què passa amb la nova normalitat. Veurem com es comporta el públic. És evident que en tots aquests mesos hi haurà hagut un canvi d’hàbits en el consumidor. La gent serà més digital, més racional, comptarà més els diners, les pujades com les de la llum no la deixaran tranquil·la i la manca d’estabilitat en la feina la farà ser prudent.” De totes maneres, està d’acord amb el fet que la gent té ganes de consumir i em posa d’exemple el bon agost que han tingut els restaurants. I quan li demano si repercuteixen l’augment dels preus de cost, em diu que sí, però que no del tot. És a dir, es prioritza de mantenir la clientela per sobre de tot, encara que sigui a còpia de baixar el marge. Tal com he dit abans, això es pot fer un temps limitat.

Una mica més optimista trobo el president de Comertia, David Sánchez. “El consum millora i arribem a nivells del 2019, però d’una manera asimètrica. Hi ha sectors a qui costarà de recuperar-se”, em diu d’entrada. Li demano com veu la gent, què nota. “Jo destacaria la maduresa extraordinària de la majoria, siguin consumidors, empresaris o treballadors. El seu comportament ha estat excepcional i hem d’estar orgullosos de tothom. Ha estat una prova molt difícil”, continua. Quant als preus, em diu això: “Som en una recuperació econòmica molt feble i tots tenim por de perdre mercat. La por a la pujada de preus induïda exteriorment la tenim tots, comerciants i fabricants. Per això, de moment, els uns i els altres mirem de no repercutir tots els costs, però no ens enganyem, això pot durar un temps, però al final s’acabaran repercutint. Crec que hi ha ganes de ser optimista, però no podem negar que això pot acabar alentint la recuperació.”

I els preus representen la gran por de futur per a Joan Carles Calbet, president de RetailCat. “Per una banda, em preocupa molt l’encariment de la llum, de la gasolina… Són diners que resten possibilitats de consum. Mentrestant, tots els fabricants apugen els preus, si bé és cert que a poc a poc. I això passa a tots els sectors. Tots comprem més o menys a la Xina. Els mitjans de comunicació parlen de la Seat, però el problema va molt més enllà. Mireu què passa amb els mòbils, els ordinadors i tantes i tantes fàbriques que avui tenen dificultats. Quan les resolguin, serà a un preu més alt. De moment, tots estrenyem els marges, però això és escadusser.” I li demano pels consumidors, com els veu. “La gent ha sortit de vacances a l’estiu, i a les zones on han anat –Costa Brava, Costa Daurada, Cerdanya…–, el negoci ha funcionat, perquè s’han gastat diners, i això és molt positiu, però no a la resta, sobretot a Barcelona. El sentiment generalitzat que tenim ara mateix en el comerç és que continuem creixent, però a un ritme més feble que no abans de l’estiu.”

Entre allò que diuen els analistes sobre el creixement dels mesos vinents del consum perquè s’anirà desembassant l’estalvi originat durant la pandèmia i la prudència dels comerciants, jo restaria en un terme mitjà. Si la pandèmia no ens torna a donar un ensurt, el turisme s’anirà animant –es veu més gent al carrer– i, sobretot, el d’esdeveniments, que afecta l’hostaleria de Barcelona. I, quant a les vendes, penso que mantindran un creixement suau. Jordi Casas em deia que ha notat que les vendes a les xarxes externes han afectat més els punts de venda dels centres comercials que no les botigues de les ciutats. És evident que internet deu haver agafat part de mercat que no voldrà perdre en la nova normalitat. Però, tal com diu en Gabriel Jené, crec que els pronòstics que fem ara els haurem de certificar els mesos d’octubre i novembre. Per cert, també crec que, malgrat l’emprenyada dels empresaris, els quinze euros mensuals d’augment del salari mínim no tindran conseqüències decisives en tot això que he explicat.

A tot el món, les darreres xifres són de 228.074.888 casos confirmats i 4.687.884 morts. Del total de casos, 204.724.679 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 42.658.369 casos i 688.737 morts;
–L’Índia, amb 33.392.486 casos i 444.431 morts;
–El Brasil, amb 21.069.017 casos i 589.277 morts;
–Regne Unit, amb 7.371.301 casos i 134.983 morts.
–Rússia, amb 7.234.425 casos i 196.626 morts.

–L’estat francès, amb 6.934.732 casos i 116.436 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.929.546 casos i 85.783 morts.