Report diari sobre el coronavirus: 50.000 ciutadans diuen a la Generalitat del País Valencià que no es volen vaccinar

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui, el comitè del PROCICAT ha aprovat de prorrogar dues setmanes més les restriccions vigents d’ençà del 5 de novembre. El conjunt de mesures s’enviarà al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè l’ús del certificat covid-19 requereix l’aval judicial previ.

A parer del govern de les Illes, amb les mesures actuals contra la covid-19 n’hi hauria d’haver prou per a evitar noves restriccions. La consellera Patricia Gómez destaca que hi ha gent que no fa servir correctament la màscara o que se la lleva en un restaurant encara que no mengi. Aquestes últimes hores s’han registrat 218 casos, xifra que no se superava d’ençà del primer de setembre. D’una altra banda, la consellera de Sanitat del País Valencià, Ana Barceló, ha explicat que 50.000 ciutadans han demanat explícitament que no els enviïn missatges perquè no es volen vaccinar contra la covid-19. De la resta que no volen rebre la punxada, ha assegurat que no en tenen informació.

L’Institut de Salut Global de Barcelona i el projecte Genomes for Life de l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol de Badalona ha presentat un estudi en què es conclou que l’exposició prolongada a la contaminació atmosfèrica fa créixer les probabilitats d’emmalaltir per covid i de tenir símptomes greus. Ho ha explicat Manolis Kogevinas, director científic de la distinció Severo Ochoa d’ISGlobal.

Fora del país, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui la tercera dosi del vaccí per als més grans de seixanta anys i el personal sanitari i sociosanitari. Segons Sánchez, l’estat espanyol manté una bona estratègia de vaccinació i amb una incidència acumulada i nombre de casos inferior a alguns altres estats d’Europa.

El govern dels Països Baixos estudia una mesura per a excloure de la vida social els no vaccinats, encara que presentin una prova negativa. Tot això mentre hi augmenten les infeccions i la pressió hospitalària. Aquestes últimes hores s’han registrat 20.000 casos nous per segon dia consecutiu, la xifra més alta d’ençà que començà la pandèmia, segons Reuters. D’una altra banda, la República Txeca també ha anunciat que prohibiria l’accés a actes públics als qui no s’hagin vaccinat. La xifra d’infeccions s’hi ha disparat aquestes últimes hores: hi ha hagut 22.479 casos nous en un sol dia, el nombre més alt d’ençà del primer brot registrat el març del 2020.

El govern suec també ha anunciat noves mesures per frenar la pandèmia. A partir del primer de desembre farà obligatori l’ús del passaport covid a les reunions públiques i actes de més de cent persones en espais interiors. Vora el 85% dels més grans de setze anys ha rebut, pel cap baix, una dosi del vaccí i el 82% ja està vaccinat del tot.

Píndola de Jordi Goula: La disbauxa del Black Friday d’enguany

Segurament que a començament de novembre ja us van arribar ofertes de descomptes del Black Friday (BF), que és el dia 26. De perfumeria a ordinadors. De viatges a begudes. Què passa enguany?, ens devem haver preguntat. Doncs passa que s’ha ampliat molt la campanya en comparació amb anys anteriors –aquí es fa del 2012 ençà– i, sens dubte, això és perquè venim d’un període molt especial, en què s’han ajuntat la pandèmia i l’estalvi; després, les ganes de sortir i comprar; i, últimament, les notícies que podrien faltar alguns productes, arran de la mancança de components i al retard en els transports a llarga distància. La por de trobar-se sense el telèfon mòbil desitjat, per una banda, i la voluntat d’augmentar la facturació, sobretot de les grans cadenes, hi han confluït i han motivat una ampliació excepcional del període de descomptes.

És clar que en el món del comerç no ho veuen tots igual. Ara als habituals Mediamarkt –que va introduir el BF a casa nostra fa nou anys–, el Corte Inglés o les plataformes, com ara Amazon –en què el bombardament de missatges no ha cessat–, s’hi han afegit noms nous com, per exemple, la RENFE. I també hi trobem agències de viatges en línia, com Booking, o hoteleria, com els Paradores Nacionales… Sembla que enguany, doncs, el BF s’ha ampliat no sols en el temps, sinó també en el nombre de participants i de sectors.

“Enguany, tal com han anat les coses, molts s’han estimat més perdre una mica de marge, en canvi d’augmentar la facturació. La qüestió és arribar al nivell de vendes del 2019 o superar-lo, i es vol fer un esforç durant aquest mes”, em comenta David Sánchez, president de Comertia. En l’informe del mes passat, el 84% dels empresaris d’aquesta associació ja preveia que les compres del BF d’enguany es farien amb més antelació i el 65% creia que la gent faria més despesa que l’any passat. I m’afegeix una reflexió interessant: “Les campanyes són vives i nosaltres hi som per a satisfer les necessitats dels clients. I també hem de respondre a les promocions molt agressives que fan les plataformes digitals. Penso que el comerç s’hi va adaptant molt bé i hi podem competir.” També dóna molta importància al fet de descarregar pressió a les vendes del divendres dia 26. “Quan es feia tot concentrat, passàvem unes quantes setmanes abans aturats, mentre tot s’ajuntava en un dia de bogeria. Ampliant el període, va millor per a nosaltres i per als clients”, conclou.

Joan Carles Calbet, president de RetailCat, m’explica que està convençut que enguany no hi haurà tants comerços petits que entrin en el joc. “En aquests moments, molts no poden reduir més els marges –diu–. Penso que hem forçat massa aquesta campanya de promocions, que s’ha estès a tot el novembre. Algunes grans cadenes tenen necessitat de millorar la facturació i s’hi han abocat molt fort. Però hi ha fets que no considero normals. Per una banda, que es puguin rebaixar, tant com s’anuncia, alguns preus. Són reals els descomptes oferts? O es fan sobre uns preus inflats prèviament? I, per una altra, que s’apuntin al BF alguns sectors, com els fabricants de cotxes, que saben que les vendes d’avui no les podran servir fins el mes de març. Quin sentit té, això?”, es demana.

Quant a la temuda manca de producte, tant Sánchez com Calbet coincideixen que no n’hi haurà. “En general, diria que hem carregat bé els magatzems”, diu Sánchez. Potser en algun producte –sobretot en telefonia mòbil– no es podrà trobar un model d’una marca concreta, però, sigui com sigui, hi haurà alternatives. “Sí que pot passar que s’apugin els preus. Les reposicions que fem ara, per exemple, ens arriben amb preus més alts, bé per culpa del cost de fabricació, bé pel transport. Tot allò que ve de fora s’ha encarit, com destaca la premsa aquests últims mesos”, diu Calbet.

En canvi, sembla que el mercat laboral sí que es mourà una mica. Un estudi de la consultora Randstad, fet públic avui, preveu que a Catalunya el Black Friday i el Cyber Monday generaran unes 7.000 contractacions, un 48,3% més que no el 2019, abans de la pandèmia. A l’estat espanyol, de cada deu contractes durant la campanya set se signaran per al sector de la logística. Això vol dir que les compres per internet continuaran creixent. Els perfils que més demanaran les empreses del sector seran empaquetadors, carretoners, mossos de magatzem i transportistes. Segons Valentín Bote, director de Randstad Research, “aquestes bones dades poden ser l’avantsala d’unes xifres de contractació molt positives a la campanya nadalenca”.

I sembla que té raó. La consultora Adecco diu que entre el novembre i el gener a Catalunya es preveu que se signaran més de 172.600 contractes, és a dir, un 18,2% més que no pas el 2020. Els sectors vinculats al gran consum, el comerç en línia, l’alimentació, la distribució, el petit comerç, la logística i el transport –especialment, l’anomenada “última milla”–, conjuntament amb l’hoteleria i el turisme, són els que més ocupació crearan aquests dies. Per això, Adecco afegeix als perfils de Randstad els de cambrers i cuiners.

Que l’hoteleria i la restauració entrin amb força en aquest BF seria una certa novetat. De motivacions, no en falten pas. Segons el soci director de la consultora ActitudPro, Frederic Martrat, que treballa en excel·lència comercial, enguany podria haver-hi “un BF experiencial”. M’explica que la gent fa molt temps que no surt de casa i té moltes ganes de relacionar-se, de “veure cares”. De fet, em recorda que la restauració ja ha arribat a nivells d’abans de la pandèmia. Però és conscient que encara podem viatjar poc. “No podem fer viatges de llarga distància amb normalitat”, diu. Per això creu que el 2021 es podria “terciaritzar” el BF i dedicar una bona part de la despesa de viatges a les promocions, amb vista a l’estiu, o bé, amb més immediatesa, a restaurants i hotels durant les festes. Em sembla una idea ben possible. Només cal que mireu a Google el feix d’ofertes que hi ha sobre aquesta possibilitat en concret.

I, per acabar, cal pensar, encara que ningú no en parli gaire, en els diners que la gent ha estalviat durant la pandèmia i que ara, en part, tenen una bona ocasió de sortir del forat on s’han desat. De totes maneres, continuo pensant que el Black Friday aquí l’hem convertit en unes “promocions de novembre”, que poden passar factura a la campanya de Nadal. De fet, gairebé van seguides l’una de l’altra. Podríem pensar que per al comerç, tant és gastar abans com després. Però no. Primerament, perquè per Nadal no hi havia descomptes i, en segon lloc, perquè els guanyadors són els que poden resistir amb marges més baixos, gràcies a forts augments de facturació. Ve-t’ho aquí.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.623.733 casos i 33.506 morts, i actualment hi ha 182 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 255.414.804 casos confirmats i 5.134.684 morts. Del total de casos, 230.864.413 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 48.161.377 casos i 786.268 morts;
–L’Índia, amb 34.466.598 casos i 464.153 morts;
–El Brasil, amb 21.965.684 casos i 611.524 morts;
–Regne Unit, amb 9.675.058 casos i 143.1360 morts.
–Rússia, amb 9.182.538 casos i 259.084 morts.

–L’estat francès, amb 7.310.664 casos i 118.271 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.067.712 casos i 87.775 morts.