Report diari sobre el coronavirus: S’acaba l’ús obligatori de les màscares al carrer. Els Jocs Olímpics es podrien fer sense públic

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La màscara deixarà de ser obligatòria al carrer i als espais oberts a Catalunya, el País Valencià i les Illes a partir del 26 de juny. La mesura l’ha avançada el president espanyol, Pedro Sánchez, en el seu discurs a les jornades del Cercle d’Economia, i s’aprovarà en un consell de ministres extraordinari dijous vinent. Aquesta setmana, Andorra i Catalunya Nord també n’han retirat l’obligació. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha retret a Sánchez que ho hagi anunciat en públic abans d’informar-ne les comissions tècniques i de coordinació entre les autonomies i el Ministeri de Sanitat espanyol. Ara caldrà esperar si es fixa alguna excepció a la norma.

Quant al turisme, la Unió Europea ha inclòs els Estats Units, Albània, Austràlia, Israel, el Japó, el Líban, Nova Zelanda, Macedònia del Nord, Ruanda, Sèrbia, Singapur, Corea del Sud i Tailàndia al llistat d’estats segurs des del punt de vista epidemiològic. Els ciutadans d’aquests països podran viatjar a la Unió Europea per fer turisme, i també els de Macau i Hong Kong, però no pas els de la Xina.

Aquest estiu es faran els Jocs Olímpics de Tòquio, que l’any passat es van ajornar a causa de la pandèmia. El principal assessor epidemiològic del govern japonès, Shigeru Omi, juntament amb vint-i-cinc experts més, ha recomanat que les competicions olímpiques es facin a porta tancada per minimitzar el risc de contagi. En principi hi ha prevista la presència de públic local i s’ha descartat l’arribada d’estrangers, però el Comitè Olímpic Internacional podria oposar-s’hi en una reunió amb el govern japonès prevista la setmana vinent.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.168.142 casos i 30.986 morts, i actualment hi ha 187 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 178.386.378 casos confirmats i 3.861.742 morts. Del total de casos, 162.909.621 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.378.949 casos i 616.491 morts;
–L’Índia, amb 29.821.028 casos i 385.119 morts;
–El Brasil, amb 17.704.041 i 496.172 morts;
–L’estat francès, amb 5.749.691 casos i 110.634 morts;
–Turquia, amb 5.359.728 casos i 49.071 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.757.442 casos i 80.652 morts.

La píndola de Jordi Goula:  “Del sí als indults a l’adeu a la màscara”

La Reunió del Cercle d’Economia que s’ha acabat avui a Barcelona amb la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, haurà passat a la història com la dels indults, com bé la va definir abans-d’ahir Andreu Barnils en la seva crònica. Només cal que repasseu la premsa de Madrid avui i veureu el ressò que ha tingut la reunió barcelonina. Hi veureu molt poca cosa sobre economia i, en canvi, molt i molt sobre els indults i l’escàndol causat perquè els empresaris –sobretot la CEOE i Foment del Treball– els hagin aprovat i, fins i tot, l’Església. Algú ha gosat dir que donar suport a l’indult era un fet immoral! Qüestió de prismes. Però aquest és l’esperit dels mitjans madrilenys –i d’alguns partits que tots coneixem– que van contaminant l’opinió pública, gota a gota, en contra de tot allò que sembli que va a favor dels catalans. Com una croada, vaja. També és cert que el primer dia els mitjans d’aquí i d’allà es van centrar únicament en l’estira-i-arronsa sobre qui aniria a sopar amb el rei espanyol, cosa que em va semblar lamentable i absolutament impròpia d’un govern que vol ser seriós.

Però el cas és que a Madrid van molt forts. Tant els fa el que ahir els va etzibar el president Ximo Puig sobre el mal finançament de les comunitats i l’excessiva centralització a la capital espanyola (“Per què l’Institut Oceanogràfic ha de ser a Madrid? No seria més natural que fos a Vigo?”). La resposta d’avui d’Isabel Díaz Ayuso ha estat anunciar que Madrid rebaixarà més els imposts i farà que els madrilenys encara en paguin menys que els catalans. No s’ha adreçat a la resta de ciutadans espanyols, només als catalans. Senzillament es riu de tots nosaltres. I de retruc, de tots aquells a qui castiga amb el dúmping fiscal que fa anys que practica la comunitat madrilenya, malgrat les queixes continuades dels afectats –a la jornada també se n’ha parlat– i que ha creat aquest gran desert d’activitat i població en les comunitats del centre de la península. De fet, en la nota d’opinió prèvia a la reunió, el Cercle d’Economia ja criticava que Madrid actués com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.

Però continuem amb la reunió. Per mi, el més important que s’ha dit aquests dies, econòmicament parlant, és que això de l’activitat va molt més bé. I no és que qui ho ha dit hagi volgut fer la gara-gara al govern espanyol. Tres dels empresaris més importants de l’IBEX-35 han dit que probablement l’economia creixerà més de pressa que no diuen les previsions enguany. La més vehement ha estat la presidenta de Banc Santander, Ana Botín. “Sortirem del mapa i creixerem, fins i tot, al ritme del 8% o el 9%”, va dir. En el mateix sentit, però amb menys entusiasme, han parlat els seus acompanyants, el president d’Inditex, Pablo Isla, i el president de Telefònica, José María Álvarez Pallete. El trio d’executius s’ha mostrat optimista a les portes de la recuperació. En realitat, no han fet més que referendar el que ja va dir la setmana passada el Banc d’Espanya i que cada dia van marcant els indicadors principals de conjuntura que es publiquen, tal com hem comentat en aquesta columna.

Un altre dels temes cabdals plantejats, ja l’hem esmentat, és la urgència d’un finançament millor i més just de les comunitats. La crida que feien els presidents del País Valencià i de les Illes, Ximo Puig i Francina Armengol, ha tingut el suport avui de Javier Faus, el president del Cercle, qui ha dit: “El problema català ja no existeix, ara és un problema espanyol”, i ha suggerit a Pedro Sánchez que fes una oferta amb un nou estatut i un millor finançament per a seduir el govern de la Generalitat. “Aquesta és l’aposta dels empresaris”, ha dit quan ha presentat el president espanyol. No sé què en pensaran alguns… Qui també s’hi ha referit, amb paraules més directes, ha estat el nou conseller d’Economia, Jaume Giró. Ha recordat que Catalunya vivia una situació de gran dependència financera de l’estat espanyol que s’havia convertit en un veritable “vassallatge”, amb un 85% del pressupost ja compromès i un “marge de maniobra molt estret per al govern”. A més d’aquesta situació de gestió compromesa, Giró ha criticat la persecució i l'”assetjament” polític viscut. “Qui voldrà fer política en aquestes condicions en el futur?”, s’ha demanat.

I Sánchez arribava aquest matí a la reunió content i amb la motxilla ben plena, amb el vist-i-plau que la Comissió Europea ha donat al pla de recuperació, transformació i resiliència del govern espanyol aquesta setmana, el primer que obté l’aprovat entre els països europeus. Amb aquest èxit, un Sánchez cofoi ha exhibit davant els empresaris presents unes expectatives de creixement brillants. “Amb prudència, us dic que aquesta vegada els optimistes l’encertaran.” I ha insinuat una revisió a l’alça del creixement per a enguany. Ha explicat amb xifres com creia que afectarà el pla de recuperació l’economia i, tot seguit, ha reafirmat la seva defensa de l'”estabilitat i la unitat política”. En referència al cas català, ha dit: “La discòrdia, el ‘com pitjor millor’, el frontisme i l’odi acaben empobrint el conjunt de la societat i, per això, haurem de trobar-nos i retrobar-nos per continuar avançant”, cosa que penso que ha estat una descàrrega de cinisme espectacular. Perquè no, no ha parlat pas de l’escàndol de l’assetjament al professor Mas Colell ni a la resta d’encausats als qui volen arruïnar mitjançant el Tribunal de Comptes. Però vet aquí que al final, de totes les coses que ha dit, la que més ha cridat l’atenció mediàtica –i amb què han obert els informatius del migdia– és que dissabte de la setmana vinent ja no haurem de portar màscara. Em sembla trist i preocupant, amb el munt de problemes econòmics que tenim davant. Però va com va.