16.05.2020 - 21:49
|
Actualització: 16.05.2020 - 22:00
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La consellera de Salut de Catalunya, Alba Vergés, ha anunciat que ara per ara els malalts de Covid-19 ja són minoria a les UCI en comparació amb els que tenen altres patologies, una mostra de la bona evolució de la pandèmia al Principat. Tot i aquestes dades, la Generalitat vol ser prudent i aquesta setmana només demanarà que el 25 de maig passin a la fase 2 les regions sanitàries que van accedir primer a la primera fase la setmana passada: Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu-Aran. Les altres regions que dilluns entraran a la fase 1 encara hauran d’esperar catorze dies més. Segons que va anunciar ahir la batllessa de Barcelona, Ada Colau, la previsió és que Barcelona i l’àrea metropolitana arribin a la fase 1 el 25 de maig.
Al País Valencià, per contra, la Generalitat demanarà de poder passar en bloc a la fase 2, fins i tot les províncies que dilluns entraran a la fase 1. La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha condicionat la petició al comportament del virus els pròxims set dies i ha demanat a la població corresponsabilitat i no abaixar la guàrdia perquè aquesta setmana serà decisiva. S’ha felicitat per la transició de la fase 1 i ha agraït l’esforç als professionals i a la ciutadania.
La decisió final, en tot cas, tornarà a ser del govern espanyol, que vol demanar al congrés una nova pròrroga de l’estat d’alarma. Aquesta vegada, segons que ha dit el president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, la intenció és que duri un mes i no de quinze dies com fins ara i que sigui també l’última, un anunci amb el qual vol aconseguir el suport dels partits polítics del congrés espanyol per no haver de patir fins a l’últim moment per l’aprovació del decret. De moment, la portaveu del govern Meritxell Budó ja ha dit que, si no es retornen les competències a la Generalitat, no podran tenir el seu suport.
Allunyats del focus polític, els hospitals continuen lluitant dia a dia per salvar les vides dels malalts de la Covid-19. El caràcter contagiós de la malaltia fa que els malalts hospitalitzats hagin de recuperar-se sense la companyia dels seus familiars, que només poden fer una visita si la mort és pròxima. Jose Núñez fa dies que intenta fer costat al seu pare, que és a l’UCI, però fins avui no ha pogut després de molta insistència. Un contacte que, segons que ha explicat posteriorment, ha animat molt el seu pare.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 4.685.883 casos confirmats i 310.801 morts. Del total de casos, 1.794.267 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.495.981 casos i 89.013 morts.
—L’estat espanyol, amb 276.505 casos i 27.563 morts.
—Rússia, amb 272.043 casos i 2.537 morts.
—Regne Unit, amb 240.161 casos i 34.466 morts.
—Itàlia, amb 224.760 casos i 31.763 morts.
—Brasil, amb 222.877 casos i 15.046 morts
—L’estat francès, amb 179.506 casos i 27.529 morts.
Als Països Catalans hi ha 80.704 casos, 47.897 altes i 13.159 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 63.114 casos, 35.731 altes i 11.477 morts (encara no hi ha dades noves)
—Al País Valencià, 14.536 casos, 9.761 altes i 1.381 morts (avui hi ha hagut 144 casos, 53 altes i 8 morts)
—A les Illes, 1.982 casos, 1.519 altes i 216 morts (avui hi ha hagut 15 casos i 6 altes)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 271 altes i 34 morts (no hi ha dades noves)
—A Andorra, 761 casos, 615 altes i 51 morts (avui hi ha hagut 10 altes i 2 morts)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: La UE fa dos passos endavant ben importants
Ahir, finalment, la junta de govern del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), integrat pels ministres d’Economia i Finances dels dinou països de la zona euro, va aprovar la línia de crèdit de 240.000 milions d’euros, amb la qual cosa ja està operativa. Recordem que forma part del paquet de mesures de liquiditat acordat per la Unió Europea (UE) per a ajudar els països a respondre a les necessitats més immediates derivades de la pandèmia amb l’objectiu de garantir que els països tinguin accés a finançament en termes favorables, sense estar sotmesos per això a les condicions d’un rescat tradicional. Cada estat membre de l’Eurozona pot demanar un màxim del 2% del seu PIB per a despesa sanitària ‒directa o indirecta‒ amb condicions molt favorables.
Encara que aquesta línia de crèdit extraordinària és oberta a tothom, en realitat s’ha dissenyat pensant en Itàlia i Espanya, els països més castigats. De tota manera, ahir, la vice-presidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, tot i definir com a molt positiu que hi hagi aquesta xarxa de seguretat, va dir que, per ara, el seu govern no sospesa d’acudir-hi, perquè ‘ja ens estem finançant en condicions molt beneficioses’. De fet, a més d’Espanya, també Portugal i Grècia han dit ‘no gràcies: no necessitem el MEDE’. Si més no ara per ara els tres governs opinen que no hi cal recórrer per disposar dels recursos necessaris per a l’assistència sanitària anti-Covid-19.
Segurament recorden que, segons el tractat de la UE que el va crear, aquest fons només pot concedir préstecs amb ‘estrictes condicionants’. I perquè aquesta condicionalitat no es produeixi, les declaracions polítiques de l’Eurogrup o les dels comissaris de la UE no semblen suficients, perquè ‒segons que apunten molts analistes‒ caldria modificar el tractat. I això requeriria la unanimitat dels països de la UE, que avui és impossible, a causa de l’hostilitat d’Alemanya i Holanda, els països líders en austeritat i, per tant, els defensors d’un MEDE gestionat amb severitat, especialment als països més endeutats del sud d’Europa… Però això era ahir, perquè avui el president Sánchez no ha estat tan taxatiu com la seva ministra i hi ha deixat una porta oberta en afirmar que ‘el govern d’Espanya, si té necessitat d’utilitzar aquests diners, els utilitzarà’.
També ahir els representants permanents de la UE van arribar a un acord definitiu sobre el fons SURE, una de les mesures creades per salvar l’economia de l’euro en virtut del qual es repartiran 100.000 milions en préstecs amb condicions favorables als estats membres. Es tracta d’un instrument temporal per a ajudar els treballadors a mantenir la feina durant la crisi. Els estats membres en podran sol·licitar una part per pagar les despeses en què incorreran a causa dels milers d’ERTO sol·licitats per les empreses i autònoms a partir del primer de febrer de 2020.
La UE obtindrà els diners d’aquest fons en els mercats internacionals mitjançant capitals i préstecs que seran garantits pel pressupost comunitari, més el total de 25.000 milions d’euros que hi hauran d’aportar els estats membres en funció de la seva contribució respectiva al PIB de la UE. Encara que tots en podran fer ús, el SURE es dirigeix especialment als treballadors de les economies més afectades, com la italiana i l’espanyola. El fons serà disponible una vegada que tots els estats membres hagin aportat la seva part dels 25.000 milions i romandrà operatiu fins el 31 de desembre de 2022. Si la Comissió ho proposa, el Consell podrà prorrogar el termini de disponibilitat per períodes addicionals de sis mesos si persisteixen les greus pertorbacions econòmiques causades per la Covid-19. La manera de funcionament del SURE serà aprovada pel Consell dimarts vinent.
Al contrari de què ha manifestat sobre el MEDE, Espanya sí que farà ús del segon fons. ‘El SURE s’adapta molt bé a la nostra aproximació del punt de vista del finançament dels ERTO, és un embrió d’aquesta reassegurança d’atur i la nostra disposició és utilitzar-lo una vegada que en vegem les condicions i l’aportació de garanties per part dels estats membres, és a dir, una vegada sigui disponible’, va dir ahir Calviño.
En canvi, encara no és clar el fons de reconstrucció de fins a 1,5 bilions demanat per Espanya. De moment, no hi ha un acord previ sobre la forma i el finançament. Fonamentalment, en si ha d’estar materialitzat en préstecs o en transferències (subvencions) o un mix de tots dos. De fet, ni tan sols hi ha proposta formal de Brussel·les i ‒si s’arriba a un acord‒ no començarà a funcionar, com a molt aviat, fins a la tardor… o més enllà. En definitiva, la UE va fer ahir dos passos importants, però hauria de recordar que la urgència és extrema, cosa que no sembla fer…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–American Institute of Economic Research: Els orígens de la idea del confinament el 2006 (en anglès)
– Público: Morts per coronavirus i dormint amuntegats als carrers: així malviuen els migrants negres a la Franja i Catalunya (en castellà)
– Naukas: La responsabilitat és nostra: correlació entre mortalitat de la Covid-19 i mobilitat (en castellà)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
–‘Si el meu pare fos futbolista, això no passaria. Només demanem veure’l’
-Pedro Sánchez demanarà una nova pròrroga de l’estat d’alarma que s’allargui un mes
-714.895 treballadors de Catalunya estan afectats per un ERTO
–La Generalitat demanarà que les Terres de l’Ebre, Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran passin a la fase 2
-El País Valencià demanarà de passar a la fase 2
–Barcelona permetrà de passejar a les platges de 6.00 a 20.00 a partir de dimecres
–[FOTOGRAFIES] El futbol torna a Alemanya sense públic pel coronavirus
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
