16.06.2020 - 19:50
|
Actualització: 16.06.2020 - 20:30
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern britànic ha anunciat que farà servir la dexametasona en pacients de covid-19 després de la divulgació d’un estudi de la Universitat d’Oxford que indica que ajuda els pacients greus a recuperar-se. Tanmateix, no sembla eficaç per als qui presenten símptomes lleus de coronavirus, és a dir, aquells que no necessiten assistència per a respirar.
Això succeeix mentre a la Xina el govern ha pres mesures de restricció dràstiques a Pequín per mirar de controlar el rebrot de covid-19. S’hi han detectat un centenar de casos nous de coronavirus d’ençà de dijous passat. S’ha ordenat l’aïllament de la gent que aquests darrers dies ha estat al mercat de Xinfadi i el confinament de vint-i-set barris. El coronavirus hi és una amenaça real encara i la Xina no vol que la situació li fugi de les mans.
La Generalitat de Catalunya pretén superar la fase 3 del desconfinament en unes quantes hores i prou. La portaveu del govern, Meritxell Budó, ha explicat que el govern té a punt un decret que establirà un marc regulador dijous, una volta el Ministeri de Sanitat espanyol autoritzi el pas a la fase 3 de les regions sanitàries de Barcelona i Lleida. La fase 3 permet que el govern recuperi totes les competències, malgrat que l’estat d’alarma no s’acaba fins diumenge, i la intenció de l’executiu és regular immediatament la nova etapa de postconfinament i sortir del marc que fins ara ha imposat la Moncloa. Segons Budó, la situació sanitària fa possible aquest pas de la Generalitat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 8.192.261 casos confirmats i 442.770 morts. Del total de casos, 4.271.802 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.194.280 casos i 118.695 morts.
—El Brasil, amb 904.734 casos i 44.657 morts.
—Rússia, amb 545.458 casos i 7.284 morts.
—L’Índia, amb 350.737 casos i 11.441 morts.
—El Regne Unit, amb 298.136 casos i 41.969 morts.
—L’estat espanyol, amb 291.189 casos i 27.136 morts.
*A l’estat francès hi ha 157.372 casos i 29.436 morts.
Als Països Catalans hi ha 90.664 casos, 13.950 altes i 14.243 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 69.753 casos, 39.086 altes i 12.469 morts (avui s’hi han incorporat 79 casos, 34 altes i 12 morts)
—Al País Valencià, 17.476 casos, 13.950 altes i 1.461 morts (avui s’hi han incorporat 3 casos nous de PCR, 122 altes i 2 morts)
—A les Illes, 2.268 casos, 1.823 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 6 casos i 15 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 854 casos, 789 altes i 52 morts (avui s’hi han incorporat 1 cas i 1 mort)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘Els professionals de l’economia ho veuen pelut!’
Una de les titulacions més transversals que trobem al nostre mercat laboral és, sense dubte, la d’economista. De fet, l’enquesta que comentem avui aplega titulats que treballen en l’agricultura, la construcció, la indústria, la docència, la investigació, els serveis a empreses i particulars i que hi treballen com a assalariats i com a autònoms. Amb això vull dir que l’enquesta toca un ventall molt ampli de sectors en què treballen els professionals de l’economia, i, per tant, és força representativa de què es pensa i això es veu des de diversos angles de l’activitat.
Avui s’ha presentat l’Índex de Confiança dels Economistes –que sintetitza el sentiment dels col·legiats davant la situació econòmica general, tenint present tots els factors que hi incideixen–, que se situa, la primavera del 2020, en el 3,62 per a l’economia catalana i en el 3,33 per a l’economia de l’estat espanyol. En tots dos casos, lògicament, molt per sota dels índexs obtinguts a l’enquesta de l’hivern (la qual es va tancar el 26 de febrer, quan l’amenaça de la covid-19 encara era difusa), en la qual els índexs respectius es van situar en el 5,44 i en el 5,21.
Cal dir ben aviat que, tot i la intensitat de la reducció que ara ha experimentat l’índex a causa de la crisi de la covid-19, el seu valor actual de 3,62 se situa per sobre del mínim històric de l’indicador que es va donar el juny del 2013, quan el valor de l’índex fou de 2,83, en el moment més baix de la segona recessió dins el període de crisi que començà el 2008. L’explicació que hi dono em sembla clara. En aquell cas, no es veia un horitzó clar de finalització, i en l’actual, sí. Per això, encara que en l’actual la davallada sigui més forta –ho veurem amb les dades del segon trimestre–, la convicció del rebrot la té tothom, si bé amb diferències pel que fa a la durada. En canvi, el 2008 la por d’un ensorrament de l’edifici financer mundial feia tremolar. Qüestió de por, si ho voleu, vaja.
‘La crisi de la covid-19 és un xoc fortíssim de gran intensitat que ha afectat de manera desigual els diferents sectors, però que tindrà una recuperació possiblement molt més ràpida. Ara els estats europeus, uns més que uns altres i de manera desigual, reben transferències directes del Banc Central Europeu (BCE) mitjançant la possibilitat que té de crear euros. També cal tenir en compte que si has de fer front al servei d’aquest deute, sempre que l’economia creixi per sobre del tipus d’interès, no posaràs mai en perill poder pagar al servei del deute’, ha dit el degà, Anton Gasol.
Personalment, m’ha agradat de comprovar com es veu de diferent la situació segons la zona. Així, els economistes de la demarcació de Barcelona són els qui donen la puntuació més baixa per a l’economia catalana (3,59) i els de la de Lleida la més alta (3,90), cosa aquesta darrera que probablement és producte del fet que el sector agroalimentari, amb gran pes a les comarques occidentals i un dels que ha tingut més bon comportament aquests mesos de crisi sanitària, causa una percepció més favorable sobre el conjunt de l’economia del país que no pas la que tenen els economistes de la resta, molt influïts per les expectatives desfavorables d’un sector tan important per a aquestes comarques com és el turístic.
En qüestió de valoracions demostren que no tenen manies. Els economistes suspenen la gestió de les autoritats públiques de la crisi de la covid-19. Dins aquesta valoració, les autoritats d’àmbit local són les que surten relativament menys mal parades, amb un 4,22. L’actuació de les autoritats catalanes és puntuada amb un 4,02, i la de les europees obté un 3,67. A la cua de les valoracions se situen les autoritats espanyoles, amb una puntuació sobre la gestió de la crisi sanitària de 3,30.
Respecte a la valoració de les mesures preses per les autoritats públiques per a pal·liar els efectes en l’economia de la covid-19, el resultat de l’enquesta mostra que, en cap cas, no mereixen l’aprovació. Però en termes comparatius, les més ben valorades són les relatives a la protecció social, amb una nota del 4,23.
A l’hora de mirar la bola de vidre, la veuen tan nuvolosa com tothom. És molt difícil de fer previsions enguany. De totes maneres, l’opinió majoritària (un 45%) entre els economistes enquestats és que el PIB català caurà aquest exercici 2020 entre un 5% i un 10%, si bé hi ha un grup, també molt significatiu (d’un 34,3%), que preveu que la caiguda serà més intensa, entre un 10% i un 15%. Igualment, destaca que el 10,1% dels economistes estima que la caiguda pot ser encara més extrema, superior a un 15%. Entre tots no s’aparten gaire del 9%-10%, que són les estimacions mitjanes en què es mouen les institucions nacionals i internacionals per tot l’estat.
Fent un pas més enllà, en canvi, resulta molt majoritària –un 77,0% dels enquestats– l’opinió que el 2021 viurem una recuperació del PIB català, tot i que no serà suficient per a compensar la caiguda que s’espera per a aquest 2020. Val la pena de destacar també l’existència d’un percentatge (11,4%), relativament petit, però significatiu, d’economistes que creu que el 2021 encara hi haurà recessió.
Com a fet curiós, l’anàlisi més detallada per grups o subgrups de l’enquesta permet d’identificar alguns col·lectius en què aquest sentiment pessimista és més manifest. Per exemple, si posem el focus en els economistes més joves, que són empresaris i autònoms, el percentatge dels que preveuen que el 2021 continuarà la recessió arriba al 23,3%; és a dir, més del doble que la mitjana. A mi em sembla coherent que sigui així, perquè són els qui estan més exposats al risc ara mateix.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Les aplicacions de rastreig per a controlar la covid-19 s’estenen arreu del món
– The Guardian: Un esteroide podria ajudar a prevenir la mort amb els pacients de coronavirus més greus (en anglès)
– South China Morning Post: Coronavirus: tres dies ‘crucials’ per a contenir un brot al mercat de Pequín (en anglès)
– L’Indépendant: Coronavirus: vaccins a 2 euros a la venda a l’octubre, segons el fabricant (en francès)
– Infobae: Quin podria ser el veritable abast dels primers vaccins contra el coronavirus (en castellà)
– Politico: Com la pandèmia sacsejarà el panorama universitari (en anglès)
– Le Monde: L’aplicació StopCovid aplega més dades que les anunciades (en francès)
– The Local: On podeu viatjar a Europa? La UE llança una nova web per a ajudar els turistes (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– El govern britànic incorpora la dexametasona en l’arsenal contra la covid-19
– Pequín intenta controlar amb mesures dràstiques el nou brot de covid-19
– El govern establirà una regulació pròpia immediatament quan tot Catalunya entri a la fase 3 del desconfinament
– Orbán retorna al parlament hongarès els polèmics poders extraordinaris
– Es cancel·la el Barcelona Beach Festival d’enguany i se n’anuncia la data de l’any que ve
– El Feslloc elegirà per sorteig el públic del seu dia fort
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
