Report diari sobre el coronavirus: El vaccí català avança a la fase 2. Puig enllesteix una decisió sobre el passaport covid

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El vaccí contra la covid d’Hipra ha rebut avui l’autorització per a començar la fase 2 de l’assaig clínic. L’estudi, amb més de mil voluntaris, s’ha de fer a deu hospitals, entre els quals hi ha el Trueta, el Clínic de Barcelona, el Clínic de València, el de la Vall d’Hebron i Can Ruti. Els voluntaris porten les dues dosis de Pfizer. La meitat rebrà una dosi de reforç d’Hipra i l’altra meitat, la tercera de Pfizer. L’objectiu és estudiar si Hipra és una bona opció com a dosi de reforç. A la fase 1 no hi ha hagut problemes de seguretat i només s’hi han trobat les reaccions habituals.

Per una altra banda, el president Ximo Puig ha assegurat que el Consell accelera els tràmits legals per a implantar el passaport covid, especialment en espais públics tancats on és complicat de portar la màscara. En canvi, descarta restriccions per Nadal tot i el repunt de la pandèmia. Puig ha explicat que s’havia demanat un informe jurídic sobre la possibilitat d’exigir el passaport covid per a entrar en alguns llocs públics, i que aquesta setmana mateix es prendria una decisió.

La prefectura de Catalunya Nord ha anunciat un control més gran del passaport covid a bars i restaurants i es reforçarà també l’ús de la màscara en aquests espais arran l’augment de casos.

També aquesta setmana a Catalunya, el País Valencià i les Illes s’administrarà la segona dosi del vaccí contra la covid de Janssen als qui ja tenen la primera. De primer, semblava que d’aquest vaccí només en caldria una dosi, però gràcies a uns estudis s’ha vist que el grau d’immunització és menor. El vaccí de reforç serà de Pfizer o Moderna i s’administrarà, almenys, tres mesos després de la primera dosi.

Encara parlant de dosis de reforç, el grup d’experts de la ponència de vaccins ha recomanat que també s’administri la tercera dosi als grups de seixanta anys a seixanta-nou. La decisió s’acabarà de prendre a la Comissió de Salut entre el govern espanyol i les conselleries.

Sobre l’augment de casos actual, l’investigador del BIOCOMSC Daniel López-Codina ha dit que Catalunya arribarà aviat al centenar de pacients de la covid ingressats a l’UCI i que es pronostica que arribaran a cent vint a final de mes, però que esperen que no se superi aquesta xifra gràcies a la vaccinació. Actualment, a Catalunya hi ha noranta ingressats a les UCI. Del total d’ingressats per covid als hospitals de Catalunya, un 70% no han estat vaccinats.

A les Illes, avui han arribat al 70% de la població vaccinada, que augmenta fins al 82,5% si només es tenen en compte els més grans de dotze anys, és a dir, els que es poden vaccinar ara mateix.

En l’àmbit internacional, Àustria comença avui el confinament de la població no vaccinada durant deu dies, una mesura que afecta aproximadament el 35% de la població. Així doncs, uns dos milions d’austríacs tan sols podran sortir de casa per anar a estudiar, a treballar o a fer activitats essencials. La Comissió Europea ha reconegut avui l’equivalència dels certificats covid de Geòrgia, Moldàvia, Nova Zelanda i Sèrbia. I la Xina ha decidit de confinar deu mil estudiants de la ciutat de Dalian arran un brot que els experts vinculen a la indústria alimentària.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.619.507 casos i 33.483 morts, i actualment hi ha 167 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: 
La clatellada de la CE i els set dubtes del governador

La setmana passada vam estar molt distrets –informativament parlant–, amb tot allò que passava a Glasgow en relació amb el canvi climàtic, i potser no vam donar tanta importància com tenien a alguns fets importants. Concretament, em va semblar molt forta la clatellada que va clavar la Comissió Europea a les previsions de creixement del 2021 a l’estat espanyol. Van ser 1,6 punts percentuals (pp), la retallada més forta de tots els països, cosa que –si es compleix– col·loca l’estat espanyol entre el pilot de cuers a l’hora d’assolir la xifra d’activitat que hi havia abans de la pandèmia –que, si res no es torna a espatllar, serà el 2023. Pensem que a l’estat espanyol li manquen més de 6 pp de PIB per a arribar a aquesta xifra, i en canvi a la mitjana de la zona euro li manca mig punt i prou. Dit d’una altra manera, l’estat espanyol va perdre més punts de PIB que ningú i serà l’últim a recuperar-los. Ben entès que parlem d’una xifra global, una mitjana amb desviacions importants per sectors.

Ve’t aquí, doncs, que la Comissió Europea va rebaixar dijous passat les estimacions de creixement de l’estat espanyol per a aquest exercici i el vinent i ha deixat la previsió en un 4,6% per al 2021 i el 5,5% per al 2022, és a dir, 1,6 pp  i 0,8 pp menys, respectivament, en comparació amb els seus càlculs d’estiu. I –cosa que és més important– gairebé dos punts menys que el 6,5% i el 7% que encara defensa el govern espanyol. Crec que està lligat de mans peus, perquè veu que tot l’edifici que ha construït es fonamenta en una previsió molt optimista (data de l’abril) i tocar una peça vol dir ensorrar-ho tot. A tal d’exemple, val a dir que com menys activitat, menys ingressos per a Hisenda…

De fet, dimarts passat, la ministra Calviño deia a Brussel·les: “Hem adoptat una actitud prudent a l’hora de preparar el pressupost de l’estat del 2021 i també del 2022, de manera que, de fet, el millor comportament dels ingressos fiscals ens permet, fins i tot en un panorama macroeconòmic no tan positiu, poder complir l’objectiu de reducció del dèficit públic i del deute públic sobre el PIB, ja des del 2021 i per descomptat també el 2022.” Doncs bé, sembla que no passa res. Això ho deia quaranta-vuit hores abans de la clatellada de la Comissió.

El fet és que la retallada no ha estat cap sorpresa, llevat del fort volum. Moltes institucions ja havien fet el mateix pas. Parlem de FUNCAS, del Consell General d’Economistes, dels serveis d’estudis de CaixaBank i BBVA, que aquestes últimes setmanes havien anat anunciant la rebaixa de les previsions de creixement, no sols del 2021, sinó també de l’any vinent, entre més causes, pel retard de l’arribada dels fons europeus. Cal dir que organismes com el Fons Monetari Internacional i l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) també han fet servir les tisores. Però la Comissió és especial, perquè té l’aixeta dels fons esperats. Per cert, havien dit que no hi hauria condicions, però, de moment, si els volem, s’hauran de retocar –i de pressa– les pensions…

I també és especial el Banc d’Espanya. En la compareixença davant la Comissió de Pressupostos del congrés espanyol, el dia 25 d’octubre, el governador del banc, Pablo Hernández de Cos, ja va avançar que les coses s’havien torçat. De fet, va anticipar que faria una revisió “significativa” a la baixa de les previsions de creixement econòmic d’Espanya per a enguany i, en menor mesura, de les del 2022. Això sí, va avançar: “El Banc d’Espanya no publicarà noves projeccions macroeconòmiques fins el mes de desembre.”

El discurs que va fer va ser molt interessant. Va apuntar les set incerteses més importants que, ara com ara, veu en l’economia de l’estat espanyol. Suposo que a Brussel·les en van prendre bona nota. En primer lloc, va dir que les perspectives de recuperació resten subjectes al supòsit que es prolongarà la reducció de la incidència de la pandèmia. Ara, això, no exclou una evolució epidemiològica més desfavorable, cosa que podria implicar la reintroducció de mesures de contenció que entrebanquessin la recuperació. I avui sembla que ho veiem a Àustria, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica…

En segon lloc, va esmentar el ritme i l’abast amb què les cases gastaran el notable volum d’estalvi acumulat durant la pandèmia. D’acord amb les seves estimacions, aquesta bossa d’estalvi podria voltar els 6 pp del PIB (que equivalen a uns 80.000 milions d’euros). En principi, el Banc d’Espanya troba diverses raons per a considerar que les famílies faran un ús parcial d’aquest estalvi a mitjà termini. La principal és que aquest estalvi ha tendit a concentrar-se entre les cases amb nivells de renda més alts, que són les que tenen menys tirada al consum.

També hi ha molta incertesa quant a l’evolució dels fluxos turístics, que són vitals per a l’activitat econòmica a l’estat espanyol. Segons el governador, a les projeccions que es van fer al setembre, es va assumir que el volum de turisme no resident, previ a la pandèmia, no es recuperaria plenament fins el 2023. De totes maneres, va admetre: “No és senzill d’anticipar els patrons de comportament del turisme internacional.”

La quarta incertesa fa referència al retard dels fons Next Generation. Això és molt important –va recordar–, tant pel que fa al moment d’execució dels projectes com per l’efecte multiplicador sobre l’activitat i l’ocupació, cosa que condicionarà decisivament l’evolució econòmica dels anys vinents. Aquí va matisar que el retard en l’execució dels projectes pot ser que no sigui cap inconvenient, sempre que la selecció prioritzi els que tenen un efecte multiplicador més gran. Però va deixar clar que un eventual retard en l’execució de la despesa projectada per al 2022 faria que l’augment del PIB fos menor.

Segons el governador, continua havent-hi molta incertesa sobre l’impacte final de la crisi en el teixit productiu. Va dir que fins ara ja havien detectat un cert deteriorament de la qualitat creditícia en algunes carteres de préstecs dels bancs i un repunt en el nombre d’empreses en concurs de creditors, malgrat la moratòria d’aquests procediments, en vigor fins a final d’enguany. I tot seguit va expressar un temor: “L’acabament de les mesures públiques de suport a les empreses pot fer emergir nous deterioraments de la solvència empresarial en el futur.”

El sisè risc que va esmentar va ser la por de la persistència d’una intensitat més gran en els colls d’ampolla en el subministrament de determinats béns intermedis, energètics i no energètics. “També pot posar en risc la intensitat de la recuperació. I, de fet, segons algunes estimacions, l’existència dels colls d’ampolla ja ha reduït el nivell de les exportacions del primer semestre del 2021 d’un 7% per al conjunt de l’àrea de l’euro”, va apuntar.

En setè i darrer lloc, va fer referència al repunt recent de la inflació, que ja tenim més enllà del 5%. Tot seguit va advertir: “Si bé aquest repunt obeeix fonamentalment a factors de naturalesa transitòria, encara és aviat per a saber quin serà el grau final de persistència d’aquest fenomen, tot i que, els mesos vinents, continuarem observant taxes relativament altes.” D’això en parlarem a la píndola un altre dia, perquè és un dels punts més punyents i que més nervis comença a suscitar als mercats.

A mi em sembla un bon resum de la situació, el que fa el governador. És una repassada sistemàtica i bastant completa dels riscs que tenim davant i que fan que diverses institucions els valorin fins al punt de rebaixar substancialment les previsions de creixement. Ara, el govern espanyol haurà de fer-hi alguna cosa. I no és fàcil. La clatellada de la CE és un advertiment indirecte sobre la credibilitat de les xifres que ha presentat. I tots ens hi juguem molt. Cal esperar…

A tot el món, les darreres xifres són de 254.288.809 casos confirmats i 5.118.757 morts. Del total de casos, 229.910.235 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 47.919.627 casos i 783.575 morts;
–L’Índia, amb 34.447.536 casos i 463.655 morts;
–El Brasil, amb 21.957.967 casos i 611.318 morts;
–Regne Unit, amb 9.600.369 casos i 142.945 morts.
–Rússia, amb 9.109.094 casos i 256.597 morts.

–L’estat francès, amb 7.287.645 casos i 118.154 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 5.056.954 casos i 87.716 morts.