Report diari sobre el coronavirus: l’efecte en cadena força Espanya i França a suspendre el vaccí d’AstraZeneca

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Després de l’allau de països que han decidit de suspendre l’administració del vaccí d’AstraZeneca, entre els quals l’estat francès aquesta tarda, el govern espanyol ha reaccionat i ha acordat en el Consell Interterritorial de Salut d’aturar-ne també l’aplicació. A l’estat espanyol, segons que ha reconegut la ministra del ram, s’ha detectat només un cas de trombosi entre les 939.534 dosis administrades.

Cal recordar que l’EMA té previst de decidir dijous si revisa l’opinió sobre el vaccí d’AstraZeneca, però mentrestant ha insistit en els “pocs” casos de trombosi que hi ha hagut en persones vaccinades. El regulador de la UE investiga el vaccí britànic, tot i que per ara no veu proves que confirmin un risc ni una relació causa-efecte entre el producte i les trombosis.

El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, han enviat un missatge de tranquil·litat. Han explicat que fins ara s’havien administrat sis milions de dosis d’AstraZeneca a la UE i onze milions al Regne Unit, i de moment s’han observat onze casos de trombosi al continent i tres a l’illa britànica: “S’ha de tenir present que és una malaltia poc freqüent, també fora del procés de vacunació. Es produeix en 3-4 persones per cada milió, i ara som en 2 casos per milió”, ha dit Argimon.

Els efectes són immediats. Al País Valencià ja s’ha suspès l’aplicació d’aquest vaccí, que s’aplicava entre la comunitat educativa de 18 a 55 anys. Ha estat el secretari d’educació, Miquel Soler, que ha anunciat als docents i persones que era a l’hospital de campanya situat al costat de l’hospital de la Fe de València, que s’ajornava l’administració d’aquest vaccí.

La portaveu del govern de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, ha apuntat que el següent relaxament de mesures podria permetre l’obertura de bars i restaurants al vespre perquè també puguin servir sopars. Segons la portaveu de l’executiu, els quinze dies vinents s’ha de planificar la relaxació de les mesures i l’horari de la restauració és un dels punts a tractar-hi.

Això podria implicar allargar el confinament nocturn fins a les 23.00 per poder sopar fora de casa. Budó considera cosa feta que d’ací a quinze dies no decaurà la mobilitat entre comarques “si no hi ha un daltabaix” però descarta que es pugui activar el lleure nocturn.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 984.640 casos, 29.109 morts i hi ha 661 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 120.597.110 casos confirmats i 2.668.102 morts. Del total de casos, 97.141.366 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.087.813 casos i 547.325 morts;
–El Brasil, amb 11.483,370 i 278.327 morts;
–L’Índia, amb 11.409.524 casos i 158.892 morts;
–Rússia, amb 4.400.045 casos i 92.494 morts;
–Regne Unit, amb 4.263.527 casos i 125.580 morts;
–L’estat francès, amb 4.071.662 casos i 90.429 morts.

–A l’estat espanyol: 3.195.062 casos i 72.424 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “La insuficiència dels ajuts directes causa molt malestar”

Ho avançàvem divendres, quan es van fer públiques les esperades ajudes directes a empreses i autònoms. Em semblava que s’havia fet curt. Dels 11.000 milions anunciats, només 7.000 aniran directament a les empreses –dels quals 2.000 a les Illes Balears i Canàries– i el sistema de repartiment serà el mateix que es va fer servir per als diners del ReactEU. Recordem que els recursos d’aquest fons europeu –del qual van arribar 10.000 milions a l’estat espanyol– s’havien de destinar a finançar, fonamentalment, operacions en l’educació, la sanitat i els serveis socials, malmesos per la pandèmia. Bé, segons el càlcul del repartiment a les comunitats autònomes que va fer llavors el govern espanyol, a Catalunya li tocava un 17,1%. Un percentatge petit, si tenim en compte l’aportació al PIB (20%) i els estralls que va fer la covid-19 a Catalunya, un territori molt més afectat que no pas uns altres, per la manca de turisme i per les restriccions, més greus. Llavors –a final d’any– ningú no va dir pràcticament res. Però ara, amb els ajuts directes, ja s’han alçat les primeres veus.

La Cambra de Comerç ha estat la primera de protestar. En una nota feta pública avui, demana al govern espanyol un criteri de distribució més just dels ajuts directes i que tingui en compte que hi ha diferències en la intensitat de les restriccions que s’han aplicat a les comunitats autònomes durant la segona i la tercera onades. Per això considera que un bon indicador –en lloc de l’esmentat 17,1%– seria el percentatge de treballadors en ERTO per comunitats autònomes. Assenyala que, a final de febrer, a Catalunya hi havia 190.902 persones en ERTO, el 25% del total de l’estat espanyol, excloent les Illes Balears i les Canàries. Per això reclama al govern espanyol que del paquet d’ajudes directes de 5.000 milions d’euros que gestionaran les comunitats autònomes, exceptuant les illes, el 25% es destini a Catalunya, és a dir, 1.250 milions d’euros. Són vuit punts percentuals més dels atribuïts en el coeficient calculat oficialment. La diferència és molt gran, perquè en total són 400 milions més o, si ho voleu, un 47% més del que ens faran arribar.

Realment, el sistema de càlcul per al repartiment proposat per la Cambra és més adequat i més ajustat a la realitat. Però el govern Sánchez, per si de cas, ja fa l’orni. Ahir en una entrevista a La Vanguardia, van demanar a la ministra Calviño si amb 7.000 milions n’hi havia prou. “Comprenc –va dir– que les empreses posin sobre la taula quantitats més importants. Nosaltres hem treballat amb el Banc d’Espanya, amb les entitats financeres, hem fet una anàlisi macroeconòmica i sectorial per determinar quina podia ser la magnitud necessària.” I quan li demanaven si no feien curt a Catalunya, tornava a fugir d’estudi, recordant que hi feien “molt”. “Són ajuts que se sumen, a més, als ja existents i que estan protegint molts col·lectius. A final de febrer hi havia a Catalunya 60.000 autònoms cobrant per cessament d’activitat, 189.000 treballadors coberts per ERTO i els ICO havien donat 21.618 milions en finançament.” I, apa, passem a una altra cosa. No, no n’hi ha prou, senyora Calviño. I de segur que ho sap molt bé. I si no ho sap, llegeixi les xifres que li aporta la Cambra.

Citant l’informe de situació empresarial del quart trimestre del 2020 i perspectives per al 2021 de Barcelona Oberta, la Cambra apunta que el 68,6% de les empreses enquestades ha tingut un descens de les vendes del 50% o més, durant el quart trimestre del 2020, en comparació amb el mateix període del 2019. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el volum de negoci del comerç detallista és d’uns 11.000 milions d’euros l’any, un terç del qual se situa al centre de la ciutat. Per tant, en termes absoluts, la pèrdua en facturació del comerç al detall al centre volta els 1.850 milions d’euros. I, compte, això només al comerç. A la nota afegeixen càlculs de més sectors, amb xifres importants.

La nota indica que, si bé no es presenta un càlcul exhaustiu, les xifres sí que donen un ordre de magnitud sobre les pèrdues ocasionades i la importància que l’estat distribueixi els fons d’acord amb aquestes pèrdues. I l’encerta de ple quan afegeix: “Algunes altres comunitats, com Madrid, no han tingut restriccions tan dures i les conseqüències econòmiques tampoc no hi seran tan greus, fet que s’hauria de tenir en compte en la distribució del fons de 5.000 milions d’euros d’ajuts directes anunciat pel govern de l’estat.”

Per una altra banda, la PIMEC destaca que aquestes ajudes presenten problemes importants que endarrereixen una vegada més l’arribada del suport que les empreses necessiten en aquests moments difícils, en els quals encara es veu lluny la sortida de la crisi. La patronal posa de manifest que hi ha problemes de tres menes. En primer lloc, no s’hi han inclòs mesures normatives que permetin de començar-ne urgentment la tramitació. En segon lloc, hi ha un clar problema d’infradotació. I, finalment, un greuge comparatiu del fons de recapitalització.

Els qui també han alçat la veu són els transportistes de mercaderies, que han estat exclosos dels ajuts. El Gremi de Transports i Logística, integrat a la patronal CECOT, considera absolutament discriminatòria aquesta exclusió, tenint en compte que molts subsectors del transport de mercaderies compleixen el requisit establert per a acollir-se a aquestes ajudes directes, en concret haver reduït l’activitat de més d’un 30% durant l’any passat, especialment en aquelles especialitats de transport que presten els serveis a molts sectors econòmics afectats pel tancament o la reducció de l’activitat i que, en idèntica proporció, també han vist minvada la seva. A més, considera més aberrant encara aquesta exclusió si resulta que “s’hi han inclòs els intermediaris i operadors logístics que contracten els transportistes, que sí que podran accedir a aquestes ajudes, a diferència dels transportistes de mercaderies”. Ben curiós…

Bé, ara les protestes seran el nostre pa de cada dia. Sectors exclosos, diners insuficients, retards i entrebancs en la tramitació i recepció dels ajuts… És normal, perquè la decisió de donar ajuts directes s’ha pres molt tard, quan la fruita ja era molt madura i a punt de caure de l’arbre. I, si bé el volum d’ajuts és baix, en general, a Catalunya, una altra vegada més, li tocarà més el rebre, perquè aquí les pèrdues han estat molt més fortes que en uns altres indrets de l’estat espanyol, cosa que no es té en compte en el càlcul de repartiment.