15.06.2020 - 19:50
|
Actualització: 15.06.2020 - 19:54
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Ahir, el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que tornava a canviar de criteri sobre l’obertura de fronteres de l’estat–del primer de juliol al 21 de juny–, i avui el sector turístic ha expressat el seu malestar per la pèrdua d’oportunitats i de viatgers que ha significat que es mantingués l’endarreriment deu dies. La majoria d’estats de la Unió Europea han reobert totalment o parcialment les fronteres, mentre que l’estat espanyol manté el tancament una setmana més, fins que s’acabi l’estat d’alarma. Avui, però, han arribat els primers turistes alemanys a les Illes en el pla pilot de reactivació del sector.
A Catalunya, el govern ha formalitzat la petició perquè les regions sanitàries de Barcelona i Lleida entrin a la fase 3 dijous, sense haver d’esperar les dues setmanes que es complirien dilluns vinent. Si el Ministeri de Sanitat espanyol hi dóna el vist-i-plau, el conjunt del Principat ja serà dijous a la fase 3 del desconfinament, igual com el País Valencià i les Illes.
Avui, el coronavirus ha superat els vuit milions de contagis a tot el món, i ja hi ha hagut més de quatre milions d’altes. Les morts continuen per sota del mig milió. En aquest sentit, l’augment de casos dels darrers dies no s’ha traduït pas en un increment de la mortalitat.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 8.060.677 casos confirmats i 437.057 morts. Del total de casos, 4.172.126 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.171.667 casos i 118.003 morts.
—El Brasil, amb 873.963 casos i 43.485 morts.
—Rússia, amb 537.210 casos i 7.091 morts.
—L’Índia, amb 342.365 casos i 9.896 morts.
—El Regne Unit, amb 296.857 casos i 41.736 morts.
—L’estat espanyol, amb 291.008 casos i 27.136 morts.
*A l’estat francès hi ha 157.220 casos i 29.407 morts.
Als Països Catalans hi ha 90.540 casos, 55.784 altes i 14.228 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 69.674 casos, 39.052 altes i 12.457 morts (avui s’hi han incorporat 109 casos, 13 altes i 4 morts)
—Al País Valencià, 17.438 casos, 13.828 altes i 1.459 morts (avui s’hi han incorporat 14 casos nous de PCR, 71 altes i 1 mort)
—A les Illes, 2.259 casos, 1.823 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 3 casos i 15 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 853 casos, 789 altes i 51 morts (avui s’hi han incorporat 8 altes)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘El superàvit dels ajuntaments catalans acabarà a Madrid?’
Si el sentiu alçar la veu quan parla d’això, és ell. És el vice-president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no entén què fan centenars de milions d’euros, propietat dels ajuntaments catalans, als comptes corrents dels bancs, morts de fàstic i sense donar ni un euro d’interès. Sense anar més lluny, abans-d’ahir, durant un acte telemàtic amb batlles d’ERC, va exigir novament al govern espanyol que permetés als ajuntaments d’utilitzar el seu superàvit per a afrontar la crisi del coronavirus. ‘És dels veïns, no és dels bancs ni, molt menys, del govern’, els va dir. I va insistir que era indigne que el govern espanyol anunciés que venien moments de restricció i, alhora, els milers de milions d’euros acumulats en comptes bancaris d’ajuntaments no poguessin ser utilitzats per a la regla de despesa. Segons que havia dit en una intervenció anterior, parlem d’uns 1.500 milions, mentre que una estimació de la Pimec els feia pujar fins a 2.700. Bé, sigui una xifra o una altra, són molts diners per a tenir ociosos si es podrien emprar per salvar empreses dels pobles i ajudar a no tancar comerços i a autònoms del municipi i a altres despeses socials. Cada ajuntament sap més bé que ningú què necessita la seva població.
Totalment d’acord amb el vice-president. Ningú no pot deixar d’estar-hi. Bé, sí, sembla que el govern espanyol en dubta, perquè potser té altres plans per a aquests diners. Val a dir que no és una qüestió personal de Pere Aragonès. A tot Catalunya i a tot l’estat s’han aixecat una munió de veus de batlles i d’associacions de municipis reclamant uns diners que saben que són seus i de ningú més. I no són quatre quartos. L’any 2019, els ajuntaments de l’estat van tenir un superàvit de 3.830 milions d’euros, als quals cal afegir uns 28.000 milions d’euros en romanents positius aconseguits amb el superàvit d’anys anteriors.
Aquests superàvits vénen de la bona gestió feta per les administracions locals arran de la llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera –de l’època del ministre Montoro–, que entre més coses comportava l’anomenada regla de despesa. Segons aquesta regla, la variació de la despesa computable de l’administració estatal, de les comunitats autònomes i de les corporacions locals no podrà superar la taxa de referència de creixement del PIB de mitjà termini de l’economia espanyola, que determina el govern. Val a dir que les úniques administracions que l’han complert d’aleshores ençà han estat les locals: d’aquí ve el superàvit generat, que per llei només poden gastar quan tornin el deute o en despeses sostenibles, és a dir, que no generin una obligació de despesa posterior.
Els ajuntaments demanen ara de poder fer servir aquests diners per a pal·liar els problemes sanitaris, socials i econòmics que ha portat la covid-19. I tenen por de la voracitat del govern espanyol. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va aixecar la llebre fa unes setmanes amb una intervenció polèmica al congrés espanyol durant la qual va proposar que les administracions locals aportessin el superàvit aconseguit l’any 2019 ‘al gran pacte per la reconstrucció’ que vol impulsar el gabinet de l’estat. ‘No es parla de treure res a ningú, proposo un gran pacte de reconstrucció’, es va defensar Montero arran de les protestes, i va acabar afirmant: ‘Els diners del govern d’Espanya són de tots, els de les corporacions locals són de tots, els de les comunitats són de tots, perquè es paga amb els mateixos imposts.’
No se m’acut millor rèplica que la del president de l’ACM i batlle de Deltebre, Lluís Soler, quan destacava, dies abans de la intervenció de la ministra, l’esforç de contenció i bona gestió que s’ha fet des del món local. ‘Els ajuntaments hem estat els primers a aplicar esforç, bona gestió i contenció pressupostària, la qual cosa ens ha permès de disposar de recursos que ara la nostra ciutadania es mereix que invertim per mitigar la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la covid-19.’
Gent del PSOE mateix ho té clar. Divendres passat, per exemple, el secretari general del PSPV-PSOE de Castelló i diputat autonòmic, Ernest Blanch, en la comissió especial d’estudi per a la reconstrucció social i econòmica que es va fer a les Corts, manifestava la necessitat que el superàvit o els romanents d’un ajuntament s’invertissin en el mateix ajuntament: ‘I té sentit de fer-ho ara, no d’ací a un any.’ Segons la nota publicada pel PSPV-PSOE, va defensar: ‘La vida és valor, el temps és valor, i els valors, siguen en superàvits o en altres conceptes, hem de destinar-los allà on més falta fan, i no ha de ser gaire lluny d’on es generen. Per això, el superàvit o els romanents d’un ajuntament han d’invertir-se en aquell ajuntament. Una altra cosa seria castigar els bons ajuntaments, els estalviadors i prudents, i premiar injustament els ajuntaments deutors i malfeiners.’
Les veus són diverses, molt clares i parlen per si soles. El vice-president Aragonès no està sol en aquesta demanda del tot raonable i de sentit comú. Cal esperar i desitjar que el cor de veus de tots colors que avui canten plegades afebleixin la rigidesa mostrada fins ara pel govern espanyol davant el canvi –o suspensió temporal, si ho voleu– que es demana a la regla de despesa signada per Montoro i Rajoy el 2012. Era un altre temps.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: El racisme policíac augmenta amb l’estat d’alarma
–South China Morning Post: Pequín lluita contra un ‘esclat explosiu’ del coronavirus a mesura que augmenten els casos del mercat d’aliments (en anglès)
–Franceinfo: Resultats molt parcials, però beneficis molt reals: us expliquem la carrera de Moderna per al vaccí de la covid-19 (en francès)
–CNN: Per què un segon confinament pot ser pitjor que el primer, i com prevenir-lo (en anglès)
–Infobae: Com és Xinfadi, el mercat d’aliments de Pequín més gran d’Àsia on hi va haver un rebrot del coronavirus (en castellà)
–The Economist: La covid-19 s’estén per les àrees republicanes dels Estats Units (en anglès)
–Ouest-France: Desconfinament. Cinc qüestions sobre la tornada a l’escola el 22 de juny (en francès)
–Vox: ‘Totalment previsible’: les reobertures estatals han sortit malament (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
–El govern demana que les regions sanitàries de Barcelona i Lleida passin dijous a fase 3
–La majoria d’estats de la UE ja han reobert fronteres i confien obrir les externes a partir del juliol
–Arriben els primers turistes alemanys a les Illes Balears
–Joan Pons, un dels vaccinats contra la covid-19 en l’assaig més avançat del món
–Blanca Llum Vidal: ‘És prioritari exigir transparència a un govern reprimit que reprimeix: què ha passat a les residències?’
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
