15.07.2021 - 19:50
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Després d’uns quants dies superant els 8.000 casos diaris, Catalunya ha passat a ser considerada zona de risc extrem. Ho diu el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), que publica setmanalment un mapa sobre la incidència de la covid per regions. El Principat ja supera els 500 casos per cada 100.000 habitants i és una de les cinc regions que més preocupen. La resta són Castella i Lleó, Navarra, l’illa de Creta i la província neerlandesa de Groningen. La UE desaconsella “fortament” els viatges a aquestes zones.
Avui el govern ha ampliat la petició del confinament nocturn a tres municipis més i ara en són 161 en total, que encara ha de validar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. S’hi afegeixen Santa Cristina d’Aro, Caldes d’Estrac i Altafulla. És molt probable que el govern demani la pròrroga del confinament nocturn durant les dues setmanes vinents, atès que no hi haurà prou temps per a millorar la situació epidemiològica.
La consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana, Ana Barceló, ha dit que s’accelerarà el ritme de vaccinació gràcies a l’increment de dosis que rebran a partir de l’agost. El ministeri de Sanitat espanyol s’ha compromès en l’últim Consell Interterritorial a compensar el País Valencià tot enviant més dosis. La compensació respon tant a la vaccinació de gent provinent d’unes altres comunitats autònomes com al “dèficit” que hi va haver al començament del procés, quan es van enviar més dosis a llocs amb població més envellida.
Creix la preocupació entre el sector turístic de les Illes. El govern dels Països Baixos les ha tretes de la llista verda de destinacions segures i desaconsella a tots els ciutadans de viatjar-hi, tant si estan vaccinats com si no. La decisió s’afegeix a la d’ahir d’Anglaterra, que també va treure les Illes de la llista verda. Els qui no estiguin vaccinats hauran de fer quarantena quan tornin a Regne Unit.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans s’han registrat 1.255.571 casos i 31.071 morts, i actualment hi ha 329 pacients a les UCI.
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
A tot el món, les darreres xifres són de 189.473.796 casos confirmats i 4.078.584 morts. Del total de casos, 172.964.093 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.849.155 casos i 623.870 morts;
–L’Índia, amb 31.025.114 casos i 412.558 morts;
–El Brasil, amb 19.209.729 i 537.498 morts;
–Rússia, amb 5.882.295 casos i 146.069 morts.
–L’estat francès, amb 5.829.724 casos i 111.413 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.041.474 casos i 81.043 morts.
La píndola de Jordi Goula: Pobres més pobres i rics més rics
Avui l’Idescat ha publicat les dades de l’esperada enquesta de condicions de vida (ECV) a Catalunya corresponent a l’any passat. L’INE ha fet el mateix per a tot l’estat espanyol. La informació més destacada és que durant l’any de la pandèmia la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) a Catalunya va créixer 2,7 punts i va passar del 23,6% del 2019 al 26,3% el 2020. Segons que explica l’Idescat, aquesta taxa, que mesura la pobresa relativa, té en compte el nombre de persones en risc de pobresa –ingressos baixos en relació amb el conjunt de la població–, amb privació material severa o amb baixa intensitat de treball. Val a dir que tots els components d’aquest indicador de l’any 2020 empitjoren en comparació amb els de l’any anterior.
De totes maneres, cal tenir en compte un fet molt important i que pot portar a error. De la taxa AROPE, per exemple, dos elements dels tres que la componen pertanyen en realitat l’any 2019 i només la privació material correspon a l’any 2020. L’Idescat avisa de la complicació de lectura d’aquestes dades.
L’enquesta del 2020 recull les condicions de vida en el moment de l’entrevista, però la informació sobre els ingressos, les prestacions socials i la intensitat en el treball de les cases catalanes fan referència a l’any 2019, malgrat que el treball de camp es va fer durant el quart trimestre del 2020. Per aquest motiu, l’efecte de la crisi sanitària originada per la covid-19 és només parcial, atès que les dades econòmiques reflecteixen la situació de l’any 2019. Per tant, fora de l’AROPE –que és un híbrid dels dos anys en què el creixement de les privacions del 2020 és evident– la resta d’indicadors, encara portin data de l’any passat, tenen en compte els ingressos del 2019.
Centrem-nos en el nivell de privació de les llars –que sí que és exclusivament del 2020–, en què es recullen els aspectes subjectius de les condicions de vida. Segons l’ECV, les privacions més freqüents són de no poder atendre despeses imprevistes de 750 euros –afecta un 33,4% de la població, mentre que el 2019 era un 26,1%– i no poder-se permetre almenys una setmana de vacances l’any –un 30,6%, en contrast amb el 27,6% del 2019. D’altra banda, també ha crescut el nombre de gent que viu en cases i que diu que arriba amb facilitat o molta facilitat a final de mes. Li passava a un 22,2% de la població el 2020, mentre que era del 15,1% l’any 2019.
Si mirem aquesta pregunta sobre les privacions, les respostes ens apunten cap a un fet evident: als qui anaven malament les coses el 2019, ara els hi van pitjor i als qui els anaven bé, ara els hi van millor. Em sembla molt important que la pandèmia hagi empitjorat la situació de les capes baixes de la població i hagi millorat la de les altes, encara que no sigui quantificat en termes de renda. És a dir, ens mostra que les desigualtats socials deuen haver augmentat amb la pandèmia. Unes desigualtats que ja es feien paleses l’any 2019, amb una tendència creixent.
Segons l’Idescat, els indicadors de desigualtat han crescut l’any 2020, tenint en compte les rendes del 2019. L’índex S80/S20 mostra que el 20% de les cases amb més ingressos acumulen sis vegades allò que ingressen el 20% de les més desafavorides, mentre que l’any anterior la relació era del 5,4. Així mateix, l’índex de Gini també creix i passa del 31,2 el 2019 al 31,7 el 2020 –l’índex a 0 indicaria màxima igualtat i a 100, màxima desigualtat.
Em sorprèn que la tendència a tot l’estat espanyol sigui precisament la inversa, és a dir, que vagi a la baixa. L’any 2020 el S80/S20 ha estat del 5,8, mentre que l’any anterior era del 5,9. No ha parat de baixar d’ençà dels 6,9 punts del 2015. En canvi, amb l’índex de Gini, la tendència també és a la baixa, però la desigualtat (32,1) és més gran que no la catalana. Les diferències no són gaire grans i no cal donar-hi importància, però sí a la tendència. I és preocupant a Catalunya.
Per altra banda, que el 13,9% de les cases catalanes diguin que van demanar ajuda a familiars, amics o entitats privades o religioses per a béns bàsics durant l’any 2020, demostra on som. Concretament, un 9,3% diuen haver demanat ajuda a familiars i amics, un 1,9% a entitats privades o religioses i un 2,7% tant a familiars i amics com a entitats.
No he volgut entrar a comentar els punts sobre els ingressos, perquè ja hem dit que són del 2019 i acabaríem d’embolicar la troca sobre tot això que ha passat el 2020. Tampoc no he volgut comentar els derivats directes, dels quals els més importants són la taxa i el llindar de risc de pobresa, que, per cert, també havien empitjorat l’any anterior a la pandèmia. Haurem d’esperar a tenir més dades per a treure una conclusió més clara, però tot això que s’apunta, ara per ara, és negatiu. Cap sorpresa. El 2021, això haurà de canviar!
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Àlex Arenas: “Aquesta onada és com si fos una epidèmia diferent”
–BBC: Com els ha anat a sis estats després d’haver flexibilitzat les mesures contra la covid (en anglès)
–Nikkei Asia: Indonèsia supera l’Índia i es converteix en l’epicentre de la covid a l’Àsia (en anglès)
–Franceinfo: Tunísia s’enfronta a una situació sanitària sense precedents (en francès)
–South China Morning Post: BioNTech pot ser el primer vaccí estranger contra la covid aprovat a la Xina continental (en anglès)
–Politico: Mil persones infectades amb la covid a un festival neerlandès a l’aire lliure (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–A quins municipis del país s’ha decretat el confinament nocturn? Tota la informació
–Salut diu que caldrà restringir els punts d’interacció de risc si el TSJC no avala el confinament nocturn
–Indignació i desconcert al govern espanyol per la sentència del TC sobre el primer estat d’alarma
–[MAPA] Catalunya esdevé zona de risc extrem per la covid
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–A quins municipis del país s’ha decretat el confinament nocturn? Tota la informació
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
–Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
–He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
–Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)