14.04.2020 - 21:55
|
Actualització: 14.04.2020 - 23:37
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El dia 1r del desconfinament, si més no a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, i també en més punts de l’estat espanyol, la mobilitat als carrers ha tornat a assemblar-se a la dels primers dies de l’estat d’alarma. L’aparició d’un rebrot és la principal preocupació, però no es detectarà fins d’aquí a dues setmanes. També caldrà esperar per veure quin daltabaix econòmic origina la crisi del coronavirus, però avui el Fons Monetari Internacional (FMI) ha anunciat que preveu una baixada del 8% del PIB espanyol el 2020. La nova previsió rebaixa de 10 punts, gairebé, la del gener, que estimava que l’economia espanyola creixeria d’un 1,6%. És previst que la desocupació durant el 2020 arribi al 20,8%.
També en clau econòmica, el govern espanyol ha aprovat d’ampliar fins al 20 de maig el termini de presentació i liquidació d’imposts d’autònoms i de petites i mitjanes empreses (pimes) que tinguin una facturació inferior a 600.000 euros. Patronals i sindicats han criticat la mesura i la consideren ‘insuficient’, perquè una moratòria no resol els problemes de liquiditat que origina la crisi.
Avui també s’ha sabut que el govern espanyol havia intervingut els laboratoris i centres mèdics privats de diagnòstic clínic amb l’objectiu de controlar les proves de coronavirus. I la diada de Sant Jordi, que s’havia de celebrar la setmana entrant, finalment s’ha traslladat al 23 de juliol.
En el vessant positiu, avui autoritats sanitàries de la Xina han aprovat el començament dels assaigs clínics de tres vaccins contra el coronavirus. Per una altra banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha acabat la quarantena preventiva i, després d’un mes de confinament a la Casa dels Canonges, es traslladarà amb la seva família.
L’editorial de Vicent Partal
‘Amish diu? No faces de la teua ignorància un argument‘
La píndola de Jordi Goula: ‘De quina unitat territorial em parleu?’
‘A partir d’avui, l’autoritat competent en tot el territori serà el govern d’Espanya’, deia Sánchez fa tot just un mes, quan declarà l’estat d’alarma. ‘Tots i cada un dels presidents hauran de deixar de banda les seves diferències i situar-se al darrere del govern d’Espanya.’ Els presidents del País Basc i Catalunya li van retreure al cap de poques hores aquesta ‘invasió’ de les seves competències, i Sánchez va mirar de justificar-se adduint la gravetat de l’amenaça: ‘No hi ha colors polítics, no hi ha ideologies, no hi ha territori.’ Quedem-nos amb l’última paraula, ‘territori’. Tornava a apel·lar a la unitat per salvar Espanya de la pandèmia i per a centralitzar l’autoritat. Tots som iguals i cal obeir la ‘autoritat competent’ (em sona fatal) que ‘sóc jo’. Si a Itàlia haguessin aplicat el mateix centralisme, el Vèneto avui estaria igual que la Llombardia. Recordem que ambdues regions van començar al mateix temps i avui hi ha 11.100 morts a la Llombardia i 900 al Vèneto. Evidentment, no han aplicat les mateixes mesures…
Al cap de poques setmanes, la situació ha anat evolucionant. Ara es proposa un desconfinament que també es vol fer per la via de la unitat territorial. Però el desacord ja no es limita al País Basc i Catalunya, va més enllà. A la reunió del diumenge, molts dels presidents autonòmics van verbalitzar el seu desig d’una ‘desescalada’ diferenciada per territoris i per sectors. És a dir, que aquelles comunitats que tinguin més controlada l’epidèmia puguin començar el llarg camí cap a la normalitat abans que les més afectades.
A més de Catalunya i el País Valencià, almenys Múrcia, Castella – la Manxa, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, l’Aragó i el País Basc són partidaris que el pla de sortida de les restriccions no sigui simètric. Un dels presidents més incisius va ser justament Ximo Puig, que va insistir en allò que ja havia avançat dies enrere: el procés de relaxació de les mesures contra el coronavirus ha d’atendre tres criteris. ‘El primer, geogràfic: no necessàriament per comunitats autònomes, sinó per àrees. El segon, d’edat: atendre la situació dels nens. I el tercer, l’activitat econòmica.’ Després, mirant la realitat del País Valencià, va reclamar que les empreses turístiques tinguessin una consideració pròpia: ‘Perquè continuaran sense tenir clients’, va dir.
La falsa unitat en què volen que actuï cada territori des del govern espanyol no s’aguanta per enlloc. Les diferències entre els uns i els altres són massa grans. I no solament en la riquesa –entre el PIB per capita de Madrid i el d’Extremadura hi ha una diferència del 87%–, sinó també en més aspectes de l’activitat i la població, que tenen més a veure amb això que ara ens preocupa, la relaxació de les mesures, com abans era el confinament. Em refereixo a la distribució de l’ocupació en l’activitat productiva i a la densitat de la població.
Crec que la primera hi té molt a veure, perquè no pot ser la mateixa actuació en una província com Almeria, que té un 23% de l’ocupació en l’agricultura, o Huelva, amb un 20%, que a Àlaba, amb un 27% a la indústria, o a Navarra, amb un 25%. O, vist a l’inrevés, amb aquestes dues últimes amb una ocupació agrària inferior al 3% i les dues primeres amb una d’industrial inferior al 7%. Com tampoc no pot ser igual a Madrid, que té un 80% de la població ocupada en els serveis, que a Burgos, on només afecta un 58%. La distribució sectorial implica moltes diferències en la manera de treballar i en la manera d’evitar el contagi. Per tant, calen mesures apropiades a cada cas i sembla absurd d’aplicar-hi el cafè per a tothom en aquest aspecte, perquè els riscs són molt diferents. Per què no es deixa que decideixin els governs de les comunitats, que són els que coneixen millor els seus problemes? Fixeu-vos que no he parlat de Catalunya, que es troba en un punt intermedi sectorial dels exemples extrems que he esmentat. A l’agricultura hi ha un 1% de l’ocupació, a la indústria un 19% i als serveis un 75%.
I un segon aspecte que diferencia molt els territoris és la manera com es distribueix la població per localitats. És obvi que una població molt apinyada requereix un tractament diferent de la que viu molt disseminada. Precisament, un dels punts de què més s’havia parlat últimament era la desertització dels territoris: com les grans aglomeracions tenen un efecte crida perquè ofereixen més oportunitats de guanyar-se més bé la vida. Províncies com ara Conca, Terol o Sòria s’han queixat d’aquest fenomen, mentre que Castella – la Manxa i Castella i Lleó senten que són progressivament xuclades per Madrid. A menor escala, també passa a casa nostra.
Però en aquest aspecte de la localització territorial de la població hi ha coses sorprenents. Per exemple, si als municipis de Madrid i Barcelona hi viu l’11% de la població de l’estat espanyol, als municipis de menys de 5.000 habitants –que són el 85% del total– hi viu també l’11%. I sabeu quins són els municipis de més de 200.000 habitants amb més densitat de població de l’estat espanyol? Doncs el més dens és l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 21.000 habitants per quilòmetre quadrat. Després vénen Barcelona, amb 16.000, i Badalona, amb 10.500. Els segueixen la Corunya, Bilbao, València, Madrid, Sevilla…
Catalunya presenta un fet diferencial clar, perquè la concentració al voltant de Barcelona conforma l’àrea més densa de tot l’estat espanyol. Sembla de sentit comú que les mesures que es prenguin al Principat tinguin poc a veure amb l’actuació en zones més aviat desèrtiques de la península o amb concentracions molt més baixes. Penseu que les províncies de Terol i Sòria tenen menys de 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que contrasta amb els més de 800 que registra la Comunitat de Madrid o els més de 700 de la demarcació de Barcelona.
Sector d’activitat i concentració són tan sols dos factors que diferencien –i molt– els diversos territoris de l’estat espanyol. N’hi ha més, com ara el nivell de la sanitat, per exemple. Per això resulta curiós, per dir-ho d’alguna manera, l’interès centralitzador també en el tractament de la pandèmia. El ‘comandament únic’ i la ‘autoritat competent’, que tant sembla que els agrada, en aquest cas són una rèmora i una font d’ineficàcia que podem pagar molt cares. ‘Ens correspon de gestionar i oferir certeses amb més antelació, participació i col·laboració, des del respecte a l’àmbit competencial de cadascú. El necessitem en aquest fòrum i ho necessita la societat’, va etzibar el president Urkullu al president Sánchez a la reunió de diumenge passat. Poc més a afegir…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Susanna Siegel: ‘Els més poderosos del món, ara, no són els milionaris o els polítics, sinó els epidemiòlegs’
– Los Angeles Times: Els animals prenen el control. Les impressionants fotografies que mostren Yosemite sense turistes (en anglès)
– Corriere della Sera: Més d’un miler de morts a Suècia: augmenta la pressió al govern per a canviar d’estratègia (en italià)
– BBC: La Covid-19 liquidarà l’encaixada de mans? (en anglès)
– Franceinfo: Les delacions arriben al 70% de les trucades en algunes grans ciutats (en francès)
– Vox: Apple i Google volen convertir el vostre telèfon en una màquina de rastreig de la Covid-19 (en anglès)
– Infobae: Cent vuitanta-vuit estats han tancat les escoles i només la meitat promou l’educació a distància (en castellà)
– Times of Malta: Com el coronavirus ha originat un nou enfrontament a la Mediterrània (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– La Generalitat Valenciana repartirà màscares de franc als més grans de 65 anys i més col·lectius de risc
– Vergés alerta que la possibilitat de rebrot és ‘altíssima’ perquè el nombre d’infectats és baix
– El govern espanyol intervé les proves privades del coronavirus i en regularà els preus
– Màscares als trens i al metro el primer dia després del confinament total
– La Xina autoritza els assaigs clínics de tres vaccins contra el coronavirus
– L’FMI preveu que l’economia espanyola serà de les més perjudicades pel coronavirus
– El confinament estricte es prorroga a Catalunya Nord fins l’11 de maig
– La Xina tem una fam multitudinària per la caiguda del comerç
– El 55% dels infectats pel coronavirus a les Illes Balears ja s’ha guarit
– Arriba el novè avió de la Xina amb material sanitari per al País Valencià
– La Generalitat autoritza els presos amb el 100.2 a poder tornar a treballar fora les presons
– Augmenta la contaminació i el trànsit a Barcelona el primer dia laborable després l’aixecament del confinament total
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 1.981.912 casos confirmats i 125.078 morts. Del total de casos, 466.229 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 603.488 casos i 25.194 morts.
—L’estat espanyol, amb 172.541 casos i 18.056 morts.
—Itàlia, amb 162,488 casos i 21.067 morts.
—L’estat francès, amb 143.303 casos i 15.729 morts.
—Alemanya, amb 131.170 casos i 3.272 morts.
—El Regne Unit, amb 93.873 casos i 12.107 morts.
—La Xina, amb 82.249 casos i 3.341 morts.
Als Països Catalans hi ha 48.237 casos i 4.834 morts.
—Al Principat, 36.505 casos i 3.756 morts (1.308 casos i 90 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 9.213 casos i 907 morts (153 casos i 31 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.571 casos i 118 morts (21 casos i 1 mort més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 289 casos i 22 morts (3 casos i 0 morts més que no ahir)
—A Andorra, 659 casos i 31 morts (13 casos i 2 mort més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
– Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
– ‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
