Report diari sobre el coronavirus: El País Valencià estudia de posar la tercera dosi juntament amb la de la grip

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La Conselleria de Sanitat del País Valencià ha anunciat que el govern estudiava la possibilitat d’administrar la tercera dosi del vaccí contra la covid-19 el dia 25, simultàniament amb el començament de la campanya de la grip, tal com també va anunciar la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, els més grans de setanta anys la rebrien a final de mes. Ho ha anunciat la consellera de Sanitat, Ana Barceló, que també ha destacat que l’any passat es va administrar vora un milió de dosis contra la grip i preveuen que enguany seran més. Barceló també ha fet una crida a la població de 29 anys a 39 perquè acudeixi a vaccinar-se contra la covid. És un grup d’edat amb molta interacció social –ha dit– i manté un nivell de vaccinació més baix que no caldria. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha defensat l’ús del passaport covid per a donar més garantia a la població i també per a augmentar la vaccinació entre la població encara no vaccinada.

A Catalunya, les bones dades epidemiològiques han permès al govern de fer un pas endavant i anunciar la fi de bona part de la restriccions contra la covid-19. A partir de demà passat, es recuperarà el 100% de capacitat en la majoria d’activitats. Ahir el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que es podria recuperar la capacitat completa a les activitats i espais culturals, a les instal·lacions i equipaments esportius a l’aire lliure, a les universitats, fires i congressos i als bars i restaurants, que també tornaran als horaris habituals. Avui, el conseller Josep Maria Argimon ha anunciat que les escoles seran el primer espai on s’eliminarà l’ús obligatori de la màscara. Quant a la resta de la població ha dit que s’allargarà almenys durant la tardor i l’hivern perquè la covid-19 es barrejarà amb més virus respiratoris estacionals. Precisament, l’Associació de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya (AFFAC) n’ha reclamat la flexibilització als centres i també ha demanat de retirar-la especialment en les edats més primerenques. “A l’escola, s’hi apliquen restriccions molt més dures que no a la resta de la societat”, ha dit la presidenta de l’entitat, Belén Tascón. Segons ells, ni les dades d’infeccions ni la incidència de la covid als centres no en justifiquen l’obligatorietat.

Vora un centenar de persones, convocades per la UGT-FICA, s’han concentrat a Barcelona, davant el Departament de Salut, per protestar contra la prohibició d’accedir als centres sanitaris d’ençà que va començar la pandèmia. El secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros, i Xavier Angelergues, responsable del subsector farmacèutic del sindicat, s’han reunit amb la secretària d’Atenció Sanitària, Meritxell Budó, que, segons que han explicat, s’ha compromès a aixecar la restricció demà passat o la setmana entrant.

A Andorra, el ministre de Finances i portaveu, Èric Jover, i el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, han anunciat la flexibilització d’unes quantes mesures covid en l’àmbit educatiu. A les escoles bressol s’elimina l’ús obligatori de la màscara per als monitors totalment immunitzats. Els qui no s’hagin vaccinat o no vulguin prescindir-ne hauran d’utilitzar una màscara que faciliti la visió de la boca. Les noves mesures entraran en vigor demà. D’una altra banda, el govern ha modificat els requisits sanitaris per a accedir a Andorra venint de fora de la Unió Europea. Els més grans de dotze anys hauran de disposar del certificat de vaccinació o un altre que demostri haver passat la covid-19 els darrers sis mesos. Els estrangers que s’allotgin en un establiment turístic durant tres dies o més hauran de deixar un còpia de la documentació a l’establiment.

L‘Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC i l’Hospital Universitari So n’Espases de Mallorca han activat un nova tecnologia per a detectar la transmissió de la covid-19 en l’aire dels hospitals. Els investigadors han comprovat que l’aire dels passadissos pot tenir més concentració de virus que no les habitacions dels pacients amb covid-19.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.589.310 casos i 33.259 morts, i actualment hi ha 160 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “La indústria estira les orelles a la Generalitat”

Fa moltes setmanes que parlem de la pujada del preu de la llum. Però ahir vam començar a veure les orelles del llop, quan ens adonàrem que una cosa és com l’augment del preu energètic afecta les llars i una altra com afecta les empreses. La siderúrgica basca Sidenor anunciava que es trobava obligada a aturar la producció de la seva planta principal de Basauri intermitentment fins a Nadal, arran del preu desorbitat que paga per l’electricitat que necessita per als seus processos de fabricació. Aquest darrer any, la seva factura de la llum s’ha apujat de més d’un 300%: de 60 euros el megawatt/hora ha passat a 260 euros. Sidenor assenyalava que aquest augment del cost elèctric equival a uns 200 euros més per tona, és a dir, un augment del cost de fabricació superior al 25%. “Això ens causa pèrdues i fa impossible de mantenir el ritme actual de producció”, diuen.

Sense tant soroll, l’andalusa Fertiberia, el fabricant de fertilitzants més gran de l’estat espanyol, amb més de 1.400 treballadors, s’ha trobat obligada a aturar la planta de Palos de la Frontera durant tot el mes. Asturiana de Zinc tampoc no ha pogut fugir dels preus desproporcionats de l’electricitat. El gegant espanyol del zinc ha elaborat un calendari anticipat d’aturades, amb l’esperança de guanyar temps i amb la confiança que el preu de la llum baixi. I això no és sinó el començament. Les empreses que fabriquen productes intensius en electricitat (o gas) tenen molts maldecaps i, segons la intensitat de la matèria primera a l’escandall del producte, faran una cosa o una altra.

Aquest problema de l’energia és addicional, per a moltes empreses, a l’encariment i l’escassedat de primeres matèries i components. La setmana passada, els empresaris del sector industrial català manifestaven la preocupació pel fet que a Catalunya no s’implantin energies renovables, en una jornada organitzada per la CECOT i OBERCAT (l’Observatori de les Energies Renovables de Catalunya). S’hi va discutir sobre l’impacte de la descarbonització de l’economia i la transició energètica en el sector industrial. Durant l’acte, els empresaris assistents van dir: “La indeterminació i la paràlisi energètica de la Generalitat impossibilita la presa de decisions estratègiques i d’inversions que tinguin per objectiu impulsar o desenvolupar el teixit industrial català.” El fet que anem a la cua en la producció amb energies renovables preocupa molt els empresaris. Potser cal recordar que a Catalunya el pes de les renovables en el total d’energia produïda és del 16%, i a tot l’estat espanyol és del 30%.

Les conclusions de la jornada van deixar clares dues conseqüències que s’albiren amb motiu de la paràlisi energètica que tenim. Per una banda, la desindustrialització de l’economia catalana en sectors clau pel PIB català, com ara el químic, el metal·lúrgic i el de l’automoció. I, per una altra, la pèrdua d’atracció internacional, de noves inversions i de projectes innovadors, com ara els vinculats al desenvolupament de noves tecnologies. Factors com el preu i la competitivitat, juntament amb la quantitat d’energia provinent de fonts renovables, seran decisius per al benestar econòmic i social de Catalunya aquests anys vinents. Tots els ponents van coincidir a dir que, com més aviat millor, calia augmentar la producció amb renovables. Em sembla una reflexió molt encertada i encara em fa més difícil d’entendre l’immobilisme del govern català en aquesta situació.

Parlo amb Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de CECOT, i li demano com sobreviuen a la situació les pimes industrials. “Depèn –em diu–. És difícil de generalitzar, perquè, ara com ara, la situació és més delicada en aquelles empreses que fan productes electricointensius. Però també depèn molt dels contractes que tinguin amb la comercialitzadora elèctrica. Algunes han dit que fins al venciment del contracte els respecten el preu pactat, però algunes altres, no. Normalment, les que es fan enrere són les més febles, que han rescindit els contractes.”

Vull saber si per culpa del preu de l’electricitat han hagut d’aturar pimes a Catalunya, i em diu que no. “No tinc coneixement de cap pime que s’hagi aturat per aquest motiu, de moment.” M’explica que, ara com ara, moltes estan desorientades a causa del fenomen, perquè és recent. I afegeix: “De totes maneres, cada vegada hi ha més empreses on les decisions de l’energia es prenen al comitè de direcció. L’energia necessita cada dia més, dins la companyia, un tractament semblant al que tenen el màrqueting, els recursos humans i les finances.”

No hi ha cap mena de dubte que sectors econòmics molt importants per al PIB català, com són el químic o l’automoció, necessitaran fonts d’energia renovable en el futur immediat. I aquí tenim una urgència evident, però tot està aturat. Sabem que el govern vol modificar el decret de les renovables aquesta tardor, després d’una ronda de contactes amb tots els sectors afectats pel desenvolupament de l’eòlica i solar. “Volem que això estigui enllestit abans de Tots Sants”, va dir la consellera Teresa Jordà a l’estiu. I avui, 13 d’octubre, em sembla difícil que es pugui assolir el compromís, al pas que anem… Però cal exigir-li que el mea culpa que va entonar mesos enrere, quan reconegué que el decret anterior de renovables s’havia fet d’esquena a la gent, els propietaris i els ajuntaments, es materialitzi ben aviat. Ara tindrà feina, perquè és notori que hi ha molta gent que no vol ni sentir parlar dels grans parcs generadors que es necessiten, per motius molt diversos, i de vegades, pintorescos.

A més, el fantasma de la moratòria que van pactar ERC i la CUP encara plana i la inacció de la Generalitat sembla donar-li ales. A l’OBERCAT ho veuen molt clar: cal agafar el compromís que Catalunya aconsegueixi la sobirania energètica. Assenyalen que seria d’una gran irresponsabilitat qualsevol actuació, política o administrativa, que emparés o promogués una moratòria a la implantació de renovables a Catalunya, sigui directa o de facto. L’Observatori apunta que una aturada implicaria una pèrdua de control i de sobirania, atès què una part dels projectes s’agruparien i es tramitarien per via ministerial de Madrid estant i uns altres es traslladarien a zones veïnes de l’Aragó, com ja comença de passar. Consellera Jordà, cal actuar amb urgència!

A tot el món, les darreres xifres són de 239.697.376 casos confirmats i 4.885.250 morts. Del total de casos, 217.027.425 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 45.437.292  casos i 731.771 morts;
–L’Índia, amb 34.019.282 casos i 451.465 morts;
–El Brasil, amb 21.590.097 casos i 601.442 morts;
–Regne Unit, amb 8.272.883 casos i 138.080 morts.
–Rússia, amb 7.861.681 casos i 219.329 morts.

–L’estat francès, amb 7.063.511 casos i 117.150 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.977.448 casos i 86.827 morts.