13.07.2020 - 19:50
|
Actualització: 13.07.2020 - 19:53
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
L’estira-i-arronsa entre la Generalitat de Catalunya i la justícia ha marcat l’actualitat de tot el dia. El govern de Torra demana el confinament domiciliari de Lleida i set municipis més del Segrià. Per una altra banda, ahir la jutgessa i avui la fiscalia s’hi oposen. A més, el ministeri fiscal també amenaça l’executiu català si aprova el decret llei que ha de servir per a esquivar la negativa judicial. La fiscalia considera que el decret llei seria ‘il·legal i recurrible al Constitucional’ espanyol si afecta drets fonamentals.
Avui també el govern de l’Aragó ha anunciat que les comarques de la Llitera i el Baix Cinca passen a una fase 2 flexibilitzada, després d’haver estat uns dies a fase 2. Ho fan juntament amb Saragossa i l’àrea d’influència principal, la Comarca Central, a més de les comarques del Cinca Mitjà i Baix Aragó-Casp.
Finalment, a l’Hospitalet de Llobregat, on des de fa dies els casos no paren de créixer, la batllessa, Núria Marín, ha explicat que ja hi ha tres-cents positius. L’ajuntament ha publicat un ban municipal amb prohibicions i recomanacions, amb l’objectiu de contenir el brot de coronavirus que hi ha actiu.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 13.135.129 casos confirmats i 573.304 morts. Del total de casos, 7.640.264 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 3.441.503 casos i 137.947 morts;
–el Brasil, amb 1.867.841 casos i 72.234 morts;
–l’Índia, amb 906.612 casos i 23.234 morts;
–Rússia, amb 733.699 casos i 11.439 morts;
–el Perú: amb 326.326 casos i 11.870 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 300.988 casos i 28.403 morts.
*A l’estat francès hi ha 170.752 casos i 30.004 morts.
Als Països Catalans hi ha 99.259 casos, 60.678 altes i 14.412 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
–Al Principat, 76.619 casos, 40.210 altes i 12.621 morts (avui s’hi han afegit 301 casos i 4 morts);
–Al País Valencià, 19.090 casos, 17.376 altes i 1.476 morts (avui s’hi han afegit 54 casos nous de PCR i 99 altes);
–A les Illes, 2.377 casos, 2.010 altes i 229 morts (d’ençà de la darrera actualització de divendres s’hi han afegit 21 casos, 16 altes i 1 mort);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 858 casos, 803 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 3 casos).
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula: ‘El got és mig ple o mig buit?’
‘En les crisis noto que hi ha un excés de pessimisme, i això no és mai bo’, deia fa uns quants dies el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Oriol Amat, tot comentant el seu llibre recent L’ampolla mig plena. Aprendre de les crisis i dels que ho fan millor (Pòrtic; avançament a VilaWeb del dia 27.6.20). Si el seguiu a Twitter, veureu que les seves piulades –fins i tot enmig de la pandèmia– sempre recullen algun aspecte positiu de tot això que passa. I em sembla bé. Jo estic d’acord que tenim una tendència a l’excés de pessimisme. Per això, els qui veuen el got mig ple són un contrapès necessari al pessimisme majoritari que ens envolta en tot moment i als qui juguen a fer de catastrofistes, els anomenats experts o els mitjans de comunicació.
Hi ha un fet ben recent que em sembla que il·lustra molt bé que el fet negatiu sempre té més requesta que no el positiu. Fet, que a mi, em resulta incomprensible. Quants dies fa que parlem de Nissan? Quant s’ha escrit i s’ha parlat del tancament de l’empresa? Hem produït quilòmetres de tinta virtual i hores de ràdio i televisió, plorant. D’acord, és un fet important per a l’economia catalana, molt negatiu. Però després ens assabentem que Seat farà una inversió de 5.000 milions a Catalunya, cosa molt important i de signe positiu. I… quant se n’ha escrit i dit, d’això? És clar que se n’ha parlat, però molt i molt poc si ho comparem amb Nissan (podeu llegir avui mateix a VilaWeb un reportatge dedicat de Seat). Potser ens ho hem de fer mirar, tot i que em temo que no servirà de res. Quina pena que no hi hagi més gent que pensi com Winston S. Churchill, que deia: ‘Sóc optimista, perquè no sembla de gaire utilitat ser qualsevol altra cosa.’
També crec que s’ha parlat poc dels esforços que s’han fet a l’àmbit privat per ajudar els qui ho passaven malament. No em refereixo a la sanitat, sinó a l’economia. Ni tampoc s’ha parlat prou de l’ajut que tants i tants voluntaris han dedicat als qui més ho necessitaven. Hi ha un feix de persones i organitzacions que s’han mobilitzat i que ningú no ho sap, perquè els mitjans no se n’han fet ressò. Ells han ajudat a fer que la roda no s’aturés: alguns per altruisme, alguns perquè l’alternativa de no fer-ho podia ser pitjor. Però la comunicació sempre ha estat deficitària.
Aquí podríem encetar un meló ben gros. El de la comunicació corporativa, probablement un dels aspectes que més han de millorar a les empreses i que poden ser una sortida natural a molts nois i noies que estudien periodisme o n’han estudiat. En moments com aquests, trobo a faltar algú que m’expliqui quina feina es fa per sortir del pou, els petits èxits que assoleixen dia rere dia tantes pimes i que les fan més fortes. Són aquelles que saben que el cost és alt, però que paga la pena. Però aquí topem amb un problema de cultura. La comunicació és una de les despeses que s’eliminen primer, quan comença la retallada. Quin error!
Potser per això m’ha sorprès de rebre avui una nota de premsa on es diu que les associacions i organitzacions de la comunicació també han aportat un gra de sorra a aquest moviment d’ajut entre els privats. Al portal Agenciasdecomunicacion.org, per exemple, s’han centrat a donar suport al sector: han creat contingut d’interès específic per als professionals, han escoltat les necessitats de les empreses i les han assessorades sobre les millors eines, d’una manera totalment altruista. ‘La comunicació empresarial encara no es valora prou a Espanya i, en cas de qualsevol sotrac econòmic, les empreses prescindeixen dels seus serveis de comunicació. No obstant això, en un moment com el del confinament, la comunicació corporativa pels canals en línia i els mitjans de comunicació han estat clau per a mantenir-se en contacte, tant amb clients com amb l’equip’, diuen els experts del portal. Que, diguem-ho tot, és una entitat catalana sense ànim de lucre que té per objectiu assessorar les empreses en la comunicació i facilitar la recerca del seu partner ideal.
Sabem quants propietaris, per iniciativa pròpia, han alleugerit els lloguers que cobraven, sigui amb moratòries, retallades o condonacions? Que potser ho han fet per no acabar amb el local buit? És possible, però ho han fet. Quants administradors de finques han mitjançat per iniciativa pròpia per aconseguir pactes entre propietaris i llogaters, sense que s’hagi sabut? Quantes pimes han fet donacions a institucions sanitàries? Quantes empreses han continuat prestant servei als seus clients no cobrant a qui no podia pagar? Les més grans ho han airejat, fins i tot com a eina de màrqueting, però quantes pimes ho han fet i no ho sabem?
Potser anima veure que no tothom es deixa endur pel pessimisme. A l’editorial d’Alternatives Econòmiques de juliol-agost, titulat ‘Les condicions de l’optimisme’, l’autor, Christian Chavagneux, reflexiona sobre la situació a França, a la qual l’FMI pronostica una caiguda gairebé tan forta com a Espanya per al 2020. I l’acaba amb aquesta frase: ‘Hem de donar suport als joves, als més modestos i ajudar les empreses a digerir les seves pèrdues, tot dins d’un marc imperativament més ecològic. La probabilitat que França en surti menys malparada del que es preveu no és zero.’ Jo en aquests moments ho subscric també pel que fa a l’estat espanyol. Només hi ha un punt que em fa dubtar en la comparació: l’esforç que ha fet l’administració en un país i en un altre. Al mateix editorial es diu: ‘Com a Itàlia i Espanya, la proporció d’hotels i restaurants, la cultura i el turisme és alta a França, són sectors especialment afectats. Haurem de veure si l’estiu pot compensar les pèrdues. Finalment, cal remarcar que Alemanya ha proporcionat un suport pressupostari de 7,5 punts percentuals del PIB, es troba al voltant de 4,5 punts a França i Itàlia, i 3 punts a Espanya…’. Ve-t’ho aquí.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: Dades: Tres dies recents que indiquen una tendència preocupant de la covid a Catalunya
– Vox: Els campus universitaris sense universitaris deixen els petits negocis amb seriosos problemes (en anglès)
– Franceinfo: El Marroc reconfina Tànger arran de l’aparició de nous brots (en francès)
– Deutsche Welle: Coronavirus: l’assaig d’un vaccí alemany atrau milers de voluntaris (en anglès)
– Ràdio i Televisió d’Andorra: El govern intensificarà els cribratges a col·lectius davant la detecció de rebrots de la Covid-19 a territoris propers
– South China Morning Post: Quina gravetat té la tercera onada d’infeccions de la covid-19 d’Hong Kong i què es pot fer per combatre-la? (en anglès)
– Le Journal de Québec: La covid-19: La immunitat pot desaparèixer en mesos, segons un estudi (en francès)
– The Economist: Quines parts d’Àfrica poden ser colpejades més durament per la covid-19? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
– El govern no accepta la decisió judicial i aprovarà un pla per a fer front als rebrots
– El ministre de Justícia espanyol, sobre la decisió del jutjat de Lleida: ‘No hi ha pla B a l’estat d’alarma’
– El govern espanyol no preveu d’aplicar ara per ara l’estat d’alarma pels brots a Catalunya
– Els batlles de Lleida i el Baix Segrià exigeixen claredat arran del ‘desgavell’
– ‘Demencial’: Els experts mostren l’estupefacció per la decisió judicial de Lleida
– Què se sap del brot de coronavirus de l’Hospitalet? Tres-cents casos i majoritàriament joves
– Ximo Puig proposa un estat d’alarma per comarques
– Ja són 108 els ingressats per la covid-19 a Lleida
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
–[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
–Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
–I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
–Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
–Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
