11.01.2021 - 19:50
|
Actualització: 11.01.2021 - 19:54
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La crisi sanitària és en un punt com més va més crític a les Illes i al País Valencià, i s’hi encamina al Principat. A Mallorca i Eivissa, la presidenta Francina Armengol ha aprovat que les reunions socials i familiars entre persones no convivents siguin prohibides fins el 30 de gener, cosa que implica la restricció més dura a les Illes d’ençà del primer estat d’alarma. Al País Valencià, on el sistema sanitari ha deixat de fer intervencions no vitals, la segona setmana del 2021 es van registrar les pitjors xifres d’ençà del començament de la pandèmia: 22.103 nous contagiats i 256 morts. Avui, el batlle de València, Joan Ribó, ha dit que la situació era molt complicada i que la ciutat preveia una incidència acumulada de 400 punts en quinze dies. A més, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha reconegut que l’augment dels brots a les residències i el temporal d’aquest cap de setmana han alentit la vaccinació.
Al Principat, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha recordat que els indicadors epidemiològics no són bons i que, amb 470 malalts de covid ingressats, les UCI han superat el llindar a partir del qual la resta de l’activitat hospitalària se’n ressent. Per bé que Vergés ha refusat de donar dades concretes, ha avançat que diversos hospitals començaran a reprogramar visites i operacions no vitals. Precisament, en un estudi a què ha tingut accés VilaWeb, el departament calcula que s’arribarà al pic de pressió assistencial a les UCI pocs dies abans de les eleccions del 14 de febrer, amb una ocupació de prop de 840 llits de cures intensives en la pitjor hipòtesi. També és previst que la davallada de la corba de contagis sigui “molt lenta”.
Quant a la vaccinació, el departament preveu que a final d’aquesta setmana s’hauran vaccinat amb la primera dosi tots els pacients i treballadors de residències del Principat, llevat dels centres “vermells”, on hi ha brots actius no controlats. La segona dosi començarà a aplicar-se la setmana que ve, a mesura que faci vint-i-un dies que cada pacient ha rebut la primera. Segons que ha informat Vergés, ja hi ha 68.302 persones amb la primera dosi a Catalunya; aquest cap de setmana se n’han posat prop de 12.000, malgrat les dificultats meteorològiques. La consellera també ha dit que ben aviat arribaran 5.800 dosis del vaccí de la farmacèutica Moderna, tot i que no se sap quin dia, i que això no alterarà l’estratègia de vaccinació.
Avui es compleix un any del primer mort per coronavirus. Va ser un home de 61 anys i les autoritat de Wuhan, a la Xina, sostenien llavors que no hi havia evidències que aquell virus es transmetés entre humans. Un any més tard el coronavirus ha causat gairebé dos milions de morts arreu del món.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 617.742 casos, 21.654 morts i hi ha 974 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 90.879.255 casos confirmats i 1.946.619 morts. Del total de casos, 64.974.697 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els sis estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 22.941.707 casos i 383.472 morts;
–L’Índia, amb 10.473.696 i 151.265 morts;
–El Brasil, amb 8.109.513 casos i 203.202 morts;
–Rússia, amb 3.425.269 casos i 62.273 morts;
–Regne Unit, amb 3.072.349 casos i 81.431 morts;
*A l’estat francès hi ha 2.783.256 casos i 67.750 morts.
*A l’estat espanyol hi ha 2.111.782 casos i 52.275 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘La contractació baixa d’un 33% a Catalunya el 2020’
Un dels aspectes més volàtils del mercat laboral és, sense dubte, el de les contractacions. D’ençà de fa molts anys ens queixem que la taxa de temporalitat d’aquí és molt més alta que no a la resta de països del nostre entorn i això és un gran maldecap per als treballadors que es troben en aquesta situació, perquè la possibilitat de gestionar el seu futur és molt incerta. De fet, aquesta taxa és la més alta de la UE, de gairebé un 25%, i pràcticament dobla la mitjana europea. El nivell és tan alt, que no té solta ni volta. És la conseqüència, entre més raons, d’una pràctica molt arrelada en la cultura empresarial i que costa molt de canviar.
L’estat espanyol té un pes més alt que no pas la UE en sectors com ara el turisme –amb contractes temporals, per definició– i l’agricultura –amb els temporers–, i això implica que hi ha d’haver sempre una mica més de temporalitat que no a Europa. Malgrat això, no sembla que la diferència hagi de superar de més de deu o dotze punts, com passa de fa anys. El 2020, naturalment, la pandèmia ha perjudicat també les contractacions, però cal remarcar que més quantitativament que no pas qualitativa.
Segons dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat, durant el 2020 es van formalitzar 2,24 milions de contractes a Catalunya: el 13,9% foren indefinits i el 86,1%, temporals. Cal remuntar-se a l’any 2014 per trobar un volum total de contractació indefinida més baixa; i al 2013, per a la temporal. En comparació amb el 2019, la contractació acumulada s’ha reduït d’un 33,1%. És la davallada més pronunciada de tota la sèrie històrica, tant en la contractació total com en la temporal (-33,5%), i la segona en la indefinida (-30,4%), després de la crisi del 2009.
El fet curiós és la notable diferència que hi ha en els nous contractes indefinits, en relació amb el conjunt de l’estat espanyol, on es van formalitzar 15,94 milions de contractes laborals durant el 2020, dels quals només el 9,7% van ser indefinits. Respecte del 2019, la contractació laboral acumulada s’hi ha reduït d’un 29,2%, amb un xic més d’intensitat la contractació temporal (-29,3%) que no la indefinida (-28,4%). La diferencia entre l’estat espanyol i Catalunya, en aquest aspecte, és molt gran. Si restem les xifres de Catalunya de les de l’estat, podrem establir d’una manera més clara la diferència entre Catalunya i la resta de l’estat espanyol. El percentatge de contractes indefinits signats a Catalunya el 2020 va ser el 13,9% del total, com ja hem vist, mentre que a la resta de l’estat espanyol només fou del 8,9%. Són cinc punts de diferència, una xifra molt elevada. Aquest fet es pot considerar gairebé estructural, car el 2019 a Catalunya la relació va ser del 13,3% i a la resta de l’estat espanyol, del 8,7%.
Un dels aspectes que poden explicar aquesta diferència és que la industrialització té molt de pes a Catalunya en comparació amb la resta de l’estat, no sempre representada per les xifres del sector, perquè cada vegada hi ha més externalització que va a parar, estatísticament, als serveis; però amb les dades de què es disposen avui sobre el 2020 resulta impossible de detallar. L’última dada del sector industrial l’hem sabuda avui: l’índex de producció industrial, referit al mes de novembre. Doncs bé, a Catalunya puja d’un 0,7% interanual; en canvi, la mitjana de l’estat espanyol baixa d’un 2%. Pot ser un símptoma que la indústria es va desenvolupant millor a casa nostra, però cal insistir que la manca de detalls no ens permet de fer-ne una anàlisi acurada.
Dins els sectors que més creixen a l’estat espanyol al novembre, hi ha el de productes farmacèutics, amb una taxa mensual del 5,6%, i entre els que més baixen hi ha la indústria del tabac (-11,0%), la confecció de peces de vestir (-10,3%) i la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs (-7,3%).
Haurem d’esperar a veure els resultats de la indústria amb més detall. Demà, per exemple, sabrem les dades de l’exportació, que sempre són un bon referent per al sector. Malauradament, seran les corresponents al mes d’octubre, però l’estatística no ha estat mai un dels punts forts del país.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: El País Valencià cerca, inquiet, l’explicació del sobtat augment de la covid
–Bloomberg: Les pandèmies són també un problema d’urbanisme (en anglès)
–La Repubblica: Vaga escolar, la protesta entre les places i els ordinadors apagats (en italià)
–CNN: Tres quartes parts dels pacients de Wuhan hospitalitzats encara tenien símptomes sis mesos més tard (en anglès)
–L’Histoire: Com vàrem lluitar contra les epidèmies al segle XVIII? (en francès)
–Vox: Com es compara el nombre de morts per la covid dels EUA amb el dels altres països rics (en anglès)
–JAMA Network: Variants genètiques del SARS-CoV-2: què signifiquen? (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–El govern prohibeix les reunions de no convivents a Mallorca i Eivissa
–La tornada a l’escola es complica amb el temporal al Principat i el País Valencià
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Quines són les noves mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Eleccions enmig d’una pandèmia: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
