Report diari sobre el coronavirus: Catalunya deixa enrere les restriccions per la covid

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

S’han aixecat les restriccions per la covid-19 que afectaven drets fonamentals a Catalunya. D’aquesta manera, s’acaba la limitació de trobades socials a deu persones i les restriccions a les activitats religioses, que tenien una cabuda màxima del 70%. A més, les manifestacions tornaran a ser en moviment i els estadis amb una capacitat superior a 10.000 espectadors es podran omplir fins al 40%. Els pavellons amb capacitat per a més de 10.000 assistents, es permetrà una cabuda del 30%.

Per una altra banda, el Departament de Salut diu que va administrar per error divuit dosis del vaccí contra la covid d’AstraZeneca a gent que havia de rebre la segon dosi de Moderna. L’incident va passar el 15 d’agost proppassat a Badalona i va afectar trenta-quatre persones: totes les que, en aquella franja horària i punt de vaccinació, es va registrar que tenien el vaccí de Moderna i que no se sap exactament quin van rebre.

Avui ha començat la Setmana del Llibre en Català, una edició marcada de nou per les restriccions contra la covid-19. Enguany, com l’any passat, es fa al Moll de la Fusta de Barcelona. Tanmateix, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, entitat organitzadora, colla l’Ajuntament de Barcelona per tornar a la plaça de la Catedral, espai en què s’havia consolidat abans de la pandèmia.

A les Illes, els alumnes han tornat avui a classe amb el desafiament de mantenir el bon registre de l’any passat, en què no es va haver de tancar cap escola. Durant aquest curs, la màscara continuarà essent obligatòria i s’hauran d’aplicar els mateixos protocols de neteja i ventilació dels espais. Els alumnes d’infantil, primària i educació especial s’agruparan en grups de convivència sense haver de mantenir la distància de seguretat. Per una altra banda, els més grans de dotze anys que estiguin completament vaccinats contra la covid-19 tampoc no hauran de fer quarantena si són contacte estret d’un positiu.

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha alertat que el compliment estricte de les regles fiscals europees actuals pot fer descarrilar la recuperació a partir del 2023. Segons que detalla en un informe, les normes actuals, que estableixen un objectiu de deute del 60% i de dèficit del 3%, són massa complexes i no prevenen una política fiscal pro-cíclica.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.556.088 casos i 32.900 morts, i actualment hi ha 415 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

La píndola de Jordi Goula: “La recuperació arracona el talent dels sèniors”

Un dels fets més preocupants de les darreres dades de desocupació registrada a Catalunya és que, durant els mesos de la recuperació del mercat laboral –de l’abril del 2020 a l’agost proppassat–, ha disminuït en 26.000 treballadors, però, en canvi, la dels més grans de quaranta-cinc anys ha continuat creixent. Concretament, en 4.000 desocupats. Respecte del mes abans de la crisi, el creixement d’aquesta franja de més edat ha crescut en 11.000 persones, mentre que la resta de franges han baixat de 15.000. Si hem de fer cas d’aquestes dades, sembla que la recuperació no vol saber-ne res, dels treballadors de més de quaranta-cinc anys. De fet, no és cap novetat, però sembla que aquests darrers mesos continua el mateix patró.

A escala espanyola, segons l’INE, dels 947.000 desocupats més grans de cinquanta anys, n’hi ha 608.800 que fa més d’un any que cerquen feina. Per tant, el 65% dels d’aquesta franja d’edat són de llarga durada. Però n’hi ha més. D’aquests gairebé 609.000 desocupats de llarga durada, 385.500, és a dir, el 64%, fa més de dos anys que no troba un lloc per a treballar. Per tant, són en aquesta situació d’ençà de molt abans de la pandèmia.

Ens podem demanar per què es continuen menyspreant els treballadors grans enfront dels joves. Potser l’edat és un factor condicionant en les competències del talent? Els joves estan més ben preparats que no els grans per a afrontar els reptes del mercat laboral? La consultora de recursos humans Randstad ha fet un estudi basat en els resultats del seu test de competències (“ADN the competences tool”). És un instrument que la consultora fa servir per trobar amb fiabilitat el perfil de treballador que l’empresa cerca per a un determinat lloc de feina. Val a dir que és un primer examen que es fonamenta en una xifra descomunal: tres milions de proves fetes a l’estat espanyol. El director de Randstad Research, Valentín Bote, em comenta això: “És una mostra exhaustiva del mercat laboral espanyol, que anirem treballant. De moment, ens hem centrat en les competències dels treballadors, amb resultats que són molt vàlids perquè la mostra és molt àmplia i nombrosa.” Avantatges del “big data”, afegeixo jo.

Bé, doncs, després d’aquesta anàlisi exhaustiva, l’estudi conclou que algunes competències professionals són més ben representades pels treballadors de més edat, cosa que hauria d’implicar un avantatge diferencial notable per al denominat talent sènior.

De fet, si bé aquest talent sènior se sol devaluar en favor dels més joves per les competències relacionades amb les noves tecnologies, n’hi ha unes altres que solament s’adquireixen amb l’experiència. En concret, l’informe revela que el talent sènior destaca, per exemple, en la capacitat d’adaptació als canvis, la iniciativa proactiva, les habilitats negociadores i, ja en menor mesura, la gestió de persones. I, en l’altra cara de la moneda, l’estudi identifica unes altres habilitats que es van perdent amb els anys. Per exemple, la presa de decisions i la connexió emocional tenen un valor com més jove més important.

Dit això, l’informe apunta que la realitat va per la via de menysprear les competències positives dels grans. “Som en un entorn que jo qualifico d’esquizofrènic. Moltes empreses volen treure’s de sobre la gent més gran, perquè acostuma a ser la que té un cost més alt, mentre que el govern demana una jubilació com més va més tardana”, comenta Bote. I això, a més d’una contradicció flagrant, no és una bona notícia per als treballadors de més edat.

Però hi ha més contradiccions. “Els cinquanta anys, en aquest país, impliquen entrar en un terreny perillós. I és un absurd. Si mires la piràmide d’edats, t’adones que som en uns moments en què ensenyar la porta a treballadors grans per a canviar-los per joves té uns límits evidents. Si totes les empreses ho fessin alhora, per exemple, s’adonarien que no hi ha prou gent jove per a fer el traspàs”, continua. “Si una persona perd la feina al voltant dels 45-50 anys, la probabilitat de trobar-ne una altra és baixa. I això és molt injust, perquè competencialment hi ha gent molt vàlida en aquesta franja d’edat, tal com demostra l’estudi que hem fet, basat en dades reals, no en enquestes”, afegeix.

Per aquest motiu, l’informe insisteix en el fet que una empresa ha de tenir molt en compte les característiques de cada lloc de feina i què és allò que necessita realment. I no hauria d’oblidar mai que l’experiència i les habilitats del talent sènior poden marcar la diferència. Aquests professionals, a més de la formació i l’experiència, tal com diu l’estudi, són capaços d’oferir competències de gran utilitat per a les empreses.

Ara per ara, a molts empresaris els costa trobar els professionals que necessiten per a engegar els projectes o mantenir la rendibilitat de les companyies. Això s’anomena, en general, dèficit de talent, un problema que s’ha agreujat per la pandèmia i els processos de transformació digital que ha originat, cosa que amenaça greument la recuperació econòmica. Però potser en alguns casos, si miressin a dins, s’adonarien que tenen prou talent per a tirar endavant i sortir del pas, si més no temporalment. En uns moments tan compromesos com els actuals, cal que tots lluitem contra aquesta xacra que porta a sobre el treballador quan travessa la frontera dels 45-50 anys.

A tot el món, les darreres xifres són de 224.277.107 casos confirmats i 4.624.414 morts. Del total de casos, 200.858.958 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 41.573.405 casos i 674.690 morts;
–L’Índia, amb 33.188.995 casos i 442.238 morts;
–El Brasil, amb 20.958.899 casos i 585.205 morts;
–Regne Unit, amb 7.168.806 casos i 133.988 morts.
–Rússia, amb 7.102.625 casos i 191.165 morts.

–L’estat francès, amb 6.877.825 casos i 115.362 morts;
–A l’estat espanyol hi ha 4.907.461 casos i 85.290 morts.