10.03.2021 - 19:50
|
Actualització: 10.03.2021 - 19:56
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
Els màxims responsables del Departament de Salut de Catalunya han intensificat la pressió sobre el Ministeri de Sanitat espanyol perquè autoritzi la inoculació del vaccí d’AstraZeneca als més grans de cinquanta-cinc anys, tal com es fa a la resta d’Europa. L’estat espanyol es resisteix a canviar de criteri, i tant la consellera, Alba Vergés, com el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, han insistit avui que és necessari per a protegir els ciutadans i han advertit que Catalunya actuarà pel seu compte si l’estat espanyol no canvia d’actitud. Ahir, Argimon ja va exigir que es revisés el criteri havent-se comprovat científicament l’eficàcia del vaccí en aquestes edats. La qüestió s’ha debatut al Consell Interterritorial de Salut, i la ministra espanyola, Carolina Darias, s’ha compromès a estudiar-ho demà a la ponència de vaccins i a la comissió de Salut Pública. També s’ha decidit de mantenir els confinaments perimetrals per Setmana Santa, i s’ha aprovat –amb la disconformitat de Catalunya– la reducció de sis persones a quatre en les reunions. Fonts de Salut han indicat a VilaWeb que ho estudiaran i demà hi donaran una resposta.
Al País Valencià, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha explicat que la variant britànica continua expandint-se i ja representa el 30% dels casos. La càrrega viral d’aquesta variant és més alta, però s’ha descartat de fer canvis en el protocol de les quarantenes –de deu dies a catorze–, tal com demanava el Col·legi d’Infermeria de València. De moment, els últims set dies s’han detectat 2.367 casos en total, en contrasta amb la setmana del 18 al 25 de gener, que se’n van registrar 63.868. La situació també ha millorat molt a les UCI aquest darrer mes, i d’ençà del 10 de febrer ha baixat el nombre de pacients ingressats. Ara n’hi ha 401 persones menys: de 549 a 178.
La Comissió Europea ha anunciat que la farmacèutica Pfizer s’ha compromès a lliurar a la UE quatre milions de dosis addicionals del vaccí aquestes dues setmanes vinents. Tots els estats podran accedir-hi, per bé que són previstes per a les zones més afectades per les variants de la covid-19. Mentrestant, Oxfam Intermón ha denunciat que el 80% de la població dels països pobres no rebrà cap dosi dels vaccins enguany, a diferència dels països rics, i ha criticat que no s’alliberin les patents ni els vaccins siguin de franc i universals.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 977.992 casos, 28.952 morts i hi ha 720 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 118.437.561 casos confirmats i 2.626.436 morts. Del total de casos, 94.047.998 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 29.814.756 casos i 540.932 morts;
–L’Índia, amb 11.284.285 i 158.213 morts;
–El Brasil, amb 11.125.017 casos i 268.568 morts;
–Rússia, amb 4.351.553 casos i 90.275 morts;
–Regne Unit, amb 4.234.924 casos i 124.987 morts;
–L’estat francès, amb 3.963.165 casos i 89.565 morts.
–L’estat espanyol, amb 3.164.983 casos i 71.727 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: “Sap què vol dir ‘urgència’ un ministre?”
Fa mesos que parlem d’urgències en el món empresarial. Però el fet és que amb el pas del temps i l’allargament de la pandèmia, la situació s’ha anat fent més angoixosa per a molta gent, que comprova que s’acaben els diners i no pot fer calaix, perquè l’activitat ha estat nul·la o gairebé. En uns casos, per imperatiu legal i, en uns altres, per danys col·laterals, la realitat és que ha anat creixent el nombre d’empresaris i autònoms amb dificultats, la qual cosa ha fet que, segons els gestors administratius hi hagi ara com ara unes 130.000 empreses a tot l’estat, a punt d’entrar en concurs de creditors.
Mentrestant, el govern espanyol s’ho ha mirat i, això sí, ha parlat molt en boca dels ministres, perquè el president Sánchez només ha sortit en les grans ocasions. ‘Farem, sabem que, prometem, estem estudiant…’ però el cas és que les decisions importants s’han anat endarrerint, fins que la cosa ha pràcticament explotat. L’error o ignorància en les línies fonamentals, demostrats amb la negativa a adjudicar transferències directes –un camí que li han assenyalat els països europeus– han anat acompanyats d’una exasperant sordesa a l’hora d’escoltar institucions públiques, com el Banc d’Espanya, o privades, com les patronals, que li demanaven dia si i dia també una operació de salvament per a milers i milers de perites empreses per aquesta via. I també ha exhibit una exasperant lentitud en els terminis, primer, de decisió i després, d’execució.
No podem perdre de vista que el govern ha trigat un any a adonar-se que els ajuts directes són necessaris i que, quan ho ha fet, des que ho va anunciar el dia 24 de febrer fins ara, sabem de baralles, discussions, retards i desmentiments, però la realitat és que han passat quinze dies i encara no hi ha res de concret. I quan es concreti, esperem que divendres, vés a saber quant de temps haurà de passar fins que els diners no arribin a les empreses. Si el 24 de febrer ja era tard, avui ho és més, divendres encara més i quan es materialitzi l’ajut… no ho vull ni pensar. I, mentrestant, cada dia que passi s’aniran apagant més llums.
I llavors vindrà el repartiment dels diners. La gestió del Ministeri de Treball sempre ha estat lenta i plena d’errors. Recordo els problemes increïbles que hi va haver amb el pagament dels ERTO i em faig creus de pensar què pot passar ara. I més encara, segons què hagin malmès realment els hackers en el seu ciberatac d’ahir a la SEPE. ‘Eren molt obsolets’, he sentit que algú deia per la ràdio aquest matí. Sí, això ja ho havíem comprovat a bastament, he pensat. Però, com afectarà els treballadors? Al ministeri s’han afanyat a dir que no passarà res. Jo no n’estic tan segur. Ja ho veurem.
Deixem la gestió i tornem a la decisió. Mentre el govern continua negant problemes interns, molts analistes afirmen que tant Unides Podem com diversos ministres socialistes –com ara José Luis Escrivá (Seguretat Social) i Reyes Maroto (Indústria)– s’oposen a la línia massa ortodoxa d’Economia, que vol prioritzar les recapitalitzacions i les reestructuracions de deute en aquest fons d’11.000 milions, en detriment de les ajudes directes. Asseguren que la ministra Calviño s’ha plantat en els 5.000 milions per a aquesta mena d’ajuts, que són cabdals.
A mi, que pensin tant de temps com vulguin no em sembla malament. És bo. Ara, m’agradaria que pensessin també en els milers i milers d’empresaris i autònoms que estan amb l’aigua al coll: per a ells, un dia és una eternitat. Fa molts mesos que arrosseguen aquesta situació i no té nom que, a hores d’ara, els ministres encara discuteixin sobre qüestions de prioritats. Al capdavall, la responsabilitat final és del president Sánchez, que, per comoditat, sembla haver renunciat a clavar un cop de puny sobre la taula i s’estima més deixar que, primer, els ministres s’atonyinin entre ells.
No sé quants dels ministres actuals del gabinet han treballat en empreses privades. Però m’imagino que pocs. Si ho haguessin fet, sabrien que els conceptes sobre el temps són molt diferents que en el sector públic. Sabrien que tenim milers i milers de pimes i autònoms acostumats a treballar sense xarxa, i que saben molt bé que cada minut que es perd pot ser decisiu. Aquestes últimes setmanes veig missatges de treballadors autònoms en situació angoixant. Potser si els mitjans ens en féssim més ressò, els governants valorarien el concepte del temps d’una altra manera, sense tanta elasticitat. Però tampoc no n’estic segur, perquè el xip que caldria canviar el tenen molt endins…
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–Stat: “Aleshores el món va cedir”: vuit experts descriuen el dia en què es van adonar que la covid-19 era aquí i no se n’aniria (en anglès)
–Infobae: Quines són les destinacions que ofereix el polèmic “turisme de vaccins” (en castellà)
–Politico: Apartheid vaccinal o corona-utopia: sis futurs post-pandèmics (en anglès)
–Franceinfo: Com justifiquen les autoritats que no es confini l’Illa de França els caps de setmana tot i les xifres alarmants? (en francès)
–The Guardian: El vaccí rus Sputnik V guanya acceptació a Europa (en anglès)
–South China Morning Post: Xile supera Israel entre els estats que vaccinen més de pressa (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–Salut avisa que actuarà pel seu compte a Catalunya si l’estat espanyol no flexibilitza l’ús del vaccí d’AstraZeneca
–El 80% de la població dels països pobres no serà vaccinat enguany
–[FOTOGRAFIES] Sanitaris en vaga tallen la Via Laietana de Barcelona per denunciar les males condicions laborals
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les restriccions al País Valencià?
–Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
–Quins són els límits i les excepcions del confinament comarcal?
–Puc sortir del meu municipi el cap de setmana?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
