Report diari sobre el coronavirus: L’oci nocturn podrà reobrir el 21 de juny a Catalunya. Novetats en la vaccinació a les Illes i a Catalunya

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El Departament de Salut ha anunciat que a mitjans de la setmana vinent començarà la vaccinació amb segones dosis a les persones que tenen entre 60 anys i 69 que van rebre una primera d’AstraZeneca. Són nascuts entre els anys 1961 i 1952 i van rebre la primera dosi fa més d’onze setmanes. Caldrà reservar hora a la web vacunacovidsalut.cat, i Salut assegura que disposa de prou dosis per a cobrir aquest grup de població. A les Illes, el Servei de Salut ha obert la vaccinació a les persones que tenen entre 35 anys i 39. La Conselleria de Salut calcula que són unes 83.500 i ha fet una crida perquè reservin hora a partir d’avui.

El comitè del PROCICAT ha aprovat la reobertura de l’oci nocturn, un dels sectors més castigats per les restriccions per la covid-19. Fa quinze mesos, d’ençà del març del 2020, que els locals nocturns i les discoteques van haver de tancar. L’avenç de la vaccinació i la millora dels indicadors epidemiològics permeten de reobrir la vida nocturna i donar aire a un sector molt ofegat. La reobertura serà abans de la revetlla de Sant Joan, el 21 de juny, i l’horari permès serà fins a les 3.30. La màscara en aquests locals serà obligatòria.

A partir de dilluns, no caldrà demanar hora per a fer activitats esportives en interiors, com ara els gimnasos. Sí que hauran de tenir un control d’accés i registre, i la cabuda es limitarà al 70% de l’espai. Quant a l’accés del públic als estadis de futbol de lligues professionals i als pavellons de bàsquet, s’ha aprovat que hi hagi un màxim de 1.500 persones en estadis i de 1.000 en pavellons.

La píndola de Jordi Goula: “Formació, formació i més formació… però millor”

“No resoldrem els problemes del mercat laboral amb una reforma puntual de la contractació laboral o dels acomiadaments col·lectius o de la subcontractació, perquè el mercat de treball és un tot que necessita reformes estructurals, sense descompensar ni la flexibilitat ni la seguretat. Necessitem un mercat de treball competitiu, sostenible econòmicament i socialment, que enforteixi l’ocupabilitat.” El president de la PIMEC, Antoni Cañete, obria aquest migdia l’acte de presentació de tres informes de l’Observatori de la patronal catalana. Els tres informes tenen un denominador comú. Es tracta de veure com les pimes cobreixen les seves necessitats de personal i quin ha de ser el seu futur, a més de la configuració de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya.

Una vegada llegits els tres informes, la conclusió que en trec és que hi ha un aspecte que preocupa molt per damunt de tots els altres: la formació. Però anem a pams. Com contracten? En la seva intervenció, el director de l’Observatori de la PIMEC, Modest Guinjoan, ha exposat els resultats de l’enquesta bàsica feta a les pimes, en què es constata que el canal més eficaç per a la cobertura de vacants són els canals informals, els contactes empresarials i personals, amb un avantatge aclaparador sobre els següents, que són les ETT i les borses de treball d’escoles universitàries, amb les borses d’entitats locals en tercer lloc. Quant als canals externs, les empreses troben a faltar més detall del perfil de les candidatures (45%), una adequació més bona (42%) i més rapidesa en les respostes (26%). Per tant, sembla evident: a l’hora de contractar continuem amb els contactes, amb la gent coneguda, com s’ha fet sempre.

Quant a la formació, no hi ha dubtes. Es fa palesa una crítica implícita a tot el que ofereixen les administracions en aquest àmbit. Resulta que les pimes utilitzen més la formació interna i la puntuen millor (7 punts), i també la de les organitzacions empresarials (6,8). Després ve la formació dels centres privats de formació no reglada (4,4) i la de les universitats (3,7). Aquest és un aspecte molt fort. No parlem de grans empreses amb departaments interns de formació molt potents. Parlem de pimes i microempreses, que no els és fàcil de fer formació des de dins i, malgrat tot, no els serveix la de fora.

En aquest sentit, troben a faltar en els serveis formatius externs una formació ajustada a les seves necessitats (45%), més ajuts i incentius (30%) i més oferta formativa (24%). Entre altres qüestions, Guinjoan ha lamentat la deixadesa que hi ha sobre les pràctiques, en què es troba a faltar un espai únic amb tota l’oferta ajustada a les necessitats i incentius, més flexibilitat en la modalitat d’estada i una durada més llarga. Vet aquí un altre punt que requereix una solució urgent.

En realitat, és la mateixa pedra amb què ensopeguem any rere any. Ja en fa trenta, o potser quaranta, que diem que no hi ha manera de quadrar els estudis amb les necessitats de les empreses. I aquest és un problema que s’ha tornat endèmic en el nostre sistema. Es fa una protesta seriosa institucional –o de moltes institucions alhora– però tot continua igual. O som capaços de fer el pas ara, a la sortida de la pandèmia, o sospito que Catalunya haurà de fer front a un problema molt seriós en uns anys molt complicats, si no ens hem posat al dia en aquest terreny. La qüestió no es pot resoldre d’un dia per l’altre, però és que encara no hem posat ni fil a l’agulla!

Les patronals en són plenament conscients des de fa molts anys. Reben les queixes dels empresaris dient que no troben la gent que necessiten. A més, ara els canvis tecnològics són molt ràpids, la qual cosa fa que l’obsolescència sigui un perill ben real per a tots. Per això, sobre la formació contínua, el secretari general, Josep Ginesta, ha proposat de combinar adequadament tots els serveis i recursos del sistema de formació i qualificació professionals i un enfocament de l’oferta formativa cap a les necessitats del mercat de treball que han de ser àgils i orientades a la necessitat real i explícita del mercat, amb eines de prospecció per definir la demanda i orientar-ne l’oferta. Sense dubte és la proposta de polítiques actives més important que surt de les conclusions de l’enquesta.

La veritat és que darrere hi ha un problema de concepte, que no sempre tots –sobretot les administracions– veuen de la mateixa manera i que podem centrar en un parell de frases, com fa l’informe. Si l’empresa la veiem com l’origen de la necessitat i destinació del procés de formació i com a agent actiu de la qualificació, urgeix redefinir el model de formació programada i de transferència de competències i recursos; és l’única manera que permetrà arribar a les empreses. Finalment, Ginesta ha exposat que l’orientació professional era un element clau de l’encaix entre l’oferta i la demanda i la garantia del dret subjectiu a l’ocupabilitat, i ha parlat de la prospecció. “Cal un suport d’informació d’alta qualitat en els àmbits de la prospecció, la planificació i l’avaluació, i també la introducció a la diagnosi mitjançant algoritmes i de la transformació digital i mecanismes de big data al sistema”, ha dit.

Els tres informes m’han semblat interessants, els podeu trobar a la web de la PIMEC. Els petits empresaris i autònoms donen una lliçó de savoir faire en l’enquesta que ha estat a la base dels informes comentats. Qui no vulgui veure que la formació a casa nostra ja no pot esperar ni un dia més a fer un gran canvi demostra una ceguesa molt perillosa davant els temps que tenim a tocar i les mancances que tindran –moltes ja les tenen– les empreses del nostre país.