01.02.2021 - 19:50
|
Actualització: 01.02.2021 - 19:55
Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
La vaccinació avança a Catalunya Nord, i unes 16.000 persones ja han rebut la primera dosi, segons que ha informat la Prefectura del departament dels Pirineus Orientals. Representa un 3,37% de la població nord-catalana vaccinada d’ençà del 4 de gener, dia en què es van començar a administrar les primeres dosis. De moment, és el territori del país on la vaccinació avança més de pressa. El segueixen Catalunya (2,49%), el País Valencià (2,05%), les Illes (1,85%) i Andorra, que va començar més tard (1,34%).
Per la seva banda, el secretari general de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marc Ramentol, ha anunciat que s’havien rebut 65.520 dosis del vaccí de Pfizer i que aviat arribarien 8.500 dosis del de Moderna, cosa que permetrà d’augmentar el ritme de vaccinació. Segons que ha explicat, els dies vinents s’administraran segones dosis a les residències i entre els sanitaris. Ramentol també ha dit que els responsables de Salut eren partidaris de prolongar quinze dies més les mesures vigents, que ara mateix són previstes fins el 7 de febrer, i ha dit que Catalunya s’acostava al pic de la pressió assistencial, que superarà el de la segona onada.
El govern d’Alemanya s’ha obert a administrar vaccins xinesos i russos, que no han estat aprovats per l’Agència Europea del Medicament, per superar l’escassetat dels vaccins occidentals. A més, la Unió Europea va criticar el govern d’Hongria per haver-ne autoritzat la distribució al marge del bloc comunitari. Rússia ja va avançar divendres que podria vendre cent milions de dosis del vaccí Sputnik V a la UE durant el segon quadrimestre d’enguany en el cas que fos aprovat. Precisament avui, BioNTech ha anunciat que el segon trimestre d’enguany lliurarà 75 milions de vaccins de Pfizer més dels prevists gràcies a haver optimitzat els seus processos de producció. Ahir, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar que AstraZeneca, que fabrica el vaccí desenvolupat amb la Universitat d’Oxford, s’havia compromès a lliurar 9 milions més de dosis el primer trimestre, 40 milions en total. Avui, la Comissió Europea ha admès que l’endarreriment dels lliuraments d’AstraZeneca serà “un problema” per a la campanya de vaccinació fins a final de març. “L’absència d’aquestes dosis crea un problema real per als estats membres durant el primer trimestre de l’any”, ha reconegut la negociadora en cap dels contractes amb les farmacèutiques de la Comissió, Sandra Gallina.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
Als Països Catalans hi ha 848.942 casos, 24.948 morts i hi ha 1.557 pacients a les UCI:
Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
A tot el món, les darreres xifres són de 103.721.231 casos confirmats i 2.242.200 morts. Del total de casos, 75.332.086 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els set estats més afectats són:
–Els Estats Units d’Amèrica, amb 26.782.835 casos i 452.428 morts;
–L’Índia, amb 10.767.159 i 154.521 morts;
–El Brasil, amb 9.204.731 casos i 224.534 morts;
–Rússia, amb 3.868.087 casos i 73.619 morts;
–Regne Unit, amb 3.835.783 casos i 106.564 morts;
–L’estat francès, amb 3.197.114 casos i 76.057 morts.
–L’estat espanyol, amb 2.822.805 casos i 59.081 morts.
La píndola d’en Jordi Goula: ‘L’activitat industrial es frena el mes de gener’
La producció industrial de la zona euro va créixer al gener per setè mes consecutiu, però el ritme d’expansió ha estat el més feble de la seqüència actual de creixement. Els resultats amb les noves comandes han seguit el mateix camí. Una desacceleració que s’ha observat tot i que l’exportació ha registrat el resultat més bo, en termes de creixement, d’aquests darrers tres mesos. És el resum, a grans trets, de com ha funcionat la indústria de la zona euro al gener, segons com ho veuen els directors de compres i com es plasma en l’índex PMI, fet per la consultora internacional IHS Markit.
Comparat amb informes anteriors, el gener mostra dos fets nous, o si es vol, que ja existien però que s’han endurit. El primer és la queixa de les indústries europees perquè els terminis de lliurament dels proveïdors han empitjorat i s’han deteriorat per dotzè mes consecutiu. Les dades del gener mostren que els terminis s’han allargat en un grau, cosa que, de fet, no s’havia vist des de l’abril del 2020 en les mercaderies provinents de l’Àsia.
El segon fet és una derivada del primer. Amb la intensificació de l’escassetat d’oferta, els preus pagats pels subministraments han crescut notablement. L’enquesta del gener mostra que els costs dels subministraments per a les empreses han crescut al ritme màxim en gairebé tres anys, i Alemanya, els Països Baixos i Itàlia són els països que han registrat els augments mensuals més pronunciats. Si bé les empreses han provat de repercutir els costs més alts als clients, la taxa d’inflació dels preus al consum, en general, ha estat modesta i més feble que la dels costs.
Aquesta escassetat de subministraments porta a un tercer fenomen: el de posar tot el poder de fixar preus en mans dels proveïdors, la qual cosa ha impulsat considerablement a l’alça el cost de les matèries primeres. L’augment dels costs del transport, per la seva banda, fa agreujar encara més la situació. Segons l’informe, aquestes pressions sobre els preus s’haurien d’alleujar quan es torni a posar en funcionament tota la capacitat de l’oferta. Però, ara com ara, això és una incògnita.
El creixement industrial més alt s’ha registrat novament als països amb unes bases més sòlides d’exportació, com els Països Baixos i Alemanya. Itàlia també ha obtingut el millor resultat en gairebé tres anys. A la resta dels països, l’expansió ha tendit a ser modesta i, en el cas de Grècia, s’ha estancat. Per últim, destaca que l’estat espanyol és l’únic que ha registrat una contracció, situant-se a la cua de la taula de classificació –i en mínims de set mesos–, si bé això es deu, en part, als efectes disruptius causats a la producció per la tempesta Filomena.
L’altre informe, referit al sector manufacturer de l’estat espanyol, insisteix en el fet que té els mateixos problemes europeus, però que en aquest cas han afectat més. En conseqüència, la pèrdua de llocs de feina ha crescut, tot i que la confiança sobre el futur es manté pràcticament sense canvis després d’haver assolit la seva màxima en gairebé dos anys i mig, el desembre de 2020. Per la seva banda, els costs de les compres, en general, han augmentat al ritme més pronunciat en tres anys.
A més dels efectes d’aquests factors adversos, durant el gener, la producció manufacturera també ha disminuït lleument per la reducció en les noves comandes, la més forta des del maig de l’any passat. Els estralls del temporal Filomena, a més de les persistents restriccions de l’activitat de mercat a causa de la pandèmia, han afectat tant la producció com la demanda interna. La internacional també ha estat menor, i ha disminuït lleument per segona vegada en els darrers tres mesos. Segons l’informe, un altre factor que ha obstaculitzat la producció ha estat el retard continuat en el lliurament dels subministraments. Els terminis mitjans de lliurament s’han deteriorat per catorzè mes consecutiu, especialment en els productes que vénen de l’Àsia.
La secretària general del Centre d’Estudis i Assessorament Metal·lúrgic (CEAM), Natàlia Ortega, m’explica que els problemes de subministrament per a les empreses del metall han estat una constant des que va començar la pandèmia, “i no solament de matèries primeres, sinó també de components i peces”, però no creu que sigui correcte generalitzar, “perquè depèn molt de les empreses i dels països proveïdors”. Quant a les matèries primeres, m’assegura que hi ha inquietud entre els empresaris i que molts van fent aprovisionament. “El motiu és que hi ha el temor que, quan la pandèmia passi, la recuperació serà molt intensa arreu i els preus poden pujar molt de pressa. En la pujada actual, jo no hi veig un problema d’oferta, sinó més aviat de demanda i de la por de la possible velocitat de la recuperació.”
En definitiva, l’any no comença bé, hi ha preocupacions que fins ara no hi eren o hi eren en una intensitat menor: les alces en els preus de les matèries primeres i en els costs del transport. La dificultat de repercutir els increments als preus de venda, per la baixa demanda existent, afecta negativament els marges, cosa que afegeix més dificultat al cúmul de circumstàncies negatives que han d’afrontar les empreses. De totes maneres, i malgrat els problemes actuals, no podem perdre de vista la dada que indica l’informe sobre les expectatives, que “mantenen un grau d’optimisme consistent amb un augment de l’activitat en el termini de dotze mesos, naturalment supeditat al fet que la vaccinació tingui èxit i que s’observi un clar fi de la pandèmia”. Quedem-nos amb aquesta frase.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
–VilaWeb: Israel vaccina a un ritme admirable. Però quin n’és el preu?
–Aljazeera: Un any després de l’esclat de la pandèmia, els italians reflexionen sobre el seu dolor (en anglès)
–Franceinfo: Vaccins: una distribució a dues velocitats entre els països rics i els pobres (en francès)
–Stat: Un misteri viral: una infecció pot prevenir-ne una altra? (en anglès)
–Infobae: La Xina anuncia que hi ha set vaccins del país en la fase 3 de l’assaig clínic (en castellà)
–The Guardian: Les dades del vaccí a Israel mostren una taxa d’infeccions extremadament baixa (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:
–On votaré el 14-F? Com saber si el meu col·legi electoral ha canviat
–Correus obrirà les seves oficines de Catalunya a les tardes per a facilitar el vot per correu
–El TSJC manté el 14-F argumentant que la situació sanitària era previsible
–Alemanya s’obre a fer servir els vaccins xinesos i russos
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
–Quines són les noves restriccions generals al País Valencià i als municipis confinats?
–Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?
–Confinament municipal: puc sortir del meu municipi?
–[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
–Pantalles facials, EPI i la possibilitat de proves d’antígens a les meses: com votarem el 14-F?
–Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
–Si sóc contacte d’un positiu de covid-19, què he de fer?
–Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
