“Tothom aprova per decret”: els professors denuncien les limitacions per a fer repetir curs

S’acosta el final de curs, i, per tant, també els exàmens finals i les reunions de professors per a decidir si algun alumne ha de repetir. Any rere any, això implica discussions entre docents sobre què és el més convenient per a cadascú, i també arrossega un debat soterrat sobre si són massa laxos o no amb el nivell mínim exigit, especialment durant els tres primers cursos de l’ESO. Fer repetir un alumne és una decisió que no es pren solament per una qüestió numèrica, també cal valorar si repercutirà de manera positiva o negativa en el seu desenvolupament acadèmic, si la repetició s’aprofitarà o no. Tot i que això és un punt de vista compartit, alguns professors alerten que es troben massa traves per a fer repetir els alumnes que ho necessiten i que s’ha convertit en una opció estigmatitzada, i que això pot ser un factor que influeix en una baixada general del nivell.

Sense nombre màxim d’assignatures suspeses

A Catalunya, la normativa vigent estableix que es pot fer repetir un alumne el mateix curs una sola vegada i dues vegades a tot estirar dins l’etapa si no s’ha repetit a l’educació primària. L’alumne que, quan acaba l’ESO, no obtingui el títol, pot romandre un any més a quart. I, de manera excepcional, un alumne pot repetir dues vegades quart si no ha repetit en cursos anteriors. Ara, dins aquestes normes no es concreta un nombre màxim d’assignatures suspeses per a passar de curs.

En aquest sentit, fonts del Departament d’Educació deixen clar que repetir sempre s’ha de considerar una mesura excepcional: “En la gran majoria de casos, la repetició no serveix per a millorar el rendiment de l’alumne amb dificultats, i per aquesta raó se cerquen unes altres solucions. La recerca, de manera reiterada, apunta que repetir curs empitjora els resultats educatius futurs de l’alumnat, i fa créixer la probabilitat de no graduar-se.”

Però entre els docents hi ha més debat sobre si ha de ser una mesura tan excepcional o no. “La repetició s’ha acabat veient com un càstig, i no com una oportunitat”, critica Gerard Furest, coordinador lingüístic de la Intersindical Educació. “Hi ha nens que, si els fas repetir, els enfonses anímicament, però també he vist casos a qui els ha provat molt. De fet, a vegades els nens repeteixen perquè no estan bé en un grup. Una repetició ben feta et pot canviar la vida.”

“Una repetició, si no és profitosa, fa malbé el nivell del curs que puja i afegeix alumnes disruptius a l’aula”, considera Yolanda Cárdenas, directora de l’institut Montserrat Roig de Sant Andreu de la Barca. “Hi ha professors que tenen una visió més tradicional i pensen que la gent que no assoleix ha de repetir, però la direcció del nou currículum és una altra. Repeteixen pocs, però qui repeteix, ho aprofita.” Un dels arguments pedagògics per a decidir-ho sovint és el nivell de maduresa de l’alumne, i en els casos que es considera que està per sobre del curs inferior, hi ha professors que s’inclinen per no fer-lo repetir.

Furest denuncia també que els criteris s’han anat flexibilitzant amb el temps. “Abans, a quart d’ESO, havien de passar nets, ho havien d’aprovar tot o com a molt suspendre’n dues, i només una podia ser instrumental –català, castellà, matemàtiques…–. Ara pots suspendre una instrumental i tres matèries no instrumentals i, tot i això, treure’t quart d’ESO. Si són dues instrumentals, depèn de la nota. Si un nen s’esforça, encara que no arribi als objectius, les juntes docents acostumen a aprovar-lo.” Mariona Folguera, professora de l’institut Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès, ho explica a partir de la seva experiència: “Dono classes a nens de segon d’ESO que tenen entre nou i onze matèries suspeses de primer. El departament obliga a fer passar els alumnes de curs automàticament. Per fer-ne repetir un, has de fer moltes hores de paperassa i burocràcia, suposo que perquè els professors es facin enrere.”

Plans de suport individualitzats

Com que el Departament d’Educació defensa la repetició com una mesura excepcional, hi ha previstes mesures de reforç i suport individuals per a compensar els aprenentatges no assolits dels alumnes que passen de curs amb assignatures suspeses, i plans de suport individualitzats per als qui sí que repeteixen. “Presentem projectes que siguin l’alternativa, en petites hores que traiem de classe, per als alumnes que no segueixen el ritme”, explica Cárdenas. “Perquè no es desmotivin, mirem quines són les seves aptituds i, segons el nivell, treballem un projecte o un altre. També tenim un projecte d’excel·lència per als alumnes que van molt bé i s’avorreixen, per a treballar projectes que ells mateixos dissenyen, si són viables. Això depèn molt dels recursos humans i les hores que cada centre decideix repartir o no.”

Cárdenas considera que manquen recursos humans per a poder fer més bé aquests acompanyaments. Alguns professors creuen que aquests plans són insuficients. “Els dèficits d’aprenentatge s’acumulen fins que hi ha alumnes que es tornen disruptors perquè s’avorreixen”, explica Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS). “Encara que volguessin, no podrien entendre res perquè els manquen els coneixements previs necessaris. La repetició no s’ha d’aplicar per sistema, però tampoc no és dolenta per se.”

Pressions per a reduir el nombre de repetidors

L’ASPEPC·SPS explica que hi ha professors que reben pressions per part de les direccions per a fer-los reduir el nombre de repetidors. “No hi ha un nombre de repetidors definit, però si en vols suspendre quatre o cinc d’un grup de vint-i-set et comencen a cridar l’atenció. D’una banda, hi ha la normativa, que estableix per definició que suspendre és gairebé un impossible teòric i, per una altra, hi ha les pressions indirectes”, explica Massó. Furest hi coincideix: “He vist directors dient ‘no sigueu tan estrictes perquè com a molt en poden repetir dos o tres, si no hi ha sobreràtio amb el curs que puja’. No pots tenir-ne en un curs trenta-tres i en l’altre vint-i-set. Fins i tot hi ha companys que expliquen que hi ha pares que no entenen que els seus fills passin amb tants suspensos.” Folguera també s’ha trobat situacions semblants: “En un centre en què treballava abans, l’equip directiu ens va dir que Serveis Territorials no permetria que repetissin els vint alumnes (de noranta-sis) que volíem fer repetir, la xifra s’havia de quedar en sis o vuit.”

Les avaluacions es tanquen de manera col·legiada, i, per tant, el professor de la matèria proposa una qualificació que l’equip docent corrobora o modifica. L’autonomia de centres permet que cada centre estableixi els seus criteris de pas de curs d’acord amb la normativa, a partir d’unes directrius genèriques. Això, per una banda, dóna llibertat als centres, però, per una altra, també pot fer que els criteris siguin menys clars i més subjectius. “El decret d’autonomia de centres fomenta la desigualtat. A partir d’unes directrius generals, cada centre s’organitza com vol i pot”, apunta Furest.

“Això maquilla el fracàs escolar”

Sindicats i associacions de professors ja fa temps que alerten d’una baixada general del nivell, i alguns docents es demanen fins a quin punt les limitacions per a suspendre i repetir no ho tapen. “Ha baixat molt el nivell del sistema educatiu. Jo fa disset anys que sóc professor i la cosa ha caigut en picat. Per exemple, hi ha alumnes que obtenen el C1 a quart d’ESO i no saben parlar català”, afegeix Furest. “El problema de fer passar alumnes segons el criteri dels equips docents és que al final això maquilla les dades de repeticions. Això maquilla, per tant, les dades públiques sobre el fracàs escolar.” Massó també hi coincideix: “S’ha decidit que tothom aprova per decret perquè les estatístiques surtin més bé del que surten.”

Alguns professors també creuen que s’opta per passar de curs alguns alumnes per no afegir maldecaps a cursos nous. “Els repetidors acostumen a ser nens disruptius, i a vegades els fan passar perquè no destrossin un nou grup. És un sistema pervers. Moltes vegades s’espera que tinguin quinze anys i, si han repetit un curs, en comptes de passar-los a quart d’ESO, els deriven a la formació professional bàsica”, conclou Furest.

Hi ha docents que consideren més importants uns altres factors que poden fer baixar el nivell. “El nivell acadèmic d’aquestes darreres promocions és un drama, però no és sols de resultes de no fer repetir l’alumnat, sinó de mancances estructurals, com ara la manca de recursos humans”, diu Cárdenas. “Hi ha professors que veuen clarament que una repetició de segons quines persones no és productiva per a la resta del nivell. Amb això no vull dir que estigui d’acord que no es pugui repetir, però hi ha moltes altres coses que el departament podria fer perquè pugés el nivell.”

Sobre la manca de recursos, alguns docents també veuen una relació clara entre les repeticions com a opció extraordinària i la necessitat de no fer pujar unes ràtios que ja són altes. “Les limitacions per a fer repetir pretenen que no augmentin les ràtios, perquè seria insostenible. Suposo que també volen vantar-se que els alumnes es treuen l’ESO en els anys corresponents i als centres els és còmode perquè els pares recomanin l’escola”, conclou Folguera. “M’he trobat alumnes que m’han dit: ‘Suspèn-me, que passaré de curs igualment.’ Volen tenir les famílies contentes, no s’entén que els nens van a l’escola a esforçar-se i aprendre. Han de ser feliços, però també els hem d’ensenyar a tolerar el fracàs i a ser autocrítics i autoexigents.”