21.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 21.10.2023 - 21:55
Si us agrada de repetir l’alarma del despertador unes quantes vegades abans de llevar-vos, no sou els únics. Segons alguns sondatges, entre el 50% i el 60% dels enquestats diu que ho fa.
Malgrat que és habitual de prémer el botó de repetició, ens han dit que no ens fa bé i que dormir un parell de minuts més al matí abans de llevar-nos solament ens farà sentir més cansats.
Però un estudi que els meus col·legues i jo hem publicat fa poc indica que això potser no és cert, atès que demostra que dormir una estona més al matí pot ser beneficiós per a alguna gent, sobretot per als qui estan cansats al matí.
L’estudi es va fer en dues parts. Primer, més de 1.700 participants van respondre un qüestionari en línia sobre els seus hàbits de son i vigília. Entre més qüestions, els demanàvem si repetien l’alarma al matí.
A continuació, el nostre equip va comparar els qui deien que dormisquejaven almenys alguna vegada amb els qui no ho feien mai. Vam descobrir que els dormilegues eren de mitjana sis anys més joves –tot i que n’hi havia de totes les edats– i dormien tretze minuts menys per nit en dies feiners.
No hi havia diferències en la durada del son els caps de setmana ni en la qualitat. No obstant això, els dormilegues tenien quatre vegades més probabilitats de classificar-se a si mateixos com a nocturns i tres vegades més probabilitats de sentir-se somnolents quan es llevaven.
També demanàvem per què premien el botó de repetició i vam descobrir que la raó principal era estar massa cansats per a llevar-se. Molts també van dir que ho feien perquè els anava bé i perquè volien despertar-se més a poc a poc. Al voltant del 10% dels enquestats posava unes quantes alarmes perquè els preocupava de no despertar-se quan sonés la primera.
Per a la segona part de l’estudi, amb la finalitat de saber-ne els efectes, vam reclutar trenta-un dormilegues habituals en el nostre laboratori del son. Vam registrar-ne el son mitjançant la polisomnografia, en què es col·loquen uns quants elèctrodes al cap i al cos per avaluar les fases del son durant la nit.
Després d’una primera nit perquè s’adaptessin a l’entorn, van dormir al laboratori durant dues nits amb diferents condicions de vigília.
Un dels matins, van posar el despertador trenta minuts abans de l’hora a la qual havien de llevar-se i van poder repetir-lo tres vegades. El matí següent, van dormir aquests trenta minuts més i solament tenien una alarma.
Després de llevar-se, van fer algunes proves cognitives (com ara proves de memòria i equacions matemàtiques senzilles), van donar mostres de saliva per mesurar el cortisol (una hormona que es creu que ens ajuda a despertar-nos) i van informar sobre la somnolència i estat d’ànim. Les proves es van repetir quaranta minuts després i dues vegades més durant el dia.
Quan els participants podien repetir l’alarma, el seu son era més lleuger i menys reparador els trenta minuts abans de llevar-se. No obstant això, van continuar dormint una mitjana de vint-i-tres minuts, tan sols sis minuts menys que si no repetissin l’alarma.
A més, si teníem en compte tota la nit, no hi havia diferències en la quantitat o la qualitat del son dels participants.
Tenint en compte que molta gent repeteix l’alarma perquè se sent cansada i perquè li prova, potser sorprèn que els participants se sentissin igual de somnolents, sense diferències en l’estat d’ànim independentment de com s’haguessin despertat. Però el nostre estudi sí que va descobrir que, després de repetir l’alarma, els participants van obtenir resultats lleugerament més bons en unes quantes proves cognitives just després d’haver-se llevat.
L’explicació més probable d’aquest efecte és que els participants van tenir l’oportunitat de despertar-se més lentament quan els van permetre de repetir l’alarma. Això pot haver ajudat a evitar la inèrcia del son, aquesta sensació de boira mental que molta gent té al matí.
El fet de despertar-se més a poc a poc es pot veure per la petita diferència en els nivells de cortisol observats en els participants just després de llevar-se, que eren més alts quan podien repetir l’alarma. Recerques anteriors havien mostrat que una resposta més gran del cortisol a l’hora de llevar-nos –l’augment brusc que es produeix després de despertar-nos– és relacionada amb una inèrcia del son més baixa.
A més, com que els participants que dormisquejaven no van tornar a caure en un son profund, això podia reduir encara més a la probabilitat que es despertessin somnolents –molts estudis mostren que és més fàcil despertar-se d’un son lleuger que d’un de profund.
Encara que aquestes troballes poden ser un alleujament per als qui dormen més profundament, la nostra recerca no implica que aquesta manera de despertar-se sigui òptima per a tothom. Si ets dels qui es desperten alerta i llests per a començar el dia, és probable que repetir l’alarma no t’aporti cap benefici.
Tampoc no hi ha indicis que com més repetim l’alarma més bé ens trobem. Per contra, sembla haver-hi una compensació entre el son de qualitat i un desvetllament lent.
Però si us agrada de repetir l’alarma i us ajuda a despertar-vos, els nostres estudis mostren que podeu continuar fent-ho sense sentir-vos malament, sempre que dormiu prou abans de la primera alarma.
Tina Sundelin és investigadora de la Universitat d’Estocolm, interessada en els aspectes socials del somni i la malaltia.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
