12.03.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.03.2023 - 21:15
Si el judici als membres de la mesa d’un parlament elegits democràticament ja és un fet estrany, encara ho és més la repetició d’aquest judici, tres anys més tard, perquè dos magistrats dels tres que formaven el tribunal no eren pas imparcials. I que això ho digui el Suprem. I que un d’aquests sigui, ni més ni menys, que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, l’artífex durant més de cinc anys de la repressió judicial contra l’independentisme al TSJC. Barrientos, humiliat pel Suprem, no podrà ser ara a la sala que tornarà a jutjar, acusats de desobediència, Anna Simó, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet. No hi seran ni ell ni Carlos Ramos, l’altre magistrat que el Suprem finalment va constatar que no era pas imparcial. Però sí que hi haurà encara unes altres anomalies que ja van marcar el primer judici, que va acabar en condemna a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros cadascun. En el mateix judici, el tribunal va absoldre Mireia Boya de la mateixa acusació.
Les anomalies
La primera anomalia és que es jutja els membres d’una mesa, però no pas qui la presidia. Perquè Carme Forcadell, condemnada a onze anys i mig de presó i inhabilitació per sedició, va ser apartada de la resta de la mesa per jutjar-la al Suprem, a Madrid, en el judici exemplaritzant i humiliant que van fer contra els principals dirigents independentistes que van poder empresonar. Els altres membres de la mesa els feien nosa, els van imputar un delicte menor, la desobediència, i van deixar que fossin jutjats a Barcelona, al TSJC. Tret de Joan Josep Nuet, que com a diputat al congrés espanyol fou jutjat i condemnat per desobediència pel Suprem.
En la repetició d’aquest judici hi haurà una altra vegada la triple acusació de la fiscalia, Vox i l’advocacia de l’estat espanyol. Que el partit d’extrema dreta protagonitzi un judici com aquest –tal com ja va fer al Suprem o bé en el judici contra el president Quim Torra– és una altra anomalia que els condemnats en el judici contra el procés han inclòs en els seus recursos al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Però en aquest judici per desobediència contra la mesa també és estrany que hi hagi l’advocacia de l’estat com a acusació, quan ara no hi ha pas cap petició de condemna per malversació, sinó solament per desobediència. Perquè l’advocacia compareix com a acusació normalment quan considera que els interessos de l’estat han estat perjudicats per la comissió d’un delicte.
La humiliació de Barrientos
Tan bon punt foren condemnats, Corominas, Simó, Guinó i Barrufet van presentar un recurs al Tribunal Suprem, en què exposaven diversos arguments pels quals haurien d’haver estat absolts, i esgrimien les vulneracions de diversos drets. Tan sols en el cas d’Anna Simó, la seva defensa va dir que li havien vulnerat el dret del jutge imparcial pel fet que Barrientos i Ramos formessin part del tribunal. Perquè tant l’un com l’altre ja havien expressat prejudicis sobre la causa, ja havien arribat a conclusions sobre algunes de les qüestions de fons del judici en què els acusaven a tots ells de no haver fet cabal de les ordres del Tribunal Constitucional espanyol de no tramitar unes resolucions sobre el referèndum de l’1-O.
Barrientos i Ramos entraven en el fons sobre algunes qüestions que formaven part del cor de la defensa dels acusats, i ho deixaven per escrit: apuntaven que el TC sí que actuava dins les seves competències quan donava aquelles ordres; que la seva decisió de tramitar les resolucions “va poder ser determinant en el resultat final produït en el ple”, i que “no és possible d’apreciar que els fets denunciats estiguin emparats per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària.” D’això, el Suprem en va prendre nota, i va utilitzar aquest recurs en concret de Simó per anul·lar tot el judici, perquè els dos jutges van fer un temps després, i en la sentència condemnatòria, unes afirmacions sobre aquests aspectes nuclears de la causa pràcticament calcades a les que van fer en l’admissió de la querella.
Estaven contaminats i, tanmateix, van jutjar els fets. La decisió del Suprem, el novembre de l’any passat, de fer repetir el judici, fou sorprenent. Perquè amb Barrientos mateix ja hi havia hagut casos semblants abans que no havien tingut cap mena de conseqüència. Va presidir el judici contra el president Torra malgrat els intents de recusació que van fer els seus advocats, Gonzalo Boye i Isabel Elbal, que van esgrimir arguments com aquest, pel fet que Barrientos també havia participat en l’admissió de la querella, i perquè havia exhibit de manera explícita l’animadversió envers els dirigents del procés i la denúncia pública de l’existència de presos polítics.
A Torra, ningú dins la via judicial espanyola no li va acceptar aquest argument, i ara espera que el Tribunal Europeu dels Drets Humans admeti la demanda contra l’estat espanyol per la seva condemna per inhabilitació, que el va apartar abruptament de la condició de president de la Generalitat. Ara, en canvi, Barrientos comença a ser apartat, segurament perquè el poder judicial espanyol ja l’ha amortitzat com a ariet de l’independentisme al TSJC. Perquè no solament ha vist com li anul·laven aquest judici, amb la sentència ja feta i dictada, sinó que també va veure com l’apartaven del judici contra la mesa de Roger Torrent i Josep Costa precisament perquè la seva manca d’imparcialitat era manifesta.
El nou tribunal
Ara els magistrats que formaran part del tribunal renovat contra la mesa són Fernando Lacaba, María Jesús Manzano i Francesc Segura. El judici durarà tres dies; demà declararan els acusats; dimecres, els testimonis, entre els quals els membres unionistes d’aquella mesa, José María Espejo-Saavedra (Ciutadans) i David Pérez (PSC), l’ex-secretari general del parlament Xavier Muro i l’ex-lletrat major Antoni Bayona. Tots dos, Muro i Bayona, peces determinants per a la condemna, perquè en les seves declaracions en el judici ara anul·lat van validar i beneir el canvi de doctrina del Tribunal Constitucional per a censurar unes qüestions determinades de debat al parlament; perquè en cap cas no van invocar drets fonamentals dels parlamentaris, ni la llibertat d’expressió ni la inviolabilitat parlamentària.
Dijous, les parts faran els seus informes finals i el judici quedarà vist per a sentència.
